logo

José Saramago


foto José Saramago va néixer el 1922 a Azinhaga (Ribatejo) en una família de pagesos i artesans. El 1947, quan treballava com a administratiu en una caixa de d'estalvis, va iniciar la seva carrera literària. Posteriorment va treballar de traductor, assessor editorial, corrector i periodista. A partir del 1975 va publicar alguns llibres que ja anticipaven el que seria la seva obra fonamental. José Saramago, llavors ja un periodista de renom i militant del PC portuguès, es va quedar sense feina. Va ser aleshores que es va convertir en escriptor professional. La seva idea de la literatura és la d'un art compromès i global. Allò que més el preocupa són les dificultats amb què es troba l'ésser humà al món i, malgrat tot, la insistència de la humanitat a viure. El 1998 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.





  • Assaig sobre la ceguesa [fragment]

    El vell de la bena negra va entendre que la ràdio portàtil, tant per la fragilitat de la seva estructura com per la informació coneguda sobre el temps de la seva vida útil, quedava exclosa de la llista dels valors que havien de lliurar com a pagament del menjar, ja que el funcionament de l'aparell depenia, en primer lloc, de tenir o no piles a dins, i, en segon lloc, del temps que aquestes duressin. Per les veus enrogallades que encara sortien de la petita capsa era evident que no se'n podia esperar gran cosa. Per això el vell de la bena negra va decidir no repetir les audicions col.lectives, i també perquè els cecs de la tercera habitació banda esquerra podien aparèixer per allí amb una opinió diferent, no respecte al valor material de l'aparell, pràcticament nul a curt termini, com de seguida es va demostrar, sinó pel seu valor d'ús no immediat, que sens dubte era altíssim, i sobretot perquè hi havia una pistola també podia haver-hi piles. Així, doncs, el vell de la bena negra va dir que a partir d'ara escoltaria les notícies dins el llit, tapant-se completament el cap amb la flassada, i que si hi havia alguna novetat interessant la comunicaria immediatament. La noia de les ulleres fosques li va tornar a demanar que de tant en tant li deixés escoltar una mica de música. Només per no perdre'n el record, es va justificar, però el vell va ser inflexible, deia que l'important era saber què passava a fora, que qui volgués escoltar música que l'escoltés a dins del seu propi cap, que per a alguna cosa bona ens havia de servir la memòria.



    punts



    [Copyright© 2002. José Saramago i Edicions 62. Traducció de Núria Prats. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]