DOCUMENTS
Seguiment del conflicte del cessament del secretari de l'AELC
7 d'abril 2003
L'acte de judici previst queda anul.lat i substituït per un acte de conciliació davant el magistrat Luis Revilla Pérez, jutge del Jutjat Social núm. 11 de Barcelona, que acaba amb l'acord del reconeixement de deute i indemnització per part de l'AELC a favor d'Andreu Sotorra.
17 febrer 2003
Es fixa la citació per a la celebració de l'acte de judici per al dia 7 d'abril, al Jutjat Social núm. 11 de Barcelona.
15 gener 2003
Se celebra l'acte de conciliació al Jutjat Social de Barcelona sense cap acord per part de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i en conseqüència es tramita la documentació per celebrar pròximament l'acte de judici i per dictar sentència sobre la qüestió.
17 desembre 2002
Seguint la recomanació de la Inspecció de Treball, i altres organismes, es formula demanda contra l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, davant el Jutjat Social de Barcelona perquè se celebri l'acte de judici, previ el de conciliació, i en cas de no avinença, es dicti sentència sobre la qüestió.
13 desembre 2002
Seguint la recomanació de la Inspecció de Treball, entre altres organismes, es formula demanda de conciliació contra l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, a la Secció de Conciliacions Individuals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya perquè se celebri l'acte de conciliació previ a l'acte de judici.
21 novembre 2002
La Direcció Provincial de Barcelona de la Tresoreria de la Seguretat Social ratifica la resolució de l'actuació de la Inspecció de Treball i, en conseqüència, recomana que es cursi la corresponent demanda davant el Jutjat Social tal com indica la conclusió del 2 de novembre de la mateixa Inspecció de Treball.
2 novembre 2002
La Inspecció de Treball del Ministeri de Treball i Assumptes Socials comunica la resolució del seu procés d'investigació sobre el cas i conclou que davant les irregularitats que detecta per part de l'AELC en relació al procés del cessament, vista la documentació requerida en diverses citacions i atenent a la no presentada malgrat la reclamació, recomana que es cursi la corresponent demanda davant el Jutjat Social perquè dictamini sobre les obligacions legals pertinents i la relació laboral reconeguda.
18 octubre 2002
Un Dictamen jurídic, encarregat per la «Plataforma Per Una Aelc Com Cal» sobre els Estatuts de l'AELC i el funcionament dels òrgans de govern, dóna la raó a la gestió del Secretari portada a terme en funció de les atribucions de direcció de la Secretaria Tècnica i remarca la necessitat que els estatuts s'adaptin a la Llei d'Associacions de la Generalitat de Catalunya 7/1997, ja que el seu redactat prové d'una etapa preconstitucional.
21 juny 2002
El Departament de Gestió Parlamentària i el president de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya anuncien que han tramès còpia de la sol.licitud presentada per Andreu Sotorra, a tots els membres dels grups parlamentaris, representats tots en la Comissió, perquè estudiïn si prenen alguna iniciativa parlamentària sobre la qüestió del seguiment de les subvencions que atorga la Institució de les Lletres Catalanes. El mateix Departament anuncia el trasllat, en nom del President del Parlament a la Comissió de Política Cultural (núm. reg. 42370, 14.05.2002), de la sol.licitud feta i a la vegada comunica la informació adreçada sobre aquesta sol.licitud perquè l'esmentada Comissió intervingui en el seguiment puntual del contingut dels programes que subvenciona la Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Parlament, i en concret de la dotació atorgada a l'AELC durant el 2001, davant el no compliment d'aquesta associació d'una part de la memòria aprovada en el capítol de subvencions.
13 juny 2002
La Inspecció de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball i Assumptes Socials fa una investigació del cas convocant els representants de l'AELC i Andreu Sotorra. La subinspecció que porta el cas troba indicis d'irregularitat per part de l'AELC i cita novament els seus representants a qui requereix més documentació per a una nova sessió.
