BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció









Any XXIV - Núm. 7481


Bits del dia

Una investigació d'un grup d'arqueòlegs amb un sistema de mapeig amb làser des de Google descoreix una ciutat maia perduda a Mèxic
La sorprenent troballa de la ciutat anomenada Valeriana va tenir lloc durant una investigació amb un grup d'arqueòlegs, quan un dels estudiants va topar amb un sistema de mapeig amb làser. La troballa s'ha ubicat a Campeche, al sud-est de Mèxic, gràcies a una cerca a Google i aprofitant dades ja existents d'una recerca completament diferent. Per rastrejar la zona es va fer servir la tècnica LIDAR (Light Detection and Ranging), un sistema de teledetecció que permet mesurar distàncies mitjançant rajos làser. Permet definir estructures que hi ha sota terra, cobertes per vegetació densa, i generar models en 3D d'àrees específiques, en funció del temps que triga a tornar el senyal làser. Amb la tècnica LIDAR, els arqueòlegs van poder mapar detalladament una zona d'uns 122 kilòmetres quadrats. Van inspeccionar tres llocs diferents de la jungla i hi van identificar 6.764 edificis prehispànics.
Valeriana, la gran ciutat maia, que abasta uns 16,6 kilòmetres quadrats, ocupa el segon lloc en densitat d'edificis, darrere de Calakmul, considerat el centre urbà maia més gran de l'antiga Amèrica Llatina. Valeriana compta amb les característiques principals d'una ciutat capital: tenia temples piramidals, places, calçades que connecten diferents sectors, una pista on els habitants haurien jugat a pilota i estructures per a la gestió de l'aigua. Es calcula que aquesta gran ciutat podria haver estat la llar d'entre 30.000 i 50.000 persones entre el 750 i el 850 dC. Segons els investigadors, és més població de la que viu ara a la zona. [Altres informacions]



El cafetó
La caiguda del Mur a TV3
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia



I encara...

Es descobreixen frescos eròtics i pintures mitològiques en una petita casa de Pompeia decorada amb tot luxe que aporta una nova visió de l'evolució dels habitatges de l'època
Durant les excavacions de l'anomenada Ínsula dels Amants Castos a Pompeia s'ha fet la troballa d'uns frescos molt ben conservats. No són els primers que es troben en bones condicions a la ciutat sepultada per les cendres de l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC, però han sorprès els arqueòlegs. Aquestes pintures murals decoren un habitatge de petites dimensions, sense atri, com és l'estil de les cases de l'època, que, tanmateix, està ricament decorat. Els arqueòlegs anomenen aquest habitatge com la Casa de Fedra per un dels frescos relacionat amb el mite de la princesa cretenca Fedra i el seu tràgic enamorament del seu fillastre Hipòlit. A les dues sales situades al fons de l'habitatge en les que s'està treballant també hi ha altres escenes que decoren esplèndidament les parets inspirades en l'ampli imaginari greco-romà, detalla l'article. Una finestra al costat del quadre d'Hipòlit i Fedra obre espai a un petit pati on es feien obres en el moment de l'erupció, i s'hi va trobar el que sembla un petit forn, però que és un larari o altar familiar decorat amb rics motius vegetals i animals de fons blanc. La part superior està decorada amb una au rapinyaire volant, probablement una àguila, que sosté entre les urpes una branca de palmera. A la part inferior es veuen dues serps enfrontades al voltant d'un pilar amb ofrenes com una pinya, un ou, i el que sembla ser una figa i un dàtil. El fons està decorat amb branques d'arbust amb fulles lanceolades i baies grogues i vermelles sobre els quals es mouen tres pardals. [Altres informacions]

La caiguda del Mur a TV3
Gràcies, senyor director. Per fi, TV3 (àlies 3Cat) ha fet el que tants catalans esperàvem des de feia quaranta anys. Que el dia del 51è aniversari de la senyora Belén Esteban Menéndez, nascuda a Madrid el 9 de novembre del 1973, es convidés l'abans anomenada Princesa del Poble (del poble espanyol, s'entén) i que en un magazine, a l'hora de les bruixes, fins i tot se li fessin bufar les espelmes amb la conxorxa del públic, admirables conillets d'Índies que es van passar l'entrevista fent mambelletes quan el regidor del programa aixecava el cartell amb la indicació d'“aplaudir”. Gràcies, senyor director, per aquest 35è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, també un llunyà 9 de novembre, però del 1989 [comentari íntegre a la sèrie «El cafetó»]. És un detall que 35 anys després, la televisió que vostè dirigeix amb tant de zel hagi decidit fer caure també el mur de la catalanitat i el ridícul tarannà pagesívol de l'audiència de la televisió catalana per fer debutar dins el magazine «Col·lapse», sota la conducció de Ricard Ustrell, la senyora Belén Esteban Menéndez a qui l'esmentat presentador i director, no tenint-ne prou i conscient del lleig que TV3 havia fet a la senyora Belén Esteban, perquè mai havia trepitjat Sant Joan Despí, l'acomiadés amb la invitació que hi podia tornar un altre dia. [Altres informacions]

