logo

Eugeni d'Ors "Xènius"


foto Eugeni d'Ors va néixer a Barcelona, el 28 de setembre de 1881, i va morir a Vilanova i la Geltrú, el 25 de setembre de 1954. Assagista, periodista, filòsof i crític d'art, conegut més aviat pel pseudònim de Xènius, arran de la seva principal aportació a la literatura catalana, el 'Glosari', columna diària, signada amb aquest pseudònim, a «La Veu de Catalunya», on va exposar un seguit de teories estètiques, polítiques i culturals que van donar nom i contingut al Noucentisme i es van convertir en el referent ineludible de tota una generació d'intel.lectuals. Va aplegar algunes de les 'gloses' en volums com 'La Ben Plantada' (1911), símbol idealitzat de la dona noucentista. Nomenat l'any 1917 director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat, va ser destituït del càrrec tres anys després. Es va instal.lar a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en castellà. El 1936 va donar suport a l'alçament militar contra la República i en plena guerra civil espanyola va ser nomenat Jefe Nacional de Bellas Artes. Posteriorment es va convertir en un dels intel.lectuals més destacats del règim franquista.



  • La Ben Plantada [fragment]

    I. On s'escateix que la Ben Plantada ens fou duta de les Amèriques

    Dolces estones de familiar i abandonada conversa! Tot fent-se vent, amb un gran vano de roba, la mare de la Ben Plantada (que té, en un noble visatge bru, els ulls clars com ella) us diu:
    --La noia no va néixer aquí. Va néixer a Asunción. Fa només dos anys que n'hem tornat. En arribar aquí, tot just sabia unes paraules en català. Però, als dos mesos, ja el parlava igual que nosaltres.
    --I des de llavors s'han estat vostès a Barcelona?
    --Sí, però hi hem viscut fins ara mateix molt retirades. Al principi el seu pare era encara fora i no coneixíem ningú aquí.
    --Ara ens és explicada, a la fi, la sobtada aparició de la Teresa, que al començament ens va sorprendre com un miracle. No hi ha miracle en la Teresa, que tot en ella és natural. O, millor, en ella miracle i naturalitat són una mateixa cosa.
    --I el marit de vostè, senyora, és americà, potser? --pregunteu amb una certa angúnia que tot el vostre treball espiritual sobre el viu símbol se'n vagi per terra.
    --No senyor; no senyor! És d'aquí. És de la vora de Vilanova.
    Alegria! Tot, tot s'ha salvat. La Raça és, en l'admirable criatura, puríssima. Gràcies, senyor pare de la Ben Plantada, senyor obscur, conegut a penes; gràcies, per la vostra discreció! Gràcies per l'ajuda que, en aquesta petita investigació teòrica que anem escrivint amb la sang de les nostres venes, heu portat amb la vostra escaiença d'ésser nat a la vora de Vilanova i la Geltrú!
    Sí, la Raça és ben pura. S'hi afegeix tan sols, un gra d'estrangeria providencial. Per a la renovació d'una sang, cal una mica d'una altra sang. Una llei pregona ho vol així. La Ben Plantada, doctora de nacionalitat, ens ha vingut de les Amèriques. Napoleó no els vingué, als francesos, de Còrsega!




    punts



    [Copyright© 1980. Hereus d'Eugeni d'Ors i Edicions 62. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]