RETALLS DE PREMSA
«Andreu Sotorra: "Formem part d'una cultura que ens exigeix sempre tornar a començar"»
- Revista CLIJ
- Literatura infantil i juvenil
- ¿Què suposa per a vostè el premi Edebé?
- Feia sis anys que no em presentava a cap premi d'una manera ben conscient. Però, després de vint-i-cinc anys d'haver guanyat el primer premi he de confessar que em trobo com un nadó amb el seu primer sonall. Vull dir que no he perdut la il.lusió. En tot cas l'he moderada. Per sort o per desgràcia formem part d'una cultura que ens exigeix sempre tornar a començar. El premi Edebé representa un feliç retorn per part meva a la publicació en paper després d'haver estat aquests sis anys fent reedicions d'anteriors obres, i havent-me dedicat a escriure dues novel.les noves exclusivament per a Internet. I tot i que en aquest període també es va traduir un llibre meu a l'italià, la política editorial d'Edebé permet que, simultàniament, Kor de Parallamps aparegui en la versió original catalana, i les traduccions al castellà, el gallec i el basc, a més de la versió en braille. Cap literatura sense aquesta voluntat d'expansió pot sobreviure avui en dia.
- Els autors de LIJ es queixen de la poca atenció que els mitjans dediquen a la difusió d'aquest tipus de literatura. ¿Quina és la seva experiència, i la seva opinió, des de la seva doble faceta de crític i autor?
- A la petita població de Duesaigües, on sempre escric, els pocs pagesos que hi queden sempre es queixen: de si plou massa, de si plou poc, de si fa massa fred, o de si fa massa calor. En aquest aspecte, els escriptors són com els pagesos. Mai no estan (no estem, vaja) prou contents. Perquè la collita literària també depèn del clima, del nostre estat d'ànim i de la sort. Mai no sabem amb què comptem. Una manera fàcil de consolar-nos és tirar contra el missatger. I el missatger, és clar, són els mitjans de comunicació. Pel que fa a les meves últimes experiències, en difusió, no em puc queixar. Quan vaig fer una novel.la en temps real a Internet, l'any 1999, la premsa va respondre massivament. I, per exemple, ara que em van donar el premi Edebé, també. Dins els límits, és clar, que un premi literari i un llibre tenen per ser qualificats de "notícia". Pel que fa a la meva feina de crític, o divulgador de la literatura infantil i juvenil, només puc respondre que fa tretze anys que sóc l'encarregat de fer una pàgina sencera a la setmana del suplement de llibres del diari Avui, on he publicat gairebé ininterrompudament fins a més de 600 articles. I que sóc el fundador de la primera revista digital de literatura infantil i juvenil catalana (Cornabou). Seria contradictori que jo mateix fes servir la queixa que, cada vegada més, em sembla un tòpic. ¿Estem segurs que tota la producció literària que envaeix el mercat té el seu lloc en el mitjans de comunicació no especialitzats? Pel que fa a la literatura infantil, posem-nos a sumar les pàgines i pàgines que ha omplert el fenomen Harry Potter. No podem dir, doncs, que la literatura infantil i juvenil no interessi. Però els mitjans de comunicació es mouen, cada vegada més, per criteris d'impacte mediàtic i econòmics. És aquesta la barrera que cal superar. Tant des de la promoció editorial com des de la pròpia com a autors. Cal convèncer o demostrar que la cultura també és un mercat, que interessa tant com Operación Triunfo, i que mou milions d'euros. La puresa només serveix per portar-nos al cel... i ningú no m'assegura que allà hi hagi Internet, ni que s'hi llegeixi més que a la Terra, ni que els mitjans de comunicació ens hi tractessin millor.
- ¿Quina opinió li mereix l'actual panorama de la LIJ a Catalunya?
- Està a l'alçada de qualsevol altra literatura. I penso que la literatura infantil i juvenil és l'àmbit que menys mancances té. Existeix des del llibre per a primers lectors fins als de coneixements i el d'adolescents, amb tots els gèneres i temàtiques possibles. I aquest és un mèrit exclusiu dels editors que han creat un mercat probablement per respondre al públic consumidor que ha aportat la societat actual. Vivim un moment de saturació que comporta doloroses descatalogacions. Però crec que s'ha tocat sostre i la prudència comença a imperar. Competim amb bons autors propis i amb altres bons autors estrangers. Competim amb bones traduccions d'altres llengües al català. Sens dubte ens falta forçar la traducció del català a altres llengües, però aquesta també és una mancança generalitzada en altres àmbits que no han sabut resoldre ni els editors, a pesar d'alguns esforços isolats, ni les institucions, encaparrades a fer publicitat de foment de la lectura i escampar ajuts i subvencions a tort i dret per acontentar tothom. Sense tants focs d'artifici, tenim bestsellers que aguanten en catàleg des de fa trenta anys amb milers d'exemplars venuts. Sobretot hem sabut fer el relleu espontani des dels primers autors més veterans, dels anys seixanta i sentanta, passant per un breu parèntesi, a la dècada dels vuitanta, fins als autors més joves apareguts a partir de la dècada dels noranta. La gran majoria d'autors que publiquen en català (n'hi uns cinc-cents de censats que han publicat almenys un llibre en els últims deu anys) tenen de mitjana d'uns 35 / 40 anys. Per sota, la franja dels 25 / 30 anys també és destacable. I es manté una bona reserva d'autors entre els 50 / 60 anys. Sense deixar de comptar amb alguns activíssims noms de la quinta dels 70 anys, que honoren el conjunt. I per descomptat, sense oblidar el cens d'il.lustradors (més de quatre-cents en actiu) que també són coautors de molts dels llibres infantils i juvenils que es publiquen. En resum, ningú no pot negar que la mitjana d'autors de literatura infantil i juvenil és dels més llegits i dels que tenen la possibilitat de contactar més directament amb els seus lectors a través de fòrums en escoles o instituts. La literatura infantil i juvenil cobreix dos camps: el de l'estricta literatura i el de la relació enriquidora entre lectors i els seus autors. Els autors potser han perdut el pes específic que tenien com a referents-tòtem de la paraula, però han guanyat paper com a cadena de transmissió entre els nous lectors i aquesta mena de griots moderns de la paraula que són.
- [Text íntegre (versió catalana) de l'entrevista publicada (en castellà) a la Revista CLIJ, especialitzada en literatura infantil i juvenil. Abril 2003]
- Torna a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page