BIOGRAFIA DE MARIA BARBAL

Maria Barbal (Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949) es va donar a conèixer literàriament amb la noveŀla «Pedra de tartera» (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985). Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren «Mel i metzines» (1990) i «Càmfora» (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols «Escrivia cartes al cel» (1996), «Carrer Bolívia» (1999), «Bella edat» (2003), «País íntim» (Premi Prudenci Bertrana 2005) i «Emma» (2008). Després del seu debut com a autora de narracions amb «La mort de Teresa» (1986), ha publicat els volums de relats «Ulleres de sol» (1994), «La pressa del temps» (2009) i «Cada dia penso en tu» (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la «En la pell de l’altre», sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La seva darrera novel·la publicada, «A l’amic escocès», clou l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la «Tàndem».

L'escriptora va estudiar filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i va exercir la docència a l'ensenyament secundari. Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta del segle XX, el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica.

La seva obra ha estat traduïda a llengües com l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, i el portuguès, entre d'altres. La seva feina literària, abans del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ja havia estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

La Biblioteca de Catalunya conserva els manuscrits de l'obra literària en el Fons Maria Barbal.

© Viquipèdia / AELC / Enciclopèdia Catalana



Cronologia dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes