logo

Saint-Exupéry, Antoine de


foto Antoni de Saint-Exupéry va néixer a Lió el 29 de juny del 1900 i va morir en un lloc incert del mar Mediterrani, en un accident d'aviació, el 1944. Va ser aviador a la Segona Guerra Mundial i les seves obres són el testimoni únic d'un pilot que va saber veure el perill i l'aventura amb ulls de poeta. Si Conrad ha estat el renovador de les aventures del mar, l'autor d''El petit príncep', com a aviador pioner, el fundador de l'èpica aèria. La celebritat d''El petit príncep' va eclipsar en part una obra de rigor i coherència excepcionals. Entre les seves obres cal destacar 'Vol de nit' (1935), 'Pilot de guerra' (1942), 'Carta a un ostatge' (1944) i 'Ciutadella' (1948), moltes d'elles reeditades coincidint amb l'any del centenari de l'autor, que va tenir lloc el 2000. Antoine de Sant-Exupéry va escriure 'Carta a un ostatge' a Léon Werth, un amic jueu a qui ja havia dedicat 'El petit príncep'. En un vol de reconeixement, entre Còrsega i el sud de França, a Marsella, un mes abans de l'entrada de les tropes aliades a Normandia, l'avió que pilotava va desaparèixer misteriosament al mar Mediterrani. Seixanta anys després, l'abril del 2004, es van trobar algunes restes de l'aparell i unes inscripcions que indiquen que pertanyien a Saint-Exupéry.





  • Carta a un ostatge [fragment]

    Tot va passar mentre realitzava un reportatge sobre la guerra civil a Espanya. Havia tingut la imprudència d'assistir, d'amagat, cap a les tres de la matinada, a l'embarcament de material secret en una estació de mercaderies. L'agitació dels carregadors i una certa obscuritat semblaven afavorir la meva indiscreció. Però vaig semblar sospitós a uns milicians anarquistes. Va ser molt senzill. No m'havia adonat encara d'aquell acostament elàstic i silenciós, quan ja es plegaven sobre meu a poc a poc, com els dits d'una mà. El canó de la carrabina em va fregar lleugerament el ventre i vaig trobar aquell silenci solemne. A l'últim, vaig alçar els braços. Observava que no es fixaven en la meva cara sinó em la meva corbata (la moda d'un raval anarquista desaconsellava aquest objecte d'art). La carn se'm va arronsar. Esperava la descàrrega, era l'època dels judicis expeditius. Però no va haver-hi cap descàrrega. Al cap d'uns quants segons d'una absoluta buidor, durant els quals veia els equips de carregadors com si dansessin, en un altre món, una mena de ballet de somni, els meus anarquistes, amb un lleuger de cap, van indicar-me que els precedís i ens vam posar en marxa lentament, a través de la via morta. La captura havia estat feta en un silenci total i amb una extraordinària economia de moviments. Talment el joc de la fauna submarina.



    punts



    [Copyright© 2000. Hereus d'Antoine de Saint-Exupéry i Editorial Empúries. Traducció de Joan Carrera. All rights reserved.]



  • El petit príncep [fragment]

    Al planeta següent hi vivia un bevedor. Aquesta visita va ser molt curta, però va fer caure el petit príncep en una gran malenconia:
    --¿Què hi fas aquí? --va dir al bevedor, que va trobar instal.lat en silenci davant d'una col.lecció d'ampolles buides i d'una col.lecció d'ampolles plenes.
    --Bec --va respondre el bevedor amb aire lúgubre.
    --¿Per què beus? --li va preguntar el petit príncep.
    --Per oblidar --va respondre el bevedor.
    --¿Per oblidar què? --va voler saber el petit príncep, que tenia ganes d'ajudar-lo.
    --Per oblidar que tinc vergonya --va confessar el bevedor, acotant el cap.
    --¿Vergonya de què? --va demanar el petit príncep, que tenia ganes d'ajudar-lo.
    --Vergonya de beure! --va concloure el bevedor, que es va tancar definitivament en silenci.
    I el petit príncep se'n va anar, perplex.
    «Decididament, les persones grans són estranyíssimes», es deia a si mateix durant el viatge.



    punts



    [Copyright© 1998. Hereus d'Antoine de Saint-Exupéry i Editorial Empúries. Traducció d'Anna Casassas. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]