11 juny 2002
La Inspecció de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, prèvia recomanació de la Direcció General de Treball de la Generalitat de Catalunya i informació de la Tresoreria de la Seguretat Social, cita els representants de l'AELC davant la irregularitat comesa en la discriminació i interrupció sobtada i sense avís d'una activitat professional continuada en els últims cinc anys i materialitzada en el cessament del secretari.
7 juny 2002
L'entitat de gestió CEDRO troba correcta la gestió econòmica de l'AELC, després de l'auditoria ordinària feta sobre el 2001, cosa que desmenteix també la difamació en paraules del president de l'AELC contra Andreu Sotorra, segons l'acta de l'Assemblea del 18 d'octubre. Una carta del president de l'AELC (6 juny) ho confirma a tots els associats.
6 juny 2002
El Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, a través de la Intervenció General, troba correcta, després d'una auditoria ordinària, la gestió de l'AELC durant el 2001, tal com ho certifica una carta del president de l'AELC (6 juny) a tots els associats, cosa que desmenteix la difamació en paraules seves contra Andreu Sotorra, distribuïda en l'acta de l'Assemblea del 18 d'octubre 2001 a tots els associats.
5 juny 2002
El president del Parlament de Catalunya acusa rebut de la sol.licitud feta per Andreu Sotorra perquè intervingui en el seguiment del contingut dels programes que subvenciona la Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Parlament, i en concret de la dotació atorgada a l'AELC durant el 2001, davant el no compliment d'una part de la memòria aprovada en el capítol de subvencions. El president confirma que n'ha tramès còpia per a llur coneixement a la Comissió de Política Cultural del Parlament.
4 juny 2002
La Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya rep la sol.licitud d'intervenir en el seguiment del contingut dels programes que subvenciona la Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Parlament, i en concret de les atorgades a l'AELC durant el 2001, davant el no compliment d'una part de la memòria aprovada en el capítol de subvencions.
8 abril 2002
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya admet a tràmit la impugnació de l'Assemblea Ordinària de Socis del 3 d'abril del 2002, per incompliment de l'article 15 dels estatuts de l'AELC pel que fa al quòrum mínim per constituir vàlidament l'assemblea.
18 febrer 2002
La Intervenció General del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya dóna una resposta favorable a la petició i anuncia que inclou l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en el Pla de Control del 2002 per obrir una auditoria.
8 febrer 2002
Presentació d'una denúncia per calúmnies i difamació, prenent com a base el text de l'acta de l'assemblea extraordinària del 18 d'octubre del 2001. Presentació d'una denúncia davant la Intervenció de la Generalitat de Catalunya i els auditors oficials de Cedro perquè intervinguin en el si de l'AELC, a petició d'Andreu Sotorra. Presentació d'una denúncia per discriminació i interrupció sobtada i sense avís d'una activitat professional continuada en els últims cinc anys.
15 gener 2002
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya admet a tràmit la impugnació de l'Assemblea Extraordinària de Socis del 18 d'octubre del 2001, per incompliment i vulneració de l'únic punt de l'Ordre del Dia, entre altres irregularitats.
20 de desembre del 2001
La setmana de Nadal del 2001, els associats de l'AELC van rebre per correu ordinari i, posteriorment, els que en tenen, per correu electrònic, el text de l'acta de l'Assemblea extraordinària del 18 d'octubre del 2001. En aquest text, que no s'esmenta que és provisional, signat pel president, sense que hi consti el redactat de cap secretari o secretària nomenat per l'assemblea abans d'iniciar la sessió, s'obvia gairebé la totalitat del parlament d'Andreu Sotorra i es fa un especial èmfasi a remarcar les intervencions posteriors de presumptes càrrecs que li va fer el president sense que el secretari tingués prou temps ni documentació per poder respondre [cosa que fa ara en aquesta pàgina]. Fins i tot es qualifiquen, en paraules del president, de "percepcions irregulars" les retribucions professionals del secretari, en una afirmació difamatòria sense cap prova ni fonament.
