RETALLS DE PREMSA
«Andreu Sotorra: "Quan et proposes escriure
et drogues interiorment, i fas el viatge"»
- Revista Cultura
- Tast de Text
- Entrevista feta per Joaquim Soler i Ferret
- Setembre 1993
- Andreu Sotorra i Agramunt, escriptor i periodista. Autor de novel.les, narracions i contes, té una prolífica obra, sovint premiada, tant per a adults com per a joves. Ha cursat estudis de filologia catalana i ha treballat en l'ensenyament. Si bé des de molt jove ha simultaniejat la literatura i periodisme, no ha estat fins a aquests últims anys que s'ha dedicat d'una manera professional al periodisme. Primer a la ràdio, com a realitzador, guionista i comentarista i, actualment, a la premsa escrita, dins l'àrea de cultura i espectacles. També és responsable, des de fa tres anys, de la secció de crítica i informació literària per a joves del suplement de Cultura del diari Avui.
- Va néixer a Reus el 28 de juny del 50 i actualment, entre llibres per a adults i joves, té publicats més de vint títols, i els premis que ha guanyat també superen la vintena. Es dóna la circumstància que durant el 92 Sotorra va obtenir els premis Ediliber, Vaixell de Vapor i Lola Anglada i va ser finalista del Folch i Torres, amb la qual cosa enguany, en un espai de pocs mesos, els prestatges de les llibreries s'han enriquit amb quatre nous títols sotorrians.
- Podem destacar-ne alguns: 'No s'hi invita particularment' (Premi Recull 1979), 'Carboni 14' (Premi Marià Vayreda 1985), 'L'assassí viu a Bellvitge', 'El tren de la llet (Premi Ediliber 1992), ¿On és Berna, Ilse?', 'Allò que Atlanta s'endugué', 'Servei de protocol', 'Nyatiti: la filla del clan', etcètera.
- Per qüestions laborals, Sotorra viu a Barcelona, però escriu a Duesaiguës.
- ¿Escrius a mà, a màquina, amb ordinador...?
- Jo ja no he passat per la fase d'escriure a mà. L'any 62 ja vaig escriure la meva primera cosa literària, que va ser en català i a màquina. Mai no he escrit a mà i quan va sortir l'ordinador em va faltar temps per apuntar-m'hi.
- ¿Tens algun horari prefixat per escriure?
- En el meu cas és que puc estar mesos sense escriure, covant idees i llavors, quan m'hi poso --durant unes vacances o el que sigui--, ocupo un horari total. A mi l'horari de feina me'l marca la feina que faig. I quan arrenca, no hi ha horari domèstic que l'aturi.
- ¿Reescrius moltes vegades?
- No ho havia fet mai, però ara tinc dos llibres: 'Allò que Atlanta s'endugué' i '¿On és Berna, Ilse?' que són reescriptures. Però es tracta de dos llibres que ja havien estat editats. Generalment, quan n'acabo un em limito a fer-li allò que en diríem una repassada.
- ¿Quan escrius necessites tenir algun objecte concret, escoltar música...?
- No fumo ni bec. Potser abans, més jove, havia fet algun cigarret, però de fet mai no he fumat ni he begut. Ara, quan escric hi ha dues coses de les quals em sembla que no podria prescindir de cap de les maneres: a l'estiu el fragment de paisatge d'Escornalbou que em queda emmarcat a la finestra i, a l'hivern, el foc a terra.
- ¿Escrius en pijama, xandall, vestit de carrer...?
- A l'hivern xandall i a l'estiu vestit més o menys com ara, o sigui com si diguéssim de carrer.
- ¿D'allò que escrius, en fas dibuixos, esbossos...?
- Dibuixos, no. Crec que la imatge del que escrius te la vas fent dins el cap. El que de vegades faig són petits esquemes, quan hi ha molt de moviment de personatges. En canvi, he fet moltes fotografies i algunes m'han servit de base per extreure'mn paisatges o coses.
- ¿Has somniat mai que escrius, o bé allò que escrius?
- Que escric, no. Ara, quan estic en el procés d'escriure un llibre, el que faig de vegades és aprofitar el somni per a algun canvi d'argument o per veure què podria passar.
- ¿Creus que l'obra s'ha de fer d'una tirada?
- Estic força convençut que sí. En algunes de les meves novel.les, de vegades en una setmana he construït la base del llibre. En una setmana, a dedicació plena, un escriptor amb ofici pot escriure una novel.la de cent pàgines. Després ve la part de llegir, polir, canviar coses... En canvi el llibre que ara faig i del qual et parlava al principi ja és tota una altra cosa, un cas específic.
- ¿Treballes o treballaries millor fora de la civilització, al camp...?
- És que jo ja ni m'ho puc plantejar. Ni abans quan vivia a Reus, ni ara a Barcelona, no hi he pogut escriure mai cap cosa de creació literària.
- ¿Mentre treballes, fumes, beus, menges?
- Ja t'he dit que res de tabac o alcohol, però menjar sí que menjo, a les hores que toca. I entre menjades tinc el vici del pa amb xocolata.
- ¿T'enamores d'algun dels teus personatges?
- No sé fins a quin punt hi ha una diferència clara, en aquest cas, entre enamorar-se o identificar-se. Per força hi ha d'haver una identificació amb els personatges, si no et sortiria una cosa freda i sense salsa.
- ¿Un cop acabat, deixes reposar el llibre? ¿Molt de temps?
- Crec que és bo que es faci sempre que es pugui. És bo no tenir pressa. Quan tornes a agafar un llibre, sempre trobes que hi ha alguna cosa a tocar. A més, et pot passar que t'agradi o, en canvi, que et caigui la cara de vergonya. Aleshores aquí hi ha la valentia de saber-lo retirar.
- ¿Estàs content del tracte que t'han donat els editors?
- És que jo els entenc, els editors. El seu paper és difícil: pel moment que vivim, pels audiovisuals, per la crisi del llibre, per la crisi de lectors, per la competència... Per tant puc dir que he fet l'intent de comprendre'ls. Ara, un cop ens entenem i plorem i riem junts quan convé, aleshores no cal que insisteixin a voler-nos prendre el pèl, que això ja és vici! Per què hem de discutir cada contracte, per què hem de reclamar una bona distribució, per què hem de demanar que se'ns faci un mínim de promoció?
- ¿Reps cartes de lectors?
- De lectors joves, sí. En canvi, els adults es retreuen més i, en tot cas, t'ho diuen de viva veu.
- ¿Quins són per a tu els lectors més agraïts?
- El contacte a les escoles és una de les coses més importants que hi ha. Els joves són la gent més sincera que hi ha.
- ¿Què t'inspira més sovint: una foto, una lectura, un viatge...?
- De vegades un viatge, però sense exagerar, perquè és l'anècdota. Crec que l'autèntic viatge el fem nosaltres mateixos. Quan et proposes escriure un llibre, et drogues interiorment, amb el sistema que tu ja saps, i fas el viatge.
- ¿Quin és el primer nom d'autor que et surt de forma espontània?
- Henry Miller. Aquest paio a cada ratlla t'aboca una cosa nova, és un riu d'idees.
- ¿Escrius coses que no penses publicar?
- Escriure sense pensar de publicar, jo crec que és un absurd, però tampoc cal obsessionar-s'hi. Jo he tingut la sort de publicar perquè he guanyat molts premis i, de fet, no tinc arxiu perdut.
- ¿Recordes el teu primer escrit amb intenció literària?
- Als tretze anys vaig tenir una d'aquelles petites i magnífiques malalties que et feien estar un mes al llit i, amb una maquineta portàtil, vaig escriure la meva primera novel.la en català i amb una clara intenció literària.
- ¿Què en penses d'aquestes polèmiques que tan sovint sorgeixen a l'entorn de la novel.la catalana?
- ¿Saps quin és el pitjor mal de la cultura? Que ha engendrat pedants. ¿I saps quin és el pitjor mal del que en diuen la cultura catalana? Que no hi creuen. Ja ho veurem d'aquí a cent anys si als noranta hi havia novel.la catalana o no. Ara el que hem de fer els escriptors és escriure, i la resta de pedantets als quals tot els sembla malament, que es fotin! Que marxin a l'altra punta de món i que visquin amb els tòpics de les multinacionals i de les grans editorials.
[Text íntegre de l'entrevista publicada a la Revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Feta per Joaquim Soler i Ferret. Setembre 1993]
Tornar a Retalls de premsa
Tornar a Comentaris seva obra
Tornar a Home Page