DOCUMENTS
Recull premsa
El Triangle
Núm. 556
29 octubre 2001
Cop d'estat convergent a l'Associació d'Escriptors
Dimiteixen dos vocals
75 associats fan pública la seva protesta
La personalitat independent del secretari Andreu Sotorra i les intrigues de la coordinadora de l'entitat, Montserrat Bayà, provoquen la destitució del primer i obren una crisi a l'AELC
El búnquer pujolista va mobilitzar els seus efectius perquè l'assemblea votés el cessament
Redacció
Va ser un cop d'estat en tota regla. El dia 29 de setembre passat, la junta directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), reunida a València, va tallar pel dret el conflicte que alguns dels seus membres mantenien amb el secretari de l'entitat, l'escriptor i periodista Andreu Sotorra, i el van cessar fulminantment. El mateix dia, li van tallar el password sense avisar perquè no pogués accedir a la pàgina digital de l'organització. El dia abans, de manera estranya, li havien dit que degut a un robatori a una persona que treballa a l'associació, s'havien canviat els panys... Com en els temps del franquisme, se li va comunicar el cessament per burofax, amb un motorista.
Amb els estatuts a la mà, la destitució del secretari no és gaire clara. De fet, no es contempla, ja que com que és l'assemblea la que l'elegeix, només l'assemblea el pot cessar. Aleshores, van al.legar una situació d'emergència. En realitat, sembla que el que volien era forçar la seva dimissió. Però Sotorra va exigir una explicació i la convocatòria d'una assemblea urgent. Aleshores, va venir el memorial d'acusacions: abús de poder, assetjament moral a membre de la junta i al personal, i usurpació de càrrecs.
Una gestió eficaç
Els qui coneixen la gestió feta per Sotorra en els seus dos anys llargs al capdavant de la secretaria no s'expliquen què ha passat. De fet, l'AELC arrossega un seguit de crisis des de mitjans dels noranta (veure peça). El fins ara secretari va ser elegit el març de 1999. La junta de l'associació està formada per quinze persones dels Països Catalans, sis pel Principat, cinc pel País Valencià i quatre per les Illes. En aquests moments, el president és el valencià Jaume Pérez Montaner. Hi ha un vicepresident per a cada territori. El català és Carles Duarte, secretari general de la Presidència de la Generalitat i l'home del pujolisme a l'entitat.
Sotorra es va trobar amb una secretaria anquilosada. Durant la seva gestió es van establir uns horaris d'atenció al públic, es va posar en marxa un pla de comptabilitat informàtica, es va normalitzar la situació del personal, es va enllestir la revista digital i la pàgina web, que ha suposat un gran èxit i una manera d'incidir externament per part de l'entitat, etc. El resultat ha estat evident: l'AELC ha vist augmentar el nombre de socis en 150 i en aquests moments l'associació té un 900 membres.
Andreu Sotorra té un caràcter fort. I és també una veu incòmoda. Com a representant de l'AELC a l'Institució de les Lletres Catalanes, les seves opinions sobre la cultura a Catalunya eren vistes amb recel. A més, s'ha negat a formar part de comissions d'ajuts i de premis. D'altra banda, alguna de les seves decisions ha molestat el búnquer convergent. Així va passar amb l'Espai de Lletres, un conveni que Sotorra va impulsar amb l'Ajuntament de Barcelona que ha implicat fer del Pati Llimona un lloc d'activitats culturals.
Bayà fa el que vol
El que va precipitar la crisi, segons algunes persones de l'entitat, va ser la voluntat del secretari de posar ordre en el funcionament de la casa. Des de fa anys, Montserrat Bayà és coordinadora tècnica de l'AELC. Escriptora i agent literària, la seva posició s'ha mantingut inalterable al llarg del temps. La seva figura, però, xoca amb la del secretari. Sotorra volia posar fi a una situació que havia dut a alguns abusos. Cal pensar que Bayà feia un horari molt flexible. Hi ha qui assegura que confonia les tasques com a treballadora de l'associació amb les d'agent literària.
Finalment, l'assemblea de l'AELC va tenir lloc en una sala de l'Ateneu Barcelonès. El tàndem Duarte-Bayà va portar el seu "autocar", amb 25 delegacions de vot. El resultat, cantat: 86 vots van refrendar el cessament, 13 s'hi van oposar i hi va haver 7 abstencions. Presidia Pérez Montaner, amb Duarte, secretari general de la Presidència, al costat. Entre el públic, un director general de Promoció Cultural, Vicenç Llorca, Oriol Pi de Cabanyes (director del Copec), Víctor Batallé (Fundació Trias Fargas), el responsable de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Parcerisas, qui va fer un al.legat a favor de la destitució, Iolanda Pelegrí (secretària de la Institució ), Sebastià Alzamora (delegat del Llibre)... Un total de 75 adhesions a Sotorra de noms com Emili Teixidor, Olga Xirinacs, Joaquim Mallafrè i Ignasi Riera indiquen que la crisi resta oberta. I dos vocals, Albert Calls i Pau Joan Hernàndez, han dimitit per solidaritat amb Sotorra.
Una crisi permanent
La vida de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha girat aquests darrers anys enmig de contínues sacsejades. Des de la malaltia de Jaume Fuster (mort el gener de 1998), l'entitat no guanya per a ensurts. Poc després va morir qui havia estat l'anterior president, Tísner. Segons alguns socis, ja hi havia problemes de competència entre el secretari i la coordinadora Montserrat Bayà, un tema que ha estat sempre present en els últims conflictes anteriors. L'anteriors secretari, Vicenç Llorca, va abandoanr el càrrec per passar a col.laborar amb un altre il.lustre escriptor, l'aleshores conseller de Cultura, Joan Maria Pujals. La secretària Carme Arenas va dimitir el març del 98 després d'un enfrontament amb Bayà. Una altra incorporació a la junta, Dolors Cinca, que havia arribat amb molt entusiasme, va morir mesos després. L'actual president, Jaume Pérez Montaner, s'ha trobat amb una nova crisi que no ha sabut solucionar. Certament, pertànyer a la junta de l'AELC no dóna bona sort.
Tornar a Índex Documents
Tornar a Home Page