logo

Jules Verne


foto Jules Verne va néixer a Nantes el 1828 i va morir el 1905. Va començar a escriure teatre, però va ser amb la novel.la d'aventures que va aconseguir un gran èxit. Al llarg de la seva vida en va escriure gairebé un centenar, entre les quals, El castell dels Carpats, Vint mil llegües de viatge submarí, Dos anys de vacances, Cinc setmanes en globus, Miguel Strogoff, Escola de Robinsons, Els fills del capità Grant, entre altres. El primer capítol de La volta al món en vuitanta dies va ser publicat al diari francès Le Temps el 6 de novembre de 1872. Pocs mesos després, la gran acceptació de la novel.la va motivar-ne la publicació en forma de llibre i va esdevenir un autèntic best seller.



  • La volta al món en vuitanta dies (Le Tour du monde en quatre-vingts jours) [fragment]

    Va deixar-se caure en una butaca. Quin desastre! De sobte, ho va veure clar: va recordar que havien avançat l'hora de sortida del Carnatic i que ell, que havia d'avisar l'amo, no ho havia fet. Era culpa seva, doncs, si el senyor Fogg i la senyora Aouda havien perdut el vaixell!
    Culpa seva, sí, però encara més del traïdor que l'havia emborratxat per separar-lo de l'amo i retenir aquest a Hong Kong! Finalment va comprendre la maniobra de l'inspector de policia. I ara el senyor Fogg, havent perdut l'aposta, arruïnat sense remei, devia trobar-se arrestat, potser a la presó... Només de pensar-hi, Passepartout s'estirava els cabells. Ah, si un dia enxampava Fix, passarien bugada!
    En fi, després d'una estona d'aclaparament, Passepartout va recobrar la sang freda i va estudiar la situació. No resultava gaire envejable. El francès es trobava en ruta cap al Japó. Certament, hi arribaria. ¿Com en tornaria, però? Tenia les butxaques buides. No li quedava ni un xíling, ni solament un penic! Sort que el passatge i la manutenció estaven pagats per endavant! Tenia, doncs, cinc o sis dies de coll per reflexionar i prendre una decisió. Durant la travessia, va clavar-se uns tecs fenomenals i va veure més que una tina. Va menjar per l'amo, per la senyora Aouda i per ell mateix. Va menjar com si el Japó on havia de desembarcar, fos un país desert, desproveït de tota substància comestible.



    punts



    [Copyright© 2000. Edicions La Magrana. Traducció de Jesús Moncada. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]