BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook

cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XXI - Núm. 6885


Bits del dia

La productora 3xTres de Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa commemora a l'octubre els 25 anys de la seva fundació i incorpora dos socis més: La Brutal i T de Teatre, dues companyies han fet del Poliorama un dels seus escenaris
La unió fa la força i on eren tres ara en seran cinc. Als pioners Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa —d'aquí ve que la productora es digui 3xTres— s'hi afegeixen ara dues companyies més: T de Teatre (que commemora 30 anys) i La Brutal, que en porta 15 de trajectòria. Les dues companyies han fet del Poliorama un dels seus escenaris en els últims temps. No per això, però, deixarà d'anomenar-se 3xTres, entre altres coses perquè s'hauria de dir 5xCinc. La temporada 2021-2022 del Teatre Poliorama, que és la seu principal de la productora, preveu una vintena d'espectacles amb 490 funcions de teatre, musical, òpera, comèdia i espectacles familiars. La productora 3xTres commemorarà aquesta temporada el 25è aniversari de la seva fundació. Entre les propostes de la nova temporada del
Teatre Poliorama hi ha l'esperat espectacle de La Brutal, «T'estimo si he begut», de T de Teatre; el retorn després de 10 anys de l'espectacle musical «Forever Young», que va produir i dirigir la companyia Tricicle; l'espectacle familiar «Bye Bye Monstre», de Dagoll Dagom, amb música de Damaris Gelabert; la recuperació de l'espectacle «Ovelles», de la sala Fkyhard i l'espectacle «Ramon», de Mar Monegal; i estrenes com «El perro del hortelano», que dirigirà Paco Mir; o el musical «I want u back - Michael Jackson» produït per WitnessLight Studios; «La fiesta del Chivo», dirigit per Carlos Saura, amb Juan Echanove; «The Opera Locos» de la companyia Yllana; i reposicions familiars com «Les croquetes oblidades» de Les Bianchis o «La bruixa de la Tramuntana», de Marc Rosich. Segons dades de la productora 3xTres, durant aquest quart de segle, el Teatre Poliorama ha reunit més de 3,5 milions d'espectadors, s'hi han estrenat 394 espectacles i s'hi han representat 9.288 funcions. [Altres informacions]



El cafetó
«Tinc una biblioteca farcida de diacrítics!»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el podcast o llegiu el text.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La nova directora del MACBA Elvira Dyangani Ose admet que s'hauria pogut evitar la polèmica dels acomiadaments si s'haguessin fet d'una altra manera
L'acceptació en general que la tria de la nova directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha generat en el conjunt del sector s'ha vist enterbolida per la polèmica dels cessaments de dos dels directius justament un dia abans de la presentació oficial d'Elvira Dyangani Ose (Còrdova, 1974), d'origen guineà, relacionada amb Barcelona pels seus estudis a la Universitat Autònoma i la Politècnica i que ha fet part del seu discurs en català, llengua que, entre altres, domina perfectament. La nova directora ha deixat clar que la polèmica s'hauria pogut evitar si el cessament s'hagués fet d'una altra manera, en referència als burofaxs que van rebre. I ha afegit que ella serà la directora del MACBA i que el gerent no està per damunt de la direcció. Els dos acomiadament de la conservadora en cap, Tanya Barson i del cap de programes públics, Pablo Martínez, havia generat dues dimissions de col·laboradores i un manifest signat per més de 300 persones del món de l'art. Elvira Dtangani Ose ha demanat a les institucions que la deixin treballar en el projecte presentat i que la ciutadania la jutgi per la seva feina, no per fets anteriors al seu mandat. L’objectiu de Dyangani és convertir el MACBA en una institució necessària, ha dit, que fomenti la pertinença, que contribueixi a crear i enfortir la comunitat que l’envolta. La nova directora vol un museu arrelat al Raval i que alhora tingui projecció estatal i internacional. Elvira Dyangani Ose ha recordat els seus orígens humils i els seus anys d'estudiant a Barcelona i fins i tot de quan va fer de guia del Modernisme. Després d'això, el seu currículum té un alt nivell internacional. [Altres informacions]

