logo

Arundhati Roy


foto Arundhati Roy va estudiar arquitectura a la Universitat de Delhi i ha escrit guions per a pel.lícules i sèries televisives. La seva primera novel.la, 'El deu de les coses petites', va ser guardonada amb el Premi Booker 1997 i es va traduir a més de setze idiomes, amb un esdeveniment literari en tots els països que es va publicar. L'autora viu actualment a Nova Delhi. Ha estat comparada amb Gabriel García Márquez i Salman Rushdie pel seu realisme màgic i per la seva habilitat narrativa. 'El déu de les coses petites' és la memorable història de tres generacions d'una família de l'estat de Kerala, al sud de l'Índia, que es dispersa al llarg del món i es retroba a la terra natal. És la història de la nena anglesa Sophie Moll, ofegada al riu, que va marcar amb la seva mort accidental les vides de les persones implicades. La de dos bessons --Etha i Rahel--, que van viure 23 anys separats. La d'Ammu, la mare dels bessons, i els seus amors adúlters i furtius. La del germà d'Ammu, marxista educat a Oxford i divorciat d'una dona anglesa. la dels avis que de joves van cultivar l'entomologia i les passions prohibides. Aquesta saga familiar és una mena de feliç festí literari en què es barregen l'amor i la mort, les passions que trenquen tabús, la lluita per la justícia i la pèrdua de la innocència.



  • El déu de les coses petites (The God of Small Things) [fragment]

    Anys més tard, quan Rahel va tornar al riu, el riu la va saludar amb un somriure d'horrorosa calavera, i forats on hi havia hagut dents, i una mà tofenca que s'alçava des d'un llit d'hospital.
    Havien passat totes dues coses.
    El riu s'havia encongit. I ella s'havia fet gran.
    Riu avall hi havien construït una resclosa d'aigua salada, a canvi dels vots de l'influent grup de pressió dels arrossaires. La resclosa regulava l'entrada d'aigua salada de l'última part del riu, que desembocava al Mar d'Aràbia. I per això ara feien dues collites a l'any en lloc d'una. Més arròs, a costa d'un riu.
    Malgrat que era juny, i que plovia, ara el riu era tan sols una enorme clavaguera. Una fina veta d'aigües denses que llepaven fatigosament els bancs de fang de banda i banda, ornada de tant en tant amb la lluor argentada d'un peix mort. Un riu embussat per tot d'algues carnoses d'arrels marrons i toscoses que onejaven com tentacles sota l'aigua. Els jacanes d'ales de bronze hi caminaven al damunt. Peutorts, prudents.
    En altres temps havia sabut fer por. Havia sabut canviar el destí de les vides. Però ara li havien arrencat els queixals, havien consumit el seu esperit. Era tan sols una veta verda, una mena de prat fangós que transportava deixalles fètides cap al mar. Damunt la superfície viscosa i plena d'algues, el vent hi arrossegava tot de bosses lluents de plàstic que semblaven flors flotants subtropicals.
    Els graons de pedra que en altres temps havien conduït els banyistes de dret dins l'aigua, i els Pescadors fins als peixos, ara havien quedat completament a la intempèrie i duien d'enlloc a enlloc, com una mena de monument a base de volades que no commemorava res. Dins les esquerdes s'hi ficaven devastadores falgueres.
    A l'altra riba del riu, els bancs acinglerats de fang es transformaven bruscament en les parets baixes de fang de tot de grups de barraques pobríssimes. Els nens s'asseien al caire d'aquestes parets, treien el cul i defecaven directament damunt del fang turbulent i xucladís del jaç nu del riu. Els més petits deixaven que els seus filets degotants de mostassa trobessin tots sols la manera de fer cap avall. Finalment, al vespre, el riu creixia, acceptava aquells oferiments diürns, s'enduia tot de fang cap al mar i deixava un solc marcat per un seguit de línies ondulants de densa espuma blanca. Riu amunt, mares netes rentaven roba i plats dins de residus industrials en estat pur. La gent s'hi banyava. Tot de torsos seccionats s'hi ensabonaven, ordenats com fosques escultures damunt d'un prat, d'una veta fina i bressolada.
    Els dies calurosos la pudor de merda que s'alçava del riu s'allunyava i planava damunt d'Ayemenem com un barret.



    punts



    [Copyright© 1997. Arundhati Roy i Edicins 62 i Anagrama. Traducció de Pep Julià. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]