BITS MES ABRIL

[divendres, 30.04.21]
L'impacte de la crisi del coronavirus ha fet que les arts escèniques i la música en viu hagin perdut un 72% d'ingressos durant l'any 2020
Un informe tècnic sobre l’impacte de la crisi del coronavirus en el món cultural de Catalunya xifra en un 72 % les pèrdues en el sector de les arts escèniques i la música en viu durant el 2020. És a dir, tota la cultura que es fa en directe com els concerts, el teatre i els espectacles són les activitats que s’han endut la pitjor part d’aquesta crisi. Segons l’estudi, les pèrdues globals en el món de la cultura es xifren en un 24%. El sector ha passat de facturar 4.475 M€ el 2019 a 3.387 M€ el darrer any. L’estudi l’ha elaborat el
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i també el DEP Institut. El sector del llibre també ha vist com perdia ingressos, fins al 12%, sobretot en el comerç al detall de llibres en suport físic i digital (-23%) i l’edició de llibres (-12 %), compensat, això sí, amb l'èxit de Sant Jordi que es calcula que han sortit 1,3 milions de llibres. En canvi, hi ha sectors culturals que s’han beneficiat de la crisi sanitària pels hàbits de consum nous que ha comportat aquest període. L’edició de videojocs i l’activitat d’enregistrament de so i edició musical incrementen un 11% i un 12 % respectivament els ingressos.

[dijous, 29.04.21]
Torna al TNC però ara a la Sala Petita l'obra «Galatea» dirigida per Rafel Duran i considerada la més personal de Josep Maria de Sagarra després que el mateix teatre n'estrenés una versió a la Sala Gran el 1998 dirigida per Ariel García Valdés
L’obra de Josep M. de Sagarra «Galatea» se situa al costat d'«Ocells i llops» i «La fortuna de Sílvia», considerades les tres una nova línia de l'autor. Sobre la primera estrena de «Galatea» el desembre de 1948 al Teatre Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern —i la falta de calefacció al teatre— van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. Curiosament, ara no fa un fred insòlit, però els espectadors del 2021 sí que viuen una situació insòlita amb les mesures que imposa el coronavirus com les de mantenir la distància entre butaques o l'obligatorietat de la mascareta durant tota la representació. En aquella primera estrena, el 1948, l’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Josep Maria de Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. La seva bona intenció d'aportar un teatre més universal als espectadors de postguerra no va quallar entre el públic elitista d'aquell moment. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb La fortuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques de «Galatea» amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana. Coincidint amb la nova versió de «Galatea», recuperem tres documents del 1998: Una entrevista amb Ariel García Valdés
(«Els personatges de “Galatea” són proletaris». La dama de les foques, 13.11.1998); una entrevista amb un dels actors protagonistes d'aquell muntatge, Pere Arquillué; i un reportatge del 1994, amb motiu del centenari de l'autor («La musicalitat de Sagarra més enllà de l'escenari»), tots tres documents publicats en diferents edicions del diari AVUI i signats per Andreu Sotorra.

[dimecres, 28.04.21]
La làpida de grans dimensions epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc va ser trobada en bon estat de conservació el mes de gener a l'avinguda Miramar per un ciutadà
El passat mes de gener un ciutadà va localitzar una làpida epigrafiada procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc (segles IV-XIV) a l’avinguda Miramar, 76 de Barcelona. Després d’una intervenció arqueològica d’urgència, aquesta es va recuperar i ara es troba al Centre de Conservació de Bens Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) on es procedirà a la neteja acurada de l’element, es farà la transcripció i traducció del text i l’estudi epigràfic corresponent. La làpida és de grans dimensions (1,46x0,60x0,63m), realitzada amb pedra de Montjuïc i amb un bon estat de conservació. A la cara superior es localitza la inscripció jueva, fet que la permet relacionar directament amb la necròpolis de Montjuïc. Possiblement aquesta làpida fou llençada muntanya avall quan va ser localitzada, possiblement durant la primera meitat del segle XX, en el decurs les obres de construcció de l’actual Tir Olímpic (1907 aprox.) o amb la construcció del primer Parc d’Atraccions (anys 30). En els dos casos es tractaria d’indrets situats just per sobre del terreny on s’ha localitzat la làpida. Aquesta troballa permetrà ampliar el coneixement i informació de
la necròpolis jueva de Montjuïc (segles IX-XIV), dades que s’afegiran al projecte de recerca iniciat l’any 2014 pel Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), amb l’objectiu d’ampliar el coneixement d’aquest important element patrimonial i arqueològic de la ciutat de Barcelona. És de cabdal importància concretar l’extensió real de la necròpolis, entre d’altres raons, per poder protegir-la degudament. L’aparició de nous documents, com seria aquesta làpida, ajudaran a determinar millor i més acuradament l’extensió real de la necròpolis jueva de Montjuïc.

[dimarts, 27.04.21]
El cinema viu unes hores d'eufòria i aparent normalitat durant la gala dels Oscar però no pot amagar la caiguda de recaptació en més de 25 mil milions d'euros tot l'any 2020
Sense sorpreses en la gala dels Oscar que va premiar com s'esperava la pel·lícula «Nomadland» per partida triple: millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu. En temps d'incertesa, l'Acadèmia de Hollywood ha posat l'èmfasi en un missatge de la directora Chloé Zhao que mira la realitat amarga de la classe obrera dels Estats Units: treballadors precaris i sense casa que viuen a la carretera, dormint als seus vehicles i formant comunitats informals amb altres orfes del Somni Americà. L'eufòria de gairebé normalitat durant les hores de
la cerimònia dels Oscar —sense els escarafalls i el glamur de les edicions habituals i reconvertida en pràcticament virtual— no amaga la greu caiguda dels ingressos de recaptació estimats en 26.000 milions d’euros el 2020 després d’una caiguda d’un 71% de les vendes respecte al 2019, segons un estudi de la consultora Omdia citat per la revista Variety. L’any 2020 la facturació va baixar del llistó dels 10.000 milions d’euros per primera vegada en 20 anys. La comercialització mitjançant les plataformes digitals tan sols va aportar l’any passat una facturació de 524 milions d’euros, la qual cosa constata que més de la meitat dels ingressos de les productores de Hollywood encara depenen de la taquilla. La distribució de l'any 2021 encara està en marxa, però no encara d'una manera decidida com caldria.