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil dóna per tancada una etapa de 35 anys i els últims 17 anys a Mollerussa després de cancel·lar l'edició del 2021 que es preveia excepcionalment per a la tardor arran de la situació sanitària
Segons ha fet públic l'Ajuntament de Mollerussa, aquest consistori de Pla d'Urgell i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), impulsor des del 1984 del certamen, han acordat cancel·lar l’edició del 2021 del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que s’havia previst celebrar excepcionalment a la tardor. Habitualment el Saló del Llibre Infantil i Juvenil tenia lloc a la primavera, però en l’última edició —la del 2019 perquè la del 2020 es va suspendre arran de l'alerta sanitària— ja es va anunciar que es preparaven canvis en el format de cara a la que havia de ser la 36a edició i la 18a edició consecutiva que es feia a Mollerussa (Pla d'Urgell). No obstant això, diu el comunicat fet públic, la incertesa de la situació arran de les noves restriccions sanitàries i les normatives a aplicar per aquest tipus d’esdeveniments n'ha fet suspendre l’organització i posposar-ne també la reformulació anunciada. La decisió deixa en l'aire l'històric Saló que havia començat el 1984 a Barcelona, generalment al Saló del Tinell, espai que, per raons de seguretat i agenda de l'Ajuntament de Barcelona fa una vintena d'anys es va haver de deixar i, després d'un intent no reeixit de fer-se rotatiu en diverses poblacions, s'havia consolidat a Mollerussa, un dels anomenats Municipi Lector que des del 2008 compta amb un pla de lectura establert. El ClijCAT té ara novament sobre la taula el dilema de trobar una alternativa al Saló —novament a Barcelona o fora de Barcelona—, un certamen que ha comptat sempre amb la col·laboració de les diverses editorials que publiquen llibres per a infants i joves, o de continuar amb el projecte de reformulació que s'havia anunciat en la clausura del 2019 a Mollerussa. [Altres informacions]

La Federació d’Ateneus de Catalunya prepara la celebració del cicle «Amen Sam (Nosaltres Som) sobre la cultura del poble gitano
La tardor del 2021 tindrà lloc en catorze ateneus de diversos municipis catalans el cicle «Amen Sam» sobre cultura del poble gitano, un projecte comunitari organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ”la Caixa”. El programa «Amen Sam» (Nosaltres Som, en llengua romaní) inclou un seguit d’activitats com concerts, tallers de percussió flamenca, de rumba catalana i de cuina, una exposició, cinefòrums i xerrades sobre Porrajmos (l’holocaust gitano), xerrades sobre la dona gitana i el feminisme romaní, i una exposició que tracta diversos aspectes del poble gitano, com la seva història, el seus símbols, l’idioma, l’art, la música l’educació, la discriminació i les persones gitanes conegudes. La concepció de l’Amen Sam també respon a un encàrrec del 6è Congrés d’Ateneus de Catalunya, celebrat el 2019, que consisteix a promoure la diversitat als ateneus, i apropar el model i la vida ateneística a aquests nous col·lectius. Després de més de 200 anys d’història contrastada, gairebé 180 entitats federades i prop de 90.000 associats a tot Catalunya, el moviment ateneístic ha trobat el moment per iniciar una fase expansiva. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu acull la primera representació a Barcelona del cèlebre musical «My Fair Lady» de Frederik Loewe basat en la comèdia «Pigmalió» de George Bernaw Shaw
Considerat el musical perfecte, «My Fair Lady», de Frederik Loewe, es pot veure per primer cop a Barcelona al Gran Teatre del Liceu. El musical en dos actes es va estrenar el 15 de març de 1956 al Mark Hellinger Theatre de Nova York. Posteriorment es va representar al Broadhurst Theatre i després al The Broadway Theatre, on va estar en cartellera fins al 1962. El musical es basa en la comèdia «Pigmalio»́ (1913) de George Bernard Shaw i compta amb llibret d’Alan Jay Lerner. Narra la història de la transformació d’Eliza Doolittle, una florista vulgar i malparlada dels baixos fons de Londres que s’acaba convertint en una dama refinada. La vida de «My Fair Lady» canvia quan un filòleg, Henry Higgins, la troba un vespre pels volts del Covent Garden mentre pren notes sobre l’accent cockney i decideix ensenyar-li a parlar correctament. Prèviament ha apostat amb el seu amic, el coronel Pickering, que aconseguirà convertir aquella “miserable” en una senyoreta distingida de l’alta societat. El director sevillà Alfonso Casado Trigo, que ha dirigit musicals com «Mamma Mia!», «La Bella i la Bèstia», «Els miserables» o «Miss Saigon», dirigeix l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu. El muntatge compta, entre altres, amb les veus d’Ellie Laugharne (Eliza Doolittle), Steven Pacey (Professor Higgins), Richard Suart (Coronel Pickering), Peter Polycarpou (Alfred P. Doolittle, pare d’Eliza), Nadim Naaman (Freddy Eynsford Hill) i Susie Blake (Mrs Higgins/ Mrs Pearce/ Cockney Woman). [Altres informacions]

El joc de la rodanxa. Crítica teatral de l'obra «La gavina» amb dramatúrgia i direcció d'Àlex Rigola que es representa a La Villarroel dins el Grec'21
¿Versió lliure, diu? La modèstia o un absurd complex de fals autor que porta a la butxaca el director Àlex Rigola segurament és el que fa que sigui ell mateix el que qualifiqui de “versió” a partir de l'obra de Txékhov el que en realitat es podria qualificar sense embuts d'“obra original”. D'acord que la “gavina” en qüestió sobrevola per damunt de la dramatúrgia del muntatge —¿o potser tampoc no és ben bé un muntatge sinó un taller o un “work in progress”?—, però fa la impressió que sense l'esmentada “gavina” la trama podria funcionar igualment i ningú no hi trobaria a faltar el vistiplau de Txékhov [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I una altra observació abans d'entrar en el que fa el cas: aquesta nova proposta d'Àlex Rigola té tantes “versions” com companyies o grups d'intèrprets s'hi posin, ja sigui abans, ara o en un futur, perquè la clau de l'obra és que precisament és el grup d'intèrprets, convertits en personatges protagonistes, els que fan que el guió enfili l'agulla per una banda o per una altra, tenint en compte que molts dels retombs del discurs, per no dir tots, estan condicionats per les experiències, les trajectòries, les contradiccions, les frustrcions o els pensaments dels propis integrants de cada muntatge. [Altres informacions]

L’Ajuntament de Barcelona adquireix 78 obres d’art contemporani amb l'assessorament del MACBA per formar part del fons d’art de la ciutat
Les obres adquirides procedeixen de 73 artistes, col·lectius i galeries amb seu a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana. La convocatòria, impulsada la primavera passada, va recollir 3.285 propostes. El MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) ha estat l’encarregat d’articular el procés de compra. Les obres formaran part del Fons d’Art de l’Ajuntament de Barcelona que les dipositarà en les diferents col·leccions de la ciutat i garantirà la seva circulació i visibilització. L’impuls d’aquesta mesura, presentada el passat mes d’octubre en el marc del tercer pla de suport al teixit cultural de la ciutat, compleix amb el doble objectiu de reconèixer i patrimonialitzar generacions que no estan plenament representades als fons públics i de fer arribar recursos al conjunt del teixit vinculat a l’art a Barcelona. [Altres informacions]

La Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya
La tradició popular atribueix a Sant Roc la fi de l’epidèmia de la pesta de l’any 1607. El poble va invocar la seva protecció, i el dia de la seva festivitat va ser el primer que no es va produir cap més mort. En agraïment, la població va fer el vot de vila, una prometença a celebrar cada any perpètuament la festivitat de Sant Roc com a prova de la devoció professada vers el sant. Tot i això, diverses investigacions recents confirmen que la festa ja es podria haver celebrat amb tota solemnitat abans de la construcció de la parròquia de Sant Maria d’Arenys, l’any 1575. Actualment, la Festa de Sant Roc és la festa major petita d’Arenys de Mar. El dia central és el 16 d’agost, festivitat de Sant Roc. De bon matí, els macips, noies i nois fadrins de la vila, es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i el cant dels goigs a l’església parroquial. Els elements festius d’interès de la festa són l’Ofrena, els Goigs i la Capta. L’Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, el qual s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires i la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte de la Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i l a fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís del jovent a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb els Goigs de Sant Roc, que són cantats a l’església de Santa Maria pels macips i la resta d’assistents. [Altres informacions]

El govern català declara Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric el Parc del Cementiri d’Igualada a la comarca de l’Anoia
L’equipament va ser dissenyat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, construcció per la qual van guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1992. Es tracta d’una de les millors representacions de l’arquitectura funerària contemporània de Catalunya. El cementiri, que està integrat en un espai enjardinat que ocupa una superfície de 34 hectàrees, es va construir entre els anys 1985 i 1994; posteriorment es va ampliar amb el crematori, projectat per Carme Pinós, dins d’un espai arbrat. En definitiva, els espais que ocupen el parc i que integren la part que es considera monument són: els nínxols, els panteons, la capella, l’edifici de serveis i, finalment, el crematori. El projecte es fonamenta en un llenguatge arquitectònic propi molt allunyat de la concepció dels cementiris tradicionals. L’interès principal d’aquest espai rau en la seva concepció, que parteix d’una visió integral de totes les instal·lacions pròpies d’un cementiri dins d’un espai natural. Per aquest motiu, la majoria d’instal·lacions es van plantejar semisoterrades i amb cobertes enjardinades. Un aspecte molt destacable és la situació estratègica dels elements arquitectònics: la capella, la zona dels nínxols, el crematori, etc. Tots ells flueixen en un recorregut processal, transcendent i amb una càrrega simbòlica sobre el cicle de la vida. Els elements que l’integren, el recorregut dels nínxols fins arribar a la zona dels enterraments, els mausoleus incrustats en el talús, la capella triangular de formigó armat inacabada, l’edifici de suport connectat a la capella i el crematori són en sí mateixos escenaris que configuren un paisatge singular. Els materials amb què està construït el cementiri d'Igualada són un dels altres aspectes a destacar. Els nínxols encastats en la topografia són de formigó així com la gran capella inacabada. Els paviments estan curosament triats en els diferents trams del parc-cementiri i lliguen completament amb els tonalitats del paisatge. Són materials terrossos, de pedra, de ferro i de fusta integrats en un projecte de jardineria que evoquen el paisatge difícil i dur del lloc. El Parc del Cementiri d’Igualada és un espai absolutament singular que ha esdevingut un referent en l’arquitectura funerària moderna; així ha estat reconegut per experts nacionals i internacionals que han visitat l’espai de manera regular des que es va construir. [Altres informacions]

El Patronat del Gran Teatre del Liceu reorganitza el Departament Musical i consolida i amplia el projecte encarregat al director Josep Pons que ha renovat el càrrec per quatre temporades
La nova organització del Departament Musical del Gran Teatre del Liceu té com a objectius la consolidació del projecte musical encarregat al director Josep Pons i l’ampliació del seu àmbit d’actuació per atendre noves necessitats del Teatre, tant artístiques, de nous formats i públics, educatives i socials. D’aquesta manera, Josep Pons renova com a director musical del Liceu per a quatre temporades addicionals amb l'encàrrec de solidificar el pla musical iniciat el 2012 i liderar la projecció de futur de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu. Conxita Garcia, directora del Cor, assumeix una nova responsabilitat com a adjunta a la direcció musical i Pablo Assante, agafa el relleu a la direcció del Cor del Teatre. El nou càrrec d’adjunta a la direcció musical del Gran Teatre del Liceu té tres àmbits principals d’actuació: assistència i assessorament musical al Teatre, suport transversal a diferents departaments del Teatre i col·laboració en projectes de perfeccionament i professionalització del departament. Pablo Assante ha estat director del Cor de teatres lírics internacionals com ara els de Dresden (Semperoper) i el Teatre Carlo Felice de Gènova, entre d’altres. També ha col·laborat amb el Teatro dell'Opera i l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia di Roma, o l'Staatsoper München, entre altres. En aquesta nova estructura del Teatre, Antoni Pallès amplia l’àmbit de responsabilitat i assumeix també el LiceuAprèn i el LiceuApropa, quedant com a director del Departament Musical, Educatiu i Social, i Josep M. Armengol queda designat director tècnic d’Orquestra i Cor. [Altres informacions]

Fabrice Murgia, director artístic del Théâtre National Wallonie-Bruxelles, que deixarà el desembre, dirigirà el projecte IT Teatre 2021 que s'adreça a l'alumnat graduat de l'Institut del Teatre per participar en una creació que es veurà el gener al Teatre Lliure
L’Institut del Teatre posa en marxa la cinquena convocatòria del projecte pedagògic IT Teatre amb l’objectiu de proporcionar a l'alumnat graduat de totes les especialitats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) l'oportunitat de participar en un procés creatiu i de producció complet. Enguany, s’ha convidat al creador escènic belga, Fabrice Murgia (Verviers, Lieja, Bèlgica, 1983), director artístic del Théâtre National Wallonie-Bruxelles, càrrec que deixarà el desembre, i també reconegut per la direcció de la companyia Artara. Fabrice Murgia dirigirà el projecte del curs 2021-22. Per segona temporada consecutiva, el projecte IT Teatre compta amb el suport del Teatre Lliure per a la producció i l’exhibició professional de l’espectacle que tindrà lloc, el mes de gener al Teatre Lliure de Gràcia. Fabrice Murgia es va formar al Conservatori de Liège. El 2009 va escriure i dirigir el seu primer espectacle, «Le chagrin des ogres». Un any més tard va crear «Life: Reset/Chronique d’un veille épuisée» i «Dieu est un DJ», una adaptació del text homònim de Falk Richter. El seu treball artístic l’ha portat a rebre l’any 2014 un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia en reconeixement al caràcter innovador del seu teatre. Fabrice Murgia utilitza diversos llenguatges escènics per parlar de problemàtiques generacionals. Els seus espectacles hipersensorials fan servir els recursos que ofereixen les tecnologies més avançades d’imatge i so a l’hora que dona una atenció privilegiada a la paraula i a la interpretació dels actors. Des de l’any 2018, l'alumnat graduat de l’Institut del Teatre ha tingut la possibilitat de conèixer els procediments creatius i posicionaments estètics de creadors com Carles Santos i Jordi Oriol (2017), Chokri ben Chikha (2018), Roger Bernat (2019) i Marta Pazos (2020). Els espectacles sorgits de cada any s’han pogut veure al TNC, al Teatre Lliure, al Festival Temporada Alta, al Grec Festival de Barcelona, al Festival de Teatre Contemporani de Valladolid així com en programacions específiques a Vic, Terrassa, València, Santiago de Compostel·la, Rotterdam i Gant. [Altres informacions]

