 |
|
|
|
 |
||
|
[Referències amb la seva obra]
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | Col·labora en la infraestructura i el muntatge de les primeres edicions del «Fotosport. Biennal Internacional de Fotografia de l'Esport», que té com a seu el Club Natació Reus Ploms, i que té com a principal impulsor el fotògraf Enric Pàmies Carreter, a partir de l'Agrupació Fotogràfica Reus. El certamen, a partir del 1970, té continuïtat durant els biennis següents amb una organització cada vegada més professionalitzada i una important repercussió guanyada pel seu prestigi en el sector de la fotografia i l'esport. Fa el servei militar obligatori al cos d'aviació, primer al campament de reclutament de San Lamberto, a Saragossa, en funcionament des del 1963 i clausurat el 1992 per convertir-se a partir del 2003 en una zona urbana del barri de Miralbueno. Malgrat la seva oposició militarista, en plena Dictadura franquista, fins al 1971 no hi va haver el primer objector a l'exèrcit espanyol, amb conseqüències penals, i fins a finals del 1984 no va entrar en vigor la Llei d'Objecció de Consciència que representava una alternativa al Servei Militar Obligatori espanyol implantat fins aleshores, a canvi d'un temps de serveis socials. Posteriorment, doncs, i fins a complir un llarg període de disset mesos, és destinat a l'Esquadró d'Alerta i Control núm. 1 (base compartida aleshores amb l'exèrcit nord-americà), situat a la població aragonesa d'El Frasno, prop de Calataiud i a les envistes del Moncayo [Ref. 'Molt més enllà del filferro empuat']. Allí és redestinat al cos de Policia Aèria (PA), responsable dels controls de vigilància i d'entrada i sortida de la caserna, tant de les forces nord-americanes com les espanyoles, cosa que comporta estades d'un mes sense cap sortida de la caserna d'El Frasno amb guàrdies ininterrompudes diürnes i nocturnes de dues hores cada sis hores, amb quinze dies posteriors de permís cada trenta dies. Coneix, temps després, que la la duresa de la destinació pot obeir a l'existència d'un “expedient” en els arxius de la policia franquista arran de les seves activitats culturals, radiofòniques i periodístiques dels anys seixanta que va exercir majoritàriament en català donant sovint veu a personatges que estaven també vigilats per les seves activitats culturals pròpies de la “clandestinitat”. Coincideix en aquella etapa al mateix esquadró d'El Frasno amb qui, a la primera dècada del segle XXI, es convertiria en l'últim cantador de jota tortosina professional, Josep Subirats i Prades, “Joseret”, deixeble, entre altres, de cantadors com Lo Canalero o Lo Teixidor. Molts anys després, se sap també que al petit poble d'El Frasno, hi va fer una breu aturada, el 3 d'octubre de 1940, el cotxe de la policia franquista que conduïa el president de la Generalitat de Catalunya, en el seu últim viatge des de Madrid a Barcelona, on el 15 d'octubre d'aquell any seria afusellat després d'un judici militar ordenat i prèviament sentenciat pel dictador Francisco Franco. El president Lluís Companys havia estat detingut a la seva residència francesa de La Baule, el 13 d'agost de 1940, per membres de la policia nazi, després de l'ocupació alemanya, en col·laboració amb elements franquistes. [Ref. 'Set contes noctàmbuls / Pyrus comunnis'] Els seus pares obren un bar a l'edifici núm. 95 de l'avinguda Jaume I, de Reus. Li posen el nom de "Ca l'Andreu", un dels primers rètols lluminosos penjats en català durant les restes del règim franquista. La inauguració es fa el 28 de juny, vigília de la Festa Major de Sant Pere a Reus. Es llicencia del servei militar obligatori i deixa l'esquadró d'El Frasno. Junt amb Lena Paüls, comencen el projecte de construcció del segon pis de l'edifici de l'Avinguda Jaume I, 95, de Reus, on després viuran durant els primers anys de casats. Acaben la construcció del segon pis de Jaume I. Hi munta un laboratori fotogràfic. Es dedica intensament a la fotografia i obté alguns altres premis destacats entre els quals figuren, entre altres, el 1r premi del Concurs de l'Espluga del Francolí (Conca de Barberà) del 1973 i el 1974; el 2n premi de Concurs Nacional de Vimbodí; el 9è premi de Concurs Nacional San Juan; el 3r premi de l'Aplec Baix Camp; el 3r premi de Concurs Nacional de Danses i Costums; el 6è premi del Concurs Nacional de Montcada i Reixac; el 5è premi del Concurs Nacional de Falset; la Medalla commemorativa del Certamen Nacional de Fotografia Esportiva de Biscaia i la Medalla de selecció del XX Trofeu Lluís Navarro de l'Agrupació Esportiva Fotogràfica de Catalunya [Exposició permanent virtual «Blanquinegre seixanta» aquí]. Elabora reportatges audiovisuals amb guions i tendeix a reflectir en centenars de clixés una imatge realista de l'època. [Ref. 'La primera foto'] Es casa amb Lena Paüls, el 23 d'abril, en una festa estrictament familiar (una desena de persones) a l'Ermita de la Mare de Déu dels Torrents, a la població de Vimbodí (Conca de Barberà), a tocar del Monestir cistercenc de Poblet [el 2006, el topònim s'amplia a Vimbodí i Poblet]. Oficia l'acte mossèn Albert Palacín i Artiga, mestre i un dels cinc fills de qui va ser a Reus la reconeguda pedagoga i mestra d'escola pública de primària, Cèlia Artiga i Esplugas (1912 - 2000). Fan un viatge al País Basc i diversos indrets de la península Ibèrica durant un mes que originen després un extens reportatge fotogràfic guionat. Precisament, dos dies després, 25 d'abril, es produeix l'anomenada Revolució dels clavells (Revolução dos Cravos) de Portugal, que va acabar amb el règim dictatorial que dominava el país des del 1926 i va restaurar la democràcia. Obté el títol d'Aptitud en Llengua Catalana de la Junta Assessora d'Ensenyament del Català (JAEC), signat el 10 de febrer per Jaume Vallcorba Rocosa i Josep Maria Cormand. Obté el títol de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), signat el 15 de juny per Joan Triadú i Josep Maria Casacuberta. Havia seguit durant uns anys els cursos de català que gestionaven semiclandestinament a Reus i el Baix Camp els professors Ramon Amigó i Anglès i la professora Teresa Miquel, entre altres. Obté el certificat per a l'ensenyament de la llengua catalana a l'Ensenyament General Bàsic, expedit conjuntament el 5 de juliol per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), els Estudis Universitaris Catalans (EUC) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Junt amb Lena Paüls inicien unes classes de català amb joves en un moment que encara no està establert el català a l'ensenyament. Posteriorment, aquesta iniciativa l'estenen amb una línia més oberta des del Centre de Lectura de Reus, coincidint amb la presidència de l'entitat de Ramon Amigó i Anglès. El 20 de novembre, mor el dictador Franco i s'obre una nova etapa cap a la Democràcia que després es coneixeria com a Transició. Comencen entre Nadal i Cap d'Any les obres del Refugi La Vinyeta, a la població de Duesaigües (Baix Camp), lloc on escriurà després tota la seva obra literària. El projecte arquitectònic està dissenyat per l'arquitecte Anton Maria Pàmies Martorell (Reus, Baix Camp, 1951), durant un temps president del Col·legi d'Arquitectes de l'àmbit de Tarragona i autor de diversos projectes d'infrastructura cultural com la reforma de la Biblioteca del Centre de Lectura i la reconstrucció del Teatre Bartrina de Reus. I també, el 2018, Premi Extraordinari de la Biennal Alejandro de la Sota 1997-2017 per al projecte de la Facultat d'Econòmiques Universitat Rovira i Virgili a Reus (1997), en la 10ª edició de la Biennal per distingir les obres més significatives que han estat premiades en aquest període i que, després de vint anys com a millor obra pública de nova planta, compartit amb els arquitectes Pau Pérez i Antoni Banús. La població de Duesaigües on hi ha La Vinyeta, és al capdamunt de l'entrada del pantà de Riudecanyes, enmig de l'antiga baronia d'Escornalbou, sota el castell d'Escornalbou, el mirador de la comarca, que a principis del segle XX, va ser adquirit i restaurat per Eduard Toda, restaurador també del Monestir de Poblet (Conca de Barberà). No és estrany trobar en moltes de les novel·les de l'autor el paisatge que l'envolta, paisatge que coneix, a més, per la seva antiga afecció excursionista i fotogràfica. [Ref. 