La Lady Di catalana
Sí, la Lady Di catalana. Aquesta és només una de les moltes personalitats que s'atribueix, o que es voldria atribuir, la Diva, com diu que l'anomena familiarment l'autor Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977), que ha elaborat la dramatúrgia d'aquest espectacle off que els d'El Molino no s'haurien de deixar perdre i que, de fet, parteix de la idea original del mateix protagonista —arran d'una agressió homòfaba que el coreògraf Roberto G. Alonso va patir el 2023 al carrer i que, malgrat que es parli d'una proposta multidisciplinar que barreja el teatre, la música i la dansa —això últim, diu, per justificar la subvenció del gènere— és sobretot un relat que es mou entre la biografia i l'autoficció, el somni i la frustració, però sempre amb una mirada irònica, escèptica, reivindicativa, indignada quan cal i fruit de la maduresa d'una llarga trajectòria artística [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Roberto G. Alonso va estrenar aquest espectacle en un marc tan poc habitual com l'antiga presó Model de Barcelona i dins del Festival Grec del 2023. Després d'una reposició al Centre de les Arts Lliures Fundació Joan Brossa i d'una gira per diversos escenaris, la seva adaptació ara a l'Off La Villarroel canvia segurament la percepció que en puguin tenir els espectadors. Tinc la sensació que, posat a l'escenari convencional guanya en calidesa i és encara més proper als espectadors. La metàfora de l'escenari fred de la Model —trist símbol de la repressió de la Dictadura— ajudava a inserir la seva reivindicació del transformisme i el col·lectiu travesti en un marc que, durant molts anys, el va negar i el va perseguir. [Altres informacions]

El cafetó
De les 4 capitals a les 9 vegueries
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

L'home que va supervisar durant més de vint anys la col·lecció d'art de la família reial britànica era en realitat un espia del KGB que filtrava informació a la Unió Soviètica
Tot i que és un episodi conegut perquè el va desemmascarar Margaret Thatcher el 1979, ara ha tornat a posar-se a primera línia arran que s'han desclassificat diversos documents oficials de l'MI5, el servei de seguretat britànic, i n'han transcendit més detalls. El més rellevant és que la policia no va informar-ne la reina Elisabet II --que va tenir Anthony Blunt, el membre del KGB, d'assessor— fins al cap de nou anys. Anthony Blunt va ser reclutat pels soviètics mentre estudiava a la Universitat de Cambridge. Era un dels “Cinc de Cambridge”, un dels grups d'espies més famosos del segle passat.Blunt va anar escalant dins l'establishment britànic, i el 1945 el rei Jordi VI el va contractar com a supervisor de la Col·lecció d'Art Reial. Durant els anys cinquanta, va començar a aixecar sospites, però sempre va negar qualsevol vinculació amb la Unió Soviètica. Fins i tot quan dos dels “Cinc de Cambridge” van fugir a Moscou i la intel·ligència britànica el va interrogar onze vegades. Quan, el 1973, el secretari va comunicar a Elisabet II el cas d'esionatge, s'ho va prendre amb molta calma i sense mostrar sorpresa, segons els documents desclassificats. Anthony Blunt va morir el 1983, als 75 anys, després d'una llarga malaltia i després que se li hagués retirat el títol de cavaller i de la Universitat de Cambridge. El cas ha estat inclòs en un dels episodis «The Crown». [Altres informacions]

Mor als 82 anys Oliveiro Toscani el fotògraf i publicista de les provocadores campanyes d'United Colors of Benetton que va crear polèmiques sobre el racisme, la religió i qüestions socials
El publicista italià va revolucionar el món de la publicitat a la dècada dels vuitanta del segle passat, quan va aterrar a United Colors of Benetton amb anuncis polèmics que parlaven de racisme, religió i tota mena de temes socials. Oliviero Toscani (Milà, 1942 - 2025) no era conegut pel gran públic, però el seu treball com a publicista de la marca de moda italiana Benetton sí que va traspassar totes les fronteres. L'estiu passat va explicar que tenia una malaltia rara i incurable: amiloidosis. Toscani va viure de ben a prop el món de la fotografia. El seu pare va ser el primer fotoperiodista del Corriere della Sera. El fotògraf italià va innovar el registre publicitari incorporant les guerres, els conflictes religiosos i fins i tot la màfia en les seves campanyes, centrades durant més de vint anys a posicionar una marca de roba. A banda de Benetton, Oliviero Toscani també va treballar, entre d'altres, per a altres marques com Chanel, Toyota, Prenatal o Fiorucci. Com a fotògraf de moda, va col·laborar en publicacions com Elle, Vogue, Esquire o Liberation, i se'l va guardonar amb nombrosos premis, com quatre Lleons d'Or o el Gran Premi de la Unesco. [Altres informacions]

Es recupera en un arsenal de França una pistola que el Grup Femení de l'Agrupació Municipal Republicana va regalar al president de la Segona República Niceto Alcalá-Zamora
L'arsenal descobert per la Gendarmeria francesa tenia 25 armes llargues, un subfusell, una metralladora STEN, 11 pistoles i més de 3.000 cartutxos. L'arsenal ha estat decomissat a un grup d'aficionats als camps de tir i al món de la caça i, entre tot el lot, ha aparegut una pistola històrica que va pertànyer a qui va ser president de la Segona República espanyola, Niceto Alcalá-Zamora. Es tracta d'una pistola Star model D damasquinada fabricada l'any 1932. Una arma-joia que li va regalar el Grup Femení de l'Agrupació Municipal Republicana en una visita a Eibar. Un record molt personal perquè a una banda de l'empunyadura hi ha gravada en lletra daurada la inicial del seu nom de pila (N de Niceto) i a l'altra aquest missatge: “Al primer ciutadà de la República. El Grup Femení de l'Agrupació Republicana d'Eibar”. Després de mesos d'investigacions, coordinades pel jutjat de Meaux, totes les sospites de la Gendarmeria van recaure en un grup de quatre persones, col·leccionistes d'armes, habituals dels camps de tir i aficionats al món de la caça. Tot l'arsenal no tenia registre oficial i s'espera la declaració dels detinguts per aclarir per quina via va arribar la pistola d'Alcalá-Zamora a les seves mans. Niceto Alcalá-Zamora es trobava de viatge a Noruega quan es va produit el cop d'estat contra la República del 18 de juliol del 1936. Això va fer que el president es quedés exiliat a França fins al 1941, quan es va traslladar a l'Argentina on va viure a Buenos Aires fins a la seva mort, el 1949. [Altres informacions]

La pols de la Laika que encara volta per l'espai
En més de cinc anys des de la seva estrena al Sant Andreu Teatre (SaT!), la companyia Xirriquiteula Teatre ha fet voltar per l'espai, mai més ben dit, aquesta delicada mirada a la gossa Laika, que l'any 1957 la Guerra Freda li va canviar la vida. Gossa de carrer de Moscou, l'atzar la porta a formar part, escollida entre tres aspirants de morro i cua com ella, de la cursa espacial dins de l''Spútnik, la nau que ha llegat el seu nom a múltiples recreacions en aventures literàries o de còmic. Laika, qui ho havia de dir, és la gossa que passa a la història de la humanitat com el primer ésser viu de la Terra que veurà casa seva des de milers de milions de quilòmetres lluny, sense tenir, com tenen ara alguns magnats, l'ambició de comprar un bitllet per anar, un dia o altre, a la Lluna [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és també la gossa que posa en boca de la humanitat l'ús i abús del regne animal i el maltractament. Només cal recordar que passarien gairebé cinquanta anys abans no es desvelés que Laika va morir al mateix interior de la càpsula de l'Spútnik unes quatre hores després que el coet s'enlairés. La causa: un probable sobreescalfament de la nau que va ser el primer coet artificial, per ambició de poder, que traspassava la barrera concedida només als avions convencionals. [Altres informacions]

La música folk i tradicional dels Països Catalans i la Mediterrània protagonitza el Festival Folk Internacional Tradicionàrius que arriba a la 38a edició
El tradicional certamen al Centre Artesà de Gràcia reuneix 65 propostes musicals i 14 presentacions de discos. El fil conductor del festival, que segons els seus responsables té un pressupost de 150.000 euros, és la Mediterrània, un desig de pertànyer a un territori i a una geografia, en contrast amb el nord, més atlàntic o l’ibèric; una visió de mar enllà, de sortir, viatjar i descobrir altres sons. I també mostrar el que fa mal, tenint en compte que és un lloc ple de problemes, conflictes i tragèdies. Té especial rellevància l’espectacle inaugural, «Mar Mur», que revisa amb noves veus i instruments el disc que van editar el 2010 els tres malaguanyats Jordi Fàbregas, Mauricio Martinotti i Joan Soler i Amigó, juntament amb Toni Torregrossa, a qui s'han afegit ara Marc Figuerola, Boris Pi i Alidé Sans. El Festival Folk Internacional Tradicionàrius també se centra en la música de les Illes i del País Valencià, amb els concerts de diversos intèrprets. Algunes estrenes del festival són el Vol. 2, de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, al Palau de la Música; el «Puja aquí dalt i balla», de Germà Negre, o el disc de títol homònim del grup Cafè d’Alger, liderat per Yacine Belahcene i Marc Serrats, que actuen en una vetllada titulada Mediterranean Clash Party, compartida amb dj Soumeya. L’eclecticisme del programa inclou l’etnojazz que comparteixen el sirià Talal Fayal i el català Oriol Marés o la col·laboració del prestigiós multiinstrumentista valencià Efrén López amb el Gran Conjunt de Música d’Arrel de l’Esmuc. [Altres informacions]

Es confirma que el 2024 ha estat l'any amb rècord històric del teatre català amb 3.118.673 espectadors a Barcelona i 92.794.694 euros de recaptació
Rècord absolut d’espectadors, ocupació i recaptació als teatres de Barcelona el 2024. El conjunt de totes les sales van rebre 3.118.673 espectadors (un 9,47% més que el 2023), van registrar una ocupació del 64,07% (un 6% més que l’any anterior) i van recaptar 92.794.694 euros (6.663.168 euros més que el 2023). Amb aquestes xifres històriques, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) confirma que el 2024 ha estat el millor any teatral de la història. També ho ha estat per a les sales de menys de 200 espectadors, que han aconseguit els millors registres en els mateixos indicadors que les sales grans: han batut rècord d’espectadors, d’ocupació i d’ingressos. La campanya Cap Butaca Buida i la de Nadal han estat especialment importants per assolir aquestes dades. [Altres informacions]

L'actriu nord-americana Sharon Stone narrarà el concert «Dream Requiem» de Rufus Wainwright amb l’OBC i l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana
L’actriu nord-americana Sharon Stone serà la narradora del concert «Dream Requiem» del cantautor i compositor Rufus Wainwright que interpretarà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Ludovic Morlot, el 25 de gener (Sala de Concerts, 20 h, cicle Palau 100). L’obra «Dream Requiem» de Rufus Wainwright és un encàrrec conjunt del Palau de la Música Catalana i L’Auditori i d’altres cinc auditoris internacionals: l’Orchestre Philharmonique Radio France, Filharmònica d’Hèlsinki, Royal Opera House de Londres, Los Angeles Master Chorale, The Netherlands Philharmonis Orchestra i RTÉ National Orchestra of Ireland. «Dream Requiem» també comptarà amb la participació a escena del Cor Infantil de l’Orfeó Català i la soprano Anna Prohaska. El mateix Rufus Wainwright serà a Barcelona per fer el seguiment dels assajos a L’Auditori i assistirà al concert al Palau de la Música Catalana. L’estrena del «Dream Requiem» va tenir lloc el 14 de juny a l’Auditorium de Radio France de París amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, el Choeur et Maîtrise de Radio France, la soprano Anna Prohaska i l’actriu Meryl Streep com a narradora, sota la direcció de Mikko Franck. [Altres informacions]

El complex del parc natural i l'edifici de La Ricarda castigat pel soroll dels avions de l'Aeroport del Prat es convertirà en un centre cultural després que l'ha adquirit el Ministeri de Cultura espanyol
La Casa Gomis, situada dins del parc natural de la Ricarda, al Prat de Llobregat, passa a ser propietat del Ministeri de Cultura espanyol amb l'objectiu de fer-la accessible a la ciutadania i convertir-la en un centre cultural. Fins ara, la casa propietat de la família Gomis-Bertrand es podia visitar de manera puntual durant alguns esdeveniments. Amb l'adquisició del govern espanyol per més de 7 milions d'euros, el complex quedarà obert al públic ja durant aquest 2025 i s'hi faran trobades i visites guiades. La Generalitat de Catalunya ja va declarar bé cultural d'interès nacional la Ricarda fa prop de quatre anys per protegir aquest patrimoni històric. Ara, la compra per part del Ministeri de Cultura espanyol n'assegura la preservació, tot i que no evita el perill que plana sobre el complex si l'ampliació de l'aeroport del Prat arriba mai a fer-se realitat. La Casa Gomis té un gran valor històric i artístic i és una peça clau en l'arquitectura racionalista del segle XX a Catalunya. A més a més, està situada al delta del Llobregat, un entorn ecològic protegit per la Unió Europea. L'immoble va ser un projecte encarregat per Ricard Gomis i Inés Bertrand a l'arquitecte Antoni Bonet, que la va projectar a distància, en una llarga correspondència epistolar, durant l'exili a l'Argentina. Es tracta d'una casa d'una sola planta amb una coberta ondulada construïda sota la copa dels pins. L'interior es manté intacte i conserva el mobiliari original. El disseny de l'edifici ja va preveure diversos espais polivalents destinats a acollir reunions o actes culturals. A més de servir com a residència de l'alta burgesia catalana, la Casa Gomis va ser un lloc de trobada d'intel·lectuals i artistes i es va convertir en centre de l'avantguarda musical i artística, refugi de les vetllades de l'anomenat Club 49, amb Antoni Tàpies, Joan Prats, el músic John Cage o el coreògraf Merce Cunningham, que hi van trobar un lloc de llibertat en la repressió de la Dictadura. [Altres informacions]

De les 4 capitals a les 9 vegueries
Sovint, sobretot a l'hora de repassar les temperatures, a l'hora del temps, explicar el trànsit o fins i tot parlar de les celebracions com la més multitudinària de les cavalcades de la Nit de Reis, els mitjans catalans, que esquiven tradicionalment el terme “província” per referir-se a aquesta estructura administrativa heretada de les lleis espanyoles, cauen en la trampa i parlen amb l'eufemisme de “les 4 capitals”. ¿Capitals de què...? Evidentment, per la rastellera que tot seguit enumeren, es refereixen a les quatre “capitals... de província”, aquelles que la cantarella de l'escola memorística en blanc i negre encara recorda: “Barcelonaaaa, Tarragonaaa, Léridaaa y Geronaaa”. Amagar l'ou no evita que es descobreixi la gallina. El terme “província” és —o almenys era— antipàtic i aliè a la història de Catalunya [comentari íntegre a la sèrie «El cafetó»]. A més, el malferit Estatut de Catalunya preveu la divisió territorial en vegueries, tot i que, per negligència política de tots els colors, es mantenen les anomenades “diputacions provincials”, gens buides de poder, ocupades pels mateixos representants polítics que, en veu baixa, reneguen de la “província”. Les províncies espanyoles procedeixen de l'absolutisme del segle XIX. Se les va treure de la màniga un tal Javier de Burgos, secretari d'estat de Foment, després que la Constitució del 1812 —la famosa Pepa perquè es va aprovar el dia de Sant Josep— ja va posar els primers fonaments. El 1833, mort el rei Ferran VII, la planificació reformista va entrar en vigor. I la centralització de l'estat ha rodat, i roda des d'aleshores, durant dècades i dècades. [Altres informacions]

Un exemplar exclusiu de «Tintín al país de l'or negre» adaptat al català de l'Alguer s'ha subhastat a Internet per 6.800 euros
Fa trenta anys, es va publicar una edició limitada de l'àlbum de Tintín, «Tintín al país de l'or negre». Aquesta edició s'ha convertit en una reliquia que persegueixen els col·leccionistes al preu que sigui, com ha passat recentment amb el resultat d'una subhasta per Internet que va arrencar amb 6.800 euros. Tintín ha estat traduït a més d'un centenar d'idiomes i dialectes. Però les edicions limitades són les més buscades pels tintinaires. Aquesta edició en alguerès va ser una adaptació de la traducció al català, per part de Joaquim Ventalló. Era l'any 1995, i setze joves algueresos es van encarregar de fer-ne la transcripció al dialecte del català de l'Alguer. Des de Catalunya, l'Editorial Joventut —que com se sap té els drets de Tintín al català des de sempre— va imprimir 400 exemplars de l'adaptació en alguerès, dels quals 250 es van distribuir de franc entre els lectors de l'Alguer. Entre les frases en alguerès d'aquesta edició, el text comença amb un “Ara! Ara! Venc lego”, en comptes de l'original “Ja va! Ja va! De seguida!” que pronuncia un benziner. Respon Dupont: “I deixi-me calqui gotera per a l'encenedor...”, en lloc de la frase “I deixeu-n'hi unes quantes gotes per a l'encenedor”. «Les aventures de Tintín» es poden llegir en català, des del 1964, publicades per l'Editorial Joventut gràcies al seu traductor exclusiu, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996), que va traduir tota la sèrie fins al 1987, quan ja tenia 88 anys. Un dels trets més significatius d'aquesta traducció és la inventiva en versionar en català la llarga llista d'insults i renecs que profereix el capità Haddock. Segons la filla del traductor, si el seu pare tenia qualsevol dubte en relació amb les expressions marineres emprades pel capità Haddock, ho consultava amb els amics mariners i pescadors d'El Port de la Selva, on passava l'estiu. [Altres informacions]

Per primera vegada en la història de la cavalcada de Reis de Barcelona els carboners canten en directe la cançó que els ha fet populars
Aquesta és una de les novetats de la cavalcada de Reis de Barcelona. La «Cançó del carbó» és una composició de José Manuel Pagan que varebre l'encàrrec de la directora de la cavalcada, la coreògrafa Marta Almirall, ja fa vint anys. La cavalcada de Barcelona s'ha convertit en un espectacle en viu amb grups de ballarins, cantants i intèrprets de tota mena, damunt les carrosses o a peu. Però la carrossa que desperta les emocions més entusiastes és la dels carboners. La popular «Cançó del carbó» fa un pas més aquest any pel fet que s'interpreta en directe pels mateixos carboners situats en una plataforma doble. El patge Gregori, un altre clàssic de la cavalcada, estrena també carrossa, més alta i més gran, amb un espai perquè els infants puguin deixar-hi els xumets, un altre ritual que s'ha convertit en obligatori per diverses generacions. La cavalcada d'aquest any dedica una mirada especial centenari del metro de Barcelona, que es commemora durant tot el 2025 després que s'inaugurés el 30 de desembre passat, data en què el 1924 es va obrir la primera línia entre Catalunya i Lesseps, l'actual L3 verda. Com a novetat escenogràfica, uns grans ulls, un impressionant nas, unes descomunals orelles i també una boca que no para de xerrar i tot amb una cançó que subtilment és un reconeixement a la trajectòria de la companyia de dansa Roseland Musical, dirigida per la mateixa directora de la cavalcada, Marta Almirall. [Altres informacions]

La revifalla abans de l'últim badall
El Pallars, que és la portalada del Pirineu, és un terreny adobat per encaixar-hi històries de por. Les llegendes del temps de la picor, les històries ancestrals a la vora del foc i, si estirem més el fil, fins i tot el culebrot contemporani del llogarret de la muntanya de Tor —el nucli dependent del poble d'Alins, de la Vall Ferrera, que ha posat entre l'espasa i la paret el periodista i investigador Carles Porta—, creen un imaginari idoni per fondre la ficció amb la realitat. La mort, les herències mal repartides o escamotejades, les enveges i les males arts entre parents són qüestions que poden trobar el seu xup xup en grans ciutats o nuclis urbans, però que es couen a foc lent i espetegant espurnes quan s'esdevenen en llocs apartats de muntanya. Els dramaturgs i guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso han escollit aquest espai bucòlic per ambientar «La presència», la seva història de por. I cal dir de por perquè quan es parla d'una “presència” sobrenatural, no es pot dir que ningú pugui estar tranquil del tot... ni a la butaca de la platea [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Què seria la por en una borda del Pallars si no hi hagués una tempesta de llamps i trons? Aquest efecte tan cinematogràfic és el que envolta els espectadors només entrar a la sala. Sort que no hi ha goteres virtuals perquè no tothom té el paraigua a punt ni l'impermeable plegat a la butxaca. ¿I d'una veuassa en off que sembla que vingui del més enllà què se'n pot dir? Doncs, que qui ha escollit anar al teatre ja sap el pa que s'hi dóna, sobretot si no silencia el mòbil perquè corre el risc de patir un atac de cor o, com a mínim, un atac d'angoixa. [Altres informacions]

La majoria dels escriptors catalans no consideren que el fenomen de la Intel·ligència Artificial els hagi afectat fins ara segons una enquesta recent del sector
Segons una enquesta feta a 380 escriptors catalans a través de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), un 80 % dels que hi han participat consideren que, ara per ara, la Intel·ligència Artificial no ha tingut un gran impacte en l'exercici de la seva professió d'escriptura. No obstant això, un 72,9% es mostren preocupats perquè desconeixen si les seves obres s'han fet servir per desenvolupar o alimentar sistemes d'IAG. Pel que fa al coneixement de la Intel·ligència Artificial, es pot dir que en els darrers cinc anys ha millorat: en aquest moment, el 51% dels autors enquestats té nocions bàsiques, força o moltes nocions sobre IAG, mentre que fa cinc anys només un 26,4% dels escriptors i traductors en tenia coneixements bàsics o avançats. Les dades d'ús de programaris d'IA per part dels autors literaris són relativament reduïdes: només un 24,3% n'ha fet servir en l'àmbit de l'escriptura o la traducció. La majoria (16,1%) diu que ho han fet amb la finalitat de provar una nova tecnologia, encara que també l'han fet servir per agafar idees (11%), traduir fragments concrets (8,9%) o adaptar textos propis (6,3%). Entre les aplicacions més utilitzades sobre la Intel·ligència Artificial, es troben les eines ChatGPT (20,5%), Copilot (5%), DALL-E (3,8%) o DeepL (4,2%). Pel que fa a l'afectació directa de l'ofici de l'escriptura, en general, els autors (80%) consideren que la IA no ha tingut gaire impacte en la seva tasca professional, malgrat que prop del 80% dels autors no sap si la seva obra s'ha fet servir per a desenvolupar o alimentar sistemes d'IAG. Només un 1% dels escriptors ha notat una disminució palpable dels ingressos arran de la irrupció de la Intel·ligència Artificial, una xifra que augmenta en el cas dels traductors literaris (9,4%), tot i que un 27,1% dels autors confessa que no ho sap. [Altres informacions]

El dramaturg Josep Maria Miró estrenarà dins la xarxa de la Federació d'Ateneus de Catalunya una obra sobre el Paral·lel dirigida per Xavier Albertí i amb les actrius Mont Plans i Aina Sánchez i l'actor Carles Cors
La companyia Le Croupier i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) programen per a aquest 2025 l’espectacle «Sicalíptiques», una obra del dramaturg Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i interpretada per les actrius Mont Plans i Aina Sánchez i l'actor Carles Cors. L'obra s'estrenarà l'1 de març al teatre d’El Centre Gràcia i, posteriorment, farà una gira pels escenaris de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC). «Sicalíptiques» és un espectacle basat en el Paral·lel com a porta d’entrada de la modernitat a Catalunya, que, a través del cuplet, recull el llegat d’aquesta època i geografia que és la gran vàlvula de transformació urbanística, política i social de principis del segle XX. Segons l’autor Josep Maria Miró, aquest gènere musical difícilment classificable i de doble sentit esdevé un autèntic manifest ideològic de la primera aparició d'una cultura de masses local. Les cupletistes es converteixen en les abanderades d’una dona nova, artista i empresària de si mateixa, i perfectament conscient que per construir una avantguarda cal explotar la provocació i l’art de escàndol. L'espectacle proposa un viatge pel gènere, els seus protagonistes i les seves històries i barreja música en directe, humor i sensibilitat en la recuperació d’aquest important patrimoni artístic i musical. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dimecres, 15.01.25]
L'home que va supervisar durant més de vint anys la col·lecció d'art de la família reial britànica era en realitat un espia del KGB que filtrava informació a la Unió Soviètica

[dimarts, 14.01.25]
Mor als 82 anys Oliveiro Toscani el fotògraf i publicista de les provocadores campanyes d'United Colors of Benetton que va crear polèmiques sobre el racisme, la religió i qüestions socials

[dilluns, 13.01.25]
Es recupera en un arsenal de França una pistola que el Grup Femení de l'Agrupació Municipal Republicana va regalar al president de la Segona República Niceto Alcalá-Zamora

[diumenge, 12.01.25]
La pols de la Laika que encara volta per l'espai

[dissabte, 11.01.25]
La música folk i tradicional dels Països Catalans i la Mediterrània protagonitza el Festival Folk Internacional Tradicionàrius que arriba a la 38a edició

[divendres, 10.01.25]
Es confirma que el 2024 ha estat l'any amb rècord històric del teatre català amb 3.118.673 espectadors a Barcelona i 92.794.694 euros de recaptació

[dijous, 09.01.25]
L'actriu nord-americana Sharon Stone narrarà el concert «Dream Requiem» de Rufus Wainwright amb l’OBC i l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 29.366.760 visitants i 64.319.968 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.