El somriure del més enllà
L'actriu Mont Plans es vesteix de negre. De dol. Un rosari a les mans. Un cabell blanquinós i el maquillatge blanquinós del més enllà. I apareix sobre un teló vermell davant d'un fons blanc lluminós que recorda el folre d'un taüt. El personatge està a punt d'aprovar el qüestionari per obtenir el passi a entrar a l'altre món. I perquè tothom tingui clar el que també els espera, fa que els espectadors siguin ja com ànimes en pena que han superat la mateixa prova de fa temps. Aquest és el recurs teatral que utilitzen tant ella com Òscar Constanti —una autoria, i diria també que una direcció, a quatre mans—, per explicar la història corrent i humana d'un personatge que ha viscut un segle, des del 1914, i que creix envoltada de la presència de la mort, després de néixer en una antiga funerària dels pares, i que acaba tocada deu anys per l'Alzheimer en una residència. Però es fa el miracle [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Perquè es veu que els miracles només són possibles en un altre món. I aquella memòria perduda que s'havia fos es recupera sobtadament quan és al llindar de la porta del més enllà. Aquesta dualitat entre la mort i la vida permet que l'actriu enganyi els espectadors amb un presumpte relat que ella sap tintar molt bé amb picossades d'humor, però sempre amb la naturalitat i la senzillesa amb què resol els seus personatges, que l'han fet inevitablement deutora de la seva llarga etapa amb La Cubana, i en altres ocasions amb Dagoll Dagom, però que això no hauria d'amagar el seu vessant dramàtic després de treballar també amb muntatges de directors com Xavier Albertí, Lourdes Barba, Sergi Belbel, Calixto Bieito o Paco Mir, entre altres. [Altres informacions]

Diversos col·lectius de pallassos catalans organitzen una gala en col·laboració amb l'associació Clown me in a favor d'una expedició solidària al Líban
La gala «Somriures per al Líban» té lloc al SaT! Sant Andreu Teatre (dimarts, 12, 19:30 h) a càrrec de l'associació Contaminando Sonrisas en col·laboració amb l'associació libanesa Clown me in i el suport de Pallassos sense fronteres. La gala solidària és una resposta als atacs d'Israel contra el Líban i pretén recollir fons de cara a una expedició solidària al Líban. Amb la complicitat de Pallassos sense fronteres, presenten un espectacle de circ que compta amb la participació desinteressada de nombrosos artistes del sector. Els organitzadors es veuen moguts per les notícies que parlen que els atacs de l'exèrcit d'Israel al Líban ja han provocat que es desplacin més d'un milió de persones en els últims mesos. Arran dels constants bombardejos, la població es veu obligada a viure en condicions extremadament precàries. En resposta a aquests atacs, l’associació libanesa de pallassos Clown Me In ha començat una gira d’ajuda d’emergència per portar l’alegria a les comunitats desplaçades. La gala «Somriures per al Líban» compta amb les actuacions de pallassos com Tortell Poltrona, Pau Palaus, Jimena Cavalletti, Mabsutins i Roi Borrallas; la cantant Celeste Alias, l’artista plàstic Txema Rico, el mag Pau Segalés, l’artista de suspensió capil·lar Amanda Wilson i Yldor Llach, especialista en bicicleta artística. [Altres informacions]

