logo

Soldevila, Carles


foto Carles Soldevila va néixer a Barcelona el 1892 on va morir el 1967. Novel.lista, contista, periodista, poeta i dramaturg, és un dels escriptors catalans considerats més complets. Soldevila ha deixat, sobretot, una prosa elegant, diàfana i moderna, una prosa d'arrels noucentistes però bregada en l'articulisme diari. Traductor de Voltaire, va escriure amb la vocació de fer-se entendre, i comparteix amb altres escriptors periodistes com Josep Pla o Gaziel la rara capacitat de posar el virtuosisme de l'estil al servei de la claredat. Entre les seves obres destaquen les novel.les 'Fanny' (1929), 'Eva' (1931) i 'Valentina' (1933). A 'Del llum de gas al llum elèctric' recull les seves memòries d'infància i joventut.





  • Del llum de gas al llum elèctric [fragment]

    El meu pare, home robust que no havia estat mai malalt, havia mort l'any 1917, a la vetlla mateixa del meu casament. Semblava que el fat es complagués a donar a la meva majoria d'edat un sentit molt més ple del que hauria tingut. Però en l'immens desconsol que va produir-me aquell cop, descarregat en les circumstàncies que més podien sensibilitzar-me, la por de les responsabilitats no va jugar-hi cap paper. Les vaig anar assumint l'una darrera l'altra, amb més o menys emoció, però sense fòbies, ni escarafalls, com a tràmits naturals d'una carrera.
    Me'n sorprenc perquè el meu pare, molt més ben armat que jo per a la lluita material i exercint una professió de rendiment progressiu, revelava aprensions que jo amb el meu temperament nerviós i imaginatiu em podia haver encomanat. enmig d'un món encara força estable, on la previsió era possible, on els trasbalsos públics no tenien encara massa influència sobre les situacions privades, bastava una petita contrarietat soferta a la notaria, l'amenaça d'un decret modificant tal article o tal altre del reglament, la prematura mort d'un confrare, per a neguitejar-lo i perquè ens invités a viure en estat d'alarma.
    La saviesa popular afirma, amb un punt d'irreverència, que Déu dóna pa a qui no té queixals. He comprovat que també, més sovint del que sembla, ajusta la forma del dentat a la menja amb què ens caldrà alimentar-nos. I jo, un cop casat, amb un, dos, tres i quatre fills, mal dotat de forces adquisitives i amb periòdics eclipsis de l'instint de conservació, vaig trobar-me animat per un sentiment de confiança o de lleugeresa, d'optimisme o d'irresponsabilitat que m'ha permès de travessar desers ide vorejar precipicis sense convertir-me en un sac de gemecs.



    punts



    [Copyright© 1993. Hereus de Carles Soldevila i Editorial Empúries. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]