RETALLS DE PREMSA
Un Premi que es fa el suec
(amb motiu de la campanya per un Nobel català)
- Un cop arribat l'afer al Parlament, doncs, va sorgir la controvèrsia: ¿fins a quin punt és convenient que una institució política es fiqui en afers que no li pertoquen? ¿No podria ser que la intervenció parlamentària s'acabés girant en contra del candidat mateix? ¿O més aviat és un intent d'internacionalitzar la cultura catalana, agafant un autor com a esquer? "Jo diria que a en Martí i Pol moltes d'aquestes iniciatives li estan fent més mal que bé", assegura Andreu Sotorra, secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- "Per exemple, li seria molt més últil que li preparessin un programa de presentació internacional, és a dir, de traduccions de la seva obra, per començar. Perquè no sé si saben que és un dels autors menys traduïts a l'estranger, i així..." Sotorra, que diàriament rep a la seu de l'Associació adhesions públiques i particulars a la iniciativa parlamentària, explica que els seus col.legues de l'Associació d'Escriptors d'Andorra sí que van presentar, "pel seu compte", el nom de Martí i Pol a requeriments del suecs, via a través de la qual el poeta tindria més possibilitats. "És que en realitat és l'Acadèmia mateixa la que demana confidencialitat i discreció", afegeix Sotorra.
- "El conducte habitual és aquest: ells fan arribar a les associacions de tot el món com la nostra peticions perquè els proporcionem noms premiables. En el nostre cas concret, vam crear ara fa dos anys una comissió secreta, integrada per cinc representats del més alt nivell de la cultura catalana, que ja l'any passat en va suggerir algun a la Fundació Nobel i que enguany tornarà a fer el mateix. Segurament era més d'un nom, i és probalbe que algun torni a repetir, ja que cal potenciar els personatges que la comissió creu que cal promoure. I segurament en algun moment devien valorar el de Martí i Pol, igual que els de Porcel o Gimferrer, Però, lògicament, són coses que no es donaran a conèixer si no és que al final algú s'endú el premi, cosa que tractant-se d'escriptors catalans és doblement difícil."
- De les paraules de Sotorra es dedueix, doncs, que el nombre de nominats és molt més elevat del que finalment arriba a la llum (tot i que ell mateix declara que és molt difícil saber quines candidatures han estat certes). Així, els rumors que en els últims anys situaven gent com Miquel Àngel Riera, Mercè Rodoreda o J.V. Foix a les carpetes dels acadèmics suecs tindrien força fonament, cosa que confirma Josep M. Castellet, que als anys setanta va participar en l'impuls nobelístic de la figura d'Espriu: "Sé del cert que més endavant ha estat presentat algun altre aspirant, però no hi ha cap necesssitat que això transcendeixi. És més, podria ser contraproduent, ja que vés a saber què suposarien ells que hi pot haver al darrere d'una maniobra com la que s'està fent amb en Martí i Pol".
- Castellet no ignora, tanmateix, que els membres de la Fundació estan acostumats a tota mena de pressions governamentals, a través de les ambaixades, i encara recorda l'estupor del seu amic Ramon Xirau, exiliat a Mèxic, quan va saber que Camilo José Cela era premiat l'any que es donava per segur que ho seria Octavio Paz, i encara més quan en aquest li van concedir l'any següent, trencant amb un dels costums més arrelats de l'Acadèmia de distribuir més o menys equitativament els guardons, segons l'idioma de l'autor i la procedència geogràfica.
Pau Vidal. El País, 05.10.2000.
- Torna a Retalls de premsa
- Tornar a Comentaris seva obra
- Tornar a Home Page