CRONOLOGIA BIOBIBLIOGRÀFICA [Referències amb la seva obra] | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària | | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 1980 Obté el premi de narrativa breu de l'Alcúdia de Carlet, al País Valencià amb «Cavall i genet». Obté el primer accèssit del premi Torre-Roja, de Torroja del Priorat, amb el conte 'Objectar / No-objectar'. Obté el primer accèssit del premi Arbre Fruiter, de Moià, amb el relat 'La 111'. Prepara l'organització dels Cursos de Llengua Catalana per a Adults, que s'iniciaran coordinadament l'any següent, mentre exerceix de professor de català dels cursos d'iniciativa privada, que són el pont entre els duts a terme voluntàriament per professors en període encara de la Dictadura franquista i el preàmbul dels que formaran part de l'organització institucional a partir de l'any següent. Publica els contes Passeu-hi, ara, pel barri, i si sentiu una cançó... i L'ase i el pagès que vivien a la Lluna, a la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica els contes Sergi Routort, Cases Noves 19, Ciutat, Una d'entre tantes històries de les mil i una nits del lloro, Haurem de menester les herbes de Sant Joan i El primer home gelat de la gran central Cucurullgeliona a la revista Cavall Fort, amb il·lustracions de Fina Rifà, Teresa Duran i Pilarín Bayés. Continua, com a president d'Òmnium Cultural al Baix Camp, consolidant i reforçant una sèrie d'iniciatives de promoció de la llengua i la cultura amb cicles de cinema, conferències, teatre i activitats adreçades també als més joves, amb un important ressò social entre la població i un balanç global de milers d'espectadors de totes les edats. 1981 Coordina els Cursos de Llengua Catalana per a Adults i els de Reciclatge per a Mestres i Llicenciats, i funcionaris de l'Administració Pública. Forma part de la primera Junta Permanent de Català, de la direcció de Política Lingüística, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Publica la novel·la 'A l'ombra de la Saloquia', dins de la col·lecció Els Llibres amb Cua, núm. 13, de l'Editorial Grup Promotor, amb il·lustracions de Carme Riera. Publica el conte L'estiu de la llibertat a la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica el conte L'atzagaiada a la revista Zona Jove, editada a Reus, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica els contes curts 'El costum', 'El funicular' i 'L'enterramorts', sota el títol conjunt: 'Tres grans de llavor d'estiraboli', dins de la '2a Mostra de Narrativa', IV Creació, de les Edicions del Centre de Lectura de Reus, juntament amb contes d'altres autors com Xavier Amorós Corbella, Pere Anguera, Fina Masdéu, Jordi Mèlich, Antoni Nomen, Eugeni Perea i Francesc Xavier Vall. La tarda-nit del 23-F, en una reunió d'urgència de la Junta d'Òmnium Cultural Baix Camp demana, com a president, la confirmació de la ratificació i continuïtat de tots els altres membres de la junta, cosa que és admesa unànimement per tots davant la incertesa de les conseqüències de l'intent de cop d'estat protagonitzat pel tinent coronel Tejero, amb altres capitostos a l'ombra que finalment no compleixen amb el pacte que havien fet i opten per l'avortament colpista. Llegeix al Teatre Fortuny de Reus, com a president d'Òmnium Cultural Baix Camp i en nom de la junta directiva, abans de l'inici del concert del cantant Lluís Llach [10 desembre 1981], un manifest a favor dels detinguts el dijous, 3 de desembre del 1981, acusats de pertànyer a moviments independentistes i deixats en llibertat sense càrrecs set dies després d'estar incomunicats, entre Via Laietana de Barcelona i Madrid, entre els quals figuraven els reusencs Pere Anguera, Lluís Font de Rubinat i Josep Mariné. Després d'una setmana d'actes de protesta, reivindicatius i de diverses assemblees, un col·lectiu d'entitats tenia prevista una concentració silenciosa el dilluns, dia 7 de desembre, sota el lema «No són terroristes» [cartell de la convocatòria] que no es va poder fer per la prohibició gubernativa i la presència i el bloqueig de la policia espanyola del centre de la ciutat. Gràcies a les gestions del magistrat Antoni Pedrol Rius (Reus, 1910 - Madrid, 1992), aleshores establert a Madrid, el divendres, 11 de desembre, són alliberats i arriben en un tren de matinada a l'estació de ferrocarril de Valls (Alt Camp). Aquell mateix vespre, abans de l'inici del segon concert, Lluís Llach rep al camerino els tres detinguts, ja alliberats, els quals van ser rebuts posteriorment amb un llarg aplaudiment de tot el teatre en una llotja reservada per a ells que en el concert anterior, el de la lectura del manifest, havia quedat simbòlicament buida amb tres cadires. En aquella ràtzia duta a terme per la policia espanyola, van ser detinguts a tot Catalunya i el País Valencià i traslladats a Madrid una vintena de ciutadans: Simó Aguilar (València), Eduard Aleu (València), Pere Anguera (Reus), Pere Bascompte (Manresa), Mait Carrasco (Molins de Rei), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Maria Alicia Corachan (València), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Vicent Just (València), Teresa Lecha (Barcelona), Jaume Llussà (Manresa), Maria Llum López (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Josep Oliveres (Manresa), Lluïsa Parra (València), Daniel Pérez (València), Pilar Sala (Manresa), Blanca Serra (Barcelona) i Eva Serra (Barcelona). La batuda policial es va produir uns mesos després del fallit cop d'estat del 23-F a Madrid d'aquell mateix any. 1982 Obté el premi Joaquim Ruyra amb la novel·la 'Ofici de conteste', que publica a la col·lecció El Nus, núm. 40, de l'Editorial Laia, dirigida per Emili Teixidor,amb il·lustració a la coberta de Sílvia Alcoba, i que més endavant reeditarà revisada amb el títol 'Allò que Atlanta s'endugué'. El jurat del premi d'aquella edició era integrat per Pep Albanell, Víctor Mora, Anna M. Roig, Emili Teixidor i Sebastià Sorribas. El premi es va atorgar dins la Nit de les Lletres Catalanes celebrada a la ciutat de Tortosa (Baix Ebre). Obté el premi L'Encobert, de Xàtiva, amb la narració 'Clascs a lloure'. Publica el conte 'Cavall i genet', dins de '3a Mostra de Narrativa', VI Creació, Edicions del Centre de Lectura de Reus, juntament amb altres contes d'autors com Xavier Amorós, Pere Anguera, Ferran Jové, Fina Masdéu, Jordi Mèlich, Jaume Nin, Antoni Nomen, Eugeni Perea i Francesc Xavier Vall. Viatja a Suïssa, amb estada a Ginebra i la rodalia del Llac Leman. [Ref. 'On para ara? / ¿On és Berna, Ilse?'] 1983 Obté el premi Joan Santamaria de novel·la breu amb l'obra 'On para ara?', que revisarà i publicarà més tard amb el títol '¿On és Berna, Ilse?'. El jurat és integrat per Joan Sales, Estanislau Torres, Jaume Fuster, Oswald Cardona i Maria Teresa Aixalà. En quinze dies publica la segona edició de la novel·la 'On para ara?', publicada a la col·lecció Creació, núm. 9, de les Edicions del Centre de Lectura, de Reus, amb una foto a la coberta del fotògraf Josep Maria Ribas Prous [foto commemorativa de la col·lecció on figura el primer títol, «No s'hi invita particularment», les diverses «Mostres de narrativa» i la novel·la «¿On para ara?»]. Obté els premis Vila de Torredembarra amb el recull de narracions breus «Altius non tollendi, bonsai!», La Gent del Llamp, d'Alcover, amb la narració «Pell de llangardaix» i el premi Arts i Lletres, de Premià de Dalt, amb el conte «Noli me tangere!», publicades primer en suport paper i més endavant, el 2016, en edicions digitals. Queda finalista del premi Caixa de Girona, dins el cartell dels Premis Ciutat d'Olot, de narrativa breu, amb la novel·la per a joves, «Els patafis d'un Patagó». Forma part del jurat del II Certamen Literari «Diada de Sant Jordi. Premis Rosa Magrané», adreçats a autors joves sobre temàtica muntanyenca, que convoca la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus que és integrat, a més de l'autor, per: Xavier Amorós, Pere Anguera, Joaquim Mallafrè i Jaume Aguadé. Inicia un comentari d'actualitat dins el programa radiofònic «La campana dels gegants», a Ràdio Reus SER, que condueix qui anys després seria president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Elabora els guions de la sèrie «Taula de català», 35 programes, emesos per Ràdio Reus SER. Publica la novel·la 'Ofici de conteste', dins la col·lecció El Nus, núm. 40, de l'Editorial Laia, de Barcelona, dirigida per Emili Teixidor, amb il·lustració a la coberta de Sílvia Alcoba. Arran d'aquesta publicació, s'enregistra per primera vegada en la història de la promoció del llibre un clip radiofònic en la veu del jove actor David Bagés, que s'emet en diferents franges horàries com a publicitat per l'emissora Ràdio Reus. L'edició es converteix en el llibre més venut per Sant Jordi al Baix Camp. Publica la novel·la breu 'On para ara?', dina la col·lecció Creació, núm. 9, de les Edicions del Centre de Lectura de Reus, amb foto a coberta del fotògraf Josep M. Ribas Prous. Publica la narració 'Pell de llangardaix', dins la col·lecció de La Gent del Llamp, amb il·lustració a la coberta d'Antoni Torrell. Publica el conte breu «Els pigatxets de Reusaqués» dins el programa oficial de la Festa Major de Sant Pere de Reus. Publica el conte De repòrter a la bomba de cigrons, a la revista Cavall Fort, amb il·lustracions de Montserrat Brucart. Publica el conte Esqueixada de bacallà... hop! a la revista Rodamón, editada a Barcelona, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica els contes curts 'El patriota' i 'L'Assumpció Secalletes', amb el títol conjunt 'Dues postals de mitjanit amb franqueig concertat', dins la '4a Mostra de Narrativa', VIII Creació, de les Edicions del Centre de Lectura de Reus, conjuntament amb contes d'altres autors com Albert Altès, Xavier Amorós Corbella, Xavier Amorós Solà, Pere Anguera, Fina Masdéu, Jordi Mèlich, Eugeni Perea i Fermí Roig. El 6 d'abril (1983) s'aprova al Parlament de Catalunya la Llei de Normalització Lingüística, amb 105 vots a favor, una abstenció i cap vot en contra. L'aprovació obre la possibilitat de treballar amb més cobertura jurídica a favor de l'Escola Catalana. L'autor, com a professor de llengua catalana, col·laborarà aviat amb qui va ser organitzador i difusor de la normativa en l'àmbit de l'escola i l'ensenyament d'adults, Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, Maresme, 1938), que va exercir com a cap del Servei d'Ensenyament del Català entre el 1983 i el 2003 i amb qui anteriorment ja havia col·laborat a través del SEDEC (Servei d'Ensenyament del Català) un organisme creat el 1978 per la Generalitat de Catalunya i adscrit al Departament de Política Lingüística i que tenia la finalitat d'assessorar les entitats educatives interessades en la normalització lingüística en matèria d'ensenyament del català. Els col·lectiu de professors de català del Baix Camp que treballen en l'àmbit dels cursos de Reciclatge del professorat, del qual l'autor és coordinador, reclamen a l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) i al departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que se'ls permeti continuar exercint amb el grau d'autonomia, tant administrativa com pedagògica que havien portat a terme amb eficàcia i acceptació del sector educatiu. L'autor presenta un memoràndum de la gestió duta a terme des del 1981, amb la reclamació acordada pel col·lectiu i, en no ser admesa per l'ICE, opta per dimitir del càrrec. Viatja per segona vegada a Suïssa, als Alps i sobretot al cantó de parla alemanya amb estada a Berna. [Ref. 'Griot i Alda'; 'Servei de protocol'] 1984 Obté el premi Caixa de Girona, dins el cartell dels Premis Ciutat d'Olot, per la novel·la per a infants Matar l'aranya... i molt més!, presentada amb il·lustracions de Lena Paüls. Es traslladen a viure amb Lena Paüls al primer pis del número 7, de la Plaça del Víctor, de Reus. A la plaça, enjardinada, s'hi troba la Font de Neptú (antigament anomenada també Font del Rei), d'estil barroc, que data del 1789, provinent de la primera instal·lació a la Plaça del Rei (actual Plaça Pintor Fortuny) i traslladada després, el 1867, a la Plaça del Víctor, amb la nova urbanització de la zona alta del carrer Ample, on hi havia unes antigues basses per abeurar el bestiar, punt de sortida del camí de Prades. Inicia un comentari d'opinió diari («Micromot») dins els informatius de Ràdio Reus SER i el programa matinal «Informatiu del Matí» i el manté ininterrompudament durant quatre anys, coincidint amb periodistes radiofònics com Josep Maria Martí, Josep Maria Girona, Carles Francino, Xavier Grasset, Francesc Domènech, Xavier Baz o Andreu Buenafuente, entre altres. Inicia també el magazine radiofònic diari 'Radioclip a les 7', en horari de vespre, a l'emissora Ràdio Reus SER, dedicat a l'actualitat cultural, que s'emetrà igualment durant quatre anys. Publica el conte Verdulaire per palets a la Revista Rodamón, editada a Barcelona, amb il·lustracions de Lena Paüls. Publica el conte Pa d'or... i forners d'embruix! en el Suplement Dominical AVUI del Jovent, editat pel diari AVUI, amb il·lustracions de Valentina Cruz. Publica els contes 'L'acadèmic', 'La passejada', 'La Selvàtica', amb el títol conjunt 'Tres zoocontes', dins de la '5a Mostra de Narrativa', X Creació, de les Edicions del Centre de Lectura de Reus, conjuntament amb contes d'altres autors com Xavier Amorós, Pere Anguera, Joan Gispert, Ferran Jové, Andreu Martí, Antoni Nomen, Rosa Pagès, Eugeni Perea i Vicenç Vernet. Publica també la novel·la breu «Els patafis d'un patagó», dins de la col·lecció Lectures Moby Dick, núm. 7, de l'Editorial La Gaya Ciència, fundada el 1970 i dirigida per Rosa Regàs [Barcelona, 1933 - Llofriu, 2024]. La col·lecció és coordinada per Lluís Busquets i Grabulosa. L'edició compta amb il·lustracions de Pilarín Bayés i disseny de la coberta d'Enric Satué. Fa un nou viatge pels Alps i la zona suïssa de Berna i Zuric. [Ref. 'El violinista de secà' 'Bessons, gatons i polissons'; 'Servei de protocol'] 1985 Obté el premi de la Diputació de Girona, posteriorment conegut com a Marià Vayreda, dins el cartell dels premis Ciutat d'Olot amb el recull de narracions 'Carboni 14', amb un jurat integrat per Josep Maria Benet i Jornet, Narcís Comadira, Isabel-Clara Simó, Alfred Sargatal, Antoni Mayans, Jordi Pijiula i Modest Prats. Anteriorment, el mateix recull havia quedat, el 1984, finalista del Premi Víctor Català, dins la Nit de les Lletres Catalanes, i finalista del Premi Andròmina, dins els Premis Octubre del País Valencià, en aquest cas amb la menció recomanable de publicació per un jurat integrat per Ramon Barnils, Quim Monzó, Pep Albanell, Josep Iborra i Adolf Beltran. Obté el Premi Joan Barceló i Cullerès amb el conte curt 'El veí del bungalou del davant'. Publica aquest mateix conte dins del volum «III Premi Joan Barceló», recull dels premis convocats per Edicions Robrenyo, de Barcelona, i el Grup d'Amics de Joan Barceló i Cullerès. El mateix recull inclou un pròleg de Joaquim Soler i Josep Vallès, a més de contes curts, poemes i cal·ligrames de diversos autors com Vicenç Altaió, Maria Barbal, Joan Cavallé, Ramon Dachs, Carles Duarte, Pau Joan Hernàndez, Manuel Joan Arinyó, Renada Mathieu, Antoni Sala-Cornadó, Carle Singla i Lluís Urpinell, entre altres. Inicia la sèrie de guions radiofònics de ficció, 'El senyor Vallmoll i la seva perspicaç detectiva', que s'emeten per Ràdio Reus SER, amb actors del Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, durant tres anys, en uns 150 capítols, i dins del magazine 'Radioclip a les 7'. Malgrat que utilitza el personatge d'una detectiva —la primera de ficció del gènere— la sèrie fuig del registre “negre” i tendeix a un humor en alguns casos surrealista. Inicia també, dins del mateix magazine, els guions de la sèrie «El diari al revés», que ironitza sobre notícies d'actualitat diària, uns 500 guions, durant tres temporades. Forma part de la Comissió de l'Ajuntament de Reus encarregada de la gestió de la revisió del nomenclàtor dels carrers i places i la corresponent correcció lingüística, arran de la campanya popular per la catalanització dels rètols toponímics de la ciutat. La comissió està integrada per Misericòrdia Vallès, regidora de Cultura; Pere Anguera, historiador; Andreu Sotorra, lingüista; i un representant de la Coordinadora d'Entitats, que ha tingut l'assessorament d'estudiosos de la toponímia i història locals, entre els quals, figura l'expert en toponímia Ramon Amigó i Anglès. Fa diversos viatges per centreuropa des de Suïssa a Alemanya, ruta del Rin, els Països Baixos, Bèlgica i París. [Ref. 'El violinista de secà' 'La primera foto'; 'Griot i Alda'] 1986 Inicia unes columnes a 'Reus Diari' —rotatiu que agafa el relleu del veterà 'Setmanari Reus'—, sota el títol de secció 'En fila índia', que mantindrà sense interrupció fins al tancament del mitjà el 1989 després de més de 200 articles. Col·labora també en l'edició i correcció d'aquest rotatiu durant una primera temporada. Dins de l'apartat d'activisme cultural, participa en diversos col·loquis, taules rodones o debats i imparteix conferències com per exemple aquesta [1a part] i [2a part] enregistrada íntegrament el 9 d'abril al saló d'actes del Centre de Lectura de Reus, organitzat per l'Associació de Dones de la Llar de Reus i Comarca, sobre el tema: «La llengua com a eina de comunicació». Publica el llibre 'Carboni 14', dins la col·lecció de narrativa de les Edicions Escornalbou, Òmnium Cultural Baix Camp, il·lustrat a la coberta amb una foto feta pel mateix autor. En quinze dies se'n fa una segona edició. El Col·lectiu de Teatre La Vitxeta fa una adaptació escènica, dirigida per Dolors Juanpere, del conte 'Herència putativa', pertanyent al recull 'Carboni 14', amb els intèrprets: Montse Auqué, Jordi Balsells, Joan Baptista Bové, Montse Candini (que va ser després, entre altres càrrecs, diputada del Parlament de Catalunya i senadora del Congrés de Madrid, a més d'alcaldessa de Lloret de Mar, morta el 19 de juliol del 2024), Glòria Cot, Lluís Graells, Josep M. Puig i Tino Vallhonrat, en un acte de presentació del llibre al Cafè del Centre de Lectura de Reus. Hi participa l'escriptor Joaquim Soler, amb la lectura d'una glossa sobre el recull, i l'escriptora i professora de universitat Montserrat Palau. També l'actor Lluís Graells, caracteritzat en el paper del mim del bombí que il·lustra la coberta del llibre. Continua conduint el magazine de tarda «Radioclip a les 7» (Ràdio Reus SER) sobre temes culturals. Una mostra és aquest enregistrament del programa especial del Dia de Sant Jordi, emès des de la Plaça Mercadal de Reus amb connexió amb la Rambla Nova de Tarragona. i amb la presència de diversos autors i autores convidats amb els quals s'obre un debat sobre la situació de la literatura catalana i la seva repercussió en el moment present. Escriu el guió «Els Pastorets de Radioclip», en clau irònica, que s'emeten dins el magazine que condueix, «Radioclip a les 7», a Ràdio Reus SER, per Nadal i Reis, en 12 capítols, i amb les veus, en els diferents personatges, de Josep M. Galofre, Montserrat Auqué, Xavier Ferré, Sílvia Coll i ell mateix. Viatja per altres països d'Europa: des de Zuric passa a Viena, Salzburg, Munic, Venècia, Milà, Stresa, els llacs Garda i Maggiore, Verona, Berna i Ginebra. [Ref. 'El tren de la llet'; 'El club dels caps rapats'] 1987 Funda la institució Escornalbou Associació Cultural, enregistrada al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el 31 de juliol, amb el número 1451-T. Funda l'Escola de Català Escornalbou, amb seu en uns locals al carrer de Monterols, núm. 10, 1r pis, de Reus. L'escola és el primer intent de l'ensenyament de la llengua catalana al marge dels ajuts institucionals. L'entitat es dedicarà a l'activitat cultural. Publica la novel·la "L'assassí viu a Bellvitge", dins la col·lecció L'Odissea, d'Edicions Empúries, finalista del premi Ramon Muntaner, en una edició en què forma part del jurat l'escriptor Quim Monzó i que dirigeix Xavier Folch. És la primera vegada en literatura catalana, després de la guerra civil, que s'incorporen els mossos d'esquadra en una trama de ficció narrativa. Presenta la novel·la en una sessió singular, en col·laboració amb l'Editorial Empúries, dirigida per Xavier Folch, al Centre Cívic de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat), en un acte presentat per l'escriptor de novel·la negra, Andreu Martín. Viatja a les ciutats de Paris i Londres. Fa un reportatge fotogràfic de caràcter humà. 1988 Obté el premi Salvador Espriu, de narrativa amb el recull «Jacinthe Plumbaginals». Durant uns mesos combina amb Lena Paüls la residència a la plaça del Víctor, núm. 7, de Reus, i a la Gran Via de Carles III, 97-7è, davant de les torres Trade i darrere de les de La Caixa de la Diagonal de Barcelona. Es crea a nivell nacional el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), una administració pública impulsada per la Generalitat de Catalunya amb el suport progressiu dels ajuntaments catalans. El CPNL recull l'herència de l'ensenyament del la llengua catalana per part de la iniciativa privada portada a terme, primer “clandestinament” durant la Dictadura per professors voluntaris i després per entitats i associacions, entre les quals figuren Òmnium Cultural Baix Camp (que l'autor va presidir en els últims deu anys [vegeu aquí la cronologia històrica d'aquesta etapa]) i l'Escola de Català Escornalbou (fundada per l'autor juntament amb Lena Paüls). Deixa la seva activitat com a comentarista de l'informatiu del matí i conductor de magazine de vespre a Ràdio Reus (SER), després de diverses temporades a causa d'un nou projecte professional a Barcelona. La seva franja horària de magazine a la mateixa emissora és substituïda pel radiofonista Andreu Buenafuente que, la temporada següent, el 1989, arran del programa que conduïa —que després traspassa i s'emet des de Ràdio Barcelona amb el mateix títol—, va crear la productora El Terrat, consolidada amb els anys com una de les factories audiovisuals més importants del país, sobretot en el camp televisiu, i absorbida el 2020 per la també productora ausiovisual Mediapro. Inicia la col·laboració amb diverses editorials catalanes com a corrector i traductor. Inicia les col·laboracions en el setmanari El Temps, des de Barcelona, bàsicament en l'apartat de teatre, tot i que també en altres àrees d'interès cultural. Inicia la secció «Gent de vinyeta», publicada en el rotatiu «Reus Diari», de periodicitat setmanal, amb articles i entrevistes sobre diverses personalitats de les arts i les lletres, des de Barcelona, moltes de les quals estan relacionades amb la ciutat de Reus. Coordina la publicació dels deu volums de l'«Enciclopèdia Vivent de la Pintura i Escultura Catalanes (darreries del segle XX)», que té com a director el crític d'art, Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914 - Barcelona, 2002), de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi. La publicació és editada per Àmbit Serveis Editorials, S.A., amb seu al carrer Consell de Cent, 282, de Barcelona. Hi apareix una selecció de 250 artistes catalans entre els quals figuren: Ramon Aguilar Moré, Artur Aldomà, Frederic Amat, Lola Anglada, Eduard Arranz Bravo, Josep Lozano Bartolozzi, Casademont, Joaquim Chancho, Antoni Clavé, Narcís Comadira, Xavier Corberó, Modest Cuixart, Manuel Cusachs, Salvador Dalí, Apel·les Fenosa, Josep Ferré Revascall, Sefa Ferré, Fornells-Pla, Maria Girona, Grau-Garriga, Rafael Griera, Montserrat Gudiol, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Josep Jassans, Miquel S. Jassans, Teresa Llàcer, Núria Llimona, Robert Llimós, Carles Madirolas, Frederic Marés, Marcel Martí, J. Martínez-Lozano, Assumpció Mateu, Mestres Cabanes, Joan Miró, Morató Aragonès, Josep Moscardó, Ramon Moscardó, Josep Navarro Vives, José Niebla, Ceferino Olivé, Perico Pastor, Ramon Pichot, Antoni Pichot, Carles Planell, Joan Ponç, August Puig, Josep Puigdengolas, Albert Ràfols-Casamada, Maria Assumpció Raventós, Josep Roca Sastre, Benet Rossell, Gerard Sala, Ángeles Santos Torroella, Eudald Serra, Serra Llimona, Rosa Serra, Joan-Josep Tharrats, Francesc Todó, Antoni Vila Arrufat, Joan-Pere Viladecans i Antoni Vives Fierro. Crea l'empresa de serveis Escac Gabinet de Comunicació, que té com a coordinadora Lena Paüls. Publica la segona edició de la novel·la 'L'assassí viu a Bellvitge', dins de la col·lecció L'Odissea, d'Edicions Empúries. 1989 És admès com a membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el número 89007, l'1 de gener del 1989. Inicia la secció de crítica de Literatura Infantil i Juvenil en el Suplement de Cultura del diari Avui (Premi Atlàntida 1990), coordinat per l'escriptor, crític literari i periodista David Castillo i Buïls (Barcelona, 1960). [Tota la crítica d'aquesta etapa ha estat digitalitzada més de 25 anys després i amb més de mil articles en el blog «La Saloquia»]. És elegit membre de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. S'hi manté com a vocal durant un període de quatre anys [composició íntegra de la junta] sota la presidència de Joan Fuster i la vicepresidència de Montserrat Roig (1989-1990), i la presidència d'Avel·lí Artís Gener “Tísner” i la vicepresidència de Francesc Parcerisas (1991-1992). Coordina l'última edició del premi literari «Mecanoscrit», convocat des d'uns anys enrere per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El premi, adreçat a escriptors joves, es convocava a partir de la cessió que l'escriptor Manuel de Pedrolo va fer de l'import (500.000 pessetes [aproximadament 3.000 euros]) del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural li va atorgar el 1979 i que, en principi, l'escriptor d'«El mecanoscrit del segon origen» volia rebutjar, tot i que després va accedir a rebre'l a canvi d'aquesta donació a l'AELC. La convocatòria del premi literari «Mecanoscrit» es tanca, en esgotar-se el finançament, amb una publicació col·lectiva dels traballs guardonats entre els anys 1986 i 1990. Publica la novel·la 'Griot i Alda', dins de la col·lecció El Brot Jove, núm. 10, de l'Editorial Pòrtic, que dirigeix Pilar Rahola, amb disseny de la coberta de Jordi Fornas. Publica la tercera edició de la novel·la 'L'assassí viu a Bellvitge', dins la col·lecció L'Odissea, d'Edicions Empúries. Àlbum gràfic 1980-1989 | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària | | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | Tornar a Biografia		Caricatura de la dècada dels 80, amb motiu d'una edició de postals (autor?)