BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció









Any XXII - Núm. 6924


Bits del dia

¿Vols venir, tu, rabadà...? Vull heretar!
La involució que pateix la societat del primer quart de segle XXI no passa només per l'amenaça climàtica, l'amenaça de la guerra nuclear o primitiva com la d'Ucraïna o l'amenaça de la pobresa energètica sinó també pel retorn a aquelles mesures naturals de fa cent anys que mantenien un cert equilibri ecològic i vetllaven el planeta en un estat de mínima conservació sense que criatures com Greta Thunberg haguessin de voltar pel món com una mena de nova mare Teresa de Calcuta per salvar la humanitat. Sense anar més lluny, aquesta mateixa primavera, un ramat de més de tres-centes cabres i ovelles ha pasturat per Collserola per remugar l'herbei i evitar així un dels perills d'incendi que assetgen els boscos amb la vegetació resseca per l'onada de calor
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Les ovelles —com les cabres, els cavalls o les vaques— són una part essencial per fer aquesta neteja natural i els neopastors de Collserola n'estan tan contents que diuen que hi tornaran a portar el ramat quan hagi passat el perill eixordador dels petards, les tronades, les traques i els focs d'artifici que els posen la pell de gallina. Als tres germans urbanites de la comèdia de Carmen Marfà i Yago Alonso l'herència de 512 ovelles d'un tiet avi de la muntanya els hauria anat com l'anell al dit si la tendència neorural aplicada a Collserola hagués estat de moda quan els va caure el llegat familiar al damunt. [Altres informacions]



El cafetó
«Català a la clandestinitat i coloms que parrupen»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.


L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El castell de Montjuïc es proposa recuperar més de mil metres quadrats de superfície coberta amb la renovació d'espais i l'obertura de noves sales d'exposicions i activitats
El castell de Montjuïc és un dels punts de Barcelona més visitats. I amb l'arrencada del Festival Grec, és també un dels espais a l'aire lliure, entre altres activitats. Les últimes estadístiques del castell de Montjuïc, del 2019, parlen de 900.000 visitants amb entrada de pagament. Amb les restriccions del 2020 i el 2021, malgrat les dificultats, les visites es van comptar encara en 190.000 i 385.000 respectivament. Es dóna el cas que el 85% dels visitants són estrangers amb un lleuger repunt del públic local en els dos anys de coronavirus. Per al 2022, el castell de Montjuïc preveu rebre 700.000 visitants en un progressiu acostament a les dades del 2019. Des que l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir la propietat, el 2007, del castell de Montjuïc s’ha buscat un canvi que capti l’interès de la ciutadania. Després del tancament, el 2009, del Museu Militar, s’han anat fent diverses actuacions de reparació i millora, seguint el pla director del 2010, a mesura que s’han tingut recursos. Els fons europeus Next Generation permetran donar un important impuls a la posada al dia del castell. Entre els 21 projectes del Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic del 2022, dotats amb 50 milions d’euros que sortiran d’aquests recursos de la UE, 3,7 milions es destinaran a aquesta fortalesa. Una acció prevista és urbanística amb la renovació de diversos espais i una altra és la rehabilitació de part de les antigues casernes i el segon cos de guàrdia. Entre millores d'infrestructura, hi ha la intenció de recuperar espais coberts per ampliar el programa d'exposicions i activitats que regularment s'organitzen en el recinte de Montjuïc, posant èmfasi en les arts escèniques. [Altres informacions]

La Generalitat de Catalunya adquireix l'únic plànol conegut del projecte original del pla Cerdà que mostra noranta illes de l'Eixample
L'adquisició ha costat a les arques públiques catalanes 11.000 euros. El 1855, el ministeri de Foment espanyol va ordenar a Ildefons Cerdà i al seu equip un plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona per a la formació del projecte de l’Eixample. Cerdà o algun col·laborador proper —l'autoria és desconeguda— va elaborar a mà una litografia que plasma de manera metòdica totes les particularitats del pla Cerdà. Amb llapis s'hi van dibuixar les illes urbanes i amb tinta negra el nom dels carrers, barris i alguns edificis. Es tracta de l'única planimetria coneguda del projecte original del pla Cerdà i des d'ara ha entrat a formar part de l'Arxiu Nacional de Catalunya. La planimetria que s'atribueix a Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876) està formada per prop de 90 illes urbanes de l'Eixample limitades pels eixos viaris principals, com la carretera de Madrid-València, la carretera de Sant Boi i la carretera del port. Al nord limita amb el recorregut del ferrocarril i a l’est amb la Barceloneta. L’Eixample creix a l’oest de la Barceloneta, situada a partir d’un eix sud-est/nord-oest que neix de les Drassanes cap a la carretera de València/Madrid. El dibuix correspon al plànol que es va imprimir per ordre del ministeri de Foment espanyol i consta de 36 fulls de 43x29 centímetres cadascun. [Altres informacions]

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya supera els 42.500 federats per primera vegada en més de 100 anys d'història
L’any 2021 el número de federats quan es va tancar l’any el mes de desembre es va situar en 42.313, una xifra que actualment ja supera els 42.500 federats, mil més dels que hi havia el 2019, abans de la crisi provocada pel coronavirus i el canvi d'hàbits de moltes persones, entre les quals una reconcialiació amb la natura. El creixement de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha conitnuat experimentant aquest fet. La feina realitzada des de les entitats excursionistes, l’augment de persones que fa activitats de muntanya i la millora en el servei que es dóna des de la mateixa federació, han estat factors claus. El creixement de llicències federatives també experimenta un augment pel que fa a les llicències femenines. Actualment la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) compta amb 16.061 llicències femenines. L'entitat, a més, facilita els tràmits de federació mitjançant internet. [Altres informacions]

Microsoft incorporarà els recursos del projecte AINA als seus serveis i aplicacions de veu segons el Protocol per al Desenvolupament i la Innovació en el Sector TIC
El Protocol ha estat signat pel govern de Catalunya i la companyia tecnológica Microsofot. AINA és una iniciativa basada en intel·ligència artificial que té com a objectiu llançar el primer corpus de veu en català. L'acord amb Microsoft també inclou diverses mesures orientades a la digitalització dels serveis de la Generalitat de Catalunya. Entre altres, es preveu posar en marxa una iniciativa pionera a Europa per desenvolupar models de treball híbrid amb l'objectiu de facilitar escenaris de treball remot. Tots aquests recursos creats amb AINA podran ser aprofitats per empreses per tal d'incorporar el català. El projecte AINA no té encara data definitiva perquè es troba en fase d'enregistrament de veus. A més d'aquest acord, el conveni entre la Generalitat de Catalunya i Microsoft contempla cinc eixos més orientats a la digitalització. Un dels àmbits preveu desenvolupar models de treball híbrid i desplegar plataformes per als treballadors de la Generalitat que permetin treballar a distància i també inclou accions enfocades als serveis de la salut amb la intenció d'explorar les possibilitats que ofereix el Big Data, la tecnologia blockchain o la intel·ligència artificial en un sector clau com és la salut. El pacte contempla la posada en marxa d'una plataforma on estiguin disponibles les dades geoespecials que capturen els nanosatèl·lits de la Generalitat de Catalunya, el primer enviat, l'Enxaneta i el segon en preparació, el Menut. [Altres informacions]

Dos grans conjunts pictòrics de Josep Maria Sert es mostren en una exposició de la Fundació March a la seu de Madrid
L'exposició «Josep M. Sert. Recuerdos y evocaciones» mostra dos dels conjunts pictòrics que Josep Maria Sert va crear per a grans col·leccionistes privats, entre els quals destaquen amb força una quinzena de teles d’«Els records meravellosos» (1916). Es tracta d’un conjunt realitzat per a sir Saxton Noble, magnat londinenc del ferrocarril, i creat en plena Gran Guerra. També s'hi poden veure els cinc paravents d’«Evocacions espanyoles» (1942), constituïts per vint-i-set panells de quatre metres d’alçària calçats amb rodes destinats a la sala de música de la residència del banquer Juan March [més informació aquí]. Són pintures negres sobre fons daurat en què es representen escenes i paisatges mediterranis, amb castellers inclosos. Josep Maria Sert va renovar la pintura mural amb treballs en edificis públics i privats, civils i sagrats, d’arreu del món. Des de la catedral de Vic fins a la Societat de Nacions a Ginebra; des del Saló de Cròniques de Barcelona fins al Waldorf Astoria o el Rockefeller Center novaiorquesos, sense oblidar els Ballets Russos de Diaghilev i palaus i castells de nobles i multimilionaris a mig món. Segur de si mateix, gran negociant, seductor, desmesurat, amant de la bona vida, amic de Colette i Proust, tità de la pintura amb un estil deutor dels frescos barrocs i pròxim a l’art déco que va triomfar en el seu temps, però sobretot un dels grans personatges de l’elit cultural europea d’entreguerres, passat al bàndol franquista després de l’incendi el 1936 de la catedral de Vic per milicians, Josep Maria Sert (Barcelona, 1874 - 1945) va reflectir l’estil de vida de la societat en què es va moure. [Altres informacions]

El restaurant 4Gats compleix 125 anys de cultura, fogons i modernisme mirant al futur amb la intenció de recuperar la clientela barcelonina
L'històric restaurant 4Gats fa 125 anys. Bressol del modernisme, l'establiment del carrer de Montsió, núm. 3 de Barcelona va obrir les portes el 12 de juny de 1897. Aquell any, l'empresari Pere Romeu i els pintors Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van posar en marxa l'espai als baixos de la Casa Martí, en un edifici de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Va ser creat inspirat en el cabaret Le Chat Noir de París. L'origen del nom va sorgir quan Miquel Utrillo i Pere Romeu estaven donant forma a l'obertura del restaurant i ho comentaven als seus coneguts. La resposta més repetida va ser: «Sereu quatre gats!». Tot just aixecar la persiana, el restaurant 4Gats es va convertir en un referent cultural de Barcelona. Organitzava tertúlies a les quals assistien personatges il·lustres com Antoni Gaudí, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Ricard Canals, Adolf Mas, Manolo Hugué, Isaac Albèniz, Enric Granados, Lluís Millet o Ricard Opisso. Però també hi anava un jove pintor de 17 anys que acabava d'arribar a Barcelona. Es tractava de Pablo Picasso. Va ser així com el 1899, Picasso va fer la seva primera exposició individual al mateix restaurant i va crear la imatge de la carta. Des dels 4Gats també es van promoure revistes com «Pèl i ploma» i la revista «4Gats» que ara la família Ferré que regenta el restaurant ha recuperat amb motiu de l'efemèride. [Altres informacions]

L'exposició «Els llibres malferits de la UB» mostra els danys més habituals que ha patit part del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona
El fons bibliogràfic patrimonial de la Universitat de Barcelona representa un tresor incalculable, tant des del punt de vista quantitatiu —conserva més de 120.000 obres impreses entre els segles XVI i XVIII, així com més de 1.000 incunables— com qualitatiu, que procedeix majoritàriament dels convents desamortitzats. No obstant això, la història d’aquest destacat patrimoni també amaga episodis desconeguts de maltractament i danys deguts a diferents circumstàncies. L’empremta del temps al CRAI Biblioteca de Fons Antic recupera aquesta història poc amable per documentar una selecció de casos. S'ha reconstruït una “dolorosa” realitat amb la selecció de 14 obres classificades segons el tipus de dany que han sofert: forces naturals, és a dir, els malferits per l’acció dels animals, humitats o incendis, representada a les vitrines de “Devorats” i “Socarrimats i mullats”; mal ús per part dels lectors i dels bibliotecaris a les vitrines de “Mutilats”, “Gargotejats, apropiats i empastifats” i Desmembrats”; i l’efecte de la censura eclesiàstica que es pot veure en nombrosos volums de la col·lecció. Dins la vitrina de “Desmembrats” es presenten alguns exemples de portades soltes que documenten la mala praxi institucional durant els anys 30 del segle XX. Segurament que per falta d’espai i amb l’excusa del seu mal estat de conservació, es va decidir eliminar una gran quantitat de volums dels quals es van guardar només les cobertes i les enquadernacions. Es calcula que es van llençar uns 67.000 llibres. [Altres informacions]

El Museu Pau Casals del Vendrell reobre amb un nou planteig museogràfic i la rehabilitació integral de l'edifici d'estiueig del músic coincidint amb el cinquantè aniversari de la Fundació que porta el seu nom
Després d’un any d’obres, la visita s'ha apliat amb nous audiovisuals i altres recursos tecnològics que permeten veure el músic Pau Casals en acció: tocant el violoncel, dirigint l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i fent lliçons magistrals amb músics joves als Estats Units. La intenció és explicar als visitants que Pau Casals no només va ser un brillant violoncel·lista sinó que també va ser compositor, director, intèrpret i mestre. El nou recorregut també reivindica la vigència dels valors de Pau Casals amb un audiovisual al final de la visita que inclou escenes d’imatges de guerres i camps de refugiats d’arreu del món, fins i tot de l'actual guerra d’Ucraïna provocada per la invasió del genocida Vladímir Putin, intercalades amb missatges pacifistes del músic, que va dir d’ell mateix que abans que músic era home i que la seva obligació era lluitar pel benestar de la humanitat. Una altra sala del remodelat Museu Pau Casals nova és l'anomenada dels Sentiments que incideix en el músic compromès com per exemple la seva negativa a tocar a la Rússia estalinista, a l’alemanya nazi, a la Itàlia feixista i a l’Espanya franquista, les diferents visites a les Nacions Unides i l'extensió d’«El pessebre» en auditoris de tot el món. En una altra sala es poden veure els premis que Pau Casals va rebre al llarg de la seva vida en una demostració del seu prestigi internacional. Cal tenir en compte també que tot el mobililiari i les peces d'art que es troben en el recorregut del museu van ser propietat de Pau Casals. [Altres informacions]

La cava xampanyera Codorníu convoca per segona vegada en 125 anys un concurs de cartells com va fer el 1898 en plena eclosió del Modernisme
En aquell primer concurs, hi van participar artistes com Ramon Casas, Miquel Utrillo, Julio Tubilla i Oleguer Junyent. D'aquella iniciativa s'han fet populars nombrosos cartells que formen part de l'art pictòric del Modernisme. La iniciativa es repeteix 125 anys després amb la convocatòria del Concurs Codorníu Ars Collecta, que adreça a dissenyadors, publicistes, il·lustradors i tota aquella persona més gran de 18 anys que exerceixi arreu del món. Del Modernisme del 1898 a la internacionalització del 2022. Els aspirants poden presentar les seves obres en qualsevol format i tècnica adequats a l'estil d'un cartell publicitari fins al 21 d'agost. Un dels requisits imprescindibles de la convocatòria és que el cartell ha d'incloure el logotip de la marca de xampany i també una de les ampolles de la col·lecció Cordorníu Ars Collecta. Les bases preveuen cinc premis, un primer guayador de 10.000 euros i quatre finalistes de 2.000 euros cadascun. El veredicte es farà públic el mes d'octubre i el jurat està integrat per experts internacionals del món de l'art i el disseny com el director d'Il Giornale dell'Arte,Alessandro Allemandi; la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes; l'artista Antoni Muntadas; el director del Museu Munch d'Oslo, Stein Olav Henrichsen; la consultora i especialista en art, arquitectura i comunicació Pati Núñez, i el CEO de Raventós Codorníu, Sergio Fuster. [Altres informacions]

Jaime Camino protagonista d'una exposició a la Filmoteca de Catalunya que parteix d'un guió inèdit que el cineasta no va poder veure acabat a causa de la malaltia
L’exposició «Jaime Camino. No tan de pressa!» parteix d’una imatge del seu film «Llums i ombres»: el nen embadalit davant el quadre de «Las meninas» fins que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El visitant fa el mateix, però substituint Velázquez, Felip IV o la infanta Margarita pels protagonistes de Jaime Camino (1936 - 2015). S'hi veuen en sis peces audiovisuals en què les imatges originals es conjuguen amb altres de rodades contemporàniament en escenaris que hi dialoguen. I totes elles embolcades per textos del mateix cineasta, molts d’aquests inèdits i llegits pel seu fill Teo. Sense oblidar les intervencions de María Teresa Vega de la Iglesia, mare del cineasta, que reconstrueix episodis d’allà on no arriben els records personals. Tal com explica el director de la Filmoteca de Catalunya, cada pantalla de l'exposició «Jaime Camino: No tan de pressa!» correspon a un dels àmbits temàtics i, com si es tractessin de notes a peu de plana, està envoltada de pàgines dels guions originals, partitures de les bandes sonores, documents de producció o plans de rodatge, fotografies de plató i objectes tan personals com el barret del cineasta o el Gaudí d’Honor. El títol de l’exposició remet a un episodi dramàtic de la seva biografia i el conjunt és un retrat de la seva personalitat a través dels seus films, plens de referències autobiogràfiques. La meitat parla de la Guerra Civil: del retorn d’un brigadista internacional a España otra vez, de Gelida durant Las largas vacaciones del 36, de l’entrada dels insurgents a El llarg hivern, de les contradiccions al bàndol republicà a La vieja memoria, retratant Franco en sabatilles a Dragon Rapide o presentant els seus cosins com a Els nens de Rússia. [Altres informacions]

