RETALLS DE PREMSA
«Andreu Sotorra: "Ara exigeixo molt més als lectors"»
- Diari de Tarragona
- Entrevista feta per Tate Cabré
- 16 desembre 1992
- L'escriptor reusenc va ser guardonat a la Nit dels premis de Santa Llúcia amb el Lola Anglada de contes infantils.
- Dos reusencs van ser premiats a la Nit de Santa Llúcia, la cita cultural més important dels Països Catalans. L'historiador Ezequiel Gort va rebre el Roger de Belfort per un estudi històric sobre Cornudella del Montsant, i l'escriptor Andreu Sotorra va obtenir el Lola Anglada de contes infantils per l'obra 'Nyatiti: la filla del clan', dotat amb 600.000 pessetes i amb la publicació de l'obra a la col.lecció L'Esparver de l'Editorial La Magrana. L'Andreu Sotorra, que té 42 anys, porta tota una vida dedicat a la literatura, i es va especialitzar en literatura juvenil a partir del 1982, quan va guanyar el premi Joaquim Ruyra. Recentment va guanyar el premi Vaixell de Vapor de l'Editorial Cruïlla per l'obra 'La medalla'.
- ¿Aquest ha estat el teu primer contacte amb la festa de les lletres catalanes?
- Aquesta ha estat la 42a edició de la nit. El 1979, quan es va celebrar a Reus, jo vaig ser el responsable de l'organització.
- ¿Es pot dir que el disabte vas ser premiat per partida doble?
- A més de rebre el Lola Anglada, també vaig ser finalista del Folch i Torres de novel.la juvenil. L'obra es va presentar amb el títol de 'El mercat de les puces' i es publicarà a La Galera.
- ¿Què ens pots explicar del recull de contes premiat?
- 'Nyatiti: la filla del clan', és un recull de sis contes per a nois i noies, es podria dir que a partir de deu anys. El fil conductor dels contes és el personatge de la Nyatiti, un ser irreal, entre una fada i una persona.
- ¿D'on li ve aquest nom tan exòtic?
- És un nom africà. La Nyatiti és un instrument de corda que es toca a les ribes del riu Nil. La paraula vol dir precisament 'La filla del clan', i és que el meu persontge es mou en un món de clans, dominat per les dones, molt africà. És clar que sempre hi ha excepcions, com la de les imatges que hem vist aquests dies a totes les portades dels diaris.
- ¿De quin tipus de contes es tracta?
- Són de caire fantasiós, amb reminiscències del conte clàssic popular, com podria ser la Caputxeta o la Ventafocs, però hi ha elements molts actuals, com els esports de risc o l'aventura, l'ala delta, i tot això. És a dir que no es tracta de contes senzills; fugen de l'estructura clàssica amb un tractament d'absurd. Jo crec que el jurat va tenir en consideració aquest toc de diferència, ja que va ser l'únic guardó que es va donar per unanimitat.
- ¿Hi ha una ruptura amb el tipus de contes que feies abans?
- Si els comparo amb els que feia quan vaig guanyar el premi Cavall Fort, sí. Ara exigeixo molt més als lectors, li dono molts més elements, i molta més informació.
[Text íntegre de l'entrevista publicada al Diari de Tarragona. Feta per Tate Cabré. 16 desembre 1992]
Tornar a Retalls de premsa
Tornar a Comentaris seva obra
Tornar a Home Page