logo

Anaïs Nin


foto Anaïs Nin va néixer a Neuilly-sur-Seine, prop de París, el 21 de febrer del 1903 i va morir a Los Angeles el 1977. Malgrat el seu lloc de naixença, es va formar a Catalunya per convertir-se després en una escriptora reconeguda del món anglosaxó. Pertany al grup de novel.listes "especials" per als quals el sexe i l'erotisme constitueixen el centre motor. Amb Anaïs Nin, els dos noms més importants del grup són Henry Miller i Lawrence Durell. Era filla de pare català, però nascut a Cuba —el compositor i pianista Joaquim Nin— i de mare presumptament danesa, però també de nom català, Rosa Culmell, una cantatriu. El seu germà, Joaquim, també compositor i pianista com el pare, va néixer a Berlín el 1904. De petita, Anaïs va acompanyar el seu pare en les gires de concertista que feia i va passar tres temporades a Barcelona. Va fer de model artístic i de moda. Va estudiar dansa espanyola. Va practicar la psicoanàlisi sota la direcció de d'Otto Rank. Posteriorment va passar la major part de la seva vida a Nova York. Segons consta en algunes notes biogràfiques, als 17 anys, es va casar amb un banquer novaiorquès, Hugh Guiler, que més endavant va ser realitzador cinematogràfic amb el pseudònim de Ian Hugo, i va il.lustrar alguns llibres d'Anaïs Nin. Ella, però, sempre va negar que mai hagués estat casada. El 1932 és quan va conèixer l'escriptor Henry Miller i també Lawrence Durrell. La relació amb Henry Miller va continuar fins molts anys després, cosa que va motivar pròlegs i prefacis en les publicacions de l'un i altra, així com les cartes entre els dos publicades més tard. Anaïs Nin es va traslladar als EUA abans que esclatés la Segona Guerra Mundial. El 'Diari', començat als tretze anys i ininterromput fins a la mort, és la seva obra més extensa, al costat de títols com 'Children of Albatros', 'The Four Chambered heart', 'Un espia a la casa de l'amor' i 'Seduction of the Minotaur', quatre obres que, juntament amb 'Escales cap al foc' formen un quintet. La vida d'Anaïs Nin es va veure envoltada de circumstàncies poc enteses a la seva època. Va mantenir una relació incestuosa amb el seu pare. El 1914 es va traslladar a viure amb la seva mare a Nova York on va rebre educació en diverses escoles religioses. Va deixar l'escola als 16 anys. A partir d'aleshores va treballar de model, va estudiar ball i va tornar a Europa el 1923. La seva obra reflecteix una experiència eròtica amb un estil marcadament sensual. Més d'una vegada va haver d'escriure textos eròtics per encàrrec, per salvar la seva economia, com per exemple les publicades en les col.leccions Little Birds i Delta of Venus. Però el to sempre és filosòfic i d'autoconeixement. Va mantenir una relació amb Henry Miller i la seva dona June, als anys 30. El 1990 es va fer una pel.lícula basada en aquests fets, dirigida per Philip Kaufman. Entre el 1934 i 1935 va estudiar psicoanàlisi amb Otto Rank i també a Nova York d'una manera autodidacta. El 1935 va tornar a França on va col.laborar en la fundació de les Edicions Siana, sobretot perquè cap altra editorial s'atrevia aleshores a publicar la seva obra pel contingut eròtic. El 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, va tornar a Nova York. Allà va continuar escrivint, però, de fet, no va ser coneguda i reconeguda literàriament fins al 1960. A partir d'aleshores, es van publicar els seus Diaris, 10 volums entre el 1966 i el 1983.



  • Escales cap al foc [fragment]

    De vegades, Lillian recordava el seu marit i, ara que ja no era el seu espòs, s'adonava que havia estat, talment com els altres homes que havia adorat, ben plantat i desitjable, i no podia comprendre per què ell mai no havia assolit de penetrar en el seu ésser i en els seus sentiments com un amant. Ella havia gaudit de totes les manifestacions de la seva naturalesa llevat de la que l'hauria convertit en amant. En imaginar-se'l ara, amb la claredat que dóna la distància i la separació, podia veure'l objectivament. Es dreçava erecte, segur de si mateix, i baronívol. Sempre servava aquell posat viril i protector. Però Jay... se li havia apropat gairebé com un home que va coix i que instintivament sentim el desig d'emparar. S'atansà com aquell qui no hi veu bé, tot vacil.lant, balancejant-se lleument. En la seva indefensió, a despit de la seva alçària real (era tan alt com el seu marit), feia l'efecte de ser més baix, més dèbil, més vulnerable. Era el temor que endevinava en aquell home —el qual semblava un ésser estranyament entrampat en la vida, víctima de la vida—, allò que, d'alguna manera, l'afectava. En una dimensió més limitada ell semblava atènyer la proporció adequada per tal que el seu ésser pogués penetrar la intimitat de Lillian. Ho féu per la via de la comprensió. Ella s'obrí, tal com s'obre un refugi, sense tenir esment que no era un home que s'hi refugiava (un home del qual desconfiava) sinó un infant desvalgut. Per tal com ell hi trucà com un pidolaire que cerca aixopluc, com una víctima desesperada que demana consol, Lillian obrí la porta confiada.



    punts



    [Copyright© 1976. Anaïs Nin i Aymà-Proa Editors. Traducció de Jordi Arbonès. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]