logo

Oscar Wilde


foto Oscar Wilde va néixer a Dublín el 1854 i va morir a París el 1900. Poeta, conferenciant, dramaturg i prosista, es va graduar amb honors a Oxford. Als vint-i-quatre anys va guanyar el Premi Newdigate amb el poema 'Ravenna', i el 1881 va publicar, a compte d'autor, els seus primers poemes. Però la fama li va arribar amb llibres com 'El retrat de Dorian Gray', 'Lady Windermere's Fan', 'The Importance of Being Earnest', 'El crim de Lord Arthur Savile' o 'De Profundis'. Pel que fa a 'El retrat de Dorian Gray', el 1890, el Lippincott's Monthly Magazine va publicar-ne tretze capítols. L'èxit va ser tan sonat com l'escàndol i un any més tard es va publicar en volum amb set capítols nous, acompanyada del famós prefaci en el qual Wilde responia a les acusacions rebudes: «No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. REs més.» Intensa i apassionada declaració d'amor a la bellesa, 'El retrat de Ddorian Gray' és la història d'una ànima turmentada per la recerca de la joventut eterna i el plaer sense fi, a més d'un retrat fidedigne de l'època victoriana.



  • El retrat de Dorian Gray (The Picture of Dorian Gray) [fragment]

    Quan va entrar el criat, el va mirar fixament i es va preguntar si se li havia acudit d'espiar darrera la mampara. Impassible, l'home esperava les seves ordres. Dorian va encendre un cigarret, es va acostar al mirall i hi va donar un cop d'ull. Veia perfectament el reflex de la cara de Víctor. Era com una màscara plàcida de servilisme. Per aquest cantó no havia de témer res. Però va pensar que era millor estar alerta.
    Parlant molt a poc a poc, li va dir que digués a la majordoma que la volia veure, i després que s'arribés a casa del fabricant de marcs a demanar-li que li enviés dos homes de seguida. Li va semblar que quan el criat sortia de la sala els ulls li anaven cap a la mampara. ¿O era només la seva imaginació?
    Al cap d'un moment, amb el vestit de seda negra i unes mitenes de fil antigues a les mans arrugades. Mrs. Leaf va entrar apressadament a la biblioteca. Li va demanar la clau de l'aula.
    --¿L'aula vella, Mr. Dorian? --va exclamar ella--. Ostres, és plena de pols. Abans que hi vagi l'he d'arreglar i posar-hi ordre. No està en condicions perquè la vegi. No, no ho està.
    --Leaf, no vull pas que hi posi ordre. Només vull la clau.
    --Si hi entra, quedarà ple de teranyines. Ostres, gairebé fa cinc anys que no s'obre, d'ençà que va morir el milord.
    La referència a l'avi li va fer mala cara. En tenia records odiosos.
    --No importa --va contestar--. Només vull veure el lloc i ja està. Doni'm la clau.
    --Aquí la té, senyor --va dir la vella, repassant les del piló amb mans incertes, tremoloses--. Aquí té la clau. De seguida la separo de les altres. Però, ¿no deu pas pensar de viure allà dalt, senyor, tan còmode que està aquí?
    --No, no --va dir de mal humor--. Gràcies, Leaf. No necessito pas res més.
    Ella es va entretenir un moment, xerrant sobre algun detall de la casa. Ell va sospirar i li va dir que fes el que li semblés millor. Va marxar, tota riallera.



    punts



    [Copyright© 1998. Editorial Quaderns Crema. Traducció de Jordi Larios. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]