CRONOLOGIA BIOBIBLIOGRÀFICA [Referències amb la seva obra] | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària | | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 1950 Neix el 28 de juny, dimecres, al segon pis del número 6 del carrer Sant Benet, de Reus (Baix Camp / Països Catalans). Són les 17:45 h de la tarda. Atenen el part la llevadora Mercè Alonso i el doctor ginecòleg Pere Cavallé. La ciutat de Reus celebra la Festa Major de Sant Pere. La llegenda familiar recorda que els gegants més populars (Vitxet i Vitxeta) fan en aquella hora un cercavila pel barri [músiques del seguici festiu recuperades al llarg dels anys]. A la nit, molt a prop, a la plaça del Mercadal, es dispara la típica tronada, declarada anys després d'interès nacional [veure'n seqüència completa]. El barri on neix es coneix actualment com el Barri del Carme. És un nucli d'origen industrial nascut el segle XVIII quan aleshores era la perifèria de la ciutat tot i que és a tocar del centre, habitat inicialment per famílies treballadores [article de l'autor «El meu carrer» (NWReus, 2017)]. El 70% dels habitatges es van construir abans del 1930. Una de les cases del carrer Sant Benet, l'edifici núm. 21, consta com a Patrimoni Cultural d'Interès Local per ser el lloc de naixença del bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós (Reus, 1832 - Tábara (Astorga), 1893), que mentre era bisbe d'Astorga, arran d'un incendi del palau episcopal el 1886, va encarregar la construcció del nou palau al seu coetani Antoni Gaudí. La població originària del Barri del Carme ha estat substituïda per les noves immigracions d'entresegles XX i XXI i actualment està en procés de rehabilitació integral. [Ref. 'Carboni 14'; 'Geganter i contrabandista'] 1953 Fa el primer viatge que recorda a les Illes Balears, concretament a Mallorca, en vaixell, des del port de Barcelona, amb els seus pares. Té només tres anys, però en guarda les primeres imatges de les anades a les Coves del Drac, a Manacor, al Castell de Bellver i a la casa-museu del músic Chopin. [Ref. 'El violinista de secà'] 1954 Entra a l'escola primària Col·legi Cros (Raval Martí Folguera, 39, de Reus, edifici enderrocat actualment), dirigida pel mestre Pasqual Guarque Saura. L'escola havia estat fundada el 1900 pel pedagog Francesc Cros Reig (Vinaròs, Baix Maestrat, 1873 - Reus, Baix Camp, 1959), en altres indrets, també de Reus, fins a instal·larse a l'adreça esmentada. El mestre Francesc Cros —que va passar el relleu al mestre Pasqual Guarque— havia estat un defensor de la Rapública motiu pel qual va ser depurat pel règim franquista el 1939, després de la Guerra Civil. Tot i així, va poder conservar el títol i va poder tornar a exercir un temps després. El 1952 la societat civil de Reus li va retre un homenatge per la seva dedicació a l'ensenyament. A pesar de l'època, dominada pel règim franquista que prohibeix l'ensenyament en català, el mètode del mestre Pasqual Guarque, succesor de Fracesc Cros, va recollir bona part de l'ideari del que havia estat el Col·legi Cros. L'autor recorda tota la infància escolar feta en aquesta llengua i, encara més influent, les sessions de teatre, lectura de contes i múltiples activitats extraescolars pròpies del que molts anys després s'anomenaria "escola activa". Hi fa els primers estudis de comerç i comptabilitat. [Ref. 'Alabatxitxau'] Durant uns anys, coincideix a la mateixa escola com a company de classe del que després serà director teatral Lluís Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure de Barcelona, exdirector de l'Odéon-Théâtre d'Europe, i comissionat del projecte Ciutat del Teatre de Barcelona, entre moltes altres responsabilitats teatrals i escèniques. En el mateix ambient escolar, té l'oportunitat de fer els primers intents periodístics i literaris, fruit d'una tendència espontània, que troba el suport del mestre Pasqual Guarque, un exrepublicà a l'ombra, vigilat de prop per les inspeccions habituals del règim franquista. 1955 Mor l'avi matern (Francesc). Originari de Roquetes (Baix Ebre), d'una família dedicada a la pastura, havia fet immigració interior fins anar a parar a Reus (Baix Camp) per treballar a la pagesia i, amb l'àvia materna i la mare de l'autor, encara adolescent, en diverses parades de verdura i fruita de mercat de l'època (les Peixateries Velles, antic mercat), la plaça del Mercadal (ambulant per a tots els paradistes fins després de la guerra civil) o el nou Mercat Central (parada núm. 127). Abans havia estat allistat a la guerra del Marroc de principi de segle. [Ref. 'Geganter i contrabandista'] 1958 Fa un altre viatge, dels primers que també recorda amb els seus pares, al País Valencià. La imatge més permanent és el rastre dels famosos aiguats ocorreguts poc temps abans. [Ref. 'El violinista de secà'] 1959 Fa un altre viatge al Baix Ebre, a Tortosa. Visita el poble nadiu de l'avi Francesc, Roquetes, i coneix l'Observatori Astronòmic Fabra. El record del riu Ebre és una de les imatges de l'època. [Ref. 'El violinista de secà'] Àlbum gràfic 1950-1959 | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària | | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | Tornar a Biografia