RETALLS DE PREMSA
«Andreu Sotorra: "En el fons tots som una mica nen, una mica nena,
una mica home, una mica dona, una mica immigrat, una mica rebel..."»
- Suplement Cultura diari Avui
- Entrevista feta per Eva Piquer
- 14 setembre 1995
- 'La filla del ral.li' tracta sobre els immigrants, altres títols seus toquen diferents problemàtiques socials. ¿Escriu amb una intenció didàctica?
- Els meus llibres no tenen d'entrada cap intenció didàctica, però suposo que, vulguem-ho o no, hi ha didactisme a qualsevol hora. A 'La filla del ral.li' he intentat no caure en el tòpic de fer un llibre sobre la immigració tal com avui la vivim, sinó que he volgut anar una mica més endavant. La protagonista ja ha superat els primers passos de la immigració. Això, en aquest final de segle, és possible a París, però no aquí.
- ¿Tria els temes que interessen els adolescents o escriu per despertar l'interès adolescent cap a determinats temes?
- Abans que res he d'aclarir que no crec gaire en la frontera entre literatura juvenil i literatura per a adults. Em consta que molts llibres meus per a joves els llegeixen els pares. La clau per poder llegir un llibre és que no et faci posar vermell de vergonya. Pel que fa a la tria temàtica, m'agraden els temes vius, m'hi trobo molt més còmode.
- Vostè fa la impressió de ser escriptor per vocació i periodista per obligació...
- Segur, i ja de ben petit. Vaig escriure la primera novel.la als dotze anys, ho portava dins. El periodisme va venir posteriorment, per l'afany de voler expressar-me. Si jo hagués nascut una mica més enllà i escrivís els mateixos llibres que escric, però en castellà, viuria absolutament de la literatura.
- ¿Com s'ho fa per ficar-se en la pell de personatges adolescents?
- Forma part de l'ofici. En el fons tots som una mica nen, una mica nena, una mica home, una mica dona, una mica immigrat, una mica rebel, una mica dictador...
- ¿El públic adolescent és agraït?
- És el públic més sincer del món. Els adolescents són agraïts quan un llibre els agrada, però són cruels quan un llibre no els convenç. Els joves d'avui tenen una informació tan gran que detecten de seguida si se'ls pren el pèl.
- Vostè és un escriptor estraordinàriament prolífic. ¿Tanta producció no pot anar en detriment de la qualitat?
- Ara he intentat frenar una mica, perquè jo mateix estic en contra de publicar massa. Si acceptés tots els encàrrecs, faria un llibre cada mes. Només m'hi poso quan em sembla que tinc un bon tema. Repassant els llibres que he escrit, em queda la tranquil.litat que no hi ha repeticions.
- ¿El més atractiu de la literatura juvenil és la possibilitat d'entrar a les escoles entre les lectures recomanades?
- Més que un atractiu, és una sortida que normalitza el sector. La lectura recomanada té molt mala fama, però de lectures recomanades n'hi ha a les universitats, als mitjans de comunicació i a la televisió. A l'escola, els lectors que estan madurant necessiten una guia, perquè si en tenen en matemàtiques o ciències socials, també en necessiten en llenguatge i en lectura. En els últims quinze anys, gràcies a l'escola, han entrat una sèrie de llibres a les cases.
- ¿És una decisió premeditada, això de no casar-se amb cap editorial?
- Ha estat un accident derivat dels premis. Quan vaig guanyar el primer premi, vaig dir que no creia en els premis, i continuo sense creure-hi. Ara bé, per sort o per desgràcia, els premis m'han servit per publicar i per entrar més fàcilment en el mercat.
- ¿Tenir una secció de crítica és una manera d'estar al corrent del que publiquen els seus col.legues, de controlar la competència?
- Més que crítiques, faig divulgació. He de fer un gran esforç pel fet de ser autor i a la vegada haver de parlar de col.legues, però tinc la sort que no em moc per enveges. A més, ajudant el conjunt, m'ajudo a mi mateix. Estic encantadíssim que hi hagi un Joaquim Carbó amb 'La casa sota la sorra', un Emili Teixidor mb 'L'ocell de foc' o un Sebastià Sorribas amb 'El zoo d'en Pitus'... Sense aquestes referències anteriors, nosaltres no seríem res. Puc dir amb tota tranquil.litat que no he deixat mai de parlar de ningú per tenir-hi alguna diferència.
- [Text íntegre de l'entrevista publicada al Suplement de Cultura del diari Avui. Feta per Eva Piquer. 14 setembre 1995]
- Tornar a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page