logo

Robert Louis Stevenson


foto Robert Louis Stevenson va néixer a Edimburg el 13 de novembre de 1850 i va morir a Upolu, Samoa, el 3 de desembre de 1894. Escriptor escocès, és autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com 'L'illa del tresor' i 'L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'. Davant l'aparició de la novel·la naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personatges es dibuixa en l'acció. El seu estil elegant i sobri i la naturalesa dels seus relats i les seves descripcions va influir en escriptors del segle XX com Jorge Luis Borges. Provinent d’una familia burguesa, Stevenson va passar un infància feliç. A causa de la seva mala salut, no va anar a l'escola primària i això va fer que fins als 8 anys fos analfabet. Durant l'adolescència va acompanyar al seu pare en diversos viatges. Va ingresar a la Universitat d'Edimburg com estudiant d’enginyeria nàutica. L'elecció d’aquesta carrera va ser més per la influència del seu pare, que era enginyer que per pròpia vocació. Això el va portar a l’abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc va tenir una carrera brillant en aquest camp, ja que el seu interès es concentrava més en l’estudi de la llengua. Als 26 anys, va conèixer a Fanny Osbourne a França, una nord-americana deu anys més gran que ell. Fanny estava separada del seu marit, descansava i pintava, amb la seva germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per tramitar el seu divorci, i Stevenson la va seguir. L'any 1880, quan ell tenia 30 anys, es van casar. La parella va viure un temps a Calistoga, a l'Oest. Va escriure històries de viatges i d'aventures i també assaig. A partir d'aquest any, la salut de Stevenson va empitjorar. També és coneguda la seva afició a l'alcohol, el que li va portar altres problemes de salut. El matrimoni es va mudar primer a Edimburg i després a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el pare Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tard van anar a Nova York, on l'escriptor va fer amistat amb Mark Twain, autor de 'Les aventures de Tom Sawyer'. Després d'una breu estada a San Francisco, van fer un viatge cap a les illes del Pacífic Sud, on finalment es van establir amb els fills de Fanny, la germana d'aquesta, Belle, i la senyora Stevenson —el pare del novel·lista havia mort no feia gaire—. La relació de Stevenson amb els aborígens és cordial, però política. L'escriptor va prendre partit per un dels caps locals contra la dominació alemanya de l'arxipèlag i va escriure en la premsa britànica sobre la penosa situació samoana. Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa, al mont Vaea.



  • L'illa del tresor (Treasure Island) [fragment]

    L'aspecte de l'illa, quan vaig pujar a coberta l'endemà al matí, havia canviat completament. Ara la brisa ja havia cessat del tot, però durant la nit havíem avançat un bon tros i estàvem aturats una mitja milla al sud-est de la part inferior de la costa oriental. Un bosc grisós cobria bona part de la superfície. Aquest to uniforme, a les terres més baixes, era trencat per unes faixes de sorra groga i per un gran nombre d'arbres de gran altura, de la família dels pins, que sobresortien aïlladament o en petits grups, però la tonalitat general era trista i monòtona. Els turons emergien per sobre de la vegetació, com agulles de roca nua. Tots presentaven unes formes molt peculiars, i el del Telescopi, tres o quatre-cents peus més alt que tots els altres, era també el que tenia una configuració més estranya; s'alçava en vertical des de gairebé tots els costats, i al capdamunt quedava bruscament tallat com si fos un pedestal per col.locar-hi una estàtua.

    La Hipaniola no parava de gronxar-se, i els embornals s'enfonsaven en la maror de l'oceà. Les botavares tensaven les politges, el timó anava d'un cantó a l'altre i tot el vaixell cruixia, grinyolava i es movia com els telers d'una fàbrica. Em vaig haver d'aferrar a l'estai de popa, i el món girava vertiginosament davant dels meus ulls; perquè, si bé jo era bastant bon mariner quan navegàvem, això d'estar aturats i d'anar rodolant com una ampolla no vaig arribar mai a aguantar-ho sense marejar-me, sobretot al matí, amb l'estómac buit.

    Fos per això o bé per l'aspecte de l'illa, amb aquells boscos grisencs i melancòlics i amb aquelles punxes de pedra tan feréstegues, i el rompent de les onades que podíem veure i sentir escumejant i retrunyint sobre l'escarpada costa, el cas és que, tot i que feia un sol càlid i radiant i els ocells de la costa pescaven i xisclaven al voltant nostre, i qualsevol hauria desitjat desembarcar després de tant de temps a alta mar, a mi em va caure l'ànima als peus, com se sol dir; i, només amb aquell primer cop d'ull, el simple nom de l'Illa del Tresor ja em resultava odiós.





    punts



    [Copyright© 2001. Quaderns Crema. Traducció de Joan Sellent. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]