
DOCUMENTS
Transcripció íntegra del parlament de defensa
en el cessament com a Secretari
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
[El 18 d'octubre del 2001, l'Assemblea General de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va debatre el cessament després d'uns dies de ressò a la premsa sobre aquesta decisió presa per la Junta Directiva de l'AELC el 29 de setembre. En un canvi de l'únic punt de l'Ordre del Dia, sense previ avís, la votació final va ser de 86 vots a favor de la decisió presa per la Junta Directiva, 7 abstencions i 13 vots en contra del cessament. El fet que el temps d'intervenció fos limitat a 15 minuts, amb un afegit de 5 minuts concedida per l'Assemblea, i una sola rèplica de 5 minuts més, tots els punts no van poder ser tractats per complet en el debat. Arran dels fets van dimitir també dos membres de la Junta Directiva (tresorer i vocal) amb la lectura d'una carta]
Introducció
La meva intervenció consta de tres parts: a la primera exposaré el que considero irregularitat de procediment en tot aquest assumpte; a la segona intentaré respondre al plec de causes que s'han presentat contra mi (tenint en compte que les vaig saber dimarts al vespre, quan em van telefonar de la premsa); i a la tercera miraré de resumir, a parer meu, perquè s'ha arribat a aquesta situació.
1) Qüestions de procediment
1.1
Considero que no és digne d'una Associació professional com la nostra que s'empastifi la història de 25 anys amb una mesura sense precedents contra un col.lega, sense pensar en el perjudici que, fora de l'Associació, li pot causar un fet així i sense haver sabut analitzar, per part de la Junta Directiva o alguns dels seus representants, quin era el conflicte amb objectivitat i buscar-hi una solució interna que hauria beneficiat la imatge del conjunt del nostre col.lectiu.
1.2
Considero un procediment impropi de persones cultes que es proposés la meva destitució en la Junta Directiva del 29 de setembre a València on, tot i que hi vaig enviar els meus informes, no vaig poder assistir per primera vegada en tota la meva etapa de secretari, prèvia excusa, com permeten els Estatuts, i per motius familiars, no greus, però sí delicats.
1.3
Considero un procediment impropi que el "cessament" em fos comunicat per burofax, via motorista.
1.4
Considero impropi que a la vegada s'hagués barrejat l'exercici de secretari, potestat de l'Assemblea General, amb el servei professional de la Revista Digital de l'AELC i el seu entorn, que porto, amb un equip, des del 1997, sense cap interrupció, fins que, aquell mateix cap de setmana, sense avisar-me, se'm va tallar l'accés al password que fins ara no he pogut recuperar tot i haver-ho demanat, per poder traspassar, si cal, les feines a qui les hagi de fer. Tot i que em consta que ja uns dies abans de la Directiva del 29 de setembre, es feien moviments a la meva esquena per trobar la persona que em rellevés abans que la Junta prengués la decisió de prescindir dels meus serveis professionals en aquest àmbit digital.
1.5
Considero antiestatutari l'acord de la Junta Directiva perquè en el burofax s'esmenta que es pren l'acord basant-se en l'article 19, punt 10, un punt que parla de situacions urgents i extremes, tot i haver de convocar immediatament l'Assemblea General perquè ho ratifiqui, però no de cessament de membres de Junta. Pel fet de tractar-se d'un cessament s'havia de recórrer a l'Article 18 on hi ha diversos pressupòsits que, per eliminació, em deuria correspondre l que diu: "En cas de falta greu comesa pel membre imputat, el seu cessament es prendrà per acord de l'Assemblea General". La meva destitució es va decidir a través d'un judici sumaríssim sense dret a rèplica a l'esmentada Junta Directiva de València, per unanimitat dels següents membres, per ordre alfabètic: Josep Ballester, vicepresident (País Valencià); Joan Cerdà, vocal (Illes); Josep-Francesc Delgado, vocal (Principat); Carles Duarte, vicepresident (Principat); Manel Garcia Grau, vocal (País Valencià); Ramon Guillem, vocal (País Valencià); Bernat Joan Marí, vocal (Illes); Jaume Pérez Montaner, president (País Valencià); Cèlia Riba, vocal (Illes); Xulio Ricardo Trigo, vocal (País Valencià); Antònia Vicens, vicepresidenta (Illes).
