Bits del dia
El Museu de la Música de Barcelona incorpora un violí del segle XVIII que prové d'un lutier hereu de Stradivari
Es tracta d’un violí Nicolas Duclos, de mitjans del segle XVIII, que ha estat restaurat i que té la factura i les característiques pròpies del lutier francès que va treballar a Barcelona i Madrid, i que venia de formar-se als tallers de Cremona, la ciutat on ja regnaven Antonio Stradivari i els seus fills. L’adquisició, amb una aportació extraordinària de 20.000 euros de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), s'ha pogut fer gràcies a la decisió de la venedora, Nick Cooper, una lutier de Manchester que estava molt interessada que la peça arribés a l’àmbit públic, com el Museu de la Música de Barcelona, i que pogués tornar a la seva ciutat d’origen, tot i renunciar a obtenir-ne més ingressos. El lutier Duclos va fabricar una bona quantitat d’instruments a Barcelona, des que s’hi va instal·lar el 1740 i abans de traslladar-se el 1765 a Madrid on va morir el 1781. Els violins Duclos es valoren també per la seva qualitat de sobris. El violí adquirit compta amb el certificat d’autenticitat de John Dilworth, reconegut lutier del Regne Unit, que certifica que correspon a l’etapa de Barcelona.
[Altres
informacions]

El cafetó
Jo mai mai havia menjat tants anissos feliços
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.
L'apunt musical i els vídeos culturals del dia
Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
I encara...
Una exposició de La Virreina mostra la trajectòria de Michel Rangon i la seva trajectòria de crític d'art i arquitectura considerada de les més importants de la segona meitat del segle XX a Europa
El pensador llibertari Michel Ragon (Marsella, Occitània, 1924 – Suresnes, Alts del Sena, Illa de París, 2020) és un dels crítics d’art i arquitectura europeus més importants de la segona meitat del segle XX. Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que va establir amb el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que el 1965, a París, van fundar el GIAP (Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva), i amb els quals van anticipar nombroses qüestions actuals, com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’evolució de l’habitatge social i les relacions entre els poders econòmics i polítics i el disseny de les ciutats. D’origen humil i autodidacte, la seva activitat com a crític, poeta, novel·lista, assagista i gestor cultural va estar sempre marcada pel pensament anarquista. L’exposició de La Virreina mostra com la seva adhesió a la ideologia llibertària, es troba darrere dels interessos que va desenvolupar per la cultura popular i la societat, especialment amb referència a la relació entre la ciutat i el poder econòmic i polític. Ragon fa els seus primers passos a París després de la Segona Guerra Mundial amb Henry Poulaille, escriptor anarquista que l’introdueix en el cercle d’intel·lectuals i escriptors llibertaris, alguns dels quals eren exiliats de la guerra civil espanyola. Poulaille li descobreix la literatura proletària. L’any 1947, Ragon escriu el seu primer llibre sobre literatura obrera, que ampliarà posteriorment amb dues edicions més. El recorregut de la mostra s’articula seguint la veu de l’autor, i les diferents seccions porten el nom d’alguns dels títols més importants de la seva bibliografia: I després de Le Corbusier?; On viurem demà?; Prospectiva i futurologia, i Els errors monumentals. El fons Michel Ragon, que és la base d’aquesta investigació, es troba als Archives de la critique d’art dipositats a la Universitat de Rennes.
[Altres
informacions]
Jo mai mai havia menjat tants anissos feliços
¿Calia fer una segona temporada de la sèrie «Jo Mai Mai»? ¿Calia fer una estrena gairebé d'estora vermella per vuit capítols d'una segona temporada que semblen una repetició dels vuit capítols de la primera temporada? ¿Calia propinar un embaràs tan tardà com increïble al personatge de la mestressa de la casa de colònies per acabar amb una escena de la criatura en braços del pare? ¿Calia parlar d'una segona temporada amb la seguretat que s'hi ventilarien situacions punyents com l'assetjament i el masclisme per una simple baralla d'una de les parelles i l'empoderament d'una de les joves protagonistes? ¿Calia convidar a anar a un càsting d'un musical a una de les joves participants de les colònies per optar a treballar en un musical “de Madrid” quan es podia haver situat a Barcelona on, recordem-ho, fa cinquanta anys que es fan musicals? ¿Calia esperar vuit capítols d'una segona temporada per recordar una vegada més que la Mai és fidel a la seva condició de lesbiana? [text íntegre del comentari a la pàgina de la sèrie «El cafetó] ¿Calia rematar la sèrie amb un final feliç, feliç, on només faltaria fer menjar anissos als protagonistes? ¿Calia cedir a les presumptes pressions del canal català perquè la sèrie fos més “picantona” i hi hagués més escenes de llit? ¿Calia fer una segona temporada per deixar segons quins personatges als limbs perquè tenen altres compromisos sense saber què els va passar després de la primera temporada? ¿Calia fer anar a cal notari els propietaris de Les Guilles per fer creure que es vendrien la casa de colónies a un grup inversor per fer-hi un hotel rural quan es veia d'una hora lluny que no signarien el contracte? ¿Calia fer veure que van a colònies —i acompanyats dels pares!— els que ja s'afaiten i es depilen i tenen edat de voltar, com a mínim, per Europa tots solets?...
[Altres
informacions]
Diverses obres de Joaquim Sorolla, Anglada-Camarasa i Javier Marín que es van robar en un hotel de Madrid i una galeria de Barcelona fa tres anys s'han recuperat ara a Roma
La Policia espanyola ha recuperat a Roma una escultura de bronze obra de Javier Marín, robada el 2022 d'una galeria d'art de Barcelona, i dues pintures —de Joaquim Sorolla i d'Anglada-Camarasa— sostretes a Madrid, durant una exposició en un hotel el 2021. Les pintures robades a Madrid corresponien a l'oli sobre cartó «Port de Sant Sebastià», de Joaquim Sorolla, i l'oli «Cavall blanc», d'Anglada-Camarasa. De Javier Marín, l'obra robada és una escultura de bronze a la cera. Una confiscació a principis del 2024 va fer sospitar que es tractava de peces robades. Les investigacions s'han dut a terme conjuntament amb la policia espanyola i la policia italiana amb la intervenció també de la Interpol. El Ministeri de Cultura s'ha encarregat dels tràmits legals per repatriar les obres després de tornar-les als seus propietaris legals, en un acta a l'ambaixada espanyola a Roma.
[Altres
informacions]
Els conservadors de l'Institut d'Art Courtauld de Londres descobreixen el retrat inèdit d'una dona amagat sota una pintura de Picasso
L'Institut d'Art Courtauld de Londres ha utilitzat tècniques de rajos X i infrarojos per descobrir el retrat. Es tracta del d'una dona enigmàtica que s'ha amagat durant més d'un segle sota una de les pintures que Pablo Picasso va fer durant el període blau. Al rerefons de la pintura d'un escultor amic de Picasso s'hi pot observar el cap d'una figura femenina, amb els cabells recollits, les espatlles endavant i els dits de la mà, pintada pocs mesos abans. Picasso, però, el va tapar amb el que va acabar sent l'obra definitiva. Es tracta d'un quadre del 1901, «Retrat de Mateu Fernández Soto», un dels més emblemàtics de l'etapa més trista del pintor malagueny, un moment crucial en el desenvolupament artístic de Picasso, ja que va deixar enrere les pintures acolorides i impressionistes per acostar-se a un estil més melancòlic. La descoberta, que formarà part d'una exposició de la Galeria Courtauld, té similituds amb altres obres del pintor, com —La bevedora d'absenta» o «Dona amb els braços plegats».
[Altres
informacions]
Qui no vulgui pols que no vagi a la Lluna
L'any 1969, en ple estiu, el 20 de juliol, els televisors en blanc i negre de l'època, a les poques cases que n'hi havia i als bars que oferien l'espectacle, retransmetien la primera arribada de l'home a la Lluna que ha passat a la història com el primer peu posat sobre la superficie lunar. El coet enlairat des de Cap Canaveral formava part de l'Operació Apollo 11 i era un dels estira-i-arronsa entre els Estats Units i Rússia, immersos en la Guerra Freda [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'astronauta Neil Armstrong va ser l'escollit perquè sortis de la nau i deixés l'empremta de la seva sola de bota lunar sobre la sorra aparentment sense vida de la Lluna. El mateix Neil Armstrong —en la ficció— és ara l'avi de la jove protagonista d'aquest nou musical, aquesta vegada, mai més ben dit, “molt espAcial”, de la companyia La Roda. La jove Armstrong vol ser astronauta com el seu avi. El temps ha fet que les dones accedeixin també amb més facilitats a les missions de l'espai. I amb el dietari del seu avi que li regala la mare recorda algunes de les operacions que cal seguir per sortir de la Terra i arribar a la Lluna.
[Altres
informacions]
Un antic hospital i centre d'interpretació de la Memòria Històrica del Priorat que alberga una de les col·leccions de cirurgia de la guerra civil es troba tancat des del temps de la pandèmia
El centre d’interpretació de l’hospital del Molar, al Priorat, alberga una de les col·leccions de cirurgia més destacades de la guerra civil. L’equipament està tancat des del temps de la pandèmia. Per revertir aquesta situació, un grup de suport al centre ha impulsat una recollida de firmes per reobrir l’espai de forma «imminent». El centre d’interpretació del Molar ocupa un edifici noble del segle XIX als terrenys de la mina Lussa. El primer pis es va museïtzar amb material sanitari i escolar de l’època de la guerra civil, entre els quals també hi ha la col·lecció del doctor Miquel Gras. L’equipament, que només va estar operatiu uns mesos, va haver de tancar arran del coronavirus i ha continuat tancat des d'aleshores. El projecte executiu espera conèixer quines actuacions són necessàries per garantir la seguretat al centre, aconseguir la llicència d’activitat pertinent i reobrir-lo a tot tardar en un any i mig.
[Altres
informacions]
Un pop en la seva tinta
Un esglai. Als espectadors que els agafi despistats, els pot semblar que el gremi del teatre ha entrat en revenja mafiosa i sanguinària. «He mort el pop!», diuen. I els més malpensats ja veuen el pobre Mago Pop trinxat i enviat a l'altre barri. Doncs, no. No és això. El Mago Pop continua fent les seves trapelleries traient-se, si no conills, sí que milers d'espectadors de la màniga que omplen al Paral·lel amb l'últim «Mar i cel» de Dagoll Dagom, tal com coneixem fins ara Dagoll Dagom. El futur no l'ha vist ningú. I Àngel Guimerà, més enllà del centenari de la seva mort, que s'ha commemorat el 2024, i més enllà de «Mar i cel», continuarà apareixent, ara sí, ara també, de la mà de noves generacions, com ho fa ara mateix en tres sales: «L'aranya», al Teatre Nacional de Catalunya; «Mar i cel», al Teatre Victòria; i aquest «He mort el pop», a la Sala Versus Glòries [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'espectacle, que forma part del programa de la Federació d'Ateneus de Catalunya i que ha fet una llarga gira per diversos escenaris del país, arriba madur i revisat en alguns aspectes a la sala convencional de Barcelona, seu de la companyia Apunta Teatre que el coprodueix amb El Maldà. L'escriptor Lluís Anton Baulenas (Barcelona, 1958), novel·lista i traductor, ha acaronat de tant en tant el teatre, menys, segurament, del que ell mateix voldria i del que el sector es mereixeria. I ho ha fet amb aquesta paròdia en clau de comèdia, si es pot dir així, de tres peces emblemàtiques d'Àngel Guimerà: «Mar i cel», «Maria Rosa» i «Terra baixa».
[Altres
informacions]
La vida continua sent bella
D'Elena Ferrante se'n sap ben poca cosa. És el pseudònim d'un “ésser humà”, diguem-ho així, amb un important èxit literari que s'atribueix haver nascut a la ciutat de Nàpols el 1943. ¿Home o dona...? S'accepten apostes. El relat «I giorni dell’abbandono», es va publicar el 2002 i ja se'n va fer una versió cinematogràfica l'any següent dirigida per Roberto Faenza. Però Elena Ferrante també es coneix aquí per la tetralogia de novel·les de «L'amica geniale», ambientada precisament al Nàpols dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, aparentment molt autobiogràfica pel que fa a la ubicació social i memorística, amb dues amigues com a grans protagonistes. De «L'amica geniale» es va fer també una exitosa sèrie televisiva de quatre llargues temporades [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra anònima d'Elena Ferrante, doncs, no és gens desconeguda per als espectadors catalans, sobretot a partir de la literatura. El que sí que representa una descoberta és la presentació al Teatre Nacional de Catalunya, com a coproductor que n'és, de la versió inspirada o basada, com diu l'autora, del relat «I giorni dell’abbandono», adaptat principalment al francès («Les jours de mon abandon»), amb moments fugaços en italià, per Gaia Saitta, la directora, dramaturga i actriu nascuda el 1978 a Itàlia, establerta a Brussel·les, cofundadora del col·lectiu IfHuman i artista associada al Théâtre National Wallonie Bruxelles.
[Altres
informacions]
Tulipes enverinades del Turó Parc
L'autor Jordi Galceran, que va traduir «Un déu salvatge» ja fa quinze anys, precisament per a la versió que es va estrenar aleshores, també al mateix Teatre Goya, amb el quartet Jordi Boixaderas, Roser Camí, Ramon Madaula i Vicenta Ndongo, feia servir alguna expressió com la de la cançó infantil «Arri, arri, Tatanet...» entre alguns altres diminutius. Era un dels trets característics d'aquella versió que va dirigir Tamzin Townsend. Ara ha estat el dramaturg i actor Pablo Macho Otero qui ha traduït novament «Un déu salvatge», de Yasmina Reza (París, 1959), i el seu tret característic és el de situar-la en el paisatge urbà de Barcelona, a la part alta, esclar, al Parc d'Eduard Marquina, més conegut com el Turó Parc, a Sant Gervasi, on diu que s'hi venen unes tulipes de color rosa, que l'amor s'hi posa, i un parc que no té punt de comparació, diu una de les dues mares de la història, pel que fa al nivell de seguretat, amb el Parc de l'Espanya Industrial, a tocar de Sants [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però la versió que dirigeix l'actor Pere Arquillué, que és qui protagonitza també un dels quatre personatges —el de l'advocat enganxat al mòbil i embolicat en un afer compromès—, aporta una nova mirada a l'obra de Yasmina Reza, autora també de l'obra «Art» —en la qual va treballar precisament Pere Arquillué—, de la que sembla que s'hagi manllevat el minimalisme blanc, amb el mínim attrezzo, quatre cadires de braços entapissades, una tauleta amb llibres d'art, els gerros amb les tulipes i, darrere, el taulell amb les begudes i els gots al descobert.
[Altres
informacions]
Suïssa és bona si la bossa sona
No fa ni quatre dies que el tema de la infertilitat o el desig de tenir descendència planava sobre l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya amb «L'aranya» d'Àngel Guimerà, que torna a aparèixer, aquesta vegada al Teatre Borràs, de la mà de la dramaturga Lucía Carballol, que va estrenar la versió original «Las bárbaras» a Madrid el 2019, dirigida per Carol López. La qüestió de fons d'aquesta versió catalana —o més ben dit: d'aquesta versió bilingüe catalanoespanyola— que dirigeix ara l'actor David Selvas, fa patxoca en coincidir amb la preocupació aranyívola de Guimerà de fa un segle. Qüestió universal, doncs, la de la descendència per a la qual el temps no passa mai [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. David Selvas ha creat una versió lúdica, amb tints de discoteca de fa cinquanta anys, i posant l'èmfasi en les tres protagonistes de l'obra, tres dones que han arribat als 65 anys —aquella edat mítica en què els avantpassats es jubilaven feliçment— i que miren enrere sobre el que ha estat o no ha estat la seva vida. Tres dones que expien els seus fantasmes i que confessen les seves contradiccions. Una, dedicada a l'exitosa carrera d'arquitecta, una altra que ha sacrificat la seva carrera artística musical per dedicar-se al marit i els fills, i una altra que ha estat feliç amb la vida matriarcal, ara que ha arribat a fer d'àvia i cangur dels néts.
[Altres
informacions]
El Teatre Arnau del Paral·lel serà una realitat el primer trimestre del 2027 després de dos anys de rehabilitació que comencen a la primavera d'aquest any
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el projecte revisat del projecte executiu de les obres de rehabilitació i adequació del Teatre Arnau, situat al districte de Ciutat Vella. Amb aquest tràmit, el Govern municipal dóna llum verda a l’inici de les obres de rehabilitació i adequació d’aquest històric equipament. L’inici de les obres està previst durant el 2n trimestre del 2025, i una planificació d’execució de dos anys, amb una finalització estimada al primer trimestre de 2027. La intervenció preserva l’essència del teatre de barraca, recuperant el seu patrimoni arquitectònic amb l’ús de materials com la fusta i el formigó vist. L’actuació s’executarà amb un pressupost de 10.174.841,02 euros. El projecte de rehabilitació del Teatre Arnau, anomenat “Boca a Boca” i desenvolupat pel despatx professional Harquitectes, va ser seleccionat el 2018 com la proposta guanyadora. Després d’una primera versió al 2021, ara s’ha aprovat la versió definitiva. La revisió ha comportat la supressió de la planta del soterrani, reduint la superfície construïda i optimitzant la distribució dels espais. Aquesta modificació respon a la necessitat d’adaptar l’equipament a les noves necessitats funcionals i operatives per tal de garantir un funcionament més eficient i adequat als nous usos culturals previstos. Pel que fa als usos culturals previstos, el teatre es concep com un espai polivalent que acollirà activitats d’arts vives, arts escèniques i altres manifestacions culturals que històricament s’han desenvolupat en aquest espai. El Teatre Arnau, inaugurat el 1894, és l’últim teatre de barraca que es conserva a Catalunya.
[Altres
informacions]
Un quadre inèdit de Salvador Dalí pintat a l'oli en la seva etapa de formació quan tenia només 17 anys surt ara a subhasta per 150.000 euros
Un quadre inèdit de Salvador Dalí surt a subhasta per un preu inicial de 150.000 euros, però es calcula que podria arribar a vendre's per 250.000 euros. És un bodegó pintat a l'oli que data del 1921, quan el pintor tot just tenia 17 anys. L'empordanès es trobava en plena etapa formativa, impactat per la mort recent de la seva mare, Felipa Domènech. Perdre qui era un dels principals suports de la seva voluntat per dedicar-se a la pintura li va generar una crisi personal que va marcar l'estil de la peça. Des de la casa Subarna Subastas han assenyalat que es tracta d'una oportunitat única per a col·leccionistes o institucions, ja que és estrany trobar quadres de la primera etapa de Dalí al mercat. La pintura mostra un Dalí explorador amb influències de l'estructuració geomètrica del cubisme de Juan Gris i els tons blaus i elements introspectius que el relacionen amb Picasso. El fons està dominat per un cortinatge blau que algunes obres del Greco també evoquen. La casa de subhastes ha explicat que aquest bodegó va suposar un exercici experimental de l'artista empordanès, que dota la pintura d'una atmosfera enigmàtica i emocionalment profunda.
