logo

Ian McEwan


Follia Ian McEwan va néixer a Londres el 1948 on viu i treballa. Va començar a escriure el 1970. Pel seu primer llibre, el recull de narracions 'First love last rites' (1975) va rebre el premi Somerset Maugham del 1976. Alguns dels seus títols publicats són 'The cement garden' (1979), 'The comfort of strangers' (1981), 'The child in time' (1987) i 'Black Dogs' (1992). Ha escrit diversos guions per a la televisió i és el lletrista de l'oratori de Michael Berkeley, 'Or Shall We Die?'.



  • Entre els llençols (In between the sheets) [fragment]

    La Mary treballava en una llibreria feminista de Venice, de la qual era també copropietària. Allí és on jo la vaig conèixer, a l'hora de dinar del meu segon dia a Los Angeles. Aquell mateix vespre érem amants i, no pas gaire més tard, amics. El divendres després la vaig encadenar pel peu al meu llit durant tot el cap de setmana. Era, segons que em va explicar, una cosa «en la qual calia ficar-se per poder-ne sortir». Recordo com em va arrencar (més tard, en un bar ple com un ou) la promesa solemne que no li faria cas si em demanava que l'alliberés. Desitjós de complaure la meva nova amiga, vaig comprar una cadeneta i un candauet. Vaig collar amb cargols de llautó una anella d'acer a la base de fusta del llit i tot va quedar a punt. Al cap de poques hores ja m'implorava que la deixés anar i, malgrat que jo em sentia una mica desconcertat, em vaig llevar, dutxar, vestir, em vaig posar les sabatilles, i li vaig portar una paella grossa perquè hi orinés. Ella va aprovar de fer servir un to de veu assenyat i ferm.
    --Deslliga'm --va dir--. Ja n'he tingut prou.
    Admeto que em va espantar. Em vaig servir una copa i vaig sortir ràpidament al balcó a veure la posta de sol. No em feia pas il.lusions. «Si li desfermo la cadena», pensava, «em menysprearà per haver estat tan dèbil. Si la deixo on és, potser m'odiarà, però com a mínim jo hauré complert la meva promesa». El sol, lleugerament ataronjat, s'enfonsava en la boirina,i vaig sentir que ella em cridava a través de la porta tancada de la cambra. Vaig aclucar els ulls i vaig fer un esforç mental per sentir-me lliure de qualsevol sentiment de culpabilitat.
    Una vegada un amic meu havia anat a fer-se analitzar per un home ja gran, un freudià amb una consulta ben establerta a Nova York. Un dia el meu amic es va passar una bona estona explicant-liels dubtes que tenia respecte a les teories de Freud, la seva manca de credibilitat científica, la seva pecularietat cultural i tota la pesca. Quan va haver acabat, l'analista va somriure divertit.



    punts



    [Copyright© 1987. Ian McEwan i Quaderns Crema. Traducció d'Anton Ibarz i de Joaquim Martí. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]