Una exposició amb guixos originals que Joan Miró usava per fer escultures de bronze es pot veure al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig del Camp organitzada per la Fundació Mas Miró
La mostra forma part dels actes del centenari del quadre «La Masia». L'exposició «L'ànima de la forma» presenta una col·lecció de guixos elaborats per Joan Miró, motlles que van servir per elaborar posteriors escultures en bronze, però que constitueixen peces artístiques perquè van ser modelats per les mans de l’artista. Els guixos són la part desconeguda d’una obra que es va crear al Mas Miró on Joan Miró va passar llargues temporades i que ara és un centre de visita. Els guixos són una donació de la família Miró. En l'exposició de l'Església Vella de Mont-roig del Camp es poden veure deu escultures en guix i una resina que l’artista va realitzar com a models per a la seva posterior fosa en bronze. L’exposició, dissenyada per l’escenògraf Ignasi Cristià, no només mostra aquests models originals en guix sinó també imatges de la vida i obra de l’artista i d’objectes significatius dels seus processos creatius i d’inspiració. Fotografies de gran format de l'artista al Mas Miró retratat pel fotògraf alemany Ernst Scheidegger, l'americà Irving Penn i els catalans Català-Roca i Joaquim Gomis. El mateix Joan Miró va manifestar en diverses ocasions el seu desig que les peces de guix fossin mostrades públicament, cosa que no va poder fer en vida. [Altres informacions]

Un 82% dels internautes accedeix també a contingut audiovisual de televisió a través d'Internet segons les dades de l'Estudi de Televisió Connectada del 2022
Els usuaris enquestats tenen entre 16 i 75 anys i del resultat de l'enquesta es desprèn que, a partir que ja són usuaris d'Internet, utilitzen la xarxa per accedir a contingut de programes de televisió. Es considera televisió connectada tots aquells serveis de contingut audiovisual digital als quals s'accedeix ja sigui mitjançant una smart TV, una televisió analògica (connectada a un ordinador, portàtil o consola) o altres dispositius, com ara Blue-Ray o Set Top Box, que s’afegeixen a un televisor i permeten connectar-se a internet. Sis de cada deu internautes miren continguts audiovisuals a través de la seva smart TV i un 49% accedeixen a la tele connectada amb un dispositiu diferent de la smart TV (Set Top Box, smartphone, ordinador portàtil o de sobretaula, una consola o una tauleta). La smart TV és l’aparell estrella per connectar-se a la televisió connectada. La televisió connectada aconsegueix més penetració en el sector jove: la miren un 87% de persones d’entre 16 i 30 anys i un 85% de persones d’entre 31 i 50 anys. Netflix, YouTube, Amazon Prime Video, HBO, Disney+, Movistar Plus+, AtresPlayer i Mitele són les plataformes que més es fan servir. Les raons dels que no fan servir la televisió connectada (només un 18% dels internautes enquestats) són la falta d’interès en els continguts (46%), la falta de coneixement dels serveis que ofereixen (20%) o per temes econòmics (17%). L’estudi considera que l’usuari d’aquesta manera de mirar la tele tolera la publicitat en continguts audiovisuals a canvi de certs avantatges, com ara abaratir el cost del servei. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dijous, 30.06.22]
El castell de Montjuïc es proposa recuperar més de mil metres quadrats de superfície coberta amb la renovació d'espais i l'obertura de noves sales d'exposicions i activitats

[dimecres, 29.06.22]
La Generalitat de Catalunya adquireix l'únic plànol conegut del projecte original del pla Cerdà que mostra noranta illes de l'Eixample

[dimarts, 28.06.22]
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya supera els 42.500 federats per primera vegada en més de 100 anys d'història

[dilluns, 27.06.22]
Microsoft incorporarà els recursos del projecte AINA als seus serveis i aplicacions de veu segons el Protocol per al Desenvolupament i la Innovació en el Sector TIC

[diumenge, 26.06.22]
Dos grans conjunts pictòrics de Josep Maria Sert es mostren en una exposició de la Fundació March a la seu de Madrid

[dissabte, 25.06.22]
El restaurant 4Gats compleix 125 anys de cultura, fogons i modernisme mirant al futur amb la intenció de recuperar la clientela barcelonina

[divendres, 24.06.22]
L'exposició «Els llibres malferits de la UB» mostra els danys més habituals que ha patit part del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Un acord amb una editorial ucraïnesa permet que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya distribueixi un lot de 1.400 llibres per a infants i joves en ucraïnès en suport paper i digital entre les biblioteques públiques catalanes.

Els Quatre Gats
El territori és el nostre mortuori

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.


El temps a Barcelona

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 24.602.149 visitants i 53.889.386 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu de Cièncis Naturals

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN