BIOGRAFIA DE RAIMON
Ramon Pelegero Sanchis, conegut amb el nom artístic de Raimon, neix a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. Comença a cantar en públic a València, al 1961, simultàniament i al marge del moviment barceloní dels «Setze Jutges» i aporta, amb les seves cançons i amb la seva forma de cantar, un estil personal i discrepant, absolutament original sigui respecte a aquest moviment sigui respecte al panorama musical espanyol de moda en aquella època.
Es llicencia en Història a la Universitat de València i canta per primera vegada a Barcelona al Fòrum Vergés l'any 1962. "Al Vent", la seva primera cançó, publicada en disc al 1963, obté un èxit immediat a tota Espanya.
En l'excel·lent estudi musical sobre Raimon que acompanya l’edició de Raimon: totes les cançons (1981), el musicòleg Enric Gispert diu: "l'aparició inicial de les cançons de Raimon, senzilles en l'aspecte exterior i transcendentals en el contingut, la veu enèrgica, no homologable amb les dels habituals xiuxiuejadors de micròfon, el despullament escènic del cantant, produïren una gran sorpresa en el nostre ambient dels anys seixanta. Raimon era ja un atípic abans que la paraula es gastés".
El valor artístic de Raimon, com autor i intèrpret de cançons, i la seva capacitat de convocatòria són reconeguts internacionalment.
Durant els anys de la repressió franquista, el seu coratge i la seva astúcia per contribuir a la lluita per les llibertats, des d'un art molt treballat i sovint refinat i subtil, es manifesten en algunes actuacions multitudinàries com ara el recital de l'Institut Químic de Sarrià (novembre 1966), el debut en solitari al Palau de la Música Catalana (gener 1967), el concert a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Madrid (maig 1968), el recital al Palau d'Esports de Barcelona mentre el dictador agonitza (octubre 1975) o l'únic recital autoritzat dels quatre que estaven programats al "Pabellón de Deportes del Real Madrid" (febrer 1976) amb la presència entre el públic d'una gran part de la classe política antifranquista i clandestina.
Ja sense dictadura Raimon pot practicar el seu ofici amb moltes més possibilitats. La famosa "transició", però, va comportar un "pacte polític d'amnèsia" i un intent d'arraconar als intel·lectuals i artistes que s'havien distingit en la lluita contra la dictadura: "com que ja no hi havia dictadura ja no calien". Raimon, malgrat la poca presència als mitjans de difusió, va poder demostrar la seva energia creadora i el seu alt nivell artístic amb la publicació de discos, de llibres i amb actuacions rellevants.
La seva vocació internacional queda palesa amb l'edició de discos i la celebració de recitals a diferents països arreu del món. A part dels nombrosos discos editats a Espanya, hi ha 7 LP i 7 CD editats a França, 2 a Uruguai, 1 a l'Argentina, 1 a Bulgària, 1 al Japó i 2 als EE.UU. No sols la premsa catalana i espanyola en general sinó també diaris de prestigi internacional com el New York Times, Le Monde o Frankfurter Allgemeine Zeitung li han dedicat crítiques elogioses.
Sempre amb paraules del musicòleg Enric Gispert: "La seva música és operativa a tot arreu perquè participa de corrents estètics universals i vigents. No s'ha deixat colonitzar per programacions a l'estil de Nashville, però com la majoria dels músics actuals, assimila, entre altres influències, la dels nord-americans de raça africana, que han redimit els pobres blancs del llarg dejuni rítmic. Existeix un gran paral·lelisme entre algunes distintives de les músiques "beat" i les de Raimon. Hi ha la reacció comuna contra la tendència encaramel·lada i guindada de l’anterior generació musical contra el formalisme estereotipat, contra l'harmonia blana i sofisticada".
Quan es llegeix la gran quantitat de paper imprès que el "fenomen" Raimon ha generat en els vora cinquanta anys de la seva vida artística, dues paraules hi apareixen amb insistència: originalitat i singularitat. A més de poemes propis, Raimon ha musicat poemes d'altres poetes, però, sobretot, és qui aconsegueix la difusió popular de la poesia de Salvador Espriu i d'alguns poemes d'Ausiàs March, com ara "Veles e vents". També ha posat música a poemes de Pere Quart, i dels clàssics Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Joan Roís de Corella i Anselm Turmeda, entre d'altres. Ha fet de la cançó un vehicle expressiu de poesia. De la pròpia, amb les seves cançons d'amor i de combat, de replegament líric i d'ironia càustica; i la dels altres, amb la musicació de poemes de la literatura clàssica i contemporània catalana. Al llibre Les paraules del meu cant (1993), recull tots els poemes musicats fins aleshores.
La seva trajectòria ha estat llargament guardonada, i ha rebut, entre molts d'altres, el "Gran Prix Francis Carco, Académie Française du Disque" (Paris, 1967), el Premi Ciutat de Barcelona (1982), el Premi Nacional de la Música de la Generalitat de Catalunya (1994), el "Palmarés des Palmarés, Nouvelle Académie du Disque" (Paris, 1994), i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997). L'any 2000 és nomenat soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement com a escriptor i per la seva tasca de difusió arreu del món dels poetes clàssics catalans, el març del 2007 rep el Premi d'Honor de l'Acadèmia de Música Espanyola, l'octubre de 2012 la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, i el març de 2014 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
© Documentació Enciclopèdia Catalana
Cronologia dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes