logo

Edith Wharton


foto Edith Wharton va néixer a Nova York el 24 de gener del 1862 i va morir a Saint-Brice-sous-Forêt (França), l'11 dagost del 1937. El seu nom de soltera era Edith Newbold Jones. Va néixer en una família rica que li va proporcionar una sòlida educació privada. Va combinar la seva privilegiada posició amb un natural enginy per escriure novel·les i relats, que van destacar pel seu humor, caràcter incisiu i escassedat d'acció narrativa. Així mateix, va treballar en diverses publicacions. El 1885, a l'edat de 23 anys, es va casar amb Edgard (Teddy) Robbins Wharton, que era dotze anys més gran que ella. Es van divorciar en 1913 per les repetides i públiques infidelitats del seu marit, que la van afectar mentalment i físicament. Durant alguns anys, al final del seu tumultuós i infeliç matrimoni, va mantenir un idil·li amb William Morton Fullerton (1865 – 1952), periodista nord-americà que treballava a The Times. Aquest era bisexual i alternava la seva relació amb l'escriptora amb un romanç amb Lord Ronald Goger, Rajà de Sarawak. Ella mateixa, també bisexual, va mantenir un llarg idil·li amb la cantant d'òpera Camilla Chabbert, àlies Ixo, i relacions esporàdiques amb la poetessa i guionista, Mercedes Acosta. Durant la dècada de 1890 va escriure relats per a Scribner's Magazine. Una de les característiques de moltes de les seves novel·les és el freqüent ús de la ironia. Havent crescut en la classe alta de la societat de la preguerra, Wharton es va convertir en una de les més astutes crítiques d'aquest grup social. Va mostrar en algunes de les seves obres com 'La casa de l'alegria' o 'L'edat de la innocència', l'estretor de mires i la ignorància de l'alta societat a través d'un hàbil ús de la ironia. Edith Wharton solia usar el vocabulari i dicció propis d'aquesta classe social novaiorquesa en les seves pràctiques rituals i costums com a recurs per mostrar la singularitat de la seva existència. Precisament el coneixement personal que tenia d'aquesta classe social va fer que els seus escrits de ficció fossin verídics, quasi assajos sobre els usos i convencionalismes d'una part de la societat gairebé secreta per al gran públic. Tanmateix, els seus escrits gaudeixen de gran profunditat psicològica en el retrat dels seus personatges, en especial en situacions en què la bona educació indicava que havien de quedar silenciats i que gràcies a la destresa literària de Wharton, obren les seves ànimes als lectors. La novel·la 'L'edat de la innocència' és un retaula de costums en què la hipocresia social de la vella Nova York sobresurt amb tota la seva cruesa. L'alta societat novaiorquesa es veu trasbalsada pel retorn de la comtessa Ellen Olenska, nord-americana que s'havia casat amb un noble polonès, de qui finalment se separa. Ellen és independent i impulsiva i això atreu l'atenció de Newland Archer, quan està a punt de casar-se mb Mary Welland, un terrible producte del sistema social al qual ella pertanyia i en la qual creia. Quan esclata el drama, l'agut talent irònic d'Edith Warthon fa una acurada i trasbalsadora descripció dels homes i les dones atrapats en una societat que nega els sentiments humans, mentre defensa desesperadament la seva pretesa civilització.



  • L'edat de la innocència (The Age of Innocence) [fragment]

    La Nova York de costums antiquats sopava a les set, i l'hàbit de fer visites havent sopat, tot i que en el cercle d'Archer se'n reien, encara solia prevaler. Mentre el jove passejava Cinquena Avinguda amunt des de la plaça Waverley, la llarga calçada era deserta, llevat d'un grup de carruatges que hi havia davant de la casa dels Reggie Chivers (on tenia lloc un sopar en honor del duc) i de la figura ocasional d'un cavaller gran, que duia un abric pesant i una bufanda, pujant cap a un portal de pedra marró i desapareixent cap a l'interior d'un vestíbul amb il·luminació de gas. D'aquesta manera, quan Archer travessà la plaça Washington s'adonà que el vell senyor du Lac era de visita a casa dels seus cosins, els Dagonet, i girant per la cantonada de la part occidental delk carrer Desè va veure el senyor Skipworth, de la seva mateixa firma, que evidentment es dirigia a fer una visita a la senyoreta Lanning. Una mica més amunt de la Cinquena Avinguda, aparegué Beaufort al llindar de casa seva, formant una silueta fosca retallada sobre un feix de llum. Baixà fins a la seva berlina privada i s'allunyà cap un destí misteriós i probablement inconfessable. No era una nit d'òpera, ni ningú no oferia cap festa, i per tant la sortida de Beaufort era indubtablement clandestina. Archer la relacionà en la seva ment amb una caseta situada més enllà de l'avinguda Lexington, on recentment havien aparegut cortines lligades amb cintes i capses de flors, i davant la porta repintada de la qual sovint es veia esperant la berlina de color groc canari de la senyoreta Fanny Ring. Més enllà de la petita i relliscosa piràmida que conformava el món de la senyora Archer, s'estenia el gairebé desconegut barri habitat per artistes, músics i «gent que escrivia». Aquests fragments disseminats d'humanitat mai no havien mostrat cap interès per ser amalgamats en l'estructura social. A despit de les maneres inusuals, es deia que eren, la major part, força respectables; però preferien mantenir-se en part. Medora Manson, en els seus dies pròspers, havia inaugurat un «saló literari», però aviat havia mort a causa del refús a freqüentar-lo de la gent de lletres. Altres havien fet el mateix intent, i hi havia la casa de la família Blenker —una mare emotiva i voluble i tres filles desendreçades que la imitaven—, on la gent es pidia reunir amb Edwin Booth i amb Patti i William Winter, un nou intèrpret de Shakespeare, George Rignold, i alguns dels editors de revistes i crítics musicals i literaris.



    punts



    [Copyright© 1993. Edicions 62. Traducció de Miquel Casacuberta. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]