logo

V.S. Naipaul


foto V. S. Naipaul va néixer a Trinitat el 1932. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura del 2001. Va anar a Anglaterra amb una beca l'any 1950. Després de quatre anys al University College of Oxford va decidir dedicar la seva vida a l'escriptura. Ha publicat més de vint llibres de ficció i no-ficció, entre els quals figuren 'A House for Mr. Biswas', 'A Bend in the River', 'Beyond Belief' i 'Índia'. 'Una vida malaguanyada' és una obra colpidora. La seva descripció de la plenitud i la decepció de l'amor, amb la seva visió de les vides malaguanyades s'escolen en silenci al cor del món turbulent actual.



  • Una vida malaguanyada (Half a Live) [fragment]

    Li hauria agradat anar al país de l'Ana d'una altra manera. Va trobar que la ciutat era gran i pròspera, molt més senyorial de com se l'hauria arribat a imaginar mai, sense res a veure amb tot el que associava amb l'Àfrica. Aquella esplendor el va aclaparar. Li va semblar que no la suportaria. La singular població que veia pel carrer coneixia la llengua i els costums del país. Va pensar: «No m'hi penso quedar. Me'n vaig. Hi passaré unes quantes nits i miraré de trobar la manera d'anar-me'n.» Aquest va ser el seu pensament durant tot el temps que va ser a la capital, a casa d'una coneixença de l'Ana, i aquest va ser el seu pensament durant l'inacabable viatge que van fer a continuació en un petit vaixell de cabotatge per anar a la província del nord on hi havia la finca: desfent una petita part del camí per on havien vingut, però ara més a prop de la costa, més a prop de les amenaçadores desembocadures i terres pantanoses d'uns rius amplíssims, to buidor i silenci,, fang i aigua barrejant-se en grans remolins vagarosos de color verd i terrós. Eren els rius que tallaven el pas de qualsevol camí o carretera cap al nord.
    Finalment va desembarcar en una petita població de cases baixes d'obra, grises i ocres i d'un blanc brut, amb una quadrícula de carrers com la capital però sense grans anuncis, sense ni tan sols una pista sobre la vida que s'hi feia. Així que sorties als afores, l'estreta carretera asfaltada es perdia camp enllà. Allà tot eren africans, gent baixa i esvelta, que caminaven per la franja de terra roja de banda i banda de l'asfalt, com si caminessin pel desert, només que per a ells allò no era cap desert.



    punts



    [Copyright© 2001. V.S. Naipaul i Edicions 62. Traducció de Xavier Pàmies. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]