logo

Patrick Süskind


foto Patrick Süskind va néixer l'any 1949 a Ambach, a la riba del llac Starnberger. Les seves obres més conegudes que a la decada dels vuitanta van representar un revulsiu en el panorama literari mundial han estat 'El contrabaix', 'El perfum' i 'El colom'. Amb 'La història del senyor Sommer', l'autor va explicar una història d'infància que parla d'un home misteriós que camina contínuament. Amb 'El perum: història d'un assassí', va aconseguir un dels èxits de l'última dècada del segle XX, amb traduccions a nombroses llengües i una versió cinematogràfica.



  • El perfum: història d'un assassí (Das Parfum, die Geschichte eines Mörders) [fragment]

    Al segle XVIII visqué a França un dels homes més genials i abominables d'una època en la qual sovintejaren les figures genials i abominables. Aquí narrarem la seva història. S'anomenava Jean-Baptiste Grenouille, i si el seu nom, a diferència del d'altres monstres genials, com per exemple De Sade, Saint-Just, Fouché, Bonaparte, etcètera, ha caigut en oblit, sens dubte no ha estat perquè Grenouille fos inferior a aquests homes cèlebres i tenebrosos pel que fa a l'altivesa, el menyspreu pels seus consemblants, la immoralitat , en un mot, a la impietat, sinó perquè el seu geni i la seva única ambició es limitaren a un terreny que no deixa cap senyal en la història: al regne fugisser de les olors. A l'època a la qual ens referim regnava a les ciutats una fetor a penes concebible per a nosaltres, homes moderns. Els carrers, pudien a fems, els patis interiors pudien a orins, els bucs de les escales pudien a fusta podrida i a excrements de rata, les cuines, a col podrida i a greix de moltó; les cambres sense ventilació feien pudor de resclosit, les alcoves pudien a llençols llardosos, a edredons humits i a la punyent olor dolçassa dels orinals. Les xemeneies pudien a sofre, les adoberies pudies a lleixius corrosius, els escorxadors, a sang coagulada. Els homes pudien a suor i a roba bruta; en llurs boques pudien les dents corrompudes, llur alè pudia a ceba i llurs cossos, quan ja no eren joves, a tumors, a llet agra i a formatge ranci. Pudien els rius, pudien les places, pudien les esglésies, pudia sota els ponts i dins del palaus. El pagès pudia com el capellà, l'oficial d'artesà com l'esposa del mestre; pudia tota la noblesa i fins i tot pudia el rei, pudia com una fera, i la reina pudia com una cabra vella tant a l'estiu com a l'hivern. Perquè al segle divuit encara no havia estat deturada la corrosiva activitat dels bacteris, i a causa d'això, no hi havia cap ocupació humana, sia creadora, sia destructora, cap manifestació de vida en gestació o en decadència que no anés acompanyada d'alguna fetor.



  • La història del senyor Sommer (Die Geschichte von Hern Sommer) [fragment]

    Quan jo encara m'enfilava als arbres, al nostre poble vivia... O molt millor, no vivia al nostre poble, a Unternsee, sinó al poble del costat, a Obernsee, però això era difícil de distingir perquè Unternsee i Obernsee i tots els altres pobles dels voltants no eren gaire lluny els uns dels altres; formaven una mena de fina cadena de jardins, cases, patis i cabanes per a barques, els uns al costat dels altres, sense tenir un principi i un final precisos, al voltant de la riba del llac... En aquella contrada, encara no dos quilòmetres més enllà de casa nostra, vivia un home que es deia «senyor Sommer». Ningú no li sabia el nom de pila, si es deia Peter o Paul, Heinrich o Franz-Xaver, o potser doctor Sommer, professor Sommer o doctor professor Sommer. Se'l coneixia únicament i exclusiva pel nom de «senyor Sommer». Tampoc no sabia ningú si tenia algun ofici ni si mai n'havia tingut cap. Només es sabia que la seva dona treballava, feia nines. Dia rere dia s'asseia a la caseta dels Sommer, al soterrani de cal mestre pintor Stanglmeier, i amb llana, roba i encenalls confeccionava unes nines petites que un cop la setmana embalava en un paquet ben gros que duia a l'oficina de correus. Al camí de tornada començava la processó: de cal botiguer al forn, d'allí a la carnisseria, al finala la botiga de fruites i verdures; tornava a casa amb quatre cistells plens a vessar i ja no sortia de casa en tota la setmana. Feia nines.



    punts





    [El perfum: història d'un assassí. Copyright© 1985. Seix Barral. Traducció de Judith Vilar. All rights reserved.]
    [La història del senyor Sömmer. Copyright© 1991. Columna Edicions. Traducció de Núria Mirabet. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]