1.6
Referma la meva queixa el fet que, allò que era un "cessament" en el burofax es va transformar en una alegre "substitució" en la carta de convocatòria d'aquesta Assemblea Extraordinària. I encara més, en la nota de càrrecs, que vaig conèixer per la premsa dimarts al vespre, es parla, dels dos articles: del 18 i del 19. ¿O l'un o l'altre? ¿Com quedem? Així, sense explicacions, matem dos pardals d'un tret. Faig una pregunta a la mesa, que em poden respondre després, si volen: ¿Quina urgència extrema hi ha, com diu l'article 19, al qual recorreu, perquè la Directiva passi per davant de l'Assemblea i decideixi el cessament? ¿I quina és la falta greu comesa, si us ateneu l'Article 18?
2) Rèpliques als càrrecs
Pel que fa a la relació de càrrecs que he conegut, com tots els associats, per correu electrònic, tot i haver-los demanat abans en les dues reunions de negociació, he de dir, de fet, que els vaig saber per un mitjà de premsa, que em va telefonar dimarts al vespre i me'ls va llegir.
Sobre el punt 2) "Diu que no vaig assistir a València tot i conèixer l'Ordre del Dia".
L'Ordre del Dia no parlava en cap moment de proposta de cessament del secretari, parlava de problemes de funcionament intern i extern de la Junta Directiva. Un debat com tantes vegades hem tingut.
Sobre el punt 3) "El Secretari havia interromput tot tipus de comunicació des de finals de juliol..."
Bé, després del juliol ve l'agost. Un servidor, a l'agost, treballa igualment, l'AELC no es va aturar, però els altres sí que fan vacances. Amb la represa de la temporada, els correus electrònics, que són el mitjà bàsic que utilitzem, i les comunicacions han estat les de sempre: freqüents i sempre que ha calgut. Contràriament al que diu el comunicat, mai no m'he negat a respondre cap correu ni cap carta. Els socis que m'han escrit en són testimonis.
Sobre el punt 4) "Abús de poder i assetjament psicològic amb algun membre de la Junta i el personal contractat." ¿Quin poder tinc, pobre de mi? ¿He encarregat fer alguna feina que no fos de l'Associació? ¿He fet netejar el meu cotxe a algú, potser? De fet, no, perquè no tinc cotxe. Si assetjament vol dir "importunar insistentment algú per al seguiment diari de les feines en les èpoques de més activitat" he de dir que sí, sí, he comès assetjament, no sé si psicològic o no, però sí, ¿com?, doncs, preveient les trameses al socis perquè arribin a temps, preveient l'organització de les activitats en els moments que unes cavalcaven sobre les altres, empenyent coordinadors, estirant el carro dels tres àmbits territorials dels quals sóc secretari perquè les activitats de cada lloc estiguessin a punt i anunciades a temps, fent un seguiment de les campanyes de socis i de Cedro que havíem començat amb fortuna, fent un seguiment dia a dia tal com m'encomanen els Estatuts que m'atorguen la direcció de la Secretaria Tècnica. Estant al peu de l'Associació cada dia, virtualment, des de les set del matí, amb la Revista Digital, i sovint des de les nou o les deu, físicament, a Canuda, per enllestir els temes primers del dia.
