logo

Alberto Moravia


llibre Alberto Moravia va néixer a Roma l'any 1907 on va morir el 1990. Pseudònim d'Alberto Pincherle. Una tuberculosi contreta durant la seva infància el va obligar a passar molts anys en diversos sanatoris d'Itàlia i Suïssa on va tenir lloc la seva sòlida formació cultural. El 1929 va publicar la novel.la 'Els indiferents', pintura cruel de la societat romana dels primers anys del feixisme, una obra que ja conté els valors que han informat tota la seva vasta producció novel.lística, una de les més importants de la literatura italiana moderna. Altres novel.les seves són 'El menyspreu', 'La camperola', 'La romana', 'Els somnis del dropo', 'Les ambicions defraudades', 'L'amant infeliç', 'L'avorriment' o les 'Històries romanes'. Moravia no sermoneja ni moralitza en cap de les seves novel.les i narracions. Només exposa, com de passada, la hipocresia d'aquells que afecten virtuts que vulneren d'amagat, gents que ignoren o que han perdut la noció del bé i del mal. Com a assagista ha fixat amb tota independència la seva moral humana i estètica.



  • Els indiferents (Gli indifferenti) [fragment]

    Miquel havia sortit per visitar Lisa; de tot el matí que la idea d'aquella visita se li havia amagat rera dels pensaments i creava aquella mateixa angúnia que, enmig d'una companyia nombrosa, provoca un fet sabut de tots i del qual ningú no gosa ésser el primer de parlar; tot el matí, aquest record, la besada a la mà del dia anterior, a les fosques, no havia pas abandonat els plans interiors de la seva consciència i formava entorn dels seus pensaments una atmosfera provisòria i descoratjadora: ell endevinava que la qüestió essencial en aquelles hores no era de dedicar-se a aquesta o a una altra ocupació, sinó saber si havia de tornar a casa de Lisa o no: que la cosa més important no era pas llegir, escriure, parlar, viure d'una manera qualsevol, sinó estimar Lisa; finalment, havent dinat, sortí amb el pretext d'anar a passeig.
    La veritable raó d'aquesta sortida va manifestar-se-li així que se'n va haver anat; adreçà l'esguard al cel, que, pocs minuts abans ben pur, ara s'anava cobrint d'una nuvolada blanca i fina. "Es comprèn --pensà amb calma, tancant rera seu la portella del parc-- que no surto per passejar o per prendre cafè... no... cal que me'n convenci: jo surto per anar a casa de Lisa." Va semblar-li que ell era molt coratjós per allò d'anar en cerca de les pròpies vileses, inevitables, i en certa manera, el fet d'acceptar coratjosament unes condicions que cap voluntat no hauria pogut transformar; li havien estat inútils aquella falsedat entossudida, aquell orgull pueril que un moment li van fer creure una nova intriga de Lisa amb el seu antic amant i que després van pesar-li al damunt, obligant-lo a continuar en una direcció errada. Ara comprenia que aquell moviment irònic des de la porta a Lisa mig despullada i palpitant, no li havia estat suggerit per cap sentiment veritable; amb la mateixa facilitat hauria pogut entrar, seure, parlar, o bé acceptar amb serenitat el fet acomplert, o encara més, emportar-se Lisa, arrencant-la dels braços de Lleó; en canvi, amb un olfacte de comediant obligat a improvisar el seu paper, ell havia escollit aquella actitud irònica com la millor o la més avinent, la més natural i la més tradicional en tals circumstàncies; una paraula qualsevol, un cop de cap i prou; però després, al carrer, cap gelosia, cap dolor; només un intolerable disgust, per aquella versàtil indiferència que li permitia de canviar cada dia, com altres canvien de vestit, les pròpies idees i les pròpies actituds.

    [Copyright© 1932, 1964 i 1981. Hereus d'Alberto Moravia i Edicions Aymà - Proa. Traducció i pròleg de Miquel Llor. All rights reserved.]

    punts


    [Tornar a dalt] | [Índex]