logo

Amos Oz


llibre Amos Oz va néixer a Jerusalem, el 1939. És considerat un dels millors autors israelians contemporani i és també un reconegut intel.lectual compromès amb el procés de pau a l'Orient Mitjà. Ha escrit nombrosos assajos i les novel.les El meu Mikhael, Les dones de Yoel, La caixa negra, Soumchi i No diguis nit. Amb Una pantera al soterrani, ambientada el 1947 a la Jerusalem de les acaballes del govern britànic a Palestina, va obtenir el Premi Israel de Literatura el 1998.



  • Una pantera al soterrani (Panter Bamartef) [fragment]

    Així recordo la Jerusalem del darrer estiu del mandat britànic: una ciutat de pedra, escampada pels pendents de les muntanyes. De fet, més que una ciutat, eren barris separats els uns dels altres per espinars i roques. A les cantonades dels carrers, de vegades hi havia tancs britànics amb les defenses gairebé tancades, com si fossin ulls enlluernats, i les metralladores apuntant cap endavant, com dits dient: tu.
    A trenc d'alba, alguns joves sortien per anar a enganxar, a les parets i als pals d'electricitat, pasquins de la Resistència. Els dissabtes a la tarda, al pati de casa, s'encetaven fortes discussions entre una corrua de tasses de te bullent i les galetes que la mare havia fet (jo l'ajudava tallant la pasta amb motlles en forma d'estrelles i de flors). Durant aquestes discussions, tant els pares com els seus hostes empraven paraules com persecucions, extermini, redempció, policia secreta, herència, refugiats, setge, manifestacions, Hadj Amín, militants, kibbytsim, Llibre Blanc, Haganà, moderació, colonització, quadrilles, consciència col.lectiva, incidents, protestes, immigrants clandestins. De vegades, un dels convidats perdia la calma, i generalment, ho solia fer un dels més tranquils, un home prim i pàl.lid, sempre amb una cigarreta tremolosa entre els dits, i amb les butxaques de la camisa, que duia botonada fins al coll, plenes de carnets i de papers amb anotacions. I aleshores, en un accés de còlera mesurada, escopia expressions com: «com a xais a l'escorxador» o «el dret de refugi dels jueus» i després, com si volgués suavitzar la mala impressió, tot d'una afegia: «Però, Déu no ho vulgui, de cap manera podem dividir-nos, tots estem en el mateix vaixell».



    punts



    [Copyright© 2001. Amos Oz i Barcanova-Siruela. Traducció de Roser Lluch. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]