Xavier Albertí tanca la seva etapa de director del Teatre Nacional de Catalunya 2013-2021 fent balanç amb més d'un milió d'espectadors amb el 79% ocupació de mitjana malgrat les restriccions sanitàries de l'última temporada
En vuit temporades, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha acumulat un total d'1.042.714 espectadors: 826.122 al Teatre de les Glòries i 216.592 espectadors a les gires. També ha tancat la majoria de les temporades per damunt del 80% d’ocupació i ha assolit el seu rècord històric d’abonats al TNC: 5.503 espectadors es van abonar a la temporada 2019-2020. Des de la temporada 2013-2014 fins a l’actual, el Teatre Nacional de Catalunya ha acollit 189 espectacles, 2.038 activitats paral·leles als espectacles i ha publicat 465 obres teatrals. Dels 189 espectacles programats, 43 són obres de teatre contemporani autòcton, 35 de patrimoni teatral autòcton, 30 de teatre clàssic universal, 20 de teatre familiar, 19 de teatre contemporani universal, 12 de música, 12 de dansa, 11 espectacles multidisciplinaris/social i 7 de circ. El gran gruix de la programació han estat les obres de teatre contemporani autòcton: 43 obres les quals han reunit més de 145.000 espectadors. Una de les funcions del Teatre Nacional de Catalunya com a servei públic és redescobrir i promoure el patrimoni teatral català. Gràcies als epicentres patrimonials, des del 2013 el TNC ha dedicat cada temporada a un determinat autor o gènere teatral que, per les raons que siguin, havien quedat fora del cànon teatral català malgrat la seva rellevància artística: Epicentre Pitarra; Epicentre Guimerà; Epicentre Brossa; Epicentre Lluïsa Cunillé; Epicentre Santiago Rusiñol, Epicentre Pioneres i Epicentre Paral·lel. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[divendres, 23.07.21]
La nova directora del MACBA Elvira Dyangani Ose admet que s'hauria pogut evitar la polèmica dels acomiadaments si s'haguessin fet d'una altra manera

[dijous, 22.07.21]
El Saló del Llibre Infantil i Juvenil dóna per tancada una etapa de 35 anys i els últims 17 anys a Mollerussa després de cancel·lar l'edició del 2021 que es preveia excepcionalment per a la tardor arran de la situació sanitària

[dimecres, 21.07.21]
La Federació d’Ateneus de Catalunya prepara la celebració del cicle «Amen Sam (Nosaltres Som) sobre la cultura del poble gitano

[dimarts, 20.07.21]
El Gran Teatre del Liceu acull la primera representació a Barcelona del cèlebre musical «My Fair Lady» de Frederik Loewe basat en la comèdia «Pigmalió» de George Bernaw Shaw

[dilluns, 19.07.21]
El joc de la rodanxa. Crítica teatral de l'obra «La gavina» amb dramatúrgia i direcció d'Àlex Rigola que es representa a La Villarroel dins el Grec'21

[diumenge, 18.07.21]
L’Ajuntament de Barcelona adquireix 78 obres d’art contemporani amb l'assessorament del MACBA per formar part del fons d’art de la ciutat

[dissabte, 17.07.21]
La Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar ha estat declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Els XXII Premis Llibreter 2021 distingeixen la novel·la «Àunia» del debutant català Ivan Vera i «La nena del far» de l'holandesa Annet Schaap a més de l'àlbum il·lustrat «Els estels» del quebequès Jacques Goldstyn.

Els Quatre Gats
¿Portaferrissa o porta barrada?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 23.076.285 visitants i 49.005.278 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN