logo

Josep Maria de Sagarra


foto Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i va morir el 27 de setembre de 1961. Provenia d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar va consagrar la seva vida a la investigació històrica. Dramaturg, periodista, novel.lista, memorialista, traductor, però, per damunt de tot, poeta. La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el van connectar amb el públic i el lector popular. Recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com 'La corona d'espines' (1930), 'L'Hostal de la Glòria'(1931), 'El Cafè de la Marina' (1933) o 'La Rambla de les floristes' (1935). En el camp de la poesia cal destacar 'Cançons de rem i de vela' (1923), 'El comte Arnau' (1928) i 'El poema de Nadal' (1931). La novel.la 'Vida privada' (1932) ha estat considerada la novel.la emblemàtica de Barcelona. Va col.laborar amb assiduïtat a la premsa i va aplegar algunes d'aquestes col.laboracions en dos volums: 'Cafè, copa i puro' (1929) i 'L'aperitiu' (1937). El 1938 es va establir a França on es va dedicar, fonamentalment, a la traducció de la 'Divina Comèdia'. El 1940, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, va enllestir la traducció de Dant, va traduir el teatre de Shakespeare i va escriure les seves 'Memòries' (1954). Una bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües i algunes han estat dutes al cinema i la televisió.





  • Vida privada [fragment]

    Feia cinc anys que el Baró de Falset s'havia foradat el cap amb una bala. Durant aquells cinc anys, la vida pública del país evolucionà força. A Barcelona es produïren fets de brillant transcendència. L'exposició de Montjuïc va marcar els moments de més xarol. Tota la parada d'ànimes que el lector va poder contemplar una nit en la festa d'Hortènsia Portell, acabà de fer la roda del paó: llançà coets pels ulls i serpentines per la boca. Aquell estiu va ser una estació fosforescent; les carrosseries més lacades, els yachts més càndids i més ripolinats, feien fer pampallugues a tots els enllustrbotes d'Almeria que doblegaven l'espinada vora el monument de Colom i en les terrasses de la plaça de Catalunya. Els cabarets van tornar a segregar el xampany gelat com en el bon temps de la guerra. Els hotels de Barcelona no podien dar l'abast: tothom que guardava un catre sobrer o una habitació destinada a les puces, va tenir un rellogat de canonge d'Extremadura o una peixetera de Portbou; s'arribaren a parar matalassos dalt de les teulades i a fer servir els parallamps de penja-robes. Barcelona bullia, tot era un sofregit de grandesa i de campi qui pugui. Els ulls, les galtes, el nas, el sexe de les persones trobaven esplais infinits. Les festes nocturnes de l'Exposició eren realment un somni, un prodigi que esborronava els barcelonins. "D'on sortiran els milions per pagar aquest devessall?", deia l'home del carrer, amb una criatura a cada braç i un gosset sortint-li d'una butxaca de l'armilla. L'home del carrer parava el pit perquè tot el blau, tot el verd, tot el rosa, tot el misteri de la font del Palau Nacional, li esquitxessin la corbata de ballets russos, de llàgrimes, de nereida i de bromera, de l'altre món.



    punts



    [Copyright© 1993. Hereu de Josep M. de Sagarra i Columna Edicions. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]