La casa es deia Emblo Cottage. S'alçava amb la seva façana de granit contra el vent del nord i l'Atlàntic i, a la part del davant, hi tenia finestres petites, molt poques, situades a poca altura, amb ampits prou amples per als testos de geranis, els trossos de fusta trobats al mar i les petxines que a la Serena li encantava col.leccionar. Temps enrere, havia format part d'Emblo, una vaqueria pròspera, que era l'habitatge del pastor de vaques. Però el pastor es va retirar i després va morir, i es va començar a munyir amb les màquines, els salaris agrícoles es van fer més alts i els granger va tirar pel dret i va vendre la caseta. Des de llavors havia estat de tres propietaris diferents, i s'havia posat a la venda la darrera vegada justament quan en Jeffrey havia pres la gran decisió de separar-se de Londres, de la Dodie i del seu treball. Va veure l'anunci del Times, se'n va anar directe cap al cotxe i va conduir tota la nit per tal d'inspeccionar la finca abans que cap altra persona tingués temps de fer una oferta. Va trobar-hi un lloc petit i humitós, lamentablement moblat com a apartament de vacances, arraconat en un jardí descuidat i amb sicòmors esquifits que es recolzaven als angles rectes, amagats dels vents predominants. Però tenia bones vistes dels penya-segats i del mar, i a la part del sud hi havia una àrea de gespa arrecerada, amb una glicina que s'enfilava per la paret i una camèlia que encara tenia flors.