BIOGRAFIA DE JOAN VENY I CLAR

Joan Veny i Clar va néixer a Campos, Mallorca, el 22 d'agost del 1932. Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els paral·lelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60. Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica (des del 1955) i catedràtic de dialectologia catalana (des del 1983), ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de Linguistique Romane, el Boletim de Filologia, Orbis, Estudis Romànics, etc., a més de diverses miscel·lànies i volums col·lectius.

Ha publicat l’edició del 'Regiment de preservació de pestilència de Jacme d’Agramont' (1971) i les obres 'Els parlars' (1978), 'Estudis de geolingüística catalana' (1978) i 'Introducció a la dialectologia catalana' (1986). Cal destacar la seva tasca en l’edició de l''Atles lingüístic del domini català' (2001-08), iniciat per Antoni M. Badia i Margarit, el qüestionari del qual publicà el 1993 (amb Badia i Margarit i Lídia Pons, amb qui el 1998 publicà 'Etnotextos del català oriental' (1998), que conté materials inèdits recollits en les enquestes de l’Atles), i també l''Atlas linguarum Europae', en curs de publicació des del 1983, i el 'Léxico de los marineros peninsulares' (1985-89). Altres obres són: 'Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes' (1993), 'La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà' (1995), 'Francesc de B. Moll: ciència i humanitat' (1995), 'Onomàstica i dialectologia' (1996), 'Aproximació al dialecte eivissenc' (1999), 'Llengua històrica i llengua estàndard' (2001), 'Contacte i contrast de llengües i dialectes' (2006), 'Escrits lingüístics mallorquins' (2007) i el 2008 el 'Petit atles lingüístic del domini català'.

El 1978 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans (1978), de la la secció filològica del qual forma part, i de la qual fou vicepresident (1992-1998). El 1982 fou nomenat director de la secció de llengua de l’Institut d’Estudis Andorrans (1982). Ha estat president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1994-2000) i del Consell Supervisor del TERMCAT. El 2013 fou nomenat membre d'honor de la Societat de Lingüística Romànica. El 1997 rebé el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear i el mateix any li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2004 rebé el premi de la la Fundació Catalana per a la Recerca, el 2012 el Premi Pompeu Fabra. Per tot això és considerat un dels lingüistes i dialectòlegs més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.

© Documentació Enciclopèdia Catalana



Cronologia dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes