 |
|
|
|
 |
||
|
[Referències amb la seva obra]
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | Neix el seu germà Josep Lluís (20 octubre) que més tard publicaria diversos reculls de poemes i una novel.la de gènere eròtic, finalista del premi 'La sonrisa vertical'. Mor el seu padrí, Alexandre Llorens Pàmies, procedent de Falset (el Priorat) i conegut popularment com Txeco, un sobrenom que va lligat a la seva mà gastronòmica al capdavant de la cuina de Casa Botella on treballava el seu pare. Afeccionat al ciclisme, com mostra aquesta foto de l'antic Velòdrom de Reus (desparegut per una nova urbanització al barri de Misericòrdia), i que apareix amb una especulació literària en el conte «Pot de cambra» del recull «Carboni 14». En aquest any, el mes de febrer, va visitar Reus la Troupe Traber d’Alemanya, guanyadora del Festival Mundial del Circ de Barcelona. La companyia feia uns exercicis arriscats d’equilibristes a la corda fluixa. L’espectacle, a l'aleshores anomenada «Avinguda dels Màrtirs» (després, Plaça de la Llibertat), es feia amb una torre metàl·lica de 42 metres d’altura amb un cable subjectat a la base del monument franquista que homenatjava els «caiguts del règim», amb una inclinació de 35 graus, sobre el qual maniobrava sense xarxa un dels equilibristes sobre una motocicleta. L'anècdota deixa una imatge d'infància reflectida després literàriament en alguna de les narracions de l'autor. [Ref. 'Carboni 14'] Participa en unes colònies d'estiu a l'ermita Mare de Déu de Barrulles, de Capafonts (Baix Camp), influït per un amic de barri, Josep Cabré. [Ref. 'La primera foto'] Entre altres, hi coincideix amb el que després serà metge, escriptor i dramaturg Ramon Gomis (Reus, 1946), autor d'una biografia dels primers trenta anys del poeta reusenc Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) i la seva relació amb Reus. El curs 1961-1962, interpreta el paper de Secretari en el sainet en prosa, 'La família Picarol', d'Antoni Saltiveri, representada en funcions escolars al Teatre de Sant Francesc de Reus, dirigida pel mestre Pasqual Guarque. Hi participa també el compay d'escola, Lluís Pasqual (Reus, 1951), en el paper de Mestre, que seria després director de teatre internacional i un dels fundadors del Teatre Lliure. L'obra humorística s'havia estrenat el 19 de maig del 1907, al Teatre de l'Ateneu del Districte 3r de Barcelona. El 1934, es va publicar dins de la col·lecció 'La Escena Catalana', 2a època, núm., 347. La representació s'inclou en un període escolar molt actiu culturalment gràcies a la pedagogia del mestre Pasqual Guarque, titular del Col·legi Guarque.  Esbós d'un repartiment proposat per l'autor en aquesta etapa escolar entre el 1961 i 1962 per a la previsible representació de la comèdia «Els milions de l'oncle», de Carles Soldevila, que s'havia estrenat al Teatre Català l'any 1927. La posada en escena, però, no es va arribar a dur a terme. Participa en un festival al Teatre Fortuny de Reus. Hi recita en solitari, davant del teló, un poema humorístic. Aquesta actuació li obrirà posteriorment les portes a la ràdio, després d'haver estat "elegit" per llegir una salutació en una recepció comarcal pròpia de l'època a l'arquebisbe gallec de Tarragona, d'ideologia franquista, Benjamín de Arriba y Castro (La Ferrería, Santa María de Peñamayor, Lugo, 1886 - Barcelona, 1973). [Ref. 