Un piano bar amb caramel
Les Impuxibles, les germanes Ariadna Peya i Clara Peya, s'han conjurat aquesta vegada amb el dramaturg Pablo Messiez en un treball d'investigació i recreació multidisciplinar sobre el consum, no pas sobre la societat de consum que cantava en Raimon, sinó el consum addictiu de les substàncies que comencen semblant bones acompanyants i acaben dominant perversament el cos i el pensament. A «Caramel», amb ressò camuflat de dolçor malgrat la duresa i l'amargor de la qüestió que el muntatge tracta, no s'hi parla mai de “drogues” ni de “consums” ni d'“addiccions”. Tot se sobreentén i tot ho mana el moviment, la música, la paraula, el gest, la il·luminació, el so i fins i tot les ombres que es perfilen darrere d'un mur vidrat de quatre cossos amb una porta d'accés a allò que podria ser un bar musical, o potser millor, com els agrada anomenar-ho a les germanes Peya, un piano bar que té una aparent pista amb quatre taules i una tarima amb l'instrument rei de les tecles que serveix a Clara Peya per posar banda sonora a tota la trama amb diverses composicions seves, totes originals per a aquest espectacle [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot un autèntic “caramel” de debò per anar desembolicant sense fer gaire soroll, a poc a poc, per portar-lo a la boca delicadament i paladejar-ne les sensacions que desprèn, sensorials sempre, més enllà del que vol ser la dansa a l'ús, per entrar en un domini del cos en moviment des que aquest moviment encara es controla fins que és el moviment el que controla i anul·la els personatges. [Altres informacions]

Els Buenafuente fan una francesilla
S'ho passen bé. Tots. I és el més important. Fa la impressió que els Buenafuente (la Sílvia i l'Andreu, hi falta la petita Joana que hauria fet el ple) han reunit uns quants amics (bé, és un dir, en tot cas, molts amics perquè tenen totes les localitats exhaurides abans d'aixecar el teló!) i s'han proposat fer-los passar una bona estona com si fessin teatre de saló al menjador de casa. Sense sofisticacions. Amb moltes ganes de ser graciosos més que només caure en gràcia. Fins i tot quan cau el teló, cau, de debò. I tot sempre tirant de veta del carisma universal de Don Juan, convertit aquí en Don Juan Tenorio Buenafuente. És imprescindible que una francesilla com aquesta compti amb intèrprets que, només sortir a l'escenari, els espectadors en facin de seguida una segona reinterpretació pel que en coneixen de les seves altres actuacions, sobretot les televisives. Això és el que passa amb els dos caps de cartell: l'actriu i còmica Sílvia Abril (que hi fa primer de salerosa Macarena, la cambrera de la taverna, i després d'innocent Doña Inés elevada al cub. I el comunicador i còmic (¿i també actor des d'ara?) Andreu Buenafuente, que hi fa, esclar, de Don Juan —un Don Juan molt Buenafuente sempre— barret de plomall al cap i espasa a la cintura. A partir d'aquí, ja tenim mitja feina feta [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però l'altra mitja no pot ser d'anar per casa ni enllestir-la amb una sabata i una espardenya. I vet aquí com hi destaquen també, en diferents papers, l'actor David Olivares (Ciutti per una banda i Don Gonzalo, per l'altra), l'actor Roger Julià (fent de Tornera i de Luis Mejías, esplendorós quan el deixen actuar) i l'actriu Anna Bertran, que ha demanat una excedència de La Selva de cal Grasset (aquí fent seriosament d'Abadessa i alguns altres papers secundaris còmics al cent per cent com el de Doña Ana de Pantoja i Don Diego el cec, i el de Brígida, esplèndid personatge per a tots els públics que sembla sortit d'un conte fantàstic). [Altres informacions]

La novel·la «Mecanoscrit del segon origen» de Manuel de Pedrolo commemora els 50 anys de la seva publicació i l'exposició «El meu mecanoscrit» dins del Festival 42 explora la seva aportació a la literatura catalana
Amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la publicació de la novel·la «Mecanoscrit del segon origen» i amb l’objectiu de revitalitzar el coneixement de l’autor Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, els Plans de Sió, la Segarra, 1918 - Barcelona, 1990) l’IBBYcat ha preparat una exposició que mostra les aportacions literàries i formals més rellevants que l’obra ha aportat a la literatura catalana. L'exposició «El meu manuscrit» forma part del Festival 42 de Gèneres Fantàstics (Fabra i Coats, del 6 al 10 de novenbre) i s’estructura en diferents capes pensant en diferents perfils de visitants, des dels lectors de gènere fins a lectors poc habituals del gènere de la fantasia. El fil conductor de l’exposició, per continuar amb la màxima coherència entre el contenidor i el contingut, és la reconstrucció, el refer, el reparar. Així com els protagonistes de la novel·la reconstrueixen un nou món, el visitant pot participar en la construcció de l’exposició, donant prioritat a les idees i paraules del text que més li ressonin o l’interpel·lin. Més endavant, els visitants es troben amb una exposició desconstruïda. I de la mateixa manera que la novel·la «Mecanoscrit del segon origen» s’inicia amb les runes d’un planeta destruït que l’Alba i el Dídac han d’aixecar de nou, els visitants poden anar bastint i modificant l’exposició tot manipulant i buscant en quin dels cinc quaderns que presideixen l’espai volen vincular les desenes de fragments del llibre que s’acumulen en una gran muntanya al centre de la sala, impresos en peces de fusta quadrades. També hi ha una petita col·lecció d’objectes i elements simbòlics repartits en l’espai entre els quaderns que conviden el visitant a la reflexió i la presa de decisions estretament lligades amb l’estratègia de supervivència que l’Alba i en Dídac es veuen abocats a seguir, i amb la perspectiva des de la qual ens posicionem a l’hora de reimaginar i reconstruir el món. [Altres informacions]

