logo

Yasmina Reza


foto Yasmine Reza va néixer el 1959. Va estudiar a Paris X University i a la Jacques Lecoq Drama School. Ha treballat d'actriu. Però se la coneix com a dramaturga i novel.lista. Ha obtingut els premis Laurence Olivier Award, 1998 i Antoinette Perry ("Tony") Award, 1998. Entre les seves obres dramàtiques destaca sobretot 'Art', una peça representada arreu del món que a hores d'ara està considerada un clàssic. És també autora de 'Conversations après un enterrement', 'La Traversée de l'hiver' i 'L'Homme du hasard'. 'Una desolació' és una novel.la inclassificable. Yasmina Reza ha escrit el monòleg lúcid i desencisat d'un pare de família gens exemplar que viu atrinxerat en un càncer terminal, fart de les promeses de felicitat que es fabriquen els seus fills. A mig camí entre la confessió cínica i el testament desesperat, 'Una desolació' és una diatriba, demolidora i al mateix temps edificant, de totes les dèries i cuites que alimenten la vanitat humana.



  • Una desolació (Une désolation) [fragment]

    El jardí, només jo. Em diuen que tinc un bon jardiner. La gent em diu que tinc un bon jardiner! ¿Quin jardiner? Un peó, un obrer. Un paio que fa la feina. Tu penses, i ell va amb el carretó i fa la feina. Punt. Al jardí ho he fet tot jo. Feliciten Nancy per les flors. Jo decideixo els colors, les varietats, el lloc on van, compro les llavors, compro els bulbs, i ella, ¿què fa? --això la distreu, em diràs-- ells els planta. La feliciten. Els elogis pels inútils. Voldria que m'expliquessis la paraula feliç. El diumenge parlo de tu amb la teva germana, perquè jo parlo de tu. Tu creus que no parlo de tu, però sí que ho faig. Ella em diu "ell és feliç". ¿Feliç? L'altre dia, a casa de René Fortuny, un imbècil va dir: "Al capdavall, del que es tracta és de ser feliç." Quan tornàvem en cotxe vaig dir a Nancy: "¿Havies sentit mai un comentari tan mediocre?" I Nancy em respon molt aguda: "I, segons tu, ¿de què es tractaria?..." Per ella, saps, la felicitat és legítima. És dels que pensen que la felicitat és legítima. ¿Saps què em retreu últimament? Vaig portar a arreglar un estor a la bugaderia. ¿Saps quan em demanava el paio per instal.lar un estor japonès que puc comprar muntat a qualsevol hipermercat? Mil sis-cents cinquanta francs. Discuteixo. No em dóna la gana que em robin, saps. Finalment, el paio, un lladre, baixa fins a tres-cents francs. ¿Saps què em retreu, ella? Doncs que em passés una hora i mitja per fer-lo baixar fins a tres-cents francs. ¿Quin argument fa servir? Que costo tres-cents francs l'hora. Es pensa que m'ofèn. ¿I quin altre argument té? Que bé s'ha de guanyar la vida, l'home. Ja veus de quin peu calça. Així que ets feliç. Bé, és el que diuen de tu.



    punts



    [Copyright© 1999 i 2000. Yasmina Reza i Éditions Albin Michel. Edicions Empúries i Anagrama. Traducció de Clara Pastor. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]