[Altres
informacions]
L'any cultural comença amb una dimissió en bloc del consell de redacció de «Revista de Catalunya» per discrepàncies en el nomenament sense consens del nou director
El consell de redacció de «Revista de Catalunya», la degana de les publicacions en català, ha dimitit en bloc, segons ha anunciat en un tuit la directora sortint de la revista, Lluïsa Julià. Fa només uns dies es va anunciar el fitxatge com a director del politòleg i historiador Frederic J. Porta. En un comunicat, el consell sortint, que ha estat tres anys al capdavant de la redacció, del 2022 al 2024, integrat per Lluïsa Julià (directora) i Elisabet Armengol, Francesco Ardolino, Enric Pujol i Sílvia Tena, acusa el patronat de la revista de decidir unilateralment el relleu en la direcció per diferents circumstàncies i discrepàncies de criteris, entre altres causes. El comunicat assegura també que la direcció del Patronat anterior també ha cessat voluntàriament. La «Revista de Catalunya» té previst presentar el número 328, aquest febrer, a la Bibioteca Lesseps - Jaume Fuster. Fundada ara ha fet 100 anys, el 1924, per Antoni Rovira i Virgili, la «Revista de Catalunya» és una publicació sobre cultura catalana amb una mirada historicista i literària. Ara, el mateix web de la revista anuncia, des de la Fundació, que ha iniciat una renovació amb una aposta clara basada en el relleu generacional. Aquest relleu respon, segons la Fundació, a la voluntat d’afrontar els reptes de l’era digital, els nous hàbits de lectura i de relació amb la cultura i la captació de nous públics. El nou model de revista, diu, cercarà adaptar-se als nous temps i reconnectar alhora amb els seus orígens, amb un esguard crític i adaptat a les tendències i les idees de la Catalunya i de l’Europa del segle XXI. La renovació afecta a tots els òrgans de govern de la publicació (Patronat, Consell assessor, Direcció i Consell de redacció) i, contràriament al comunicat del consell de redacció sortint, la Fundació revela que la renovació afecta tots els membres anteriors els quals han estat cessats i no han dimitit voluntàriament.
[Altres
informacions]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2025 amb 29.538.392 visitants que han fet 64.689.622 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de gener del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.538.392 visitants i 64.689.622 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.804,2 visites de pàgines (12,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 44 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.752 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[Altres
informacions]
Anar a més bits de la setmana 
Bits d'agenda
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.
CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.
Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.
Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.
Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.
L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.
Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.
Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» 
Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.
Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.
Bits de la setmana
[diumenge, 16.02.25]
Una exposició de La Virreina mostra la trajectòria de Michel Rangon i la seva trajectòria de crític d'art i arquitectura considerada de les més importants de la segona meitat del segle XX a Europa
[dissabte, 15.02.25]
Jo mai mai havia menjat tants anissos feliços
[divendres, 14.02.25]
Diverses obres de Joaquim Sorolla, Anglada-Camarasa i Javier Marín que es van robar en un hotel de Madrid i una galeria de Barcelona fa tres anys s'han recuperat ara a Roma
[dijous, 13.02.25]
Els conservadors de l'Institut d'Art Courtauld de Londres descobreixen el retrat inèdit d'una dona amagat sota una pintura de Picasso
[dimecres, 12.02.25]
Qui no vulgui pols que no vagi a la Lluna
[dimarts, 11.02.25]
Un antic hospital i centre d'interpretació de la Memòria Històrica del Priorat que alberga una de les col·leccions de cirurgia de la guerra civil es troba tancat des del temps de la pandèmia
[dilluns, 10.02.25]
Un pop en la seva tinta
Anar a Bits hemeroteca 
Bits convidats
Cornabou
L'editor fundador de Thule Edicions, José Díaz Gutiérrez, escollit president de l'IBBY que té el projecte organitzatiu del futur World Congress 2028 a Barcelona.
Els Quatre Gats
Els aranzels de Casa Orsola.
Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.
El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.
Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.
Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.
Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.
El temps a Barcelona
| Edició | Avís
legal | Codi
deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 29.538.392 visitants i 64.689.622 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