¿Seria assetjament psicològic, potser, el que fa setmanes estic patint jo mateix, i altres companys, per una part de membres de la Junta Directiva? ¿Seria assetjament psicològic rebre insults en una reunió de quatre hores --a les golfes de Can Pitarra-- amb testimonis, i humiliant-me amb desautoritzacions de la feina pròpia? ¿Seria assetjament psicològic que el dia abans de la Directiva de la destitució es fes un canvi dels panys de les portes de l'oficina, i que no hagi recuperat més les claus que sempre havia tingut, tant jo com els anteriors secretaris? ¿Seria assetjament psicològic que se m'hagi desposseït lentament i subtilment de les feines bàsiques que tinc com a secretari, càrrec considerat, en qualsevol Associació, el motor de l'activitat?
Sobre el punt 4c. "Presa de decisions sense consultar ni la Junta Directiva ni el President, ocultació d'informació, i paper nul de la Junta en la majoria d'activitats de l'AELC." No he pres mai cap decisió de caire transcendental per al conjunt de l'AELC sense passar-ho per Junta (o bé la Territorial del Principat, a les quals assisteixen el President i el Tresorer, o alguna altra territorial, si és el cas). És molt difícil pretendre resoldre els temes rutinaris amb consultes permanents a una Junta Directiva integrada per tres juntes territorials i que es troben una vegada cada tres mesos. Els programes de les activitats no s'han presentat mai ja tancats per mi. En tot cas, s'ha parlat prèviament amb els coordinadors de les seccions o els coordinadors, els comitès, de les activitats en qüestió, que gairebé sempre són els mateixos membres de la Junta Territorial. I aquesta és precisament la base que dóna vida a l'Associació des del seu àmbit, des del seu territori. Una anècdota: fa quaranta-vuit hores, em deia el coordinador de les jornades "Barcelona Sèrie Negra", activitat de l'Espai de Lletres, de la setmana que ve, que havia telefonat al president per preguntar-li qui assistiria a la representant l'AELC a la inauguració d'una mostra de llibres del gènere. El President li va respondre que havia de consultar la Junta Directiva. ¿En quines mans tenim l'Associació en aquest moment, President? ¿Qui és l'interlocutor vàlid per actuar en els petits compromisos puntuals, president? ¿El President no pot decidir qui fa acte de presència deu minuts en una inauguració, si ell no hi pot anar, com és la seva feina de representació?
Sobre el punt 4d). "Representació institucional en la signatura de convenis sense tenir en compte els càrrecs estatutaris." ¿Quins convenis? ¿El conveni amb Barcelona 2004, llargament debatut en junta i aprovat? ¿Aquell que en quatre dies ens telefonen i ens diuen que es munta un acte al Macba amb unes setanta entitats i que necessiten un nom i m'hi posen? ¿Aquell en el qual no hi podia haver el vicepresident perquè pel seu càrrec institucional de Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el fet que ja forma part del Consell del 2004 el fan incompatible? ¿Quants convenis més he signat, President, per formar part d'un punt de càrrecs que fomentin la meva destitució? ¿Quants que no els hàgim debatut i rellegit abans, com el de l'Espai de Lletres, que em va costar personalment un any de converses amb els representants de l'Ajuntament fins a arribar on hem arribat i tothom ho sap? En mig any un programa d'activitats amb tres milions nets per als escriptors, que ara és l'hora de reforçar de cara al 2002. Altres convenis: Cidob, Uned, Complutense, Universitat Oberta... ¿Qui els ha signat, si no el President?
Sobre el punt 4e. "Tramesa de notes de premsa des del domicili propi sense coneixement de la Junta Directiva. A les notes de premsa posa telèfons de contacte que no són els de l'AELC." Mireu, aquest punt preferia no respondre'l. Des del 1997, quan el malaguanyat Jaume Fuster em va demanar per donar-li un cop de mà, vaig encarregar-me de la difusió de premsa. Quan vaig ser escollit secretari, jo mateix vaig oferir-me a continuar mantenint la difusió d'activitats a la premsa i a partir d'aleshores, per facilitar els contactes amb la premsa que, com sabeu, no té horaris, sempre he posat telèfons propis i puc dir que l'he atesa, quan ha calgut, vespres, nits, matinades i festes de guardar. I pel que fa a correus electrònics, en poso uns que no són ni de l'AELC ni el meu personal de treball, precisament per evitar l'efecte retorn o l'espam i els virus, perquè el mailing que faig servir no és de quatre diaris sinó de centenars d'adreces.
I pel que fa a les notes de premsa han estat exclusivament notes informatives d'activitats ja anunciades a la nostra Revista Digital o a les Circulars dels socis, per tant, sabudes i resabudes per tothom. Si així hem aconseguit que es parli d'una jornada, d'un soci d'honor o d'una publicació, tot això que hem guanyat. Una altra cosa és una nota d'un comunicat, d'un manifest o un posicionament concret de l'AELC que, en aquest cas, sempre ha partit de la Junta o, almenys del president i vicepresidents. Per tant, que us hàgiu adonat ara que he fet aquesta feina des del meu domicili m'ho prenc més com un afalac i una mostra de la meva disponibilitat de 24 hores al servei de l'Associació.
Sobre el punt 4f) "Ús abusiu de la Revista de l'AELC per a la difusió de la seva pròpia pàgina." Però, a veure... Ús abusiu... sí, i tant abusiu... De zero, en quatre anys, passem a un milió i mig de pàgines visitades i sis milions de consultes a les diferents pàgines internes. De zero passem a 4.000 pàgines diàries visitades i unes 12.000 consultes de directoris diaris. Per tant, estic d'acord, ús abusiu. Ara, relacionar la revista digital amb la meva pàgina personal, que durant un temps va ser pionera, i una de les 165 pàgines que hem elaborat d'autors, és un disbarat. La meva pàgina té de fa força temps, tots ho sabeu, un domini propi. Fins i tot va com a subsignatura als articles del Suplement de l'Avui. Espero que un dia el consell de redacció de l'AVUI no digui que faig un ús abusiu del seu diari. Per tant, la meva pàgina és una de les moltes pàgines que hi ha des de fa tres anys d'escriptors catalans en xarxa. Amb una diferència: que la meva me l'he elaborada jo, a càrrec meu. Cosa que no pot dir tothom.
Sobre el punt 5. "Tant de bo les crítiques que diu que no vull acceptar fossin constants i constructives."
En tres anys m'he trobat sovint molt sol, molt despenjat de la pròpia Junta. Som una Associació gran, de 845 escriptors, que administra un pressupost de 45 milions aquest any, que té personal contractat, i que seria totalment inoperant si es refiés només d'una reunió de Junta Directiva cada tres mesos, tot i que els correus electrònics mantenen un contacte permanent. I vosaltres veniu en Euromed o en avió, sopeu, dormiu, i us n'aneu. Però nosaltres ens quedem, jo em quedo, i al cap d'una hora ja m'ha telefonat o escrit algú del Principat, del País Valencià o de les Illes, que té vés a saber quin problema i que demana ser solucionat amb una certa agilitat. Possiblement fer d'interlocutor, assessorar i intentar resoldre, sempre que m'ha estat possible, el que se'm demana com a secretari, deu ser el que vosaltres anomeneu actuar al meu antull.
Sobre el punt 6. "El fet de no assistir a les últimes reunions és una mostra de la seva negativa a acceptar evidències." Concretem, sisplau. ¿Jo sóc l'únic membre de junta que ha deixat d'assistir a alguna reunió en tres anys? Sisplau, seriositat abans d'anar a la premsa i complicar els socis explicant històries. En els tres anys últims, no he assistit a dues Juntes del Principat, per coincidència amb un altre compromís professional; i en aquesta Directiva última a València, per motius familiars. Però, no han faltat els informes, les reunions de treball amb coordinadors i no s'ha aturat res. Els conflictes amplificats a tot vent sí que aturen el bon ritme de treball.
Sobre el punt 7. "Referència al meu sentit de l'associacionisme i un article personal penjat a la meva pàgina titulat 'La miserabilitat associativa'".
Mireu, he viscut el moviment associatiu des que tenia 15 anys. He passat per tota mena d'embolics, d'il.lusions, de desenganys. Vaig fer un article de reflexió com molts de nosaltres en fem un cada dia, amb motiu del Congrés d'Associacions de Barcelona. No és un article que faci cap referència a l'AELC, com dieu, ni tampoc a cap associació de la qual jo mateix formi part. És un article genèric i, pel que es veu, profètic. Avui el tornaria a escriure. És a la meva pàgina principal si algú el vol llegir. És cert, el 30 d'abril, es va lincar a la revista de l'AELC. Trenta d'abril, vigília de l'1 de maig. Trenta d'abril, dilluns. Un pontarràs com una casa. Per tant, per estadístiques, poques notícies i visites més reduïdes. L'article és lincat, com aquell mateix dia hi són lincats deu, dotze, els que sigui, altres articles de l'Avui, d'El Mundo, del País, de La Vanguardia, i el meu, en una pàgina personal que té un contingut també informatiu. ¿On és la falta greu? ¿No tinc dret, un dia a lincar un article meu, tal com ho faig dia a dia amb moltíssims altres articles?
La barreja que el comunicat de càrrecs fa d'aquest article meu amb la carta dels dos companys dimissionaris dient que ells i jo expressem l'opinió que tenim sobre l'AELC és un atac gratuït. I si fos així, suposem-ho per uns moments, ¿el primer dret que tenim com a associats no és fomentar el diàleg amb les nostres opinions? ¿On som, President? ¿En una associació d'escriptors amb opinions, o en una associació d'escriptors amb esparadrap a la boca enlloc del carnet de soci? Tant de bo, en tres anys, la Revista Digital hagués rebut articles d'opinió dels associats o dels membres de la Junta, que hi haurien sortit.
I referència al punt 8. Dieu literalment: "No és el nostre estil ni l'insult, ni l'evitació sistemàtica del diàleg, ni cap antipatia personal, sinó la disfunció d'un membre de la Junta, tractant de paralitzar-la i manipular-la i acabar amb conflictes que sols cerquen el benefici personal". Són les vostres paraules.
Doncs, com veieu, si l'estil no és l'insult, en aquest punt del comunicat n'hi trobo només quatre: disfunció, paralització, manipulació i benefici personal... A casa, d'això, en diem insults, president.
3. Anàlisi de la situació
¿Per què hem arribat a aquesta situació de crisi en un moment òptim de l'Associació?
Esquematitzo:
1) Hem passat d'una associació d'uns quants a una associació de molts.
2) Hem passat d'una gestió voluntariosa, a una gestió semiprofessional i a una gestió clarament professional. De la bona gestió hem saltat ara a una crisi de creixement.
3) L'estructura de funcionament de l'AELC actual és inviable. Cal potenciar els territoris. Tots. El País Valencià, les Illes i el Principat. Amb activitats permanents, amb presència constant, prenent compromisos amb altres institucions, obrint camps nous.
4) La llengua és el vincle que ens uneix a tots. Però les realitats infrastructurals, mediàtiques, financeres, polítiques són completament diferents. I l'estratègia del Principat amb les institucions no és vàlida per al País Valencià. I l'estratègia de les Illes no és vàlida per al Principat, etcètera.
5) Això comporta un estudi a fons del nostre marc estatutari. En primer lloc, cal pensar en una urgent adaptació dels nostres Estatuts a la normativa vigent. La llei 7/1997, del 18 de juny del 1997, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va dotar el país de la nova Llei d'Associacions amb la qual tots els Estatuts i reglaments de Règim Intern anteriors quedaven caducats. Els nostres Estatuts estan fora de la normativa perquè durant els tres anys que la Generalitat va donar de termini no s'ha fet aquesta adaptació. Tinc un Dictamen, demanat personalment com a soci, i redactat per l'advocat Joaquim Salazar Masip, amb bufet a Barcelona. És molt llarg i només faré referència al paràgraf clau: "A tenor d'això --diu sobre una sèrie de reflexions que fa sobre la llei-- cal considerar que l'Associació s'hauria de plantejar una reforma dels seus Estatuts per tal de procedir a la seva adaptació al nou marc normatiu o, en el seu cas, procedir a l'aprovació d'uns de nous." Bé, és urgent i obligatori si no volem tenir problemes [aquí, uns membres de l'Assemblea recorden que els Estatuts són d'àmbit estatal i que potser no entren en aquesta normativa. S'aparca el tema, a proposta de l'advocat J.A.Roig Santacana, membre d'honor de l'AELC]. Els nostres Estatuts són prou bons perquè es van reformar el 1990, però hi ha algunes llacunes que avui estan fora del que diu la llei d'associacions a la qual ens deven en últim terme. Per tant, és una bona oportunitat per revisar també el nostre funcionament i per establir un reglament de règim intern que permeti una millor gestió de cara als associats.
6) Això vol dir superar la barrera de l'abans i del després. Del passat i del futur. Recollir tot el més bo del passat, que hi és, i enfortir el futur. I això només es pot fer amb decisió i generositat a la vegada. Amb sacrifici de segons quins pressupòsits possiblement desfassats i amb l'adopció de noves idees, de relleu generacional, de servei a l'ampli ventall del nostre col.lectiu associatiu.
7) Finalment, penso que s'ha arribat a aquesta situació per una falta de visió de la realitat actual de l'AELC. Vam entrar a la Junta el 4 de març del 1999 en un moment delicat i de crisi que ens crèiem superat. Ara s'ha reviscolat. Curiosament, set dels membres que a València van votar la meva destitució, ja eren en les juntes anteriors. No podem deixar passar l'oportunitat d'aquesta energia que hem abocat i el desgast que ha estat a punt de produir en alguns de nosaltres, en les últimes setmanes.
8) Jo no demano ni el sí ni el no. No crec que aquest sigui un conflicte a solucionar amb un sí o un no. En canvi, és un magnífic moment per donar una mostra de rigor, de seriositat, de confiança i plantejar una Comissió d'Estudi del cas del meu cessament. Si es fa, jo em comprometo a col.laborar-hi aportant les dades que calgui. Una comissió imparcial i objectiva que pugui presentar un informe complet i que desemboqui en una consolidació o no del camí que havíem emprès.
9) No acabaré sense agraïments. En primer lloc als companys Pau Joan Hernàndez, tresorer, i Albert Calls, vocal i coordinador de força àmbits, que des del primer moment van tenir una postura generosa i de confiança amb mi. Les seves dimissions, si es compleixen, són una pèrdua per a l'Associació. A tots els associats que han respost amb adhesions, amb articles, amb comentaris sobre el fet i que han donat un vot de confiança a la gestió feta en aquest temps, i també als que sou aquí. En 24 hores hem recollit unsa cinquantena d'adhesions [van ser llegides a l'inici de la intervenciói]. I als associats que han manifestat clarament el seu suport i la seva indignació: dir-los que ningú es doni de baixa si van maldades. Ningú. Tenim una base prou sòlida per continuar treballant des de fora. Podem ser més eficaços, si cal, des de fora, que des de dins.
10) Si l'Assemblea vota el meu cessament, ho acceptaré amb respecte. Però si l'Assemblea NO vota el meu cessament, tinc el deure d'acceptar el repte de continuar amb responsabilitat. I amb la seguretat que, ni a la Junta Directiva, ni a les Territorials, ni a l'Associació hi haurà col.lapse, ni caos, ni paralització. I que, si l'Assemblea, com dic, NO vota el meu cessament, tenim l'obligació de trobar entre tots una sortida que no afecti ningú ni el conjunt de l'Associació.
Moltes gràcies.
[Vegeu seguiment de l'afer i respostes pendents al text de l'Acta de l'Assemblea, amb nous arguments que no van poder ser respostos per no concessió de temps]
Tornar a Índex Documents
Tornar a Home Page