Llegit aquest text, un grup d'associats disconformes amb el seu redactat, van expressar la seva indignació a Andreu Sotorra i, en clara coincidència amb l'afectat, el van instar a emprendre un seguit d'actuacions:
1) Exigir per escrit al president Jaume Pérez Montaner que retiri de l'acta de l'assemblea extraordinària la qualificació de "percepcions irregulars" perquè, segons Andreu Sotorra, són absolutament falses. Si no ho fa en un termini prudent i per correu ordinari i electrònic a tots els associats --tal com ha estat difosa l'acta--, es presentarà una denúncia per difamació.
2) Proposar al tresorer cooptat, Joan Josep Isern, l'obertura d'una auditoria interna a l'AELC que clarifiqui abans de tancar els comptes del 2001 aquestes falsedats expressades en l'acta.
3) Anunciar a la secretària cooptada, Lluïsa Julià, perquè ho transmeti a la Junta Directiva de l'AELC, que a través de la Direcció General corresponent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que és l'organisme que dirimeix sobre afers associatius, s'impugnarà l'Assemblea Extraordinària del 18 d'octubre en la seva totalitat per haver incomplert l'únic Ordre del Dia i haver-lo canviat sense previ avís, tal com ara queda manifest en l'acta redactada d'aquella sessió. Els associats hi havien estat convocats per "substituir i referendar càrrecs de la Junta" i la sessió es va convertir en un "judici sumaríssim" amb l'objectiu únic de donar per fet el cessament del secretari.
Totes aquestes actuacions van ser fetes personalment per Andreu Sotorra el 22 de desembre del 2001, per correu certificat, en el cas del president, i per correu electrònic, en el cas del tresorer i secretària cooptats, amb còpia i acusament de rebut electrònic del vicepresident del Principat, Carles Duarte.
Posteriorment, el 5 de febrer, es va advertir la Junta Directiva, davant la seva falta de resposta, de noves accions de denúncia davant els auditors oficials de Cedro i la Intervenció General de la Generalitat, així com de denúncia per calúmnies i difamació. Aquestes accions, com s'indica a l'encapçalament d'aquest informe, es van cursar a partir del 8 de febrer del 2002.
Fragments de l'acta provisional i respostes complementàries a la intervenció de defensa
Fragment acta:
[...] el president entra al punt únic de l'ordre del dia fent una relació de les actuacions d'Andreu Sotorra al llarg de l'exercici del seu càrrec:[...]
Andreu Sotorra:
L'Ordre del Dia de l'Assemblea no era aquest, sinó simplement la "substitució i referendament de càrrecs de la Junta Directiva". Els prop de 850 associats de l'AELC, doncs, van ser mal informats i la gran majoria va ignorar quin era l'autèntic motiu de fons fins que no se'n va fer ressò la premsa i es va anunciar a la passada quins eren els motius de la convocatòria. En segon lloc, les actuacions d'Andreu Sotorra al llarg de l'exercici del seu càrrec van ser totes unes altres [vegeu document annex amb programa iniciatives] i no les que, a lliure albir, malintencionadament i tergiversant el contingut de l'Assemblea, s'hi esmenten.
Fragment acta:
[...] supressió del Consell de Redacció de la revista digital, consell que hi havia figurat fins a la mort del qui fou President Jaume Fuster i que recentment la Junta ha acordat que havia de tornar a haver-n'hi un per vetllar pels continguts de la revista portantveu de l'AELC;[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa perquè la Revista Digital de l'AELC es va entrar en xarxa l'estiu de 1997. Després d'un primer temps de proves, el mateix Andreu Sotorra, responsable i redactor del projecte, va proposar a la Junta d'aquella època, que presidia Jaume Fuster, que es creés un consell de redacció que assessorés i valorés el funcionament, sobretot perquè A.S. aleshores no era membre de la junta. Només es va reunir una vegada, a instàncies d'A.S.; s'hi van tractar uns temes paral.lels i relacionats també amb l'àrea de publicacions en paper, i no es va reunir mai més. La seva inoperativat, sobretot pel treball diari de la revista, va recomanar a partir del març del 1999, amb la nova Junta, que aquesta mateix fes les funcions del consell de redacció i així es va acordar en una junta del Principat i posteriorment en una Junta Directiva. En cap moment el secretari va eliminar un consell de redacció que, de fet, no existia. Es va establir que el contacte permanent per correu electrònic facilitava aquest intercanvi de parers si mai es feia necessari. Durant més de 1.500 dies ininterromputs de redacció i actualització de la Revista Digital mai un membre de la Junta va manifestar res que li semblés incorrecte i en totes les juntes directives, A.S. donava les dades d'audiència i rebia alguna escadussera proposta que després s'intentava d'aplicar si la tècnica i les possibilitats humanes ho permetien. Quant al recent consell de redacció, nomenat pel president, cal fer constar que no es va donar opció a figurar-hi en cap moment A.S., ni com a secretari ni com a impulsor i redactor responsable, cosa que mostra les tèrboles intencions d'aquesta recuperació.
Fragment acta:
[...] supressió de la Societat de Ciència-Ficció que fins
aleshores havia estat vinculada a l'AELC, adduint interessos diferents però sense sotmetre prèviament aquesta decisió a la Junta,[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Era impossible que el secretari suprimís un organisme del qual no formava part i que es va crear a recer de l'AELC, però de manera independent. En tot cas, A.S. va mantenir converses amb els membres de l'esmentada Societat i els va oferir una fórmula que potenciés la seva actuació: vincular-la estretament a la secció de ciència-ficció de l'AELC, amb un representant dins de la Junta. Es va acordar la publicació d'un Quadern Divulgatiu de ciència-ficció, que es va fer, i es va potenciar la seva pàgina web, entrant-la en el servidor de l'AELC. Posteriorment, els membres de la Societat Catalana de ciència-ficció van decidir la separació de l'AELC i van fer el seu camí. Les seves pròpies diferències internes van acabar amb l'organisme. Més endavant, l'AELC va potenciar les seccions i va crear la secció de Literatura Científica i la secció de Gènere, que han estat dues de les seccions amb més activitat en els dos últims anys. Tots aquests passos van ser parlats i acordats en diverses Juntes directives de l'AELC.
Fragment acta:
[...] ni tampoc no va sotmetre a la Junta la contractació de la secretària tècnica;[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Quan l'anterior secretària tècnica (Teresa Sanz) va anunciar que deixava l'AELC per dedicar-se a la seva activitat professional (l'estudi fotogràfic, al qual encara es dedica) va coincidir amb l'entrada de l'estiu del 2000. El secretari en va parlar primerament amb el president i va proposar que la convocatòria havia de ser oberta, per evitar amiguismes o recomanacions familiars de cap membre de la junta. El president hi va estar d'acord. Durant l'estiu es van fer els primers passos amb l'Oficina de Col.locació, es van inserir anuncis de publicitat al diari Avui i a la mateixa Revista Digital de l'AELC. Finalment, al setembre del 2000, després d'un llarg procés de selecció fet personalment pel secretari, en funció de la direcció de la Secretaria Tècnica que li confereixen els Estatuts, i amb informació permanent amb la coordinadora Montserrat Bayà, es van fer les últimes entrevistes amb l'actual secretària tècnica, Teresa Serradell (una prova de continguts, una entrevista personal, una altra prova d'anglès oral amb la traductora col.laboradora de l'AELC i una última entrevista amb la coordinadora Montserrat Bayà). La selecció final de Teresa Serradell es va concretar en la primera Junta Directiva del mes de setembre del 2000 --Teresa Serradell es va incorporar l'1 d'octubre--, després d'haver-ne parlat abans amb el president. Es va entrar en un període de tres mesos de prova, tot i el contracte indefinit des del primer moment, i en una següent Junta Directiva, el secretari va presentar els informes favorables i va proposar la contratació definitiva i la Junta va acordar les condicions econòmiques a partir del mes de gener del 2001. De tot plegat, l'assessor fiscal de l'AELC, Cres Martín, en pot donar més dades perquè va accedir a les consultes tècniques sobre condicions laborals que li va fer en aquell període el secretari, fins al càlcul de nòmina previst per al 2001 per facilitar la decisió de la Junta. Tothom hi va estar d'acord.
Fragment acta:
[...] presa de decisions sense consultar ni la Junta Directiva ni el president (entre altres, els participants de moltes activitats sense que la Junta en tingués esment previ);[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Totes les decisions de caràcter important van ser tractades sempre prèviament en la Junta del Principat, a la qual assisteix el president, el tresorer, el secretari i els membres del Principat. I les activitats han estat sempre aprovades per la Directiva, l'Assemblea, i s'han perfilat amb els coordinadors corresponents i els responsables de cada secció, amb la coordinació, això sí, del secretari, que és una de les funcions que té. L'augment d'activitats en el període 1999-2001 no va ser obstacle per facilitar aquesta previsió, de la mateixa manera que les juntes territorials de les Illes o el País Valencià han treballat en les seves activitats i no s'ha qüestionat mai la seva tria de participants. Les últimes memòries presentades a l'Assemblea (1999 i 2000) demostren la participació de més de 150 autors en les diverses propostes de l'AELC.
Fragment acta:
[...] percepcions econòmiques irregulars;[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Aquest punt ha estat explicat en el preàmbul d'aquest document. S'ha exigit una retirada d'aquest terme immediata al president i l'obertura d'una auditoria, si cal, al tresorer cooptat. Les percepcions per serveis laborals d'A.S. són, entre altres, des del 1997: creació projecte i redacció Revista Digital, servei de premsa, coordinació d'algunes activitats, creació directori d'autors, confecció i documentació pàgines d'autors clàssics i contemporanis. Des del 1999: els mateixos serveis, més el de secretari (retribuït des del 1990 --any que A.S. era vocal i va deixar la junta a l'acabament del termini i Vicenç Llorca va substituir Guillem Jordi Graells en la secretaria. Des d'aleshores aquesta retribució està prevista en els Estatuts). Tots aquests serveis han estat pressupostats anualment (almenys en els anys 1999, 2000 i 2001) i han estat presentats a la Junta Directiva per a la posterior aprovació de l'Assemblea General. Trimestralment, a més, se n'ha fet un seguiment complet amb els informes de tresoreria del tresorer presentats per a la seva aprovació a la Junta Directiva. Les quantitats d'aquest serveis han estat sempre valorades a la baixa, a pesar de la professionalitat amb que han estat dutes a terme. Els anys 2000 i 2001, els censors de comptes escollits per l'Assemblea han estat informats d'aquestes percepcions laborals, així com de la nòmina de la coordinadora i la secretària tècnica i de tots aquells detalls que han demanat. Uns mesos després, arran de les auditories demanades per Andreu Sotorra a la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya i als auditors oficials de Cedro, se certifica que no hi ha hagut cap irregularitat. Així ho comunica el president per escrit a tots els associats i a la premsa, però, continuant amb la seva línia tendenciosa, sense especificar que les auditories havien estat sol.licitades per A.S. per demostrar que l'afirmació de "percepcions irregulars" que el president havia fet en l'assemblea del 18 d'octubre i que consta en acta, era falsa. Fins ara, Pérez Montaner no havia volgut rectificar, tal com se li havia demanat que fes.
Fragment acta:
[...] També fa uns mesos es va produir una baixa d'un membre de la Junta per dificultat d'entesa amb A. Sotorra.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Les úniques baixes de membres de junta en el període del secretari van ser la de la vocal Dolors Cinca, malauradament per defunció, i la de la tresorera Margarida Sugranyes, voluntària, després d'haver coordinat amb èxit l'edició de Paraules Magribines. En canvi, sí que a les Illes es van produir les baixes de Guillem Rosselló i Antoni Nadal, per evidents diferències amb la vicepresidenta Antònia Vicens.
