RETALLS DE PREMSA
«La premsa està vivint una gran crisi»
- Revista X-Clusiva
- Institut Voltrera d'Abrera, núm. 11
- Entrevista de Natàlia Paredes i Mireia Teba (1r A Batxillerat) / Fotos de Pilar Losada
- Edició, 24 de juny del 2012
L'escriptor Andreu Sotorra s'apropa cada any a l'Institut Voltrera aprofitant l'avinentesa
que els alumnes llegeixen la seva novel·la «La medalla» amb la qual obtingué el premi El Vaixell de Vapor l'any 1992.
- Per què va decidir fer-se escriptor? Li hauria agradat dedicar-se a alguna altra activitat?
- No, en realitat no és una decisió, és una cosa que t'hi trobes. Sempre explico que als 13 o 14 anys ja escrivia i pensava que podria dedicar-me, diguem-ne mig professionalment, a l'escriptura. Sí, és una cosa que portes dins, penso, i que no decideixes.
- Què és el que més li agrada de ser escriptor?
- Bé, a mi el que més m'ha aportat de satisfacció és l'oportunitat que he tingut d'anar a escoles, a instituts, aquest contacte directe amb el lector, que no és el mateix que el contacte mediàtic, com és el dia de Sant Jordi, amb les firmes... I també veure que 20 anys després, La medalla, per exemple, és una novel·la que s'entén més avui en dia, que en el moment d'escriure-la, perquè els temes encara són actuals.
- Existeix la inspiració?
- La inspiració? No, suposo que no. Però sí que a vegades sense saber com pots estar mesos o fins i tot anys sense que tinguis una ides que et sembli que valgui la pena i, de cop i volta, apareix perquè, per exemple, has vist alguna cosa o t'has aixecat amb una idea determinada. Així que, inspiració... no ho sé, algun nom se li ha de donar.
- Expliqui'ns el procés de creació d'una novel·la
- Bé, això depèn. Cada novel·la, cada escriptor, es manifesten de manera molt personal. En el meu cas, em tanco al Refugi de Duesaigües, des que començo fins que acabo la novel·la, que poden ser 8, 10 o 15 dies, això depèn de l'extensió. Una altra cosa és el periodisme, són dos ritmes diferents. Escric novel·les a Duesaigües i periodisme a Barcelona.
- Quin és el llibre del conjunt de la seva obra que més li agrada i per què?
- Bé, això sempre dic que és complicat perquè els llibres són com una part teva, com un fill, els vols a tots per igual. En els llibres, el que em dóna més satisfacció és la reedició. M'és molt difícil.
- Quin llibre de la literatura caatana universal ha estat o continua sent una obra fonamental per a vostè?
- Foamental com a lectura, jo diria que els autors que més en van poder influir són els que havien tingut el trencament per la guerra i per l'exili. Entre ells, hi hauria Mercè Rodoreda, Pere Calders, Pere Quart... En fi, tots aquests autors que formen part d'una generació que avui dia no hi són, però que ens han deixat la seva obra que continua sent un clàssic.
- Per dominar les tècniques d'escriptura s'ha de ser un bon lector?
- Bé, jo diria que sí, que és a base de llegir molt i d'equivocar-te en escriure, perquè no hi ha la carrera d'escriptor, encara que ara hi comença a haver centres que fan curset específics.
- Si ens acostem a l'àmbit periodístic, quina és la principal dificultat que pot afectar el món de la premsa escrita, l'edició de revistes...?
- En aquest moment, a mi personalment ja no m'afecta gaire perquè sóc gran, ja estic a la rècula final laboral. A Catalunya s'han perdut aproximadament uns 3.500 llocs de treball en dos o tres anys. La premsa està vivint una gran crisi; últimament s'han tancat moltes ràdios i televisions locals i ara van a per la principal, va per a TV3, a veure com la poden rematar i també quedarà afectada. La premsa està vivint un canvi molt important perquè la notícia apareix de manera immediata per Internet.
- Com és possible que un escriptor es pugui guanyar la vida en la situació actual?
- No és que sigui difícil, és totalment impossible. Estem immersos en un món comercial i aleshores el que funciona és el gran bestseller americà, un llibre que es desenvolupa en diverses sèries i finalment arriba al cinema. Per tant, crec que autors de literatures mitjanes, com la catalana, ho tenen bastant difícil perquè no es ven tant i tampoc no es pot viure només d'un llibre. Hi ha alguns autors que segurament que sí. Això et permet viure un temps limitat, no hi ha cap autor que digui que és per a tota la vida. Per això la majoria d'autors combinen feines o periodisme o articulista, professors d'universitat o d'institut.
- Quina valoració ens donaria del fer de venir convidat a Abrera any rere any? Com veu els joves d'Abrera?
- Bé, Abrera ja és un clàssic per mi. Parlem sempre del mateix, però els nois i noies són de diferents promocions. En els vint anys que he anat venint he vist com ha anat canviat el poble, em sembla un lloc que està bé. No crec que hi hagi gaire diferència amb els joves d'un altre lloc, potser perquè viuen en un entorn més natural.
- A partir de la seva experiència en la incorporació de les noves tecnologies a la literatura, creu que s'enriquirien mútuament o poden arribar a ser compatibles?
- Jo penso que cada vegada hi haurà més llibres digitals.
- Com veu la tasca d'escriptor i la participació dels lectors d'aquí a cinc anys?
- L'escriptor ja fa molta anys que és un ofici com un altre però que ja no se'l creu ningú, com en el cas dels polítics, que té un desprestigi total. Penso que no es deixarà d'escriure mai i que es publica més que mai. El futur? No, no s'acabarà l'escriptura, no s'acabarà la música, no s'acabarà l'art perquè això forma part de la intel·ligència de cadascú-
- [Text íntegre de l'entrevista publicada a la revista X-Clusiva de l'Institut Voltrera d'Abrera.
- Feta per Natàlia Paredes i Mireia Teba (1r A Batxillerat), amb fotos de Pilar Losada. Edició 24 de juny del 2012]
Tornar a Retalls de premsa
Tornar a Comentaris seva obra
Tornar a Home Page