logo

Frank McCourt


maccourtf Frank McCourt va néixer a Brooklyn, Nova York, el 19 d'agost del 1930 i va morir a Manhattan, Nova York, 19 de juliol del 2009. Escriptor nord-americà d'origen irlandès. Fill de pares irlandesos emigrats, el 1934 va tornar amb aquests a Irlanda a causa de la Depressió, i va viure a Limerick una infantesa i una adolescència en una pobresa extrema que el van portar a la marginalitat i la delinqüència. El 1949 va retornar als Estats Units, a l'exèrcit del qual es va allistar i va ser destinat a Alemanya. Després de ser desmobilitzat va estudiar per mestre al Brooklyn College, on es va graduar el 1967. Posteriorment va exercir durant trenta anys la docència en l'ensenyament secundari. El 1996 va publicar les memòries d'infantesa 'Angela's Ashes' ('Les cendres d'Àngela'), novel·la que va obtenir un èxit extraordinari i que va rebre el National Book Award (1996) i el premi Pulitzer l'any següent. Posteriorment va continuar la seva autobiografia amb 'Tis' ('I tant', 1999), a partir de la seva tornada a Amèrica, 'Teacher Man' ('El professor', 2005), sobre la seva experiència docent, i 'Angela and the Baby Jesus' ('Àngela i el nen Jesús', 2007). El 2002 la Universitat de Western Ontario li va atorgar un títol honorífic. Amb el seu germà, Malachy McCourt, també escriptor, van crear l'espectacle 'A Couple of Blaguards', sobre dos homes que parlen sobre les seves vides i experiències.



  • Les cendres d'Àngela (Angela's Ashes) [fragment]

    Quan el pare porta a casa la primera setmanada, la mare està encantada de poder pagar a l’amable italià de la botiga de queviures, i pot tornar a caminar amb el cap dret perquè no hi ha res pitjor al món que deure i tenir obligacions amb algú. Neteja la cuina, renta les tasses i els plats, treu les molles i les miques de menjar de la taula, neteja la nevera i encarrega un bloc nou de gel a un altre italià. Compra un paper de vàter que ens podem endur a la comuna que hi ha al final del passadís i això, diu ella, és millor que els titulars del Daily News, que et deixen el cul negre. Escalfa aigua als fogons i es passa tot un dia en una gran banyera de llauna rentant-nos les camises i els mitjons, bolquers per als bessons, els dos llençols que tenim, les tres tovalloles. Ho estén tot a les cordes darrere l’edifici i podem mirar com la roba balla al vent i al sol. Diu que no vols pas que els veïns sàpiguen què tens quan ho rentes, però no hi ha res que es pugui comparar amb la dolçor de la roba eixugada al sol.

    Quan el pare porta a casa la primera setmanada un diven- dres a la nit, sabem que el cap de setmana serà meravellós. El dissabte a la nit, la mare escalfa aigua i ens banya a la gran banyera de llauna, i el pare ens eixuga. Malachy es tomba i ens ensenya el cul. El pare fa veure que s’escandalitza i tots riem. La mare farà llet amb cacau i tots ens podrem quedar llevats fins tard mentre el pare ens explica una història que s’inven- ta. L’únic que hem de fer és dir un nom, senyor MacAdorey o senyor Leibowitz del final del passadís, i el pare els farà remar riu amunt al Brasil, perseguits per uns indis amb el nas verd i espatlles de color coure. En nits així podem adormir-nos sabent que hi haurà un esmorzar d’ous, tomàquets fregits i pa fregit, te amb molta llet i sucre i, més tard, un gran àpat de puré de patates, pèsols i pernil, i un pastís que fa la mare, capes de fruita i crema sobre un pa de pessic xop de xerès.

    Quan el pare porta a casa la primera setmanada i fa bon temps, la mare ens duu al parc. Seu en un banc i parla amb Minnie MacAdorey. Explica a Minnie històries de persones de Limerick, i Minnie li parla de persones de Belfast, i totes dues riuen per- què a Irlanda hi ha persones curioses, al Nord i al Sud. Després s’ensenyen cançons i Malachy i jo deixem estar els balancins i els gronxadors per seure amb elles al banc i cantar.



    punts



    [Copyright© 2007. Frank McCourt i Bromera Edicions. Traducció d'Eduardo Castanyo. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]