Una enquesta de la CEO constata que el 43% dels catalans que utilitzen les xarxes socials consumeixen vídeos virals i continguts d'influenciadors en espanyol
El retrocés de la llengua catalana no és ja un fenomen exclusiu del carrer —només cal comprovar aquests dies quina és la llengua vehicular quan parlen molts dels testimonis de la tragèdia del País Valencià— sinó que també és una constant a les xarxes socials on, precisament per ser en molts casos llengua escrita, podria semblar que no calgués utilitzar tant l'espanyol i fer-ho en català, sobretot després de mes de trenta anys d'ensenyament català a l'escola. El cas és que un estudi constata que només el 9% d'usuaris de les xarxes socials ho fa en català com a primera llengua. El 43% dels catalans, segons el mateix estudi, quan utilitzen xarxes socials, consumeixen vídeos virals, mems i continguts d'influenciadors, ho fan en espanyol. Un 29% opta tant en català com en espanyol i el restant 9% utilitza el català, que representen la meitat dels que ho fan en altres llengües (17%), segons l'última enquesta del CEO. El retrocés té a més, les batzegades judicials com la denunciada per Plataforma per la Llengua. En la mateixa enquesta del CEO, el 64% dels catalans estan d’acord que botiguers i cambrers hagin de tenir un nivell suficient de català per atendre als comerços. El mateix percentatge està d'acord que els treballadors públics hagin d'acreditar el català. Ho opinen 9 de cada 10 dels simpatitzants de partits com Junts, CUP i ERC, i 6 de cada 10 simpatitzants del PSC. El 60% creu que el català hauria de ser oficial a la Unió Europea i que el govern espanyol no ho ha fet tot per aconseguir-ho. [Altres informacions]

La companyia Roseland Musical commemora 40 anys amb la reposició de «Pinocchio», estrenat el 2011 i vist en diversos països des d'aleshores
La companyia Roseland Musical commemora el 40è aniversari de la seva fundació amb la recuperació d'aquest espectacle que durant gairebé 15 anys s'ha representat en molts escenaris d'aquí i de fora com el Canadà, Noruega, Romania, Mèxic, Colòmbia o Croàcia, entre altres. Crítica: Pinotxo, sí, el de sempre, el del nas llarg. Però teatralment sorprenent, suggerent i innovador. Els recursos digitals s'estan imposant per damunt de les posades en escena tradicionals. Si fins ara es mantenien discretament a les consoles de control, ara ja han saltat a l'escenari. L'aplicació dels tuls i la tècnica de les projeccions simultànies combinades amb els intèrprets estan donant resultats dinàmics, amb un acostament als efectes cinematogràfics i als videojocs que, com passa en tants altres àmbits, està fent els primers experiments en el teatre adreçat als més joves. Precisament per aquesta profusió tècnica, un espectacle d'aparent tall clàssic com «Pinocchio» traspassa fronteres d'edat i no es limita als primers espectadors [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. També els preadolescents, els adolescents i els adults hi troben cadascú el seu atractiu per constatar les possibilitats de les noves tecnologies aplicades a l'escenari. En aquest espectacle, considerat de dansa, només dos intèrprets hi fan els papers principals: Pinotxo i Gepetto. Però el llenguatge corporal contemporani s'acosta al registre que les noves generacions coneixen molt bé. Així, Pinotxo es construeix a partir de material aprofitat d'una sèrie d'objectes abandonats en un sac de runa que arrossega Gepetto. I, des del moment que Pinotxo pren vida, tota l'acció s'empara d'una mena de simulacre de tècnica en 3D —ep!, però sense ulleres especials— amb un tul frontal i un altre al fons de l'escenari que permeten reproduir espais i moviments en imatges que, mitjançant l'escenografia clàssica, seria impossible de reproduir. [Altres informacions]

