logo

Robert Walser


foto Robert Walser va néixer a Biel, Suïssa, el 15 d'abril del 1878, i va morir al sanatori mental d'Herisau, Suïssa, el 25 de desembre del 1956. Escriptor d'expressió alemanya, autor d'una obra no gaire extensa amb tints autobiogràfics i caracteritzada per un estil que li és propi i inconfusible. A més de multitud de relats curts i poesia, les seves principals obres són 'Els germans Tanner', 'Jakob von Gunten', 'L'ajudant', 'El bandoler', 'La rosa' i 'El passeig'. Pòstumament van aparèixer una sèrie de notes (micrograms) que l'autor escrivia en papers solts, amb lletra menuda i sense ànim de publicar-los. La seva vida personal va ser atribolada i va morir un dia de Nadal, mentre passejava damunt de la neu, pels voltants del manicomi suís d'Herisau, on havia ingressat voluntàriament. És considerat un dels escriptors més fascinates i estranys que van donar a llum les convulsions estètiques i morals del segle XX. Castigat per la bogeria i pel silenci, fill d'un temps i un espai tremebund, la seva vida va ser semblant a la dels seus personatges, inquieta, erràtica, vaporosa i violenta, sempre escapant a qualsevol forma de durada i estabilitat. Als 14 anys va deixar d'estudiar i es va dedicar a viure al dia, fent diversos oficis: va ser empleat de banca, secretari, arxiver i fins i tot va servir de criat en un castell de Silèsia, cosa que segurament li va servir per escriure després la novel·la 'Jakob von Gunten'. Robert Walser, malgrat pertànyer a una família aristocràtica, avorria les consignes morals de la burgesia. Menyspreava la prosperitat i l'èxit, i detestava lligar-se a la rutina i les convencions. Va viure itinerant, d'un lloc a un altre, sense domicili fix, sense lloc propi i generalment pobre. A partir de 1925, va començar a patir trastorns nerviosos i al·lucinacions auditives. Després de tenir episodis cada vegada més freqüents d'agressivitat i violència va ingressar al manicomi de Waldau, i el 1933, al sanatori d'Herisau, que seria la seva última llar. La seva obra és críptica, estranya, poc metòdica i sempre oberta. Es mou sense fronteres a través d'espais lírics, prosaics i assagístics, tots a una i sense bisturí que els retalli. "La peculiaritat de Robert Walser com a escriptor", en diu Elias Canetti, "consisteix en el fet que no parla mai de motivacions. És el més ocult de tots els escriptors. Sempre està bé, sempre està encantat amb tot."



  • Jakob von Gunten. Un dietari (Jakob von Gunten. Ein Tagebuch) [fragment]

    Una cosa és ben certa: aquí es troba a faltar la natura. Bé, el que hi ha aquí és la gran ciutat. A casa, pertot hi havia vistes, de lluny i de prop. Em sembla que, als carrers, tothora hi sentia piular els ocells, jo. I les fonts, sempre mormolant. Coberta de bosc, la muntanya contemplava majestuosa la ciutat polida als seus peus. Al vespre anaves en gòndola pel llac, que no és gaire lluny. Els boscos, els penyals, els prats i els turons eren a dues passes. I sempre senties veus i fragàncies. De tan nets i tranquils, els carrers de la ciutat semblaven corriols de jardí. Tot de cases blanques i bufones espiaven, entremaliades, entre la verdor ajardinada. Darrere la tanca es veien senyores conegudes, com ara la senyora Haag, que passejava pel parc. Certament sembla una beneiteria, però la veritat és que tot ho tenies a la vora: la natura, la muntanya, el riu, la cascada escumejant, el verd i tota mena de sons i cantadisses. Si anaves a peu era com passejar-te pel cel, perquè arreu tenies el cel blau a sobre. I siet quedaves quiet, podies estirar-te a terra a l'acte i somiar despert mirant enlaire, perquè el terra era cobert de gespa o de molsa. I els avets, amb aquella olor tan meravellosament intensa i especiada...! ¿Que potser no tornaré a veure mai un avet? És clar que això no seria cap desgràcia. Trobar a faltar alguna cosa: també això té aroma i vigor. Casa nostra, tot i pertànyer a un alt conseller, no tenia jardí, però tot el que t'envoltava era un jardí gentil, impecable, suau. Espero no deixar-me portar per la nostàlgia. Això d'aquí també és bonic.



    punts



    [Copyright© 1999. Editorial Quaderns Crema. Traducció de Teresa Vinardell. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]