Quan jo encara m'enfilava als arbres, al nostre poble vivia... O molt millor, no vivia al nostre poble, a Unternsee, sinó al poble del costat, a Obernsee, però això era difícil de distingir perquè Unternsee i Obernsee i tots els altres pobles dels voltants no eren gaire lluny els uns dels altres; formaven una mena de fina cadena de jardins, cases, patis i cabanes per a barques, els uns al costat dels altres, sense tenir un principi i un final precisos, al voltant de la riba del llac... En aquella contrada, encara no dos quilòmetres més enllà de casa nostra, vivia un home que es deia «senyor Sommer». Ningú no li sabia el nom de pila, si es deia Peter o Paul, Heinrich o Franz-Xaver, o potser doctor Sommer, professor Sommer o doctor professor Sommer. Se'l coneixia únicament i exclusiva pel nom de «senyor Sommer». Tampoc no sabia ningú si tenia algun ofici ni si mai n'havia tingut cap. Només es sabia que la seva dona treballava, feia nines. Dia rere dia s'asseia a la caseta dels Sommer, al soterrani de cal mestre pintor Stanglmeier, i amb llana, roba i encenalls confeccionava unes nines petites que un cop la setmana embalava en un paquet ben gros que duia a l'oficina de correus. Al camí de tornada començava la processó: de cal botiguer al forn, d'allí a la carnisseria, al finala la botiga de fruites i verdures; tornava a casa amb quatre cistells plens a vessar i ja no sortia de casa en tota la setmana. Feia nines.