¿“Borbonear” fins a enterrar-los al fons del mar?
Quan ja fa quatre anys, Joan Yago (Barcelona, 1987) es va proposar pouar en els tripijocs que s'amaguen sota les travesses i els rails de la xarxa ferroviària espanyola i les seves ramificacions cap a la butxaca foradada de la monarquia borbònica, no es podia pensar que el tren estigués a l'ull de l'huracà com hi està ara i com mai fins ara hi havia estat. Incidències gairebé diàries a les línies de rodalies, retards permanents, supressió de recorreguts essencials per obres, talls per avaries a la catenària —la famosa catenària!— o per robatoris de cable, el desgavell de les obres del corredor Mediterrani, que ha deixat el sud del país durant mig any desconnectat amb transbords caòtics i allargament del temps de segons quines rutes, són només algunes de les perles que et vénen al cap durant el discurs d'aquesta obra de caire documental, carregat de mala bava i d'una crua sàtira [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Mentrestant, a l'altra plat de la balança, se't fan presents les quantioses inversions en les línies d'alta velocitat, que han convertit la pell de brau en un dels llocs del planeta amb més trens bala per quilòmetre quadrat, ni que a vegades circulin a mitja capacitat en segons quines rutes i ni que només estiguin pensades per arribar a un sector elitista de la societat que els utilitza, no per a la massa treballadora que es desplaça sisplau per força diàriament en hores punta. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2024 amb 29.022.776 visitants que han fet 63.555.451 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.022.776 visitants i 63.555.451 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.498,8 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 48 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.648 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

Prop de la meitat de les pel·lícules que opten com a candidates als Premis Gaudí s'han rodat en català arribant així a una xifra rècord pel que fa a la llengua de la versió original
Els Premis Gaudí han batut, amb un 47%, el seu rècord històric de cinema rodat en català en les seves candidatures —el 2023 van ser un 40% i el 2022 un 32%— en una 17a edició que es mantindrà oberta fins al dia 29 de novembre i que compta amb un total de 75 produccions, 65 de catalanes i 10 d’europees. De les produccions catalanes que opten als >Premis Gaudí, 34 són llargmetratges de ficció, 12 documentals, 4 films d’animació i 15 curtmetratges. L’Acadèmia del Cinema Català ha fet oúblics els candidats en una festa a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona i enmig del sotrac de la notícia que assenyala el realitzador Eduard Cortès, membre de l'Acadèmia, com a denunciat per assetjament sexual a aspirants joves a actrius. Eduard Cortès ha treballat sovint a TV3 amb sèries tan conegudes com «Merlí». El pressupost mitjà dels llargmetratges de ficció en català puja un 27%, mentre que el cinema dirigit per dones cau del 47% al 34% el 2024. Els pressupostos de les cintes tampoc no deixen dades positives per a les directores: la mitjana dels pressupostos de cintes firmades per dones és d’1,9 milions d’euros, mentre que en el cas dels homes assoleix els 2,47 milions. Onze títols opten a la nominació a millor pel·lícula, entre els quals les exitoses «Casa en flames» i «El 47». La proclamació de les nominacions es farà el 5 de desembre a l’Auditori de La Pedrera i la gala del lliurament de premis se celebrarà el 18 de gener del 2025 a l’Auditori del Fòrum. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimarts, 12.11.24]
Es descobreixen frescos eròtics i pintures mitològiques en una petita casa de Pompeia decorada amb tot luxe que aporta una nova visió de l'evolució dels habitatges de l'època

[dilluns, 11.11.24]
La caiguda del Mur a TV3

[diumenge, 10.11.24]
El somriure del més enllà

[dissabte, 09.11.24]
Diversos col·lectius de pallassos catalans organitzen una gala en col·laboració amb l'associació Clown me in a favor d'una expedició solidària al Líban

[divendres, 08.11.24]
Un piano bar amb caramel

[dijous, 07.11.24]
Els Buenafuente fan una francesilla

[dimecres, 06.11.24]
La novel·la «Mecanoscrit del segon origen» de Manuel de Pedrolo commemora els 50 anys de la seva publicació i l'exposició «El meu mecanoscrit» dins del Festival 42 explora la seva aportació a la literatura catalana

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
L'Editorial Kalandraka es desvincula del Premi Internacional Ciutat d'Oriola de poesia per a infants després que el govern municipal hagi rebutjat la petició d'anul·lació dels judicis franquistes al poeta Miguel Hernández.

Els Quatre Gats
Codonys, codonys collia la tia Maria.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 29.022.776 visitants i 63.555.451 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN