logo

Lleó Tolstoi


Tolstoi Lleó Tolstoi va néixer a Jasnaja Pol'ana el 28 d'agost del 1828 i va morir a Astapovo el 1910. És considerat el mestre narrador de les lletres russes. És autor, entre d'altres obres, de Guerra i Pau, Anna Karénina, Sonata a Kreutzer, Resurrecció, i Amo i criat. Les seves obres han deixat una petja inesborrable en la història de la literatura: la profunditat de les seves intuïcions humanes i la precisió psicològica dels seus personatges l'erigeixen com un dels pensadors morals més fecunds i alhora més fascinants de la literatura moderna.



  • La mort d'Ivan Ilitx [fragment]

    I així és com vivien. A casa seva s'aplegava el millor cercle social, on acudien tant personalitats com jovent. Tant el marit, la muller com la filla compartien per complet l'opinió sobre el seu cercle de coneixences i, sense que s'haguessin de posar d'acord, s'apartaven i s'alliberaven a l'uníson de tota mena d'amics i de parents, dels trinxes que voletejaven per casa seva amb paraules dolces a la sala dels plats japonesos penjats a les parets. Aviat aquests amics trinxes van deixar de voletejar i a casa dels Golovín només hi va restar la flor de la societat. Els joves festejaven Lizanka, i Petrísxev, el fill de Dmitri Ivànovitx Petrísxev i únic hereu de la seva fortuna, jutge instructor, també va començar a festejar-la. Ivan Ilitx de tant en tant ja en parlava amb Praskóvia Fiódorovna: potser se'ls podria portar a passejar amb la troica o bé muntar un espectacle. Així és com vivien; tot rutllava així, sense canvis, i tot anava d'allò més bé.
    Tots tenien salut, perquè no es podia pas anomenar falta de salut el fet que Ivan Ilitx digués de vegades que tenia un gust estrany de boca i una mena de molèstia al costat esquerre de la panxa.
    Va resultar, però, que aquesta molèstia va començar a augmentar i a transformar-se no pas encara en dolor, però sí en una sensació de pesadesa constant al costat i en mal humor. El mal humor aquest, que anava augmentant i augmentant, va començar a esguerrar l'ambient agradable d'una vida fàcil i correcta que s'havia instaurat a la família dels Golovín. Marit i muller van començar a barallar-se cada cop més, aviat va desaparèixer la facilitat i l'ambient agradable, i amb prou feines solament es mantenia a correcció. Va tornar a haver-hi raons sovint. Van tornar a restar solament uns illots, i pocs, en què marit i muller poguessin coincidir sense esclatar.
    No era sense fonament que Praskóvia Fiódorovna digués llavors que el seu marit tenia un caràcter difícil. Amb el costum d'exagerar que la caracteritzava, explicava que ja l'havia tingut sempre, aquell caràcter tan horrorós, i que calia una bondat com la seva per haver aguantat aquells vint anys. El que sí que era veritat, però, era que aleshores les baralles les començava ell. Els seus retrets per foteses sempre començaven tot just abans de dinar i sovint exactament quan començava a menjar, amb la sopa. Tan aviat era que s'adonava que s'havia malmès alguna peça de la vaixella, com que el menjar no era bo, com que el fill posava el colze sobre la taula, com el pentinat de la filla, i de tot plegat en donava la culpa a Praskóvia Fiódorovna. Aquesta al principi li plantava cara i li amollava paraules desagradables, però va passar que un parell de cops o tres a l'hora de començar a dinar Ivan Ilitx es va encolorir tant que Praskóvia Fiódorovna va comprendre que es tractava d'un estat malaltís provocat per la ingestió d'aliments, i aleshores es va reprimir; en comptes de plantar-li cara, es limitava a afanyar-se a dinar.



    punts



    [Copyright© 2002 Quaderns Crema. Traducció d'Anna Estopà. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]