'Carboni 14'] Després d'haver fet alguns primers intents espontanis de creació literària, aprofita una malaltia típica d'infància, una icterícia, coneguda popularment com a fel sobreeixit, que li exigeix un mes de repòs, el setembre, i escriu [primera màquina Olivetti Pluma 22] el que serà "oficialment" la seva primera novel.la ('La família Morín'), un exercici estilístic anecdòtic, influït per algunes lectures primerenques, entre elles 'La família Rouquier', de Xavier Benguerel. Guanya una Menció honorífica en el I Concurs Escolar Pere A. Savé de Recitació Poètica Catalana, organitzat per la Secció de Literatura del Centre de Lectura de Reus, en representació del Col·legi Guarque, amb un jurat presidit pel doctor i traductor Bonaventura Vallespinosa (Vilafranca del Penedès, 1899 - Reus, 1987). En aquesta convocatòria coincideix amb el que seria director teatral Lluís Pasqual (Reus, 1951), company d'escola, que obté el primer premi del mateix certamen. Aprofita unes vacances d'estiu per elaborar un "assaig" sobre els barris, monuments, edificis i fets històrics de la seva ciutat natal. Ho recull de documentació de biblioteca, però s'hi observa, per una part, una actualització de les dades amb visites sobre el terreny i, per una altra, una sèrie d'impressions personals de cada indret, monument o edifici, amb impressions de personatges de l'època lligats a cadascun dels llocs que descriu. Completa la novel·la 'La família Morín', iniciada als tretze anys [vegi's més informació a l'any 1962, on es parla d'un exercici estilístic anecdòtic, influït per algunes lectures primerenques, entre elles 'La família Rouquier', de Xavier Benguerel]. Trenta-cinc anys després, en una visita casual que fa al cementiri barceloní de la Vila Olímpica del Poble Nou, es troba, en un dels carrers laterals, la tomba de Léon Rouquier, protagonista real de la novel.la 'La família Rouquier'. Entre els descendents que figuren en els noms de la mateixa tomba hi ha el d'una neboda de Rouquier, morta a França, que, curiosament, porta com a segon cognom el de 'Satorres'. Davant per davant, hi ha una altra tomba amb el cognom 'Cros', que coincideix amb l'antic nom de l'escola de l'època en què havia escrit la novel.la primerenca, 'La família Morín'. Guanya novament una Menció honorífica en el II Concurs Escolar Pere A. Savé de Recitació Poètica Catalana, en representació del Col·legi Guarque, i on coincideix també amb company d'escola i futur director teatral, Lluís Pasqual (Reus, 1951), que obté el primer premi per segona vegada. El jurat d'aquesta edició, amb 54 participants, estava format pel doctor i traductor Bonaventura Vallespinosa (Vilafranca del Penedès, 1899 - Reus, 1987), i els poetes David Constantí ( ? - 1998) i Josep Maria Arnavat (Reus, 1917 - 1976). Comença una llarga relació amb Lena Paüls (Reus, 1952), companya d'escola (posteriorment filòloga i autora de les Guies de Lectura d'aquesta pàgina web), amb qui es casarà el 1974. Es dedica durant un període intens a la fotografia, activitat amb la qual obté diversos premis, i també a l'excursionisme, faceta que li permet conèixer notablement el territori de les comarques que li són més pròximes. [Ref. 'La primera foto'; 'El coronel de cala Gestell'] D'aquesta etapa, reconeix dues influències decisives, la dels fotògrafs Josep Maria Ribas Prous (Barcelona, 1940) i Enric Pàmies Carreté (Reus, 1923 - 2014), i la del professor de llengua i estudiós de toponimia, Ramon Amigó (Reus, 1925 - 2011), amb qui farà el primer ensenyament de la llengua catalana en una època encara no autoritzada pel règim franquista. També hi fa els primers cursos d'anglès que posteriorment continuarà un temps amb Joaquim Mallafrè Gavaldà (Reus, 1941 - 2024), traductor més tard d'obres com Ulisses, de James Joyce, o Tristram Shandy, de Laurence Sterne. S'incorpora com a associat del Centre de Lectura de Reus (CLR). S'incorpora també com a membre de l'Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR), que s'havia fundat el 1961 amb l'objectiu de recuperar i preservar el patrimoni fotogràfic de la ciutat. Anys després, l'Arxiu Històric de l'AFR es va dipositar al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus. Fa unes primeres feines administratives en despatxos relacionats amb el comerç de fruits i secs i olis [història exportació Reus], des de l'agent comercial Eduard Bigorra (carrers Güell i Mercader i del Vilar), fins al comerciant de mercat interior Joan Compte, hereu de la casa Franch (carrer de la Victòria) i l'empresa exportadora fundada per Joan Cochs Borràs, Fruits Secs i Olis Cochs (convertida més tard en ACACESA). [Ref. 'L'assassí viu a Bellvitge'; 'La filla del ral.li'] Aquest període professional administratiu acabarà definitivament l'any 1974, després d'haver exercit de cap de comptabilitat de l'esmentat grup exportador, per dedicar-se de ple a l'ensenyament i el periodisme. Fa una ruta a peu per la costa mediterrània del Baix Camp i el Tarragonès, des de Cambrils de Mar a Tarragona, amb un company d'època escolar (Manuel Margalef), que també després col.laborarà amb ell com a fotògraf en reportatges de ràdio, per elaborar un reportatge fotogràfic del paisatge marítim. A causa de l'esforç inhabitual de la travessa, l'endemà és ingressat d'urgència per ser intervingut quirúrgicament d'apendicitis. A partir d'aquest any obté diversos premis de fotografia artística. [Ref. 'Set contes noctàmbuls'; 'La primera foto'; 'Nyatiti: la filla del clan'] Comença un espai radiofònic a l'emissora Ràdio Reus, de la cadena SER, dedicat a l'esport i els joves ('La juventud y el deporte'), impulsat pel fotògraf Enric Pàmies Carreté (Reus, 1923 - 2014), que era col.laborador de l'emissora. Aquest primer contacte periodístic continuarà després amb un altre programa magazine d'informació cultural ('Micrófono Joven') i amb una secció de reportatges en català al Setmanari Reus ('Ací el carrer'). Participa com a col·laborador en un dels programes solidaris de la cadena SER que dirigia els periodista Joaquín Soler Serrano (Múrcia, 1919 - Barcelona, 2010). La feina radiofònica continuarà després en diverses etapes i diferents programes. [Ref. 'Ofici de conteste' / 'Allò que Atlanta s'endugué'] Amb els pares i el germà Josep Lluís es traslladen a viure a una casa de nova construcció de propietat al primer pis de l'Avinguda Jaume I, número 95, de Reus, prop del que després seria el Centre de la Imatge Mas Iglesias (be cultural d'interès local), davant de l'estació de l'antiga línia Reus-Salou, coneguda com el Carrilet de Reus a Salou o el Tren de Salou, construïda per la Companyia Reusenca de Tramvies (o Societat del Tramvia Econòmic de Reus a Salou) i explotada entre els anys 1887 i 1975. La línia, de 8,2 km, era de via estreta i aprofitava, en una part del recorregut, la perforació del projecte frustrat de navegació del canal de Reus a Salou (primera pedra el 1805). El material rodant era de vapor fins al 1966, que va ser reemplaçat per trens dièsel. El trajecte tenia una durada de vint minuts. Va ser el primer transport cap a la platja de Salou a principis del segle XX, molt popular entre la població. [Ref. 'Els silencis de la Boca de la Mina']. Després de la influència del ressò del Maig Francès del 68, l'Estat d'Excepció decretat el 24 de gener pel règim franquista a l'Estat espanyol, li dificulta poder continuar amb el programa magazine de cultura ('Micrófono Joven'), fet en directe, amb públic i, malgrat el títol, en català, a Ràdio Reus, a causa de la censura. L'Estat d'excepció es va decretar des del govern de la Dictadura per combatre l’agitació universitària causada per la mort de l’estudiant Enrique Ruano en mans de la policia. Es va aixecar el 21 de març. Deixa també la secció de reportatges 'Ací el carrer' del Setmanari Reus, després d'un conflicte amb un dels articles sobre la situació de la llengua catalana. És investigat subtilment per la delegació de la Falange a Reus i arriba a patir un interrogatori mentre intenta obtenir una informació periodística sobre la branca juvenil d'aquesta organització lligada al franquisme. [Ref. 'Carboni 14'] | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | |
||
