logo

Joyce Carol Oates


llibre Joyce Carol Oates va néixer a Lockport (Nova York) el 16 de juny del 1938. La seva obra literària té la característica de tractar temes violents que ella ha transformat en matèria d'escriptura i ficció tant en els contes com les novel.les. És considerada una de les seguidores més destacades del corrent narratiu iniciat per William Faulkner. Va començar estudis superiors de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Siracusa, que va acabar a Wisconsin on es va llicenciar. Va obtenir el doctorat a la Universitat de Rice, a la vegada que ja es dedicava a escriure. Ha exercit la docència i ha estat professora d'humanitats a diverses universitats del Canadà i els Estats Units. Un dels seus primers relats va ser seleccionat, amb menció d'honor, per formar part d'una antologia dels millors contes escrits per autors nordamericans, cosa que la va orientar decididament cap al gènere de prosa de ficció, tot i que en la seva bibliografia figuren obres de teatre, assaig i poesia. L'any 1963 vapublicar el seu primer recull de relats. Un any més, publicava la seva primera novel.la, 'Una tardor tremolosa', i l'any següent, un altre recull de relats. És aleshores quan es va proposar una trilogia que va iniciar el 1967, que l'any següent va obtenir el Premi Nacional de Narrativa. Acabada el 1969, la trilogia ha estat considerada una de les mostres més destacades de la narrativa nord-americana dels anys seixanta. Dels anys noranta ençà ha estat guardonada amb diversos premis com el Chicago Tribune Literary, el Prix Femina Etranger o tres vegades el Pulitzer, els anys 1993, 1995 i 2001. Ha estat també nominada en diverses ocasions al Premi Nobel de Literatura. 'Sexy' és una de les obres destinades a un públic fronterer entre els joves i adults. En les seves novel.les sempre hi ha una crítica de la hipocresia i la mentida, elements evidents en la trama de 'Sexy', en la qual la falsedat d'abusos sexuals sobre un professor d'institut feta córrer per un grup d'estudiants ressentits per no haver aprovat la seva matèria acaba provocant el seu suïcidi.



  • Sexy [fragment]

    Cap a les cinc de la tarda de l'11 de febrer del 2004, van tirar un sobre (tancat) per sota la porta del despatx del senyor Newlove, el director. Ho va fer en Kevin Pyne, acompanyat de tres amics: en Roger Polidari, en Barry Phelps i en Drake Hardin. En acabat, tots quatre se'n van anar caminant a poc a poc pel passadís desert i fosc, i van sortir de l'institut. Estaven nerviosos, exaltats. Potser una mica espantats i tot. Havien vist moltes sèries policíaques de la televisió, i sabien que no havien de deixar empremtes dactilars en els papers, i cap no havia estat prou estúpid per llepar la pega del sobre, per no deixar-hi restes d'ADN. I tampoc no havien fet servir cap ordinador per imprimir la nota perquè sabien que podien identificar la impressora. El cervell de la colla era en Kevinn Pyne. Va ser ell qui va ordir la conspiració, qui va escriure a mà la nota amb bolígraf vermell, qui va redactar, amb l'ajuda dels companys, aquell text tan inspirat. Però, aleshores, mentre pujaven al Saab d'en Kevin, en Drake Hardin va exclamar de sobte:
    —Merda! Que burros que som! Hauríem d'haver-ho enviat a la policia. I en Kevin Pyne, mentre engegava el cotxe, va replicar tranquil.lament, com si ja hi hagués pensat: —No t'hi amoïnis... També els enviarem material...

    (...)

    No parava de nevar; i el vent arrossegava la neu amb més fúria. I devia començar a gelar. El senyor Tracy conduïa amb molta precaució pel centre de North Falls, format per dues o tres illes de cases, mentre aguantava com podia el cafè amb la mà esquerra i feia anar el volant amb la dreta. En Darrenmenjava i bevia amb avidesa, sense fer gaire atenció al que deia el senyor Tracy, que seguia parlant en un to amistós. Alguns professors devien pensar que, fora de classe, havien de parlar d'aquella manera; el millor que es podia fer era esquivar-los.
    Aleshores a en Darren se li va acudir que potser podia demanar-li ajuda per a un treball que tenia pendent. Es tractava d'una redacció de cinc-centes paraules en què havia d'exposar les seves «reflexions espontànies» sobre l'assaig De la desobediència civil, de Henry David Thoreau. No podies consultar internet ni cap altra font, només havies d'escriure la teva opinió personal sobre el text. En Darren havia començat a llegir l'assaig diverses vegades, però de seguida es distreia; se sentia com si s'hagués d'obrir pas a la selva amb un ganivet de cuina. No cal dir que es tractava de literatura important, farcida d'idees profundes, però a en Darren no li interessava ni gens ni mica.



    punts



    [Copyright© 2007. Joyce Carol Oates. Editorial Cruïlla. Traducció de Josep Sampere. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]