logo

Edgar Allan Poe


llibre Edgar Allan Poe (Boston, 1809 - Baltimore, 1849) va tenir una vida envoltada de la mateixa boira de misteri i llegenda de la seva obra, i ha suscitat les interpretacions més extremades: la que el presenta com un poeta maleït immers en paradisos artificials, la del geni incomprès enfrontat al materialisme atroç d'una incipient societat industrial, la de l'home incapaç de menar una vida ordinària, inventor de redossos fantàstics per refugiar-s'hi. Fill d'actors itinerants i orfe a dos anys, adoptat per un comerciant escocès --John Allan-- i criat a la societat esclavista del sud dels Estats Units abans de ser-ne repudiat, va experimentar la contradicció entre els seus vehements instints aristocràtics i les penalitats de la supervivència més precària. Va ser director i col.laborador de diverses revistes, on apareixien regularment les seves narracions, poeta fins que la necessitat el va forçar a limitar-se a la prosa, crític literari, conferenciant. Beneït o castigat per una intel.ligència extraordinària, freqüentador impenitent de profunditats perilloses, combina en la seva obra el rigor matemàtic més precís i les realitats més insospitades i tenebroses. En la seva llarga nòmina dels seus devots fidels figuren escriptors com Baudelaire, Dostoievski, Verlaine, Mallarmé, Cortázar i Borges.



  • Ligeia [fragment]

    S'havia escolat gran part d'aquella nit espantosa, i la que havia estat morta va bellugar-se un cop més, amb més vigor que abans, tot i que emergint d'una dissolució més horrorosa, per irreversible, que cap altra. Jo feia estona que havia deixat d'escarrassar-me i de moure'm, i vaig restar assegut i rígid a l'otomana, pres indefens d'un remolí d'emocions violentes, entre les quals l'espant extrem era potser la menys terrible, la menys devastadora. Repeteixo que el cadàver es va bellugar amb més vigor que abans. Els colors de la vida van aparèixer al rostre amb força desconeguda, els membres es van relaxar i, si no fos perquè les parpelles continuaven molt premudes i que les benes i la roba mortuòria mantenien l'aspecte sepulcral del cos, podria haver somniat que Rowena s'alliberava plenament de les cadenes de la mort. Però si no ho vaig acceptar del tot ni tan sols en aquell moment, els dubtes es van esvair quan, després d'alçar-se del llit, vacil.lant, amb passes insegures, els ulls tancats i l'aparença d'algú que es debat en un somni, la cosa amortallada va avançar resoltament, innegablement, cap al centre de l'estança.



  • Edgar Allan Poe 09 / 200 anys



    punts



    [Copyright© 2002. Editorial Columna. Traducció i presentació de Joan Solé. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]