logo

Wladyslaw Szpilman


foto Wladyslaw Szpilman va néixer l'any 1911 en el si d'una família jueva i va morir a Varsòvia el 2001. Va estudiar piano al Conservatori de Varsòvia i a l'Acadèmia d'Arts de Berlín. Treballava per a la ràdio nacional de Polònia quan les tropes nazis van ocupar Varsòvia. Va viure de primera mà la creació del gueto jueu i la deportació de tota la seva família a Treblinka. Va sobreviure a la guerra miraculosament, en part gràcies a l'oficial alemany Wilm Hosenfield, que no va tenir la mateixa sort. Entre 1945 i 1963, va ser director musical de la Ràdio Nacional de Polònia i va consagrar la seva vida al piano, com a concertista i compositor. Les seves memòries van ser publicades per primera vegada a Polònia l'any 1946 amb el títol Mort d'una ciutat però van ser retirades poc després de la circulació. En ple estalinisme era un llibre massa incòmode per a una Europa de l'Est que no podia ni volia admetre la complicitat a tots aquells russos, polonesos, ucraïnesos, lituans i fins i tot jueus que havien col.laborat amb el nazisme. El seu llibre Pianista publicat en català amb el títol El pianista del gueto de Varsòvia ha estat declarat el millor llibre de l'any 2001 per la revista Lire i és la novel.la que ha inspirat la pel.lícula Pianista, de Roman Polanski, guanyadora de la Palma d'Or de Cannes del 2002.



  • El pianista del gueto de Varsòvia [fragment]

    Vaig començar la meva trajectòria de pianista durant la guerra al Cafè Nowoczesma, que es trobava al carrer Nowolipki, al cor mateix del gueto de Varsòvia. Quan les portes del gueto es van tancar el novembre de 1940, ja feia temps que la meva família havia venut tot allò que podia vendre, incloent-hi la nostra possessió domèstica més valuosa: el piano. La vida, tot i que tenia tan poca importància, m'havia obligat, tanmateix, a vèncer la meva apatia i a buscar alguna manera de guanyar-me el pa, i n'havia trobat una, gràcies a Déu. La feina em deixava poc temps per als pensaments amargs, i saber que la família sencera depenia del que jo pogués ingressar em va ajudar a superar l'estat anterior de desesperança i abatiment. La meva jornada de treball començava a la tarda. Per arribar al cafè, havia de travessar un laberint de carrerons estrets que portaven ben endins del gueto o, per variar, si tenia ganes de contemplar l'emocionant activitat dels contrabandistes, podia anar-hi vorejant el mur. El millor moment per al contraban era la tarda.



    punts



    [Copyright© 2002. Wladyslaw Szpilman i Empúries Grup 62. Traducció de Josep Marco i Jerzy Salawomirski. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]