logo

Carles Riba


foto Carles Riba va néixer a Barcelona, el 1893, on va morir el 1959. Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. La seva producció lírica compta, entre d'altres, amb el primer llibre d'Estances (1919), el segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953). Va exercir de catedràtic de grec, va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes, de l'època de la República. Es va exiliar el 1939 a causa de la guerra civil espanyola. A l'exili francès, i també a Barcelona d'ençà del seu retorn el 1943, va traduir autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual va arribar a ser director. Forçadament allunyat de la vida pública, va esdevenir el mestre de les noves generacions. Com a traductor cal esmentar en primer lloc l'Odissea d'Homer, i també obres d'Èsquil, Hölderlin, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i Sòfocles, entre d'altres.





  • L'ingenu amor [fragment]

    Una vegada era un home que no tenia temps per a res. Es passava el dia estudiant, i els llibres li amagrien les galtes, li entristien la sang i li feien créixer la barba prodigiosament. Això sí, quan cada tres mesos, la gent de la vila el veia sortir a endreçar-se una mica, tothom es tocava amb el colze; i ell, encara que ho dissimulés, se n'estufava; perquè, entre les petites vanitats que encobeïa sota la seva ambició, hi havia aquesta d'ésser conegut de la gent ignorant.
    NO es cregui tampoc que s'estigués e mirar-se les noies de reüll; quan tornava de casa el barber, li era una mica difícil d'amagar que, de tant en tant, li saltironava com una besera per damunt de la boca. Però la gent, amb el respecte, no s'hi enfondia; i ell entrava als seus llibres i no se'n recordava més.
    Fins que, un dia, trobà un follet assegut sobre la pàgina oberta; en ésser que l'anava a treure, de sota la tapa en sortiren dos més, que s'enfilaren, tots escotorits, allí on era el company;i encara un que, esperant-lo, s'havia estirat entre les plomes i un parell que tafanejaven, amb una despreocupació només comprensible en uns innocents, els dintres del crani pelat que el savi tenia sempre damunt la taula per donar més importància a les seves meditacions.



    punts



    [Copyright© 1985. Hereus de Carles Riba i Editorial Empúries. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]