BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook

cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XXI - Núm. 6794


Bits del dia

Més de 150 professionals de les arts escèniques demanen l'amnistia per als presos polítics catalans, els exiliats i els represaliats arran del referèndum de l'1-O
Actors, actrius, productors de teatre, professionals del món de la dansa, de les arts escèniques, de la música; mags, directors artístics, escenògrafs i directors de festivals i teatres, entre d’altres, han demanat l’amnistia per als presos polítics, exiliats i represaliats encausats pel referèndum de l'1-O. Aquesta àmplia representació del món de les arts escèniques del país ha respost a la campanya de recollida de signatures promoguda per Òmnium Cultural. Entre els representants del sector de les arts escèniques hi ha directors de teatre com Julio Manrique, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres, Sergi Belbel, Lluís Danés, Ferran Utzet i Joan Lluís Bozzo, entre d’altres; actors i actrius com Anna Sahún, Lluís Marco, Marc Martínez, Sergi López, en Peyu, Sílvia Bel, Àurea Márquez, Queco Novell, Quim Masferrer, Rosa Andreu, Enric Majó, Montse Miralles, Miquel Sitjar, Maria Calvet, Lloll Bertran, Eva Gago, Diana Hermoso, Jaume Costa, Rosa Renom, Pep Planas, Pere Vallribera, Roser Batalla, Míriam Alemany, Carme Pla, Mercè Arànega, Miquel Malirach o Àlex Casanovas (president de l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Neus Aranda (presidenta del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya), Mònica Campos (directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya); Toni Casares (director de la Sala Becket) o Salvador Sunyer (director de Temporada Alta), Àngels Margarit (directora del Mercat de les Flors), o intèrprets de la dansa com Esther Bertomeu, Xevi Dorca, Lali Ayguadé, Pere Faura; del circ, com Anna Alavedra o Ignasi Pujol; de la màgia, com el Mag Lari, o altres artistes com el Tortell Poltrona, Pepa Plana o Jordi Pesarrodona
[web de signatures d'Òmnium Cultural]. De l’àmbit musical, hi ha Joan Ollé (director del Palau de la Música Catalana); Pere Camps (director del Barnasants); Gemma Recoder i Laura Duran (directora i directora artística del Canet Rock); Albert Guijarro (codirector del Primavera Sound) i Jordi Herreruela (director del Festival Cruïlla), a més de cantants com el raper Josep Valtònyc, Alguer Miquel, Judith Neddermann, Borja Penalba, Anna Roig, Ernesto Briceño, Caïm Riba, Cesk Freixas, Cris Juanico, David Carabén (Mishima), Feliu Ventura, Gerard Quintana, Guillem Soler (Búhos), Jordi Llorens (Músics per la Llibertat), Júlia Serrasolsas (Ginestà), Jan Riera (Catarres), Joan Dausà, Josep Bordes (Pepet i Marieta), Lluís Gavaldà, Joan Reig, Falin Cáceres (Els Pets), Montse Castellà, Natxo Tarrés, Pau Alabajos, Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Simón Esquivel, Xavi Sarrià, Gemma Humet, Jonathan Ripoll (El pot petit), Lluís Fortuny, Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), Pemi Rovirosa (Lax’n’busto), Celdoni Fonoll, Jordi Capdet, Carles Belda, Isidre Peláez, Alba Martínez (Sittah), La Tribut FM, Ratpentat, Marc Parrot, o Manel Muntañés (Acadèmia Catalana de la Música), fins a més de 150 noms, entre molts altres. [Altres informacions]



El cafetó
«El Messi amb botes sense el marquès de Carabàs»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el podcast o llegiu el text.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

«Sóc xarnego i independentista»
L'any 2016, el diputat Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va deixar anar aquesta autoidentitat des del seu escó del Congrés dels Diputats de Madrid: «Sóc xarnego i independentista». Si bé el terme “independentista" ja era usual aleshores, el terme “xarnego” havia caigut en desús des de feia molts anys. Però no per això s'ha de negar que durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, era un coixí lingüístic força estès quan això de la “correcció política” encara no s'havia inventat. No era estrany, doncs, entre els cinquanta i seixanta, escoltar amb un cert menyspreu com des de classes mitjanes o altes es definien com a “xarnegos” alguns dels immigrants que van arribar a Catalunya fugint de la pobresa de la postguerra civil espanyola a la qual el règim franquista de la Dictadura els havia condemnat. La frase “sóc xarnego i independentista” en boca d'un nét d'aquella immigració va sonar com una bufetada entre ses senyories. Xarnego i independentista era un còctel de mal pair per a segons quines fines oïdes cavernàries. [crítica íntegra i podcast a la revista digital Clip de Teatre] El cas és que Gabriel Rufián bevia de les fonts del partit que encara avui representa. El més que probable pròxim Honorable president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, també d'Esquerra Republicana de Catalunya, és un altre nét d'aquella generació, cosa que dóna a entendre quina és la capacitat d'acollida i de fusió que ha tingut Catalunya històricament i que moltes veus actuals que s'autoatorguen el dret de ser només elles "constitucionalistes" o "unionistes" voldrien ara esquinçar. [Altres informacions]

Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys considerada el segon descobriment arqueològic més important després de Tutankamon
Egipte ha localitzat sota la sorra de Luxor la Ciutat daurada perduda. Anomenada també L'ascensió d'Aton, es va perdre sota la sorra fa 3.000 anys i ara l'ha descobert, per sorpresa, un equip egipci dirigit per l'arqueòleg Zahi Hawass. Per fer-se una idea de la rellevància de la troballa, el Ministeri de Turisme i Antiguitats ha afirmat que és la ciutat més gran trobada mai a Egipte. Va ser el principal assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor, al costat del Nil. La ciutat va estar activa durant els regants dels faraons de la Dinastia XVIII. La va fundar Amenhotep III, un dels grans governants d'Egipte, novè rei d'aquesta dinastia, que va estar al capdavant d'Egipte des del 1391 fins al 1353 abans de Crist. En aquesta divuitena dinastia va regnar també el seu fill, Amenhotep IV/Akenaton, i es creu que Tutankamon en va ser l'últim faraó. Ara ha aparegut en bon estat de conservació, amb els murs gairebé sencers i estances plenes d'objectes de la vida quotidiana, cosa que ha permès la datació de l'assentament. Fins ara s'han desenterrat àrees de La ciutat perduda on han trobat una fleca, una gran cuina amb forns i peces de ceràmics per guardar aliments, on devia treballar un nombre important de gent, i un barri administratiu i residencial. També ha aparegut una zona amb motllos per fer amulets i objectes decoratius i una altra per fabricar maons, amb el segell del faraó Amenhotep III. L'urbs estava envoltada d'un mur en forma de zigzag, amb un punt únic d'accés, cosa que fa pensar que tenia una funció defensiva. [Altres informacions]

L'Institut d'Estudis Catalans publica el desè i últim volum de les «Obres completes» de Pompeu Fabra i acaba així el projecte de reunir l'obra del lingüista
El desè i últim volum de les «Obres completes» conté els índexs de mots, conceptes i noms propis del conjunt de l'obra del reconegut filòleg que significa la culminació de la magna obra lingüística de Pompeu Fabra. A través de més de 400 pàgines, el volum inclou addicions i esmenes de les publicacions anteriors. L'Institut d'Estudis Catalans també ha culminat la versió 2.0 del «Portal Pompeu Fabra», que incorpora canvis i millores en la interfície. L'objectiu dels índexs és facilitar la consulta dels volums anteriors que en conjunt ha estat una feina llarga, entretinguda i col·laborativa, segons els seus responsables. Pel que fa al Portal Pompeu Fabra, s'han fet canvis en la interfície, millores en la resposta i s'ha creat un nou tipus de cerca. Un dels aspectes que destaquen de la interfície és que s'ha incorporat la cerca en anglès. [Altres informacions]

«El Messi ambbotes sense el marquès de Carabàs»
Lionel Messi, amb la col·laboració d'Adidas, va regalar les botes, amb les quals va batre el rècord mundial de gols, 644, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). I ara el mateix museu les posa a subhasta per mitjà de Christie's per un preu de sortida entre 57.000 i 80.000 euros. Res, una ganga. El MNAC destinarà l'import que s'aconsegueixi al programa Art i Salut de l'Hospital de la Vall d'Hebron. El programa d'aquest any està dedicat a millorar la salut i el benestar dels infants amb malalties oncològiques o altres patologies greus i també a ajudar les seves famílies, especialment durant la seva estada a l’hospital [àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. La subhasta de les botes de Messi no va a cop de martell —a la una, a les dues i a les tres— sinó, tal com marquen els nous temps restrictius, es fa en línia durant uns quants dies, del 19 al 30 d'abril. I a veure qui en dóna més per les dues mítiques botes de Messi. La iniciativa permet recordar que les botes de Messi, gairebé tan famoses com les del gat amb botes i el marquès de Carabàs, es van exposar fa uns mesos, a mitjan febrer, a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. I és justament la mateixa sala Oval on no es va poder lluir en el seu moment aquell «Mitjó» gegant d'Antoni Tàpies que els detractors van rebutjar. [Altres informacions]

Els edificis del llegat Muñoz Ramonet construïts entre els anys 1917 i 1921, es convertiran finalment en un centre singular dedicat a la cultura, l’art i la ciència
Tant el conjunt d’edificis com els jardins situats al carrer Muntaner 280-292 i i Avenir 26-28 formen part del projecte del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet per convertir-los en un equipament multidisciplinari i de nova generació, amb un programa divers i dirigit a diferents tipus de públic dins del triangle que formen la cultura, l’art i la ciència. L’Ajuntament de Barcelona ha habilitat d’entrada una partida d’1,8 M€ per posar en marxa aquest projecte, amb la perspectiva d’obtenir en els pròxims anys, altres fonts de finançament. En conjunt els edificis sumen una superfície de 4.131 m2 i estan catalogats com a bé amb elements d’interès. Tots dos edificis així com una porteria que també es troba a la finca són obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Pel que fa al jardí històric, té una superfície de 3.568 m2, i és obra de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier. El llegat inclou, a més, una àmplia col·lecció d’art formada per nombroses pintures, escultures, tapissos, i objectes d’art decoratiu, part del qual ha estat objecte d'un llarg litigi entre la família i l'Ajuntament com a beneficiari. El nou equipament tindrà com a objectius: Conservar i interpretar el significat del llegat patrimonial (arquitectònic i de la col·lecció d’art) de Julio Muñoz Ramonet; organitzar una programació d’activitats culturals dirigides a un públic ampli; oferir un ventall d’activitats de lleure dirigides al barri, associades al jardí; construir i difondre un relat sobre el col·leccionisme artístic al segle XX; contribuir a l’estudi de les connexions entre la ciutat, la cultura, l’art i la burgesia al segle XX a Catalunya; facilitar la reflexió sobre l’art i la ciència al segle XXI i gestionar la Fundació Julio Muñoz Ramonet i el seu llegat. [Altres informacions]

La proposta «Galeria» de l'estudi UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein guanya el projecte del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que es preveu que sigui una realitat l'any 2023
El projecte planteja una plaça a tres nivells, una galeria urbana transitable, un passatge a través del transsepte de la Capella MACBA i permetrà desplegar la Col·lecció i potenciar un museu més participatiu i que interaccioni amb l’espai públic. El projecte «Galeria» redefineix les relacions entre l’edifici Meier, la plaça i el Convent dels Àngels, i, respecta el projecte que als anys 80 va desenvolupar Clotet i Tusquets, es contextualitza en el del Raval reconeixent l’estructura de patis i claustres dels antics convents que caracteritzaven el barri. Després de valorar les cinc propostes finalistes, el jurat ha resolt proposar com a proposta guanyadora del concurs de projectes la presentada sota el lema «Galeria». Amb aquesta actuació el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) guanyarà al voltant de 3.000 m2 i podrà desplegar en tota la seva Col·lecció en continu creixement des de fa ja 25 anys que, actualment, compta amb gairebé 6.000 peces i que ha esdevingut referent internacional. El projecte té en aquest moment un pressupost de 5,5 milions d'euros. [Altres informacions]

Barcelona commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República amb la «Primavera Republicana 2021. La Revolució Pública»
Aquesta iniciativa està formada per un seguit d’activitats que busquen reivindicar els valors d’aquella època. Conceptes plenament vigents avui dia com són l'educació i la sanitat públiques, l’esport i la cultura popular, el feminisme, el dret a l'habitatge o el sufragi femení són fills d'aquell temps. I, per això, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar en valor aquells elements de canvi i donar protagonisme al carrer, als espais de memòria i, sobretot, a aquelles fites que es van aconseguir impulsant polítiques públiques fonamentades en la igualtat i en la justícia social. Entre les activitats previstes hi ha espectacles de teatre, musicals, de dansa. El Born CCM i el seu entorn concentren les principals cites d’aquesta «Primavera Republicana 2021». L’artista Alba G. Corral ha dissenyat un mapatge commeratiu per a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, anomenat “Espurnes de ciutat”. L'acció artística es basa en els dos eixos de la Primavera Republicana: el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República (element d'alegria i de celebració col·lectiva), i la revolució pública (els valors republicans expressats en l’acció transformadora de la vida quotidiana i els drets i llibertats). S'instal·laran també tres nous faristols de memòria a La Casa Bloc de Sant Andreu, a l’Estadi Olímpic a Sants-Montjuïc i al Dispensari Central Antituberculós a Ciutat Vella, actual CAP Saye. [Altres informacions]

«¿Confinar per vegueries... o per “bulerías”?»
Qui ho havia de dir que una divisió territorial com la de les vegueries, que fa més de 40 anys que vegeta al congelador perquè els diferents partits polítics catalans no li han volgut treure mai la pols, ressuscitaria arran de la plaga del coronavirus. L'enrenou provocat amb l'enèsim confinament comarcal no acontenta ningú i coincideix amb caigudes espectaculars de grans noms de la restauració com Senyor Parellada, Cal Pinxo, L'Agut d'Avinyó i la cadena del famós Tickets del barri de Sant Antoni de Barcelona i quatre locals més del mateix grup. Cases rurals, hostals, restaurants i hotelets de muntanya tornen a posar-se les mans al cap per un tancament que els castiga a perdre queviures comprats i reserves fetes. Allò que abans del pont de Pasqua no deia ningú ara ho diu tothom: mobilitat i relax sense control igual a contagis. Més contagis, més hospitalitzacions. Més hospitalitzacions, més ucis. Més ucis més perill de baixes. A Anglaterra, la baixa més significativa és la del príncep Felip, marit de l'eterna reina Isabel II. Fa escassament quinze dies que tant ell com ella van ser exemple de nonagenaris vacunats. [àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX] A l'AstraZeneca només li faltava això. I aquí, es comencen a despenjar amb treure de la nevera, no les populars vacunes, sinó les vegueries. Mentre l'Ajuntament de Barcelona ha fet una crida a aconseguir el confinament per l'anomenada àrea metropolitana, algú s'ha adonat que els límits de l'àrea metropolitana són exactament els mateixos que els de la vegueria anomenada de «Barcelona». Eureka! Si la modernitat no funciona, apostem pel mediavelisme. [Altres informacions]