[dilluns, 26.04.21]
El Festival Circ Cric arrenca al Montseny l'onzena edició amb el nou espectacle «Que bèstia!» de Tortell Poltrona i amb l'espectacle de gran format «Catacric 40» amb set pallassos conductors i cinc acròbates
El Festival Circ Cric, que compleix onze anys, omple de circ els caps de setmana a Sant Esteve de Palautordera, al Montseny, fins el 4 de juliol. Després de gairebé dos anys tancats a causa de la crisi del coronavirus, el Circ Cric ha engegat una nova edició del seu ja popular festival amb una programació per a tots els públics basada en tres espectacles: «Que Bèstia!», «Catacric.40» i «Or Roig ( Brins de Safrà)» que s’anirà ampliant a mesura que les condicions ho permetin. A més, en aquesta edició el Circ Cric celebra els 40 anys de la primera actuació al Parc Central de Mataró (Maresme), cosa que els ha portat a pensar en la creació d'una fundació, amb el suport de diverses institucions, que permeti la continuïtat a Sant Esteve de Palautordera. La inauguració de
la programació d'aquesta 11a edició és «Que bèstia!», el nou espectacle de Tortell Poltrona & Cia, inspirat en els grans pallassos d’inicis i mitjan segle XX. L’espectacle presenta situacions absurdes i gags clàssics i nous. Tortell Poltrona fa un homenatge a aquells personatges fantàstics que van fer riure generacions anteriors i on no hi falta ni la música ni el vestuari vintage de la famosa nissaga dels Germans Martini. L'altra estrena és «Catacric.40», un espectacle de circ de gran format amb música en directe i on set pallassos són els conductors d’una trama que desafia amb sensibilitat i comicitat l’etern repte humà de l’equilibri, la gravetat i el sentit comú amb aires poètics. L’espectacle compta amb els pallassos i músics Tortell Poltrona, Titat (Montserrat Trias), Bobas (Boris Ribas), Luara Mateu, Brunette Bros (Lisa Madsen, Maria Solà i Luca Tapino) i els acròbates: Asvin López, Toni Gutiérrez, Marina Benites, Fernando Melki, Fifi Rossenblat.

[diumenge, 25.04.21]
Es commemoren cinquanta-un anys del Primer Festival de Poesia Catalana conegut popularment com «El Price dels Poetes»
Era el 25 d’abril de l’any 1970 quan la sala Gran Price de Barcelona, acostumada a rebre campionats de lluita lliure i boxa, va obrir les seves portes per acollir un grapat de les grans figures de la poesia catalana. La trobada es va anomenar Primer Festival de Poesia Catalana, conegut popularment com «El Price dels Poetes». Tres poetes —Joan Colomines, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú— van ser els promotors d’aquest esdeveniment que va resultar ser tot un èxit, fins al punt que uns anys més tard es van dur a terme dues rèpliques: el Gespa-Price, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975, i el Price-Congrés, celebrat al llavors Palau Blaugrana l’any 1977. Fa sis anys es va organitzar una exposició. Els poetes del Price —van dir aleshores els organitzadors de la mostra—, divergien en molts aspectes, però el seu desig de canvi i la seva veu unida en uns temps convulsos a nivell polític, econòmic i social van ser la clau que va permetre que es pogués dur a terme una vetllada el que ha passat a la història com
«El Price dels Poetes». Fa cinquanta-un anys, el 1970, es va haver de sortejar encara la censura franquista. Per això els permisos es van fer arribar a la policia espanyola perquè els tramités al Govern civil de Barcelona. El miracle de la parsimònia de la burocràcia no va fallar: quan va arribar al Govern civil, la festa ja s'havia celebrat. D'això en dirien ara "jugada mestra", una picaresca que arran de l'1-O ha tornat a esmolar la imaginació i les estratègies.

[dissabte, 24.04.21]
El Gran Teatre del Liceu estrena l'òpera «El monstre al laberint» de Jonathan Dove amb la participació d'alumnes d'instituts i centres educatius sota la direcció escènica de Paco Azorín i musical de Manel Valdivieso
L’òpera compta amb la participació de 700 joves estudiants de secundària i batxillerat de 15 centres educatius de Catalunya i l’Orquestra del Conservatori del Liceu, repartits en quatre funcions. L’espectacle trasllada el mite de Teseu i el Minotaure a la realitat actual de les persones refugiades i ho fa amb una producció d’òpera 360° que empra l’escenari i el pati de butaques per generar una experiència immersiva i alhora garantir les mesures de distanciament. A causa del coronavirus, la proposta que s'havia programat la temporada passada es va posposar fins a enguany. Malgrat les dificultats generades per la situació sanitària, el Gran Teatre del Liceu aconsegueix presentar una òpera participativa, un fet excepcional en el panorama actual internacional. Integrat dins el LiceuAprèn, servei educatiu del Teatre, el muntatge esdevé una experiència artística global que ha permès desenvolupar un projecte de formació integral i de presa de consciència de problemàtiques actuals.
L'òpera «Monster in the maze» («El monstre al laberint») va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra (LSO), la Berliner Philarmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence, que va demanar al compositor Jonathan Dove una creació contemporània que pogués ser representada per un repartiment mixt, amb cantants professionals i aficionats, i que deixés espai també a joves intèrprets dels diferents països on es representés.

[divendres, 23.04.21]
El Museu Marítim de Barcelona presenta la col·lecció fotogràfica adquirida de Joaquín Tusquets de Cabirol sobre «La Barcelona marítima de postguerra»
A través d’aquesta exposició es destaquen algunes de les fotografies més importants i una selecció de temes que contextualitzin l’obra del fotògraf. L’exposició també fa un retrat de la Barcelona de l’època, del mateix
Museu Marítim de Barcelona inaugurat l’any 1941 i del Port de Barcelona. Joaquín Tusquets de Cabirol (1904-1979) va ser una persona apassionada de la fotografia. La seva posició benestant, de professió pèrit químic i copropietari d’una fàbrica de química industrial, li permetia dedicar moltes hores a retratar instantànies de la vida quotidiana durant els difícils anys de la postguerra. Escenes de la Barcelona marítima, de la costa (Montgat, Castelldefels o Sitges, entre altres), així com espais de la Catalunya interior, eren la majoria de les seves temàtiques. La col·lecció està integrada per 4.000 negatius sobre plàstic, en format 6x6, blanc i negre, datats entre els anys 1942 i 1959. Es tracta d’un format semiprofessional, executat per part de l’autor amb una gran habilitat tècnica i una acurada composició artística.

[dijous, 22.04.21]
La facturació de la música en viu per venda d'entrades el 2020 va caure un 63% en relació a l'any anterior segons l'Associació de Promotors Musicals espanyols
Per si les veus alarmants de tots els implicats en el sector musical no fossin prou alarmants, les dades encara ho són més. Durant el 2020 es van facturar 138,58 milions d'euros, una xifra similar a la dels anys 2004 (131,76 milions) i 2005 (144,21 milions), molt per sota dels 382,59 milions recaptats el 2019. És la pitjor recaptació en quinze anys. Si només es té en compte el període març-desembre del 2020, la davallada és del 76,26%. El sector és un altre dels més damnificats per les mesures restrictives a causa del coronavirus. Segons
l'Associació de Promotors Musicals (APM) el gener i el febrer del 2020 van ser dos mesos molt bons, en línia a l'augment de prop d'un 15% que s'havia produït en relació a anys anteriors. Per àrees geogràfiques, Catalunya encapçala la llista de facturació de la música en viu amb 28,24 milions d'euros (21,24 milions dels quals corresponen a la demarcació de Barcelona); segons l'Anuari de la Música català, el 2019 la facturació a Catalunya va ser de 91 milions. L'Anuari de la Música en Viu reflecteix que els 11.851 concerts del 2020 van tenir 2,53 milions d'assistents. En comparació, els 91.106 concerts del 2019 van tenir 21,66 milions d'espectadors, segons dades recollides per la SGAE.

[dimecres, 21.04.21]
Més de 150 professionals de les arts escèniques demanen l'amnistia per als presos polítics catalans, els exiliats i els represaliats arran del referèndum de l'1-O
Actors, actrius, productors de teatre, professionals del món de la dansa, de les arts escèniques, de la música; mags, directors artístics, escenògrafs i directors de festivals i teatres, entre d’altres, han demanat l’amnistia per als presos polítics, exiliats i represaliats encausats pel referèndum de l'1-O. Aquesta àmplia representació del món de les arts escèniques del país ha respost a la campanya de recollida de signatures promoguda per Òmnium Cultural. Entre els representants del sector de les arts escèniques hi ha directors de teatre com Julio Manrique, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres, Sergi Belbel, Lluís Danés, Ferran Utzet i Joan Lluís Bozzo, entre d’altres; actors i actrius com Anna Sahún, Lluís Marco, Marc Martínez, Sergi López, en Peyu, Sílvia Bel, Àurea Márquez, Queco Novell, Quim Masferrer, Rosa Andreu, Enric Majó, Montse Miralles, Miquel Sitjar, Maria Calvet, Lloll Bertran, Eva Gago, Diana Hermoso, Jaume Costa, Rosa Renom, Pep Planas, Pere Vallribera, Roser Batalla, Míriam Alemany, Carme Pla, Mercè Arànega, Miquel Malirach o Àlex Casanovas (president de l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Neus Aranda (presidenta del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya), Mònica Campos (directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya); Toni Casares (director de la Sala Becket) o Salvador Sunyer (director de Temporada Alta), Àngels Margarit (directora del Mercat de les Flors), o intèrprets de la dansa com Esther Bertomeu, Xevi Dorca, Lali Ayguadé, Pere Faura; del circ, com Anna Alavedra o Ignasi Pujol; de la màgia, com el Mag Lari, o altres artistes com el Tortell Poltrona, Pepa Plana o Jordi Pesarrodona
[web de signatures d'Òmnium Cultural]. De l’àmbit musical, hi ha Joan Ollé (director del Palau de la Música Catalana); Pere Camps (director del Barnasants); Gemma Recoder i Laura Duran (directora i directora artística del Canet Rock); Albert Guijarro (codirector del Primavera Sound) i Jordi Herreruela (director del Festival Cruïlla), a més de cantants com el raper Josep Valtònyc, Alguer Miquel, Judith Neddermann, Borja Penalba, Anna Roig, Ernesto Briceño, Caïm Riba, Cesk Freixas, Cris Juanico, David Carabén (Mishima), Feliu Ventura, Gerard Quintana, Guillem Soler (Búhos), Jordi Llorens (Músics per la Llibertat), Júlia Serrasolsas (Ginestà), Jan Riera (Catarres), Joan Dausà, Josep Bordes (Pepet i Marieta), Lluís Gavaldà, Joan Reig, Falin Cáceres (Els Pets), Montse Castellà, Natxo Tarrés, Pau Alabajos, Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Simón Esquivel, Xavi Sarrià, Gemma Humet, Jonathan Ripoll (El pot petit), Lluís Fortuny, Joan Fortuny (Elèctrica Dharma), Pemi Rovirosa (Lax’n’busto), Celdoni Fonoll, Jordi Capdet, Carles Belda, Isidre Peláez, Alba Martínez (Sittah), La Tribut FM, Ratpentat, Marc Parrot, o Manel Muntañés (Acadèmia Catalana de la Música), fins a més de 150 noms, entre molts altres.

[dimarts, 20.04.21]
«Sóc xarnego i independentista»
L'any 2016, el diputat Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va deixar anar aquesta autoidentitat des del seu escó del Congrés dels Diputats de Madrid: «Sóc xarnego i independentista». Si bé el terme “independentista" ja era usual aleshores, el terme “xarnego” havia caigut en desús des de feia molts anys. Però no per això s'ha de negar que durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, era un coixí lingüístic força estès quan això de la “correcció política” encara no s'havia inventat. No era estrany, doncs, entre els cinquanta i seixanta, escoltar amb un cert menyspreu com des de classes mitjanes o altes es definien com a “xarnegos” alguns dels immigrants que van arribar a Catalunya fugint de la pobresa de la postguerra civil espanyola a la qual el règim franquista de la Dictadura els havia condemnat. La frase “sóc xarnego i independentista” en boca d'un nét d'aquella immigració va sonar com una bufetada entre ses senyories. Xarnego i independentista era un còctel de mal pair per a segons quines fines oïdes cavernàries.
[crítica íntegra i podcast a la revista digital Clip de Teatre] El cas és que Gabriel Rufián bevia de les fonts del partit que encara avui representa. El més que probable pròxim Honorable president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, també d'Esquerra Republicana de Catalunya, és un altre nét d'aquella generació, cosa que dóna a entendre quina és la capacitat d'acollida i de fusió que ha tingut Catalunya històricament i que moltes veus actuals que s'autoatorguen el dret de ser només elles "constitucionalistes" o "unionistes" voldrien ara esquinçar.

[dilluns, 19.04.21]
Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys considerada el segon descobriment arqueològic més important després de Tutankamon
Egipte ha localitzat sota la sorra de Luxor la Ciutat daurada perduda. Anomenada també L'ascensió d'Aton, es va perdre sota la sorra fa 3.000 anys i ara l'ha descobert, per sorpresa, un equip egipci dirigit per l'arqueòleg Zahi Hawass. Per fer-se una idea de la rellevància de la troballa, el Ministeri de Turisme i Antiguitats ha afirmat que és la ciutat més gran trobada mai a Egipte. Va ser el principal assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor, al costat del Nil. La ciutat va estar activa durant els regants dels faraons de la Dinastia XVIII. La va fundar Amenhotep III, un dels grans governants d'Egipte, novè rei d'aquesta dinastia, que va estar al capdavant d'Egipte des del 1391 fins al 1353 abans de Crist. En aquesta divuitena dinastia va regnar també el seu fill, Amenhotep IV/Akenaton, i es creu que Tutankamon en va ser l'últim faraó. Ara ha aparegut en bon estat de conservació, amb els murs gairebé sencers i estances plenes d'objectes de la vida quotidiana, cosa que ha permès la datació de l'assentament. Fins ara s'han desenterrat àrees de
La ciutat perduda on han trobat una fleca, una gran cuina amb forns i peces de ceràmics per guardar aliments, on devia treballar un nombre important de gent, i un barri administratiu i residencial. També ha aparegut una zona amb motllos per fer amulets i objectes decoratius i una altra per fabricar maons, amb el segell del faraó Amenhotep III. L'urbs estava envoltada d'un mur en forma de zigzag, amb un punt únic d'accés, cosa que fa pensar que tenia una funció defensiva.

[diumenge, 18.04.21]
L'Institut d'Estudis Catalans publica el desè i últim volum de les «Obres completes» de Pompeu Fabra i acaba així el projecte de reunir l'obra del lingüista
El desè i últim volum de les «Obres completes» conté els índexs de mots, conceptes i noms propis del conjunt de l'obra del reconegut filòleg que significa la culminació de la magna obra lingüística de Pompeu Fabra. A través de més de 400 pàgines, el volum inclou addicions i esmenes de les publicacions anteriors. L'Institut d'Estudis Catalans també ha culminat la versió 2.0 del
«Portal Pompeu Fabra», que incorpora canvis i millores en la interfície. L'objectiu dels índexs és facilitar la consulta dels volums anteriors que en conjunt ha estat una feina llarga, entretinguda i col·laborativa, segons els seus responsables. Pel que fa al Portal Pompeu Fabra, s'han fet canvis en la interfície, millores en la resposta i s'ha creat un nou tipus de cerca. Un dels aspectes que destaquen de la interfície és que s'ha incorporat la cerca en anglès.

[dissabte, 17.04.21]
«El Messi ambbotes sense el marquès de Carabàs»
Lionel Messi, amb la col·laboració d'Adidas, va regalar les botes, amb les quals va batre el rècord mundial de gols, 644, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). I ara el mateix museu les posa a subhasta per mitjà de Christie's per un preu de sortida entre 57.000 i 80.000 euros. Res, una ganga. El MNAC destinarà l'import que s'aconsegueixi al programa Art i Salut de l'Hospital de la Vall d'Hebron. El programa d'aquest any està dedicat a millorar la salut i el benestar dels infants amb malalties oncològiques o altres patologies greus i també a ajudar les seves famílies, especialment durant la seva estada a l’hospital
[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. La subhasta de les botes de Messi no va a cop de martell —a la una, a les dues i a les tres— sinó, tal com marquen els nous temps restrictius, es fa en línia durant uns quants dies, del 19 al 30 d'abril. I a veure qui en dóna més per les dues mítiques botes de Messi. La iniciativa permet recordar que les botes de Messi, gairebé tan famoses com les del gat amb botes i el marquès de Carabàs, es van exposar fa uns mesos, a mitjan febrer, a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. I és justament la mateixa sala Oval on no es va poder lluir en el seu moment aquell «Mitjó» gegant d'Antoni Tàpies que els detractors van rebutjar.

[divendres, 16.04.21]
Els edificis del llegat Muñoz Ramonet construïts entre els anys 1917 i 1921, es convertiran finalment en un centre singular dedicat a la cultura, l’art i la ciència
Tant el conjunt d’edificis com els jardins situats al carrer Muntaner 280-292 i i Avenir 26-28 formen part del projecte del Patronat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet per convertir-los en un equipament multidisciplinari i de nova generació, amb un programa divers i dirigit a diferents tipus de públic dins del triangle que formen la cultura, l’art i la ciència. L’Ajuntament de Barcelona ha habilitat d’entrada una partida d’1,8 M€ per posar en marxa aquest projecte, amb la perspectiva d’obtenir en els pròxims anys, altres fonts de finançament. En conjunt els edificis sumen una superfície de 4.131 m2 i estan catalogats com a bé amb elements d’interès. Tots dos edificis així com una porteria que també es troba a la finca són obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Pel que fa al jardí històric, té una superfície de 3.568 m2, i és obra de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier. El llegat inclou, a més, una àmplia col·lecció d’art formada per nombroses pintures, escultures, tapissos, i objectes d’art decoratiu, part del qual ha estat objecte d'un llarg litigi entre la família i l'Ajuntament com a beneficiari. El nou equipament tindrà com a objectius: Conservar i interpretar el significat del llegat patrimonial (arquitectònic i de la col·lecció d’art) de
Julio Muñoz Ramonet; organitzar una programació d’activitats culturals dirigides a un públic ampli; oferir un ventall d’activitats de lleure dirigides al barri, associades al jardí; construir i difondre un relat sobre el col·leccionisme artístic al segle XX; contribuir a l’estudi de les connexions entre la ciutat, la cultura, l’art i la burgesia al segle XX a Catalunya; facilitar la reflexió sobre l’art i la ciència al segle XXI i gestionar la Fundació Julio Muñoz Ramonet i el seu llegat.

[dijous, 15.04.21]
La proposta «Galeria» de l'estudi UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein guanya el projecte del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que es preveu que sigui una realitat l'any 2023
El projecte planteja una plaça a tres nivells, una galeria urbana transitable, un passatge a través del transsepte de la Capella MACBA i permetrà desplegar la Col·lecció i potenciar un museu més participatiu i que interaccioni amb l’espai públic. El projecte «Galeria» redefineix les relacions entre l’edifici Meier, la plaça i el Convent dels Àngels, i, respecta el projecte que als anys 80 va desenvolupar Clotet i Tusquets, es contextualitza en el del Raval reconeixent l’estructura de patis i claustres dels antics convents que caracteritzaven el barri. Després de valorar les cinc propostes finalistes, el jurat ha resolt proposar com a proposta guanyadora del concurs de projectes la presentada sota el lema «Galeria». Amb aquesta actuació el
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) guanyarà al voltant de 3.000 m2 i podrà desplegar en tota la seva Col·lecció en continu creixement des de fa ja 25 anys que, actualment, compta amb gairebé 6.000 peces i que ha esdevingut referent internacional. El projecte té en aquest moment un pressupost de 5,5 milions d'euros.

[dimecres, 14.04.21]
Barcelona commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República amb la «Primavera Republicana 2021. La Revolució Pública»
Aquesta iniciativa està formada per un seguit d’activitats que busquen reivindicar els valors d’aquella època. Conceptes plenament vigents avui dia com són l'educació i la sanitat públiques, l’esport i la cultura popular, el feminisme, el dret a l'habitatge o el sufragi femení són fills d'aquell temps. I, per això, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar en valor aquells elements de canvi i donar protagonisme al carrer, als espais de memòria i, sobretot, a aquelles fites que es van aconseguir impulsant polítiques públiques fonamentades en la igualtat i en la justícia social. Entre les activitats previstes hi ha espectacles de teatre, musicals, de dansa. El Born CCM i el seu entorn concentren les principals cites d’aquesta
«Primavera Republicana 2021». L’artista Alba G. Corral ha dissenyat un mapatge commeratiu per a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, anomenat “Espurnes de ciutat”. L'acció artística es basa en els dos eixos de la Primavera Republicana: el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República (element d'alegria i de celebració col·lectiva), i la revolució pública (els valors republicans expressats en l’acció transformadora de la vida quotidiana i els drets i llibertats). S'instal·laran també tres nous faristols de memòria a La Casa Bloc de Sant Andreu, a l’Estadi Olímpic a Sants-Montjuïc i al Dispensari Central Antituberculós a Ciutat Vella, actual CAP Saye.

[dimarts, 13.04.21]
«¿Confinar per vegueries... o per “bulerías”?»
Qui ho havia de dir que una divisió territorial com la de les vegueries, que fa més de 40 anys que vegeta al congelador perquè els diferents partits polítics catalans no li han volgut treure mai la pols, ressuscitaria arran de la plaga del coronavirus. L'enrenou provocat amb l'enèsim confinament comarcal no acontenta ningú i coincideix amb caigudes espectaculars de grans noms de la restauració com Senyor Parellada, Cal Pinxo, L'Agut d'Avinyó i la cadena del famós Tickets del barri de Sant Antoni de Barcelona i quatre locals més del mateix grup. Cases rurals, hostals, restaurants i hotelets de muntanya tornen a posar-se les mans al cap per un tancament que els castiga a perdre queviures comprats i reserves fetes. Allò que abans del pont de Pasqua no deia ningú ara ho diu tothom: mobilitat i relax sense control igual a contagis. Més contagis, més hospitalitzacions. Més hospitalitzacions, més ucis. Més ucis més perill de baixes. A Anglaterra, la baixa més significativa és la del príncep Felip, marit de l'eterna reina Isabel II. Fa escassament quinze dies que tant ell com ella van ser exemple de nonagenaris vacunats.
[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX] A l'AstraZeneca només li faltava això. I aquí, es comencen a despenjar amb treure de la nevera, no les populars vacunes, sinó les vegueries. Mentre l'Ajuntament de Barcelona ha fet una crida a aconseguir el confinament per l'anomenada àrea metropolitana, algú s'ha adonat que els límits de l'àrea metropolitana són exactament els mateixos que els de la vegueria anomenada de «Barcelona». Eureka! Si la modernitat no funciona, apostem pel mediavelisme.

[dilluns, 12.04.21]
L'obra «Classe» dels irlandesos Iseult Golden i David Horan i la companyia Sixto Paz reflecteix les dificultats amb què topa un mestre vocacional en una escola amb alguns alumnes conflictius
«De gran vull ser mestre... o mestressa!» Un servidor, si fos de la companyia Sixto Paz, convidaria els espectadors a fer una reunió de pares i mares i compartir una estona amb els protagonistes d'aquesta obra de factura irlandesa, però que sembla absolutament ambientada en una escola catalana de barri. A l'escenari de «Classe» hi ha prou taules i prou cadires buides per posar-hi asseguts "pares" i "mares". D'aquelles taules i d'aquelles cadires tan típiques de les aules de P3 a P5, color blau, verd, lila o rosa, que es combinen en formes diverses com un joc de dòmino i que s'anomenen "trapezi". Amb cadires de conte dels nans de La Ventafocs i d'aquelles que, quan s'hi asseuen, als "pares" i les "mares" els sobren cames amb el cos encongit i els genolls gairebé tocant-los la barbeta. L'obra «Classe», de la dramaturga Iseult Golden i el dramaturg David Horan, és com un pack de tres obres en una. I no pas per la durada —hora vint aproximadament— sinó pel contingut
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És la història d'un mestre vocacional, Ray McCafferty (Pol López), que deixa la feina en una escola del centre de Hyde Park del centre de Dublín per anar a un barri perifèric amb un alumnat que és, diu ell, "genial" però amb algunes famílies que sovint faciliten el conflicte. És també la història d'en Brian i la Sarah (Pau Roca i Carlota Olcina) pares del Jayden (9 anys), que porten cinc mesos separats —és provisional diu Brian, és definitiu diu Sarah—; ella, dependenta en una carnisseria; ell, exmecànic entès en cotxes i ara taxista. I és encara la història d'en Jayden (Pau Roca) i Kaylie (Carlota Olcina), les dues criatures de 9 anys, companys d'escola, que s'estimen i s'odien a la vegada, que es treuen els drapets al sol com dos veïns adults de cases unifamiliars de barri obrer irlandès i que fan junts hores de reforç a càrrec del seu mateix mestre, McCafferty. Tres, he dit. Tres obres en una.

[diumenge, 11.04.21]
«Alícia al País d'AstraZeneca»
«Se m'han adreçat tantes vegades preguntant si seria possible imaginar una resposta a l'Endevinalla del Barretaire... L'Endevinalla, tal com es va inventar originalment, no tenia resposta». Això és el que diu Lewis Carroll el pròleg a la seva obra d'«Alícia al País de les Meravelles». Això mateix és el que es pot dir també en el cas d'«Alícia al País... d'AstraZeneca». D'un dia per l'altre, el nom d'AstraZeneca ha passat a formar part del vocabulari popular, com si fos un conte o una aventura d'una sèrie internacional. Se'n parla a la barra del bar, al metro, a la feina... AstraZeneca, AstraZeneca, AstraZeneca...
[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX] La crisi de la vacuna AstraZeneca ha posat al límit la incapacitat política en la gestió de la crisi del coronavirus. L'informe de l'Agència Europea de Medicaments, explicat en roda de premsa en directe gairebé a tot Europa, ha estat també un model de la paradoxa del que ha de ser una informació tranquil·litzadora. Mentre, per una banda, es diu que la vacuna AstraZeneca és eficaç, per l'altra, s'admet de la vinculació directa entre la vacuna i els casos de trombosi que han anat apareixent, sobretot, en dones i menors de 50 anys.

[dissabte, 10.04.21]
«Merci beaucoup, madame La Veronal!»
A La Veronal, els encanta la dansa, en són devots, gairebé fills adoptius des que gatejaven picant entrades a ca la Xirgu. S'hi diverteixen però no se saben estar de tocar també el teatre. I no ho fan per enganyar els espectadors o desorientar-los tot dient: «Ha, ha!, us pensàveu que veníeu a veure un espectacle de dansa, oi, d'aquells on els ballarins només es rebolquen i fan gimnàstica? Doncs, alehop!, si no voleu teatre, dues danses!». Cadascú és fill de la seva terra i els de La Veronal són fills de la fusta trepitjada de l'escenari, de les grades que fan garranyic, garranyec quan es pugen i baixen, de la maquinària que hi ha darrere de cada espectacle, de les bambolines, dels ponts de llums...
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Molts d'ells, fa quinze o vint anys, eren a la porta del Mercat de les Flors o es movien per l'actual Casa de la Dansa al voltant de la regidoria dels espectacles de tota mena quan el Mercat era un mercat teatral de debò. I el teatre els va xuclar i engrapar per sempre. I de Montjuïc van passar al cel internacional, passejant en els últims anys els seus orígens amb orgull i identitat. Per això fan teatre-dansa o dansa-teatre o teatre-dansa-dansa-teatre... o el que sigui que és el que fan.

[divendres, 09.04.21]
Es commemora el 200 aniversari del naixement de Charles Baudelaire considerat un dels un dels precursors més importants de la literatura i la poesia moderna del segle XX
Charles-Pierre Baudelaire va néixer a París el 9 d'abril del 1821. El petit Baudelaire va ser criat per la serventa de la família, Mariette, que el poeta recorda en un poema «Les flors del mal». Orfe de pare als 6 anys, Baudelaire va viure amb angoixa el segon casament de la seva mare amb un veí amb de qui probablement ja havia estat amant, una experiència d'infància que el va marcar en la vida adolescent i adulta. Va ser expulsat de l'internat, va freqüentar la vida del Barri Llatí de la segona meitat del segle XIX i va començar una vida desordenada amb constants conflictes amb la família. Va ser addicte a les drogues i als ambients bohemis. Va ser assidu als prostíbuls i va mantenir relacions amb una prostituta jueva, un altre relació que apareix també a «Les flors del mal». El padastre va fer tot el possible per enviar-lo un temps als mars del Sud, un viatge d'un any i mig que el va portar fins a Calcuta. Però de tornada a París, va tornar a l'ambient que havia viscut de jove. Iniciat ja en els cercles literaris, va escandalitzar la societat del seu temps perquè va mantenir relacions amb una mulata que va inspirar alguns dels seus poemes considerats més brillants i també controvertits. A banda de fer crítica d'art i musical, va traduir autors com E.T.A. Hoffmann i Edgar Allan Poe. La publicació el 1857 de
«Les flors del mal» va provocar que fos considerada una obra que ofenia la moral pública i els bons costums, per la qual cosa va ser processat. Es va autoexiliar a Brussel·les on no va reeixir com a conferenciant d'art. La sífilis que havia contret li va provocar paràlisi, afàsia i hemiplegia, patologies que va patir fins a la seva mort a París el 1867. Moltes de les seves obres van ser publicades després de la seva mort. És considerat el precursor de la literatura moderna del segle XX. Diversos autors s'han acostat a l'obra mestra de Charles Baudelaire, «Les flors del mal»: Xavier Benguerel, el 1985, amb il·lustracions de Josep Maria Subiachs, a Edicions del Mall; Jordi Llovet, el 2008; i Pere Rovira, el 2021. Baudelaire, inesgotable encara.

[dijous, 08.04.21]
Apple ha decidit que l'assistent personal intel·ligent «Siri» no surti per defecte de fàbrica amb veu de dona
Camí de la igualtat, però al revés, la factoria Apple ha decidit que «Siri», l'assistent personal intel·ligent que conviu en els ordinadors Mac, no surti per defecte de fàbrica amb veu de dona. «Siri», que encara no té el nivell B de català, fa recomanacions i delega accions cap a un conjunt de serveis web. Segons Apple, «Siri» respon o gestiona 25.000 milions de sol·licituds cada mes distribuïts en més de 500 milions de dispositius. La gran majoria de respostes, fins ara, tenen veu femenina que és la veu que apareix per defecte tot i que es pot canviar per una de masculina. Però, des d'ara, les noves versions d'iOS 14.5 acabaran amb aquesta opció. Els usuaris podran triar la veu que vulguin segons els seus gustos però no vindrà preestablerta. Apple afegirà dues noves veus i n'ha millorat algunes com les italianes o russes que semblen mecàniques. Apple justifica aquest canvi de criteri perquè el relaciona amb el compromís amb la diversitat i la inclusió. El fet és que donar per establerta la veu femenina de
«Siri», segons alguns col·lectius feministes, no responia a respectar la igualtat i més opcions per a la dona sinó, ben al contrari, en marcava la submissió. La nova opció de la diversitat de veus es podran escollit en 16 llengües i es treballarà per incloure matisos regionals i també més llengües. És el moment que els usuaris catalans li preguntin a «Siri» quan pensa parlar també en català.

[dimecres, 07.04.21]
El Museu del Louvre permet consultar per primera vegada via Internet el conjunt de les col·leccions, les obres exposades, les dipositades en altres institucions i les que estan al fons de les reserves
En conjunt es tracta de 480.000 apunts que ja té la base de dades del museu. No és tant una visita virtual de les exposicions sinó el fet de posar a l'abast de tothom la informació elaborada pels conservadors amb text, fotografies i detalls de cadascuna de les obres. Una valuosa eina de consulta per a estudiosos però també per a visitants que en els últims temps es troben que no poden accedir al
Museu del Louvre per mor de les restriccions sanitàries del coronavirus. La informació conté també l'apartat del Musée Delacroix i el conjunt escultòric de les Tulleries, a més de 2.000 peces que havien estat saquejades pels nazis. El Museu el Louvre, com tants altres de tot el món en aquest any i mig de tancament, ha perdut prop d'un 75% de visitants. Tancat durant mig any va donar entrada a 2,7 milions de visitants durant el 2020 que comparats amb els 9,6 milions del 2019 mostren clarament la situació. El fet és que a falta de turistes, el Louvre ha rebut també més visitants francesos perquè d'aquest 2,7 milions, ho eren el 84%. És la primera vegada que es posa a disposició públics mitjanánt Internet de tot el fons de documentació.

[dimarts, 06.04.21]
El Consell de la Cultura de Barcelona renova els seus membres i proposa canvis i continuïtats per a una nova agenda de debat i suport a la vida cultural de la ciutat
El Ple del Consell ha renovat la seva composició per quatre anys fins al 2025, alhora que ha designat els membres del nou Comitè Executiu amb la incorporació del professor i investigador Pau Alsina, la pedagoga musical i directora coral Ester Bonal i la dramaturga i guionista televisiva Mercè Sarrias que s’uneixen als membres que renoven participació: el llibreter Antonio Ramírez, com a Vicepresident del Consell de la Cultura i, per tant, president del Comitè Executiu; Amadeu Carbó, educador social, folklorista i escriptor; Martina Millà, historiadora de l’art i de l’arquitectura, i Cristina Pujades, biòloga, professora i investigadora. Com a persones de la vida cultural de la ciutat, també s’han integrat al Ple del Consell Laura Arau, Nicolàs Barbieri, Carol Duran, Mireia Estrada, Miqui Otero, Lucía Piedra, Laia Ricart, Martí Sales i Pau de Solà-Morales. L'equip de Govern està treballant amb el Consell de Cultura per incorporar un seguit de transformacions encaminades a aprofundir en l’enfortiment del Consell com a espai de debat de les polítiques culturals a la ciutat, tal com ha expressat en el seu Informe Anual. Aquestes transformacions s’executaran seguint el Pla de Treball 2021-2025 que actualment s’està elaborant. L’Informe Anual proposa iniciar un procés de transformacions
al Consell de la Cultura que, en síntesi, volen aprofundir en l’enfortiment del Consell com a espai per al debat sobre la vida cultural de la ciutat i les seves necessitats en clau de polítiques culturals, intensificant alhora la implicació de les seves comissions delegades i grups de treball. La proposta de transformacions del Consell de la Cultura de Barcelona passa per aprofundir en el paper consultiu real del Comitè Executiu, redefinir i refundar el Ple del Consell i les seves comissions delegades, enfortir el Comitè Executiu com a impulsor del debat sobre cultura i ciutat i millorar els sistemes d’avaluació dels ajuts i subvencions.

[dilluns, 05.04.21]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2021 amb 22.708.844 visitants que han fet 48.022.079 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2021, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de març del 2021, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 22.708.844 visitants i 48.022.079 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.371,3 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 14 minuts i 08 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.421 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[diumenge, 04.04.21]
S'acaba la restauració del que es considera el primer escut pintat de la ciutat de Barcelona que es va trobar en un enteixinat de la Casa Vella de l'Ajuntament
S’acaba de presentar l’acabament de la restauració de l’enteixinat on es va trobar el primer escut pintat de la ciutat de Barcelona, datat entre el 1369 i el 1373, que va aparèixer a sota d’unes pintures d'entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. El primer escut esculpit és a la basílica de Santa Maria del Mar. Aquest enteixinat es troba a la zona on més endavant hi va haver la
Capella del Bon Govern. Després d’acabar la restauració d’aquest sostre, ara els tècnics continuen treballant en les pintures renaixentistes d’un sostre de l’antic Trentenari, la zona del govern on es reunien els trenta prohoms que manaven. La descoberta sobre la conservació de pintures antigues als enteixinats es remunta a l’any 2008: durant unes feines rutinàries de neteja es va descobrir que a sota de la decoració datada entre finals del segle XIX i XX d’un enteixinat del primer pis de l’Ajuntament n’hi havia del Renaixement, i els treballs van començar el 2017. Els tècnics també treballen en la recuperació de les pintures renaixentistes d’un enteixinat del primer pis i tenen previst fer una primera intervenció en el primer tram del Saló de Cent per treure’n a la llum la decoració gòtica. El pressupost de tota l’operació és de 2,5 milions d’euros.

[dissabte, 03.04.21]
«Per un pugno di dollari!»
Quan tothom veu restringida la seva mobilitat a causa del coronavirus més enllà del territori que li pertoca, el govern nacionalista espanyol es despenja a última hora amb una punyalada a l'esquena i anuncia que tots els espanyols que vulguin poden anar al Principat d'Andorra. Aquesta butlla d'última hora ignora alegrement la normativa que havia dictat el govern català i que mantenia les restriccions entre Catalunya i Andorra, de la mateixa manera que es mantenen les restriccions per als nadius entre Catalunya i l'Aragó, Catalunya i les Illes o Catalunya i el País Valencià. Però les anomenades vacances de Setmana Santa o de Pasqua, malgrat els rebrots del virus a l'alça, tot ho poden. Fins a l'extrem que, quan els sacrificats sanitaris catalans confiaven que es podrien agafar uns dies de respir sense xeringues entre els dits, es troben que, també des del mateix govern nacionalista espanyol, se'ls dóna l'ordre sisplau per força de vacunar a tot drap ni que sigui en dissabte de Glòria, diumenge de Pasqua o dilluns de la Mona. Les xarxes busquen, vius i cuejants, uns 40.000 voluntaris per vacunar-se en ple pont de Divendres Sant a Dilluns de Pasqua. L'obertura d'Andorra decretada pel govern nacionalista espanyol és un lleig que el govern andorrà ha fet al govern català. Els comuns andorrans, aquells senyors amb el barret en punxa, estaven delerosos de fer caixa i els catalans els posaven pals a les rodes. ¿Que no volen obrir fronteres, aquests catalans? —es van dir els andorrans—. Doncs, ara sabran qui té les claus del pany. Que vingui el rei, l'espanyol, esclar. I el rei, el borbó Felip VI, va anar a Andorra molts pocs dies abans de Setmana Santa, es va passejar pels carrers de la Vella acompanyat dels comuns de la Vall i se'n va tornar a Palau
[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. El cas és que, poques hores després de la visita del rei borbó a Andorra, el govern nacionalista espanyol, amb nocturnitat i per l'esquena, va decretar l'obertura de la frontera amb Andorra amb l'afegit que aquells espanyols que justifiquessin que volien anar a Andorra, ni que fos per comprar tabac, podien travessar territoris comunitaris que no fossin els seus, fins a arribar a creuar el perillós territori comanxe de Catalunya que, ves per on, és l'únic que té frontera física amb Espanya. Que els espanyols puguin travessar les planures comanxes plenes de catalans amb les galtes pintades amb senyals de guerra i missatges de fum sense perill que els tallin la cabellera per entrar a Andorra diu molt del que vol dir al segle XXI ser espanyol: passar xiulant i enrient-se'n de les lleis que decreta el govern català ni que les pengi en una pancarta. I tot plegat «per un pugno di dollari»!

[divendres, 02.04.21]
El podcast en català o occità de temes relacionats amb la cultura entra en la línia d'ajuts institucionals de la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 120.000 euros per a sol·licitants que reuneixin uns requisits especials
El Departament de Cultura ha obert, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), una nova línia d’ajuts dotada amb 120.000 € per donar suport a la creació o a la continuïtat de projectes de podcasts en llengua catalana o occitana que tractin temes relacionats amb la cultura: l’audiovisual, les arts visuals, les arts escèniques, la música, els videojocs o el llibre. També poden accedir a l’ajut els podcasts que parlin de la relació de l’art i la cultura amb la tecnologia i la innovació i els de ficció narrativa. Els projectes subvencionables inclouen, d’una banda, la compra de material tècnic per fer possible la producció del podcast i, de l’altra, la realització d’una temporada de podcast. Per a ambdues modalitats de l’ajut cal, a més, complir els requisits unes condicions, que la persona sol·licitant sigui titular dels drets per explotar els continguts relacionats amb el projecte de podcast; una durada mínima de 20 minuts de cada episodi; la temporada ha de constar d'un mínim de 10 episodis, excepte en el cas de podcasts de ficció narrativa, que han de tenir un mínim de 6; l’emissió del podcast ha de tenir lloc en el període que indiqui la convocatòria corresponent; el podcast ha d'estar allotjat en una plataforma especialitzada en la distribució de podcasts i en el cas que s’hi accedeixi només des d’una plataforma privada, aquesta ha de tenir un mínim de 15.000 visites mensuals justificables. Només es pot presentar una sol·licitud a cada convocatòria per a un únic projecte de realització d’una temporada de podcast i una sol·licitud cada tres anys per a l’adquisició de material tècnic per realitzar un podcast. El podcast no es pot emetre per ràdio abans d’una setmana d’haver estat publicat al web o a la plataforma especialitzada.
La quantia de la subvenció és d’un màxim del 100% de la despesa prevista pel sol·licitant respecte del pressupost de desenvolupament del projecte, amb un límit pel que fa a sol·licituds per a la compra de material tècnic de 2.000 euros, i de 300 euros per episodi —amb un màxim total de 5.000 euros— pel que fa a les sol·licituds per a la realització d’una temporada del podcast. Aquesta nova línia a més, preveu una puntuació específica addicional per a aquells projectes liderats per dones, siguin directores o guionistes. D'altra banda, s'obrirà també una nova línia adreçada al sector editorial que donarà suport a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana. La línia estarà dotada amb 75.000 euros.

[dijous, 01.04.21]
«El contuberni o la Casita Blanca de la Ciutadella»
L'entrada a la primavera d'aquest aniversari pandèmic s'ha vist celebrada amb un debat de fallida investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya. Enmig de discursos de tota mena, s'ha viscut l'aparició d'un nou qualificatiu contra el sector majoritari del Parlