RETALLS DE PREMSA
"Harry Potter és un toc «chic» de la infància d'aquest principi de segle"
- Quines han estat les claus d'aquest èxit fulminant?
- És difícil dir què ha estat primer, si l'ou o la gallina. És a dir, el llibre o l'embolcall. Els llibres de Harry Potter, avui, ja no són llibres sinó un producte que es ven per altres hams. Un joc anunciat per televisió, material escolar, gorres i motxilles i, a més, els llibres. I, sobretot, cinema. Cinema llarg, ple d'efectes i d'un món impossible, màgic. Per tant, cinema insuportable per a la majoria dels pares que hi acompanyen els petits. Però a ells els encanta, de la mateixa manera que d'adolescents els encantarà segons quin tipus d'acampada o de concert visquin. Harry Potter és un toc "chic" de la infància d'aquest principi de segle. O bé estic amb Harry Potter, i me'l sé de cap a peus, o no existeixo.
- Per què altres llibres que tenen els mateixos ingredients que el Potter no han tingut el mateix èxit?
- Perquè no han tingut l'oportunitat d'entrar en un embolcall de promoció com el de Harry Potter. I això és aplicable tant a autors catalans com a autors d'una altra galàxia. És evident que els milers de lectors o espectadors de Harry Potter no es dediquen a la crítica de cinema ni a la de literatura i per tant no tenen necessitat de criteris "acadèmics" ni literaris ni cinematogràfics. En aquest sentit, ens acostem al consum cultural que té com a model el consum de la televisió. Qui mana és el comandament. I el comandament no té criteri. Es mou per impulsos. Un producte cultural, per molt bo que sigui, necessita padrins que convencin abans de la seva qualitat o necessitat. Si no els té, en un sistema dominat pel mercat, no arribarà a cap mena de sortida massiva.
- És realment l'obra excepcional que ens volen vendre?
- No, excepcional, no. Cada cosa al seu lloc, i intentant no caure ni en pedanteries i modes, ni en desprestigis gratuïts. Harry Potter té capítols interessants i capítols il.legibles, té moments extraordinaris i moments sòmines, té alguna originalitat i molta ressonància de velles lectures. Però és que, a més a més, Harry Potter beu de les fonts de mites clàssics, tant històrics, com llegendaris o literaris. S'hi troba el rastre de Merlí, s'hi troba el rastre de viatges a les cultures antigues, s'hi troba el rastre dels fetillers i alquimistes de l'edat mitjana i s'hi troben referències d'autors tan reconsagrats com Gustave Flaubert, Charles Dickens o J.R.R.Tolkien. I fins i tot apropiacions de noms que pertanyen a fets històrics i personatges anglesos. No m'ho invento ni m'he dedicat a fer-ne la recerca. Un antropòleg de Carolina del Nord, David Colbert, ha fet un llibre descobrint aquesta base de dades que fa servir J.K.Rowling. L'edició no està autoritzada per l'autora, lògicament. Sembla que a ella no li ha fet gens de gràcia que li hagin desvelat la recepta del pastís. Ens trobem, doncs, davant d'una obra amb èxit assegurat no només per la promoció que l'acompanya, sinó perquè utilitza alguns dels recursos de la literatura clàssica que són per una banda, familiars als adults, i per l'altra, una descoberta per als lectors novells, i amb un llenguatge d'avui.
- Hi ha necessitat de repetir el fenomen? Vull dir, els lectors necessiten d'un "nou Potter" (Molly Moon, els germans Baudelaire, etc.) o tan sols és una necessitat de "vendre" altres llibres per part de les editorials i els magatzems?
- Em sap greu pels que intenten aconseguir el fenomen Harry Potter amb nous invents. Alguns editors de tot el món han intentat ocupar una part del mercat amb llibres que s'assemblin a Harry Potter. Però diria que tots s'estavellaran en l'intent. ¿Ens imaginem uns quants succedanis de Bola de Drac, quan tocava, o de Shin Chan, ara? De Harry Potter només n'hi haurà un, que els seus pares faran durar tant com puguin --i per això s'allarga el procés del cinquè llibre perquè així s'eixampla el ventall d'edat dels lectors--, i que serà la marca de tota una generació. Aquesta mateixa generació, després, el recordarà com una experiència entranyable d'infància, i se n'oblidarà. Però el boom lector que ha generat Harry Potter no desembocarà en un augment de consum de la literatura. De miracles, no se'n fan. Per això espero que, els qui en tenen l'obligació, donin a conèixer altres experiències a aquesta generació i li obrin les portes a més món literari.
- Com ha afectat aquest llibre a la literatura infantil i juvenil en català?
- Em sembla que no n'ha sentit els efectes. L'edició d'aquest àmbit literari no ha aturat la seva voràgine de novetats i producció incontrolada, a la vegada que desapareix el llibre de fons, fins a la saturació. Per ara encara no es nota l'efecte Harry Potter en els autors. És evident que els autors actuals han deixat de banda fa temps el gènere fantàstic, com a recurs literari, potser perquè no trobaven sortida editorial. Hi ha un autor encara jove, Antoni Garcia Llorca, que hi ha fet una aportació important en una línia molt personal. Domina molt, però, la temàtica realista, des dels llibres per als primers lectors fins als d'adolescents. I es tendeix a la còpia de la còpia de la fotocòpia. S'ha tocat sostre i se n'ha ressentit tant l'originalitat com l'estil i la llengua. En general, s'escull un llibre, a l'hora d'editar, més per l'anècdota que explica que no per la seva qualitat literària (trama, llengua, estil, tradició o trencament). Això també passa en la literatura per a tots els públics, però en el cas dels llibres per a joves estem jugant amb lectors en formació i és més temerari continuar així, si volem que la literatura i el llibre es valorin pel que poden oferir de diferent en relació a altres suports expressius més mediàtics.
- Hi ha alternativa en catàlà als llibres de Harry Potter?
- ¿Un Jordiet Pencaire? Crec que no la necessita. La literatura catalana ha de captivar lectors per ella mateixa i no per imitacions d'èxits de fora. Harry Potter es llegeix prou en català, segons dades dels editors, i és un cicle novel.lístic traduït de l'anglès del qual no havíem de prescindir. Bingo per a l'editor, doncs. El dèficit lingüístic, absolut al País Valencià, en la versió al cinema és una altra història. El cinema en català és similar al desastre ecològic del fuel del "Prestige": la societat civil i els voluntaris adverteixen del que passa, es queixen, netegen i s'embruten les mans, i l'administració posa uns quants mitjans [ajuts, doblatge i subtitulat], però no exigeix que els exhibidors compleixin la norma amb garanties reals d'efectivitat.
[Text íntegre de l'entrevista publicada fragmentàriament a la revista El Temps, núm. 966, 16 desembre 2002.]
- Torna a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page