logo

Henry Miller


foto Henry Miller va néixer al barri de Yorkville, de Manhattan, Nova York el 26 de desembre de 1891. Va morir a Califòrnia el 1980. Era fill de pares nord-americans d'origen alemany. La seva vida sentimental vital i atzarosa a la vegada ha marcat profundament la seva obra. Va ser un dels escriptors nord-americans més polèmics i contestaris de l'època. La seva obra fonamental es reparteix en dues trilogies: la integrada per 'Tròpic de Càncer' (1934), 'Primavera negra' (1936) i 'Tròpic de Capricorn' (1939); i 'the Roxy Crucifixion' que aplega 'Sexus' (1949), 'Plexus' (1952) i 'Nexus' (1960). Va escriure també assaigs i crítica literària.



  • La meva vida i el meu temps (My Life and Times) [fragment]

    Vaig anar per primera vegada a París dos anys abans d'instal.lar-m'hi. Hi vam fer un viatge amb June, la meva dona, l'any 1928. Disposàvem de prou diners per quedar-nos-hi gairebé un any. No ens trobàvem, doncs, desproveïts com vaig estar després. Recordo molt bé la primera impressió que em va fer París. Vam anar per mar fins a Le Havre i allí vam agafar un tren que ens deixà a l'estació de Saint-Lazare, a París. Aquesta estació, amb la seva volta de cristall i la gran sala d'espera anomenada Salle des Pas Perdus, ja em va impressionar. Quan vam arribar-hi --a l'hora de més afluència del vespre-- hi havia tant de moviment que no em vaig poder fer capaç de tot. Estava completament desconcertat. I no sabia gens de francès. Ni una paraula! Sabia com dir sí, no, gràcies, i para de comptar.
    La manera com vam fer-nos amb els diners necessaris per passar un any a Europa és una història molt llarga. June, la meva muller recent, m'ajudava en tot el que podia perquè em convertís en un escriptor. Quan vaig fracassar en la venda de les meves obres --contes i poemes en prosa que jo mateix havia imprès--, es va posar a vendre-les personalment pels cafès de Greenwich Village i de la Segona Avinguda. En el curs d'aquests dies va conèixer molts homes; un d'ells, que per l'edat probablement hauria pogut ésser el seu pare, li va agafar molt d'afecte. Li va fer veure que era una escriptora, però els manuscrits que va ensenyar-li, naturalment, eren els meus. Aleshores jo escrivia una novel.la i ella li n'ensenyava pàgines. «És remarcable», feia ell. «Escrius com un home. Tens un gran futur al teu davant!». Com que estava convençut que mai no acabaria la novel.la, li va prometre que si la completava li donaria una quantitat suficient per passar un any sencer a Europa. De mi, és clar, no en sabia res. De manera que vaig acabar la novel.la, ella l'hi va donar i així vam aconseguir els diners per al viatge. És un d'aquests llibres que no s'han publicat mai. Em sembla que es titulava 'Crazy Cock'.

    [Copyright© 1972 Hereus de Henry Miller i Gemini Smith Inc. Aymà Editora. Traducció de Manuel de Pedrolo. All rights reserved.]

    punts




  • Crazy Cock (El gall foll) [fragment]

    Era cap a mitjanit quan pujava l'escala que menava al petit terrat de Paul & Joe's. Era diumenge al vespre. El terrat era atapeït de mariners que desfilaven agafats de bracet amb preciosos marietes que parlaven papissot i posaven els ulls extàticament en blanc. Al vestíbul, ple de gom a gom, com el metro a les hores punta, les dones s'abraçaven sense mirar prim si eren blanques o negres. L'ambient pudia a perfum. El brogit era eixordador. Ell es va obrir pas cap al soterrani on, gairebé al bell mig del saló, Hildred estava voltada d'un estol de femelles d'aspecte descandit, entre les quals hi havia Toots i Ebba, i Iliad i la seva mare. S'estaven recolzades sobre les taules en actituds desmanegades, enraonant totes alhora, sense que aparentment a cap li importés la gresca que regnava a l'ambient. Estaven pansides, es digué ell, mentre s'acostava a la taula i tustava l'espatlla de Hildred.
    Ella se'l va mirar esglaiada.
    --Voldria parlar amb tu --digué ell.
    La xerrameca cessà en sec.
    Tot excusant-se, Hildred s'aixecà i es va encaminar cap al vestidor, seguida per Vanya, que clavà a Tony Bring una mirada venjativa. Ell s'assegué al costat d'una noruega grassa amb qui Hildred havia estat xerrant. Semblava ser l'única que no estava empipada per la seva intrusió. A desgrat de l'expressió somnolenta dels seus ulls, denotava una ment desperta, d'una franquesa gairebé insolent. Al mateix temps, el seu aspecte general tenia alguna cosa de ridícul: els pits, grossos i blans, li penjaven com dues paelles sota la brusa emmidonada. La noia li preguntà si feia molt de temps que coneixia Hildred i Vanya. La conversa fou interrompuda. Dues eixerides lesbianes, situades als caps oposats de la sala, es posaren sobtadament dretes i van començar a cantar, l'una amb veu de baríton, i l'altra amb una veu de falset cascada per la beguda. Tan bon punt acabà la interpretació, que ja es va alçar un jove víking i amb veu d'àngel va cantar amb tot de refilets «My Little Gray Home in the West». Després es va aixecar un mariner i va entonar una cançó obscena, i tot seguit la noruega li va preguntar secament i franca quant de temps feia que Hildred prenia drogues.



    punts



    [Copyright© 1992 Hereus de Henry Miller i Edicions 62. Traducció de Jordi Arbonès. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]