Quan Susanna va explicar al caporal la desventura de la fulla, amb totes les circumstàncies que havien acompanyat el meu assassinat (com ella en deia), a ell la sang li va pujar a les galtes. Com que tots els còmplices d'un assassinat en són autors, la consciència de Trim li deia que ell era tan culpable com Susanna, i si les seves opinions eren encertades, l'oncle Toby era tan responsable com ells, davant de Déu, d'un delicte de sang. O sigui que ni la raó ni l'instint haurien pogut guiar Susanna a un refugi més adient. És en debades que el lector faci anar la imaginació sobre això. Per fer-se qualsevol hipòtesi que expliqués satisfactòriament el que he dit, el lector s'hauria d'esprémer el cervell fins que li esclataria, i per fer-ho sense que li passés res, hauria de tenir un cervell com no hi ha hagut lector que en tingués un. Per què els hauria de donar a prova o torturar-los? És la meva feina explicar-los-ho.