"Amb la novel.la 'Castell de Nines' deixo constància d'un paisatge que es va fondre a la meva infantesa. M'han robat aquell paisatge que jo vaig
viure, una platja on encara passejaven els cavalls."
Andreu Sotorra, periodista i escriptor, acaba de
publicar Castell de nines (Columna), una història futurista que n'inclou
moltes de diferents, però totes amb moltes similituds, amb molts amors,
desamors i morts. L'obra va guanyar el premi de novel.la breu Ciutat de
Mollerussa 1997.
La desaparició del paisatge de la seva infància permet a l'escriptor
enllaçar passat, present i futur per explicar la història de cinc
generacions d'una família que tenia en propietat la baronia del Castell de
nines. D'alguna manera, amb aquesta novel.la ha volgut reflectir aquest
canvi substancial del paisatge, que queda ben descrit en l'espai de temps en
què es desenvolupa l'acció, des de l'inici de l'actual segle fins a meitat
del segle XXI.
L'escenari canvia, els protagonistes canvien, però els seus sentiments, no.
"Castell de nines és com un castell de cartes, que es basteix amb facilitat
i va creixent i creixent i després, amb una bufada, es pot desfer", explica
Andreu Sotorra, que defineix també l'argument d'aquesta manera: "És com una
matrioixka, aquesta nina russa que es va obrint i en va apareixent una
altra. En la novel.la es va repetint la mateixa història." Recrea diferents
personatges que poden viure uns fets idèntics en temps diferents.
L'amor i la mort són una constant d'aquestes històries diferents però
semblants de la novel.la. "Sense Eros i Thanatos no existeix la literatura",
diu. "Quan vaig a les escoles a explicar els meus llibres sempre dic el
mateix, que el fil de qualsevol història són les relacions humanes. Per
això, ressalto que el que canvia és l'entorn. No té res a veure el paisatge
de la nostra infància amb el de les generacions del segle XXI, que tindran
possiblement només una pantalla com a paisatge de la infància."
La novel.la té dos escenaris diferents, una zona costanera amb indústries
químiques, amb un gran parc temàtic al costat, i Nova York, que li permet
englobar la novel.la en situacions crítiques mundials, com ara els cracs
econòmics. I està escrita amb un ritme trepidant. Andreu Sotorra aclareix
que no hi té res a veure, en la seva concisió narrativa, la influència del
món audiovisual: "Crec que la literatura s'ha d'apartar cada vegada més de
la narració audiovisual. El cinema i la literatura són dos llenguatges
diferents. Pel que fa a la llargada, jo hauria pogut escriure una novel.la
de 500 pàgines i no de cent, com he fet, per explicar la mateixa història,
però jo crec que la gent no té temps de llegir tant."
Andreu Sotorra ha publicat un bon grapat de llibres, gairebé tots en
col.leccions juvenils. Ell diu que ha estat una casualitat, perquè no hi
creu en aquests gèneres d'edats. "Vaig començar guanyant premis com ara el
Recull i el Joan Santamaria, amb obres per a tothom. El que ha passat és que
algunes de les meves novel.les, després de guanyar el premi Joaquim Ruyra,
s'han publicat en col.leccions juvenils. Però tinc constància que molts dels
meus llibres trets en aquestes col.leccions els llegeixen també els pares
dels nois que els compren."
No li preocupa gaire si a Catalunya es publica massa o si la televisió ajuda
a vendre llibres. "Entenc que s'ha de distingir el llibre de la literatura.
En aquests moments, hi ha confusió, quan és molt clar el paper que
representa cadascun. El llibre no és res més que un producte que informa
d'alguna cosa: pot ensenyar a ballar o explicar la història de Califòrnia.
En canvi, la literatura recrea els sentiments d'una història i permet
contactar amb altres persones de tot el món en els mateixos sentiments. Si
es produeix aquesta connexió, és literatura."
Per fugir d'aquestes polèmiques i de l'excessiva comecialització del Dia del
Llibre, Andreu Sotorra va fer ajornar la sortida de Castell de nines. "Crec
que els editors i els autors hem de promoure una política de contenció i no
treure tants llibres per Sant Jordi", diu l'escriptor, que també està
totalment en desacord amb la política d'ajuts als escriptors. "Sóc reticent
a demanar ajuts per escriure. A més, es tracta d'ajuts miserables que no
solucionen res. Per promocionar el llibre i els autors és molt millor
subvencionar la distribució i fer una bona promoció", explica l'escriptor.