Fragment acta:
[...] Jaume Pérez Montaner comenta breument l'ús que Andreu Sotorra ha fet de la pàgina web per a la seva promoció personal [...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Després de prop de 1.500 edicions diàries ininterrompudes, amb informació especialitzada, i el pas de 10 MB a 80 MB de la pàgina de l'AELC, amb l'augment reconegut per tothom de visitants de tot el món, sobretot a partir de la posada en marxa del directori d'autors, és difícil pensar que hi ha cap mena de promoció personal quan la redacció i actualització ha estat una feina tan anònima com ho permet el mitjà, fins i tot quan, diàriament, es feien consultes sobre la redacció. L'afirmació només pot obeir a un desconeixement autèntic del mitjà i al seu desenvolupament diari, lloat sovint, durant tres anys, per l'actual Junta Directiva, i principalment pel seu president, que ara en fa els retrets.
Fragment acta:
[...] El president vol deixar constància que Andreu Sotorra coneixia perfectament tots els càrrecs que ara ha manifestat desconèixer, perquè havien estat plantejats diverses vegades.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. En tot cas, en les últimes reunions, el president s'havia dedicat a insultar repetidament el secretari, amb ofenses i humiliacions sobre la seva feina, i en un clar abús de les seves atribucions, però mai amb arguments clars. Aquest punt queda prou denunciat en la carta de dimissió del tresorer Pau Joan Hernàndez i el vocal Albert Calls, testimonis dels fets. Finalment, en dues reunions amb el president, Jaume Pérez Montaner, i el vicepresident, Carles Duarte, celebrades al despatx d'aquest últim, al Palau de la Generalitat, on ocupa el càrrec de secretari general de Presidència, Andreu Sotorra, juntament amb el vocal dimissionari Albert Calls, van demanar-los els motius del cessament abans de l'Assemblea Extraordinària. Tant Pérez Montaner com Carles Duarte es van negar a dir-los.
Fragment acta:
[...] Que, a més de la seva absència [es refereix al secretari] --i la del tresorer Pau-Joan Hernández i el vocal pel Principat Albert Calls-- a la reunió de Junta Directiva del 29 de setembre, ha deixat d'assistir (així com també el tresorer i el vocal esmentats) a les darreres reunions de Junta Territorial del Principat, sempre amb excuses a l'últim moment per correu electrònic i mai telefonant personalment.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació tergiversada. En primer lloc perquè hi ha altres excuses en aquestes reunions (la dels vocals Xavier Duran i Josep-Francesc Delgado) i en segon lloc perquè el correu electrònic és el mitjà d'intercomunicació dels membres de junta de l'AELC (fins i tot els pressupostos preveuen el pagament de les quotes del servidor, si cal) i si la convocatòria es fa per correu electrònic, és lògic que, en el cas d'una excusa, es faci també per aquest mitjà. La referència a "telefonant personalment" és senzillament ridícula. En altres reunions, tant de Directiva com territorials, hi ha hagut sovint excuses d'altres membres i no ha representat un motiu de retret.
Fragment acta:
[...] Jaume Pérez Montaner manifesta així mateix que les dades que dóna Andreu Sotorra de la pàgina web, i les que ell ha obtingut directament del servidor de la pàgina --Partal i Maresma associats--, són sensiblement inferiors al que afirma Andreu Sotorra.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Les dades han estat extretes sempre de l'estadística, abans diària, i últimament mensual, que serveix el servidor de Partal. Les dades són una acumulació de diferents serveis d'estadística des del 1997, que han canviat un parell de vegades, i només aquest seguiment rigorós fet per A.S. permet no haver-ne perdut el control. Partal & Maresma, doncs, en desconeix l'acumulat real, com és obvi. Només poden existir diferències d'interpretació entre "visitants físics" i "pàgines visitades". Però és habitual en tots els mitjans digitals que les estadístiques es donin per "pàgines visitades" perquè és la dada més fiable. Però si cal parlar de visitants físics només cal dir que en tres anys la Revista Digital de l'AELC va passar dels primers 100 visitants diaris als 1.000 visitants diaris --la millor prova n'és el boca a boca i el coneixement que es té de la Revista Digital en sectors clau com biblioteques, centres d'ensenyament, mitjans de comunicació o altres organismes públics-- (les dades són del setembre del 2001, quan la Junta Directiva, d'acord amb el servei tècnic de Partal, retira el password a Andreu Sotorra, barroerament i sense previ avís). Uns mesos després, la mateixa AELC desmenteix que des de l'agost del 2001 al juliol del 2002, hi hagi hagut un descens de visites i parla d'un increment partint precisament de les dades d'audiència que havia facilitat, acumulades i de mitjana, Andreu Sotorra, amb la qual cosa s'evidencia la falsedat de l'afirmació feta a l'octubre del 2001 pel president.
Fragment acta:
[...] Sotorra vol manifestar, a més a més, que els estatuts de l'AELC, tenint en compte la nova llei d'associacions vigent a Catalunya, estan fora de normativa i que cal adaptar-los a la nova llei. Tant Guillem-Jordi Graells com Montserrat Bayà manifesten a Sotorra que els estatuts de l'AELC no es regeixen per la Llei d'Associacions de Catalunya sinó que tenen com a marc tot l'estat espanyol ja que contempla socis de territoris que no són la Catalunya estricta. En aquest sentit, no es pot parlar d'Estatuts antinormatius perquè els de l'estat espanyol es regeixen per altres acords.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació tendenciosa que, en tot cas, mostra el desconeixement del tema. Una consulta al Departament de Justícia i al redactat del decret de la Llei d'Associacions deixa clar aquest punt. I si no ho l'hi deixés, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana té l'obligació de revisar els seus Estatuts per polir les llacunes que es puguin produir en relació a la nova llei i ni que sigui per donar suport a una llei reguladora del país en el qual té la majoria d'associats (prop del 80%).
Fragment acta:
[...] A partir d'aquí s'obre un torn de paraules en què participen alguns dels assistents. Pel que fa a la carta de Pau-Joan Hernàndez i Albert Calls intervé, entre altres, Guillem-Jordi Graells lamentant-se del to d'aquesta carta i manifestant el seu rebuig per les acusacions que s'hi vessen sense una argumentació sòlida i veraç. En aquest sentit, Graells remarca que entre altres afirmacions, s'hi assegura que en etapes passades hi ha hagut manca de claredat sistemàtica. Durant una colla llarga d'anys Graells ha estat membre de la Junta, i també hi ha presents altres escriptors que han exercit càrrecs a les Juntes que han precedit l'actual, entre ells Ignasi Riera, Vicenç Llorca, Francesc Parcerisas... I poden donar fe com ell que no hi ha hagut mai cap manca de claredat sistemàtica. En canvi, ni Calls ni Hernàndez fins en aquesta etapa actual no havien estat mai en cap altra Junta i, així i tot, no han tingut cap problema a fer unes afirmacions mancades de tot rigor.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació tendenciosa. Andreu Sotorra, en canvi, un dels primers socis (núm. 161) sí que ha estat a la Junta en el període 1988-1990 i ha seguit, a les assemblees o des de fora, l'evolució de l'AELC. Com a dada anècdotica hi ha el cas que en algun exercici ni tan sols s'han aprovat pressupostos i gairebé mai s'han presentat programes d'activitats. Aquesta pràctica s'ha fet estrictament a partir del 1999, quan A.S. ha estat secretari. Quant a les activitats, només cal comprovar el nombre de participants de totes les generacions en les jornades més recents, i, automàticament, després del cessament del secretari, ni tan sols l'anunci als associats del Galeuzka que s'ha celebrat el 2001 a Pontevedra (en els últims dos anys s'havia informat abans els associats i s'havia ofert fins i tot la possibilitat d'assistir-hi amb un pagament al màxim d'econòmic). Pau Joan Hernàndez i Albert Calls, socis d'una generació més jove, es basen en la seva realitat i tenen una bona part de raó en el procediment que havia imperat en el si de l'AELC i en el que, dissortadament, sembla que hi torna a imperar.
Fragment acta:
[...] Antònia Vicens lamenta les actuacions de Sotorra en algunes de les activitats de les Illes en què els socis illencs no han estat tinguts en compte, ni tan sols la Junta territorial de les Illes. Posa com exemple els canvis en el premi Cavall Verd i, en la darrera convocatòria, entre altres detalls, que els escriptors que glossaren les obres guanyadores fossin escollits només pel secretari, sense contrastar-ne els noms amb els membres de la Junta illenca i sense tenir en compte cap escriptor illenc per fer les glosses.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació falsa. Les dues primeres reunions que A.S. va tenir com a secretari va ser amb la Junta Territorial de les Illes i la Junta Territorial del País Valencià. Això havia passat molt poques vegades. En paraules dels seus membres, mai. Els canvis dels premis Cavall Verd s'inscriuen dins del remodelatge del premis de l'AELC amb el Premi dels Escriptors Catalans i el Memorial Jaume Fuster. Aquest canvi va ser debatut en diverses directives fins a arribar, entre tots, a una fórmula que en l'última edició, es va mostrar positiva. Així es va manifestar també en una última Assemblea i tothom, inclosos els membres de la Junta de les Illes, hi va estar d'acord. Quant als glossadors dels premis Cavall Verd van ser parlats en diversos correus electrònics entre el secretari i Antònia Vicens. Es proposaven diversos noms i en una junta posterior del Principat, amb el president assistent, es van acordar els tres que se'n van encarregar (Josep Ballester, Pau Joan Hernàndez i Andreu Sotorra --aquest excepcionalment i per primera vegada i única en una intervenció, al marge del seu càrrec, des que era secretari). La mateixa Antònia Vicens, primer al secretari, i després, en una Junta Directiva, va exposar el seu acord i el satisfeta que n'estava.
Fragment acta:
[...] Francesc Parcerisas [...] creu que, si hi ha una disfunció a la Junta, s'ha de procedir quirúrgicament, és a dir separant-ne els membres que no comparteixen el criteri majoritari, per tal que el funcionament de l'AELC sigui òptim.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació increïble en boca de qui, a més de soci de l'AELC i membre de la Comissió Consultiva, ostenta el càrrec públic de director de la Institució de les Lletres Catalanes, i increïble en qualsevol membre democràtic de l'AELC. Per aquesta mateixa teoria, les "separacions dels qui no comparteixen el criteri majoritari" estarien a l'ordre del dia de la majoria de Parlaments del món. Tot fa pensar que el redactor d'aquesta afirmació a l'acta, que només està signada pel president i cal entendre que és ell, o no ho va entendre prou bé o deixa en un trist paper el seu autor.
Fragment acta:
[...] Antoni Martí Monterde creu que la pàgina de l'AELC a Internet va ser una de les pioneres però que ha quedat desfasada i recorda a Andreu Sotorra que, fent ús d'aquesta pàgina, hi va penjar una novel.la digital seva.[...]
Andreu Sotorra:
Afirmació tendenciosa. Quan A.S. va fer el 1999 la iniciativa pionera d'escriure una novel.la en temps real a Internet, va rebre l'aprovació i la felicitació, durant els mateixos set dies del procés d'escriptura, de persones significades de l'AELC i molts dels actuals membres de Junta. El canvi de parer, doncs, deu obeir a unes claus difícils d'entendre o inconfessables. D'altra banda, el servidor de l'AELC va guanyar milers de visitants gràcies a aquella iniciativa, que no li va representar cap cost perquè el procés es va fer personalment per l'autor, i actualment, la pàgina "andreusotorra.com", que conté la novel.la digital en qüestió, és un domini propi, independent de l'AELC. A més, una associació professional d'escriptors hauria de valorar positivament que un membre del seu col.lectiu hagi estat pioner en aquest tipus d'iniciatives de la mateixa manera que, en un gest de generositat, ha de valorar els èxits i progressos del conjunt dels autors als quals té l'obligació de representar i defensar.
Tornar a Índex Documents
Tornar a Home Page