'A l'ombra de la Saloquia'; 'Lez dentz del Quel'; 'El coronel de cala Gestell'; 'La medalla'; 'Castell de Nines', 'Llàgrimes de rovell']  Caricatura feta per Lena Paüls, en la seva etapa de dibuixant, extreta d'una fotografia en blanc i negre feta a l'estudi de l'autor, al segon pis de l'Avinguda Jaume I, nùm. 95 de Reus. A la primavera, s'acaba la construcció del Refugi La Vinyeta, de Duesaigües, a càrrec del mestre d'obres Francesc Budí, on hi passarà, des d'aleshores, llargues temporades. Amb la seva dona, Lena, es dediquen a l'ensenyament de la llengua catalana en diverses entitats i associacions. Comença a exercir de mestre a l'Escola Montsant de Reus, una escola activa (reconeguda el 2019 per UNICEF Comitè de Catalunya com a Centre referent en educació en Drets d’infància i ciutadania global) on farà diferents cursos fins a entrants dels anys vuitanta després de col·laborar en una etapa intensa de formació del centre com a Escola Catalana. Elabora la sèrie de 24 «Fitxes de Català», publicades dins de la revista per a infants, «El Ganxet», [treball de recerca amb la història de la revista] la primera en català del Camp de Tarragona després de la Dictadura franquista [galeria de portades de la revista], entre el 1976 i el 1977, editada per Gort, de Reus. És elegit com a president d'Òmnium Cultural al Baix Camp. Aquest any mor l'avi patern (Gabriel Sotorra, 7 maig). [Ref. 'Set contes noctàmbuls'; 'No s'hi invita particularment'; Cicle de contes de Cavall Fort.] Realitza i coordina la sèrie d'espais radiofònics «Català a la ràdio», a Ràdio Popular de la cadena COPE de Reus, amb la col·laboració de Lena Paüls, Joan Baptista Bové, Ció Munté i Teresa Jové. Elabora, conjuntament amb aquest equip de professors els guions de la sèrie, 50 programes, emesos entre el 1977 i el 1980. Obté el premi Puig i Ferreter, de narració curta, per l'obra 'Molt més enllà del filferro empuat'. El premi s'atorga a La Selva del Camp i el jurat el formen: Josep Anton Baixeras, Jaume Vidal Alcover, Gabriel Xammar, Josep M Figueres i Ramon Gomis. L'acte de lliurament es tanca amb un recital de Lluís Llach. Obté també el premi Cavall Fort pel conte 'Les cabanes'. Col·labora amb diversos articles en la revista Mestral, editada a Reus. Traslladen la biblioteca (bàsicament integrada per obres de narrativa catalana i lingüística, uns 10.000 volums) al Refugi La Vinyeta, de Duesaigües. [Ref. 'Alabatxitxau'; 'Castell de Nines'] Aquest mateix any moren l'àvia materna (Rosa Munté Plana, 19 desembre) i l'àvia paterna (Teresa Elias Sabaté, 7 gener). Es funda a Palma (Illes), el 30 d'octubre del 1977, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), amb una primera junta provisional [acta fundacional] integrada per Josep Maria Castellet, Avel·lí Artís-Gener "Tísner", Jaume Fuster, Antoni Serra i Gonçal Castelló. Amb un col·lectiu de professors de català del Baix Camp, majors de 25 anys, sol·licita a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, arran del Decret sobre l'ensenyament del català a les escoles, que es convalidin, per accedir a estudis superiors universitaris, els títols obtinguts a través de la Generalitat republicana (1931-1939), els de la Junta Assessora per a l'Ensenyament del Català (JAEC), els de les dues universitats de Barcelona, els de la Diputació de Barcelona, i els de l'Institut Carles Salvadó de València i l'Obra Cultural Balear. La sol·licitud, tramesa directament al Director General d'Ensenyament (Francesc Noy), la signen els professors: Andreu Sotorra, Lena Paüls, Joan-Baptista Bové, Maria Pallach, Bonaventura Gili, Maria Dolors Mestres, Misericòrdia Sans, Concepció Munté i Josep Maria Virgili. La sol·licitud és acceptada amb una prova extraordinària per a majors de 25 anys, posseïdors d'algun d'aquests títols. Les proves es convoquen el 20 de setembre del 1978 i es realitzen el 7 d'octubre, de cara al curs 1978-1979. Els resultats són vàlids per accedir a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, la de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, i les Escoles de Formació del Professorat d'EGB de les dues universitats. Obté el certificat d'accés a la universitat per a majors de 25 anys emès el 9 d'octubre pel rector de la Universitat de Barcelona (UB). Inicia estudis de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de la Universitat de Barcelona (UB) i acaba el primer curs durant el 1978-1979. S'incorpora com a membre núm. 161, al col·lectiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) [cartell cedit per Joan Miró], fundada el 30 d'octubre del 1977, presidida per Josep Maria Castellet i per Jaume Fuster com a secretari general. Inicia una sèrie de col·laboracions amb la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb contes adreçats als infants i joves. Hi publica el conte Els Milhomes: la colla dels set i les nostres dèries, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica Les cabanes, a la revista Cavall Fort, amb il·lustracions de Llucià Navarro, conte amb el qual havia obtingut el premi Cavall Fort l'any anterior. Obté el premi Cassà de la Selva, de narració curta, per l'obra 'I me'n vaig fer, de carter'. És finalista del premi Recull de Blanes que guanya l'escriptora Anna Murià, en el seu retorn de l'exili amb Agustí Bartra. És també finalista del premi Víctor Català de narracions, que obté en aquesta edició Isabel-Clara Simó. Inicia com a president d'Òmnium Cultural una intensa activitat cultural, en col·laboració d'altres membres de l'entitat, de la qual destaca la celebració de Simposis Juvenils, cicles de cinema i teatre i cursos de llengua i història. Funda els Premis Literaris Baix Camp, dels quals és membre del jurat fins al 1987. Crea també la Col·lecció Escornalbou, que, a banda dels originals guanyadors dels Premis Literaris, publica, entre altres, unes traduccions de Joaquim Mallafré, Josep Murgades i Bonaventura Vallespinosa. Del 1978 al 1983, els Premis s'atorguen a diferents categories classificades per edats i es publiquen en cada edició. A partir del 1984, entre els premis del cartell —que de seguida tenen un ampli ressò entre els Països Catalans— figuren en diferents etapes, els «Flordeneu», de poesia i narració, escrits per infants fins a 8 anys; el premi «Josep Maria Prous i Vila» de poesia i el premi «Joaquim Santasusagna» de narració breu escrita per autors joves de 8 a 18 anys; el premi «Gabriel Ferrater» de poesia escrita per autors joves de 18 a 25 anys i el premi «Antoni de Bofarull» de narració breu escrita per autors joves també de 18 a 25 anys. Crea la publicació «Fil per randa», com a butlletí d'Òmnium Cultural Baix Camp, amb el recull de notícies i activitats, a més d'articles d'opinió. Se'n fa una difusió àmplia a associats i col·laboradors. Se n'editen 31 números, des del 1978 al 1984. La Llibreria Gaudí, de Reus, regentada per Isidre Fonts, és un dels punts de referència pel que fa a les promocions de les seves primeres publicacions, una referència que es mantindrà després en tota la seva producció editorial, d'una manera espontània per part del primer llibreter de la comarca del Baix Camp amb una dedicació exclusiva al llibre en català des del franquisme. Més endavant, compta també amb el suport d'altres llibreries de Reus que presten una especial atenció als llibres que publica. Amb el col·lectiu de professorat d'Òmnium Cultural Baix Camp, que l'autor coordina, s'enceta una estreta col·laboració amb el SEDEC (Servei d'Ensenyament del Català), dirigit per Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, Maresme, 1938) un organisme creat el 1978 per la Generalitat de Catalunya i adscrit al Departament de Política Lingüística amb la finalitat d'assessorar les entitats educatives interessades en la normalització lingüística en matèria d'ensenyament del català. Obté per segona vegada els premi La Colla, Cassà de la Selva, de narració curta, per l'obra 'Amb l'empremta de les pues glaçades'. Obté el premi Cavall Fort per un recull de cinc contes, entre el quals destaca Sergi Routort, Cases Noves, 19, Ciutat. Obté el premi Recull de narrativa (Francesc Puig i Llensa, dins els Premis Literaris de Blanes) per l'obra 'No s'hi invita particularment'. En la mateixa edició, guanya el premi de poesia Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980) amb l'obra 'El vent del vent' Obté el premi Rafel Comenge (Alberic, Ribera Alta, País Valencià) pel recull de narracions «Amb l'empremta de les pues glaçades». Obté el premi Riba Escorxada (II Nit Literària Andorrana - Cerce de les Arts i les Lletres del Principat d'Andorra), pel recull de narracions «A lloguer o noli». Coordina la Nit de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural que aquest any se celebra a Reus. [Ref. 'Carboni 14'] Hi col·laboren la majoria d'entitats culturals de la comarca. En la Nit Literària es lliuren els premis considerats més importants d'aquell moment (Sant Jordi, Carles Riba, Víctor Català, Joaquim Ruyra i Josep M. Folch i Torres). Hi participen com a grup d'animació, el grup Els Esquirols i l'Orfeó Reusenc. S'apleguen unes 800 persones en la festa-sopar celebrada al Teatre Bartrina, que aixeca tota la platea per a l'ocasió. En l'organització de la Nit de Santa Llúcia es crea una comissió col·laboradora integrada per una vintena d'associacions, entitats i mitjans de comunicació del Baix Camp com els Amics de les Borges del Camp, el Bravium Teatre, el Centre de Lectura amb iniciatives de diverses de les seves seccions, la Colla Sardanista Rosa de Reus de l'Agrupació Excursionista de Catalunya, l'Escola Taller d'Art, el Grup d'Estudis Comarcals Miquel Joan Gili, l'Orfeó Reusenc, el Patronat pel Foment de la Sardana, Ràdio Popular de Reus, Ràdio Reus SER i el Setmanari Reus. Aquest model es va aplicar després durant molts anys en les successives organitzacions de la Nit de les Lletres Catalanes mentre va ser rotativa per diverses ciutats catalanes. El 1979, la crisi “del petroli” que es vivia en aquella època va provocar que una important empresa exportadora d'envasos de la ciutat (Fontoil, S.A.) entrés en suspensió de pagaments i posterior tancament. Durant aquells dies, els moviments obrers i sindicals havien organitzat protestes i manifestacions, algunes amb greus incidents al carrer. Un grup d'una cinquantena de treballadors en vaga van intentar boicotejar la celebració de la Nit de les Lletres Catalanes a l'entrada del Teatre Bartrina, increpant l'entrada d'alguns dels assistents. Davant les amenaces d'entrar per la força dins el teatre, l'autor, en qualitat de coordinador de la Nit Literària, proposa dialogar amb un dels representants del comitè de vaga i li ofereix d'entrar a explicar, un per un, als mitjans de comunicació de tot el país acreditats a la Nit la seva situació laboral. Fet l'acord, la Nit de les Lletres Catalanes es desenvolupa sense cap incident i, com a torna, la crisi de l'exportadora Fontoil va tenir un ressò important arreu dels mitjans de la premsa nacional. Publica els contes Tot d'un plegat, Ratxes d'acampada, Esperit de venteguera o sanglot fantasmagòric i Carta a bots i barrals, a la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica els contes De quan a la cabana del Grassó hi vaig veure titelles, carotes, capgrossos i altres artificis a la revista Cavall Fort, amb il·lustracions de Pere Virgili. És inclòs en la Mostra antològica de contistes i il·lustradors catalans d’avui,«Quaranta i Quaranta», amb el conte «Les cabanes», en una edició en homenatge a Josep Maria Folch i Torres commemorativa del seu centenari (1880-1980), dins la col·lecció As de Guia, de l'Editorial La Galera. El volum compta amb una introdució de Teresa Rovira, Joaquim Carbó i Maria Rius i inclou altres contes de quaranta escriptors i quaranta il·lustradors, entre els quals figuren Joan Barceló, Jaume Cabré, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Miquel Desclot, Teresa Duran, Guillem d’Efak, Lluís Ferran de Pol, Ramon Folch i Camarasa, Albert Jané, Joles Sennell (Pep Albanell), Anna Murià, Robert Saladrigas, Jordi Sarsanedas, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Oriol Vergés i Guillem Viladot, amb dibuixos, entre altres, de Marta Balaguer, Pilarín Bayés, Montserrat Brucart, Joan Ferràndiz, Montserrat Ginesta, Mercè Llimona, Josep Maria Madorell, Llucià Navarro, Picanyol, Fina Rifà, Eulàlia Sariola, Carme Solé Vendrell, Joan Andreu Vallvè i Pere Virgili. Publica a la revista Rodamón, els contes Tot d'un plegat, Ratxes d'acampada, Esperit de venteguera i Carta a bots i barrals, il·lustrats per Lena Paüls. Publica els llibres 'Amb l'empremta de les pues glaçades' (Cassà de la Selva), 'I me'n vaig fer, de carter' (Cassà de la Selva), 'No s'hi invita particularment i 7 contes noctàmbuls' (Edicions Centre Lectura de Reus, que inaugura la col·lecció «Creació» d'aquestes edicions [cartell de les dues primeres novetats], coordinades per l'historiador i escriptor, Pere Anguera). Obté el títol de «Mestre de Català» expedit el setembre del 1979 per la Universitat de Barcelona (UB) a proposta de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la mateixa universitat. | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | |
||
![[cartell de les dues primeres novetats]](altres/elsdosprimers.jpg){kind=link}