L'obra «Classe» dels irlandesos Iseult Golden i David Horan i la companyia Sixto Paz reflecteix les dificultats amb què topa un mestre vocacional en una escola amb alguns alumnes conflictius
«De gran vull ser mestre... o mestressa!» Un servidor, si fos de la companyia Sixto Paz, convidaria els espectadors a fer una reunió de pares i mares i compartir una estona amb els protagonistes d'aquesta obra de factura irlandesa, però que sembla absolutament ambientada en una escola catalana de barri. A l'escenari de «Classe» hi ha prou taules i prou cadires buides per posar-hi asseguts "pares" i "mares". D'aquelles taules i d'aquelles cadires tan típiques de les aules de P3 a P5, color blau, verd, lila o rosa, que es combinen en formes diverses com un joc de dòmino i que s'anomenen "trapezi". Amb cadires de conte dels nans de La Ventafocs i d'aquelles que, quan s'hi asseuen, als "pares" i les "mares" els sobren cames amb el cos encongit i els genolls gairebé tocant-los la barbeta. L'obra «Classe», de la dramaturga Iseult Golden i el dramaturg David Horan, és com un pack de tres obres en una. I no pas per la durada —hora vint aproximadament— sinó pel contingut [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És la història d'un mestre vocacional, Ray McCafferty (Pol López), que deixa la feina en una escola del centre de Hyde Park del centre de Dublín per anar a un barri perifèric amb un alumnat que és, diu ell, "genial" però amb algunes famílies que sovint faciliten el conflicte. És també la història d'en Brian i la Sarah (Pau Roca i Carlota Olcina) pares del Jayden (9 anys), que porten cinc mesos separats —és provisional diu Brian, és definitiu diu Sarah—; ella, dependenta en una carnisseria; ell, exmecànic entès en cotxes i ara taxista. I és encara la història d'en Jayden (Pau Roca) i Kaylie (Carlota Olcina), les dues criatures de 9 anys, companys d'escola, que s'estimen i s'odien a la vegada, que es treuen els drapets al sol com dos veïns adults de cases unifamiliars de barri obrer irlandès i que fan junts hores de reforç a càrrec del seu mateix mestre, McCafferty. Tres, he dit. Tres obres en una. [Altres informacions]

«Alícia al País d'AstraZeneca»
«Se m'han adreçat tantes vegades preguntant si seria possible imaginar una resposta a l'Endevinalla del Barretaire... L'Endevinalla, tal com es va inventar originalment, no tenia resposta». Això és el que diu Lewis Carroll el pròleg a la seva obra d'«Alícia al País de les Meravelles». Això mateix és el que es pot dir també en el cas d'«Alícia al País... d'AstraZeneca». D'un dia per l'altre, el nom d'AstraZeneca ha passat a formar part del vocabulari popular, com si fos un conte o una aventura d'una sèrie internacional. Se'n parla a la barra del bar, al metro, a la feina... AstraZeneca, AstraZeneca, AstraZeneca... [àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX] La crisi de la vacuna AstraZeneca ha posat al límit la incapacitat política en la gestió de la crisi del coronavirus. L'informe de l'Agència Europea de Medicaments, explicat en roda de premsa en directe gairebé a tot Europa, ha estat també un model de la paradoxa del que ha de ser una informació tranquil·litzadora. Mentre, per una banda, es diu que la vacuna AstraZeneca és eficaç, per l'altra, s'admet de la vinculació directa entre la vacuna i els casos de trombosi que han anat apareixent, sobretot, en dones i menors de 50 anys. [Altres informacions]

«Merci beaucoup, madame La Veronal!»
A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums... [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Molts d'ells, fa quinze o vint anys, eren a la porta del Mercat de les Flors o es movien per l'actual Casa de la Dansa al voltant de la regidoria dels espectacles de tota mena quan el Mercat era un mercat teatral de debò. I el teatre els va xuclar i engrapar per sempre. I de Montjuïc van passar al cel internacional, passejant en els últims anys els seus orígens amb orgull i identitat. Per això fan teatre-dansa o dansa-teatre o teatre-dansa-dansa-teatre... o el que sigui que és el que fan. [Altres informacions]

Es commemora el 200 aniversari del naixement de Charles Baudelaire considerat un dels precursors més importants de la literatura i la poesia moderna del segle XX
Charles-Pierre Baudelaire va néixer a París el 9 d'abril del 1821. El petit Baudelaire va ser criat per la serventa de la família, Mariette, que el poeta recorda en un poema «Les flors del mal». Orfe de pare als 6 anys, Baudelaire va viure amb angoixa el segon casament de la seva mare amb un veí amb de qui probablement ja havia estat amant, una experiència d'infància que el va marcar en la vida adolescent i adulta. Va ser expulsat de l'internat, va freqüentar la vida del Barri Llatí de la segona meitat del segle XIX i va començar una vida desordenada amb constants conflictes amb la família. Va ser addicte a les drogues i als ambients bohemis. Va ser assidu als prostíbuls i va mantenir relacions amb una prostituta jueva, un altre relació que apareix també a «Les flors del mal». El padastre va fer tot el possible per enviar-lo un temps als mars del Sud, un viatge d'un any i mig que el va portar fins a Calcuta. Però de tornada a París, va tornar a l'ambient que havia viscut de jove. Iniciat ja en els cercles literaris, va escandalitzar la societat del seu temps perquè va mantenir relacions amb una mulata que va inspirar alguns dels seus poemes considerats més brillants i també controvertits. A banda de fer crítica d'art i musical, va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe. La publicació el 1857 de «Les flors del mal» va provocar que fos considerada una obra que ofenia la moral pública i els bons costums, per la qual cosa va ser processat. Es va autoexiliar a Brussel·les on no va reeixir com a conferenciant d'art. La sífilis que havia contret li va provocar paràlisi, afàsia i hemiplegia, patologies que va patir fins a la seva mort a París el 1867. Moltes de les seves obres van ser publicades després de la seva mort. És considerat el precursor de la literatura moderna del segle XX. Diversos autors s'han acostat a l'obra mestra de Charles Baudelaire, «Les flors del mal»: Xavier Benguerel, el 1985, amb il·lustracions de Josep Maria Subiachs, a Edicions del Mall; Jordi Llovet, el 2008; i Pere Rovira, el 2021. Baudelaire, inesgotable encara. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimarts, 20.04.21]
«Sóc xarnego i independentista»

[dilluns, 19.04.21]
Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys considerada el segon descobriment arqueològic més important després de Tutankamon

[diumenge, 18.04.21]
L'Institut d'Estudis Catalans publica el desè i últim volum de les «Obres completes» de Pompeu Fabra i acaba així el projecte de reunir l'obra del lingüista

[dissabte, 17.04.21]
«El Messi ambbotes sense el marquès de Carabàs»

[divendres, 16.04.21]
Els edificis del llegat Muñoz Ramonet construïts entre els anys 1917 i 1921, es convertiran finalment en un centre singular dedicat a la cultura, l’art i la ciència

[dijous, 15.04.21]
La proposta «Galeria» de l'estudi UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein guanya el projecte del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que es preveu que sigui una realitat l'any 2023

[dimecres, 14.04.21]
Barcelona commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República amb la «Primavera Republicana 2021. La Revolució Pública»

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
La il·lustradora Roser Capdevila posa en mans d'advocats la utilització de «Les tres bessones» amb un guió alterat dins del programa de TV3, «X, la sèrie» i el capítol 3, «Pets vaginals», capítol que la cadena ja ha retirat preventivament de la plataforma digital.

Els Quatre Gats
Ja tenim nanosatèl·lit!

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 22.708.844 visitants i 48.022.079 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN