logo

Mark Twain


foto Mark Twain va néixer a Florida (Missouri) el 30 de novembre de 1835 i va morir a Nova York el 21 d'abril del 1910. Pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, va ser un autor i humorista nord-americà que va beure de les fonts del paisatge de la seva terra que el lector troba contínuament al llarg de les seves obres més populars com 'Les aventures de Tom Sawyer' o 'Les aventures de Huckleberry Finn'. Paisatges i personatges de la seva infantesa, homes, dones del poble i, sobretot, nois i noies que es belluguen, inquiets i plens d'ànsies d'aventures, de trencar el quotidià, com el mateix autor el va trencar al llarg de la seva vida. Als quatre anys, la seva família es va traslladar a Hannibal (Missouri), port fluvial del riu Mississippi, i és on va fer els primer estudis. En morir el seu pare, el 1847, va començar a treballar d'aprenent en impremtes i a aprendre l'ofici de tipògraf. El 1851 ja publicava notes en un diari del seu germà. Posteriorment va treballar en impremtes de Keokouk, Iowa, Nova York, Filadèlfia i altres ciutats. Més endavant va ser timoner d'un vaixell de vapor, soldat de la Confederació i miner de les mines de plata de Nevada. El 1862 va entrar a treballar al Territorial Enterprise de Virginia City (Nevada) i, a l'any següent, va començar a utilitzar el pseudònim de Mark Twain, que als voltants del riu Mississippi significa dues braces de fondària, el mínim necessari per a una bona navegació. A partir del 1864 va entrar en contacte amb altres escriptors. El 1867 va viatjar a Europa i Terra Santa. I el 1870 es va casar amb Olivia Langdon. El 1907, tres anys abans de la seva mort, va ser reconegut en la plenitud de la seva fama com a autor i la Universitat d'Oxford li va atorgar el títol de Doctor Honoris Causa, encara que abans havia estat Doctor en Lletres i en Dret.



  • Les aventures de Tom Sawyer (The adventures of Tom Sawyer) [fragment]

    Tom, ara, s'havia format el seu determini. Tot ell era tenebror i desesperança. Era un noi abandonat, sense amics, deia ell; ningú no l'estimava; quan descobrissin a quina resolució l'havien conduït, potser els recaria; havia fet per manera d'obrar bé i anar tirant, però no li ho havien consentit, i ja que no els convenia cap altra cosa sinó alliberar-se d'ell, que així fos, i que àdhuc el carreguessin amb la culpa per les conseqüències. Per què no havien de fer-ho? Quin dret tenia, el desvalgut, de queixar-se? Sí, l'hi havien obligat, al capdavall: faria una vida criminal. No hi havia opció. Mentrestant, era molt més avall de Meadow Land, i el dring de la campana de l'escola per a acoblar els minyons arribava tot desmaiat a la seva oïda. Sanglotà, aleshores, de pensar, que mai més, mai més, no tornaria a sentir aquella antiga ressonància familiar: era cosa ben dura, però l'hi obligaven. Ja que era llançat al món glacial, havia de sotmetre's, però els perdonava. I els sanglots es feren intensos i seguits. En aquella avinentesa, precisament, trobà el companyó jurat del seu esperit, Joe Harper, que venia amb una aspra mirada i evidentment arrecerava en el seu cor algun projecte grandiós i sinistre. Eren, palesament, "dos esperits amb una sola idea". Tom, fregant-se els ulls amb la mànega, començà a barbotejar quelcom sobre un determini d'escapar-se de la seva malmenada existència i la manca de simpatia de la llar, i vaguejar per l'ample món, i no tornar mai més; i acabà esperant que Joe no l'oblidaria. Però hom esbrinà que aquesta mateixa requesta, precisament, era la que Joe anava a fer a Tom; i havia anat a la seva percaça amb aquest fi. La seva mare l'havia fuetejat per haver-se begut una llet que ell no havia tastat, ni en sabia res: era evident que estava cansada d'ell i desitjava que partís. Si ella tenia aquests sentiments, ell no podia fer altra cosa que retre-s'hi; esperava que ella seria feliç i mai no es penediria d'haver llançat el seu pobre minyó al món insensible, perquè hi passés pena i hi morís.



    punts



    [Copyright© 1918, 1937, 1953 i 1982. Hereus de Mark Twain i Editorial Catalana, Editorial Selecta i Edicions de La Magrana. Traducció de Josep Carner. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]