RETALLS DE PREMSA
«Biel Ferrer i Puig: "Un kurd anomenat Carrasclet"»
"¿Quants artistes i escriptors no han convertit un racó de món en llocs tocats per la literatura i l'art
i així han esdevingut símbols universals de les grandeses i les misèries humanes?"
- Diari El Punt
- Article d'opinió del filòleg Biel Ferrer i Puig
- 23 maig 2003
- Vet aquí dos casus belli amb bitllet d'anada i tornada. L'un: un xiquet de Reus que, arribant a casa amb un adhesiu, regal d'una amiga de l'escola, contra la guerra (el Guernica de Picasso al fons), plantificat més amunt de l'escut del Barça a la motxilla, l'ensenya, satisfet, als pares, que li expliquen on cau Guernica, què hi va passar i qui és Picasso i per què el va pintar, el famós quadre, i que li mostren, penjada al passadís de casa, una reproducció de la litografia original de Le Corbusier, 'La caiguda de Barcelona', que il.lustra els efectes tràgics de la mateixa guerra però a la nostra capital, quan els avis es van haver d'amagar en un mas per esquivar les bombes de Franco. L'altre: l'escriptor Andreu Sotorra, que un bon dia se li acut novel.lar la biografia d'un carboner de Capçanes, el Carrasclet, que gosà rebel.lar-se contra tot un rei, avantpassat de l'actual borbó, i visqué intensos episodis de la seva vida a l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, on alumnes de l'institut han llegit 'El coronel de cala Gestell', sobre aquest guerriller català traït pels aliats occidentals, com, ben segur, els pobres kurds de l'Iraq.
Salvant les distàncies, Le Corbusier i Andreu Sotorra ens parlen, a la sagnant litografia i a la novel.la històrica, d'uns fets no viscuts però sabuts per la història oral familiar o per la transcrita per Josep Iglésies, com és la tràgica derrota dels catalans davant les tropes de Franco i de Felip V. Però el que se'ns hi explica no és anecdòtic, no és només local, sinó universal: ¿quantes lluites d'alliberament nacional no s'han viscut a la història recent i no tan recent a tot el món que són comparables a la que intentem dur a terme els catalans sense èxit?, ¿quantes revoltes socials de pagesos, treballadors, bona gent del poble, no s'han produït arreu del món amb la raó dels oprimits expoliats?, ¿quants artistes i escriptors no han convertit un racó de món en llocs tocats per la literatura i l'art i així han esdevingut símbols universals de les grandeses i les misèries humanes?
Quim Monzó es lamentava en un cèlebre article de fa uns quants anys que, darrerament, sembla que com més llunyana sigui una causa a defensar, una injustícia a denunciar, una espurna de protesta, com més quilòmetres la separen de nosaltres, més raó hi ha a fer-se'n ressò, més esforços cal dedicar-hi i més forces convé esmerçar-hi. Com si aquí, a casa nostra, a la nostra vila, a la nostra comarca, al nostre país no hi hagués prou motius per al greuge, per a la crítica i per a la lluita en defensa, per exemple, de la identitat i la llibertat. És ben cert que el món no s'acaba pas a l'Hospitalet de l'Infant, ni a Vandellòs, ni a Reus, ni al Baix Camp, ni al Principat de Catalunya, ni als Països Catalans, però també és veritat que hi comença, el món, aquí, per a nosaltres, perquè és aquí on hem après a fer-nos entendre, en la llengua d'aquest país; que comença aquí, el món, perquè hi hem après a distingir els colors de la llum: el blau marí de la Mediterrània, l'ocre que esdevé daurat quan la sorra de la platja del Torn o de la cala Gestell l'enlluerna el sol, tots els colors del verd dels garrofers, dels olivers, dels avellaners, i els vermells, rosats i blancs dels avellaners florits; perquè aquí ens hi hem fet grans jugant al bassal de sota l'era i aprenent de lletra a l'escalf dels vells poetes.
ara que els ametllers ja estan batuts, abans d'hora, mil quilòmetres enllà, i que, doncs, girem full, amb serena desolació, del gran llibre de la història d'aquest món, mirem de tocar de peus a terra, des d'ara i des d'aquí, sense perdre de vista la utopia de l'estel de la pau que es nodreix de la justícia social i de la llibertat dels pobles.
- [Text íntegre de l'article publicat al diari El Punt.
- Autor: Biel Ferrer i Puig, filòleg. 23 maig 2003]
Tornar a Retalls de premsa
Tornar a Comentaris seva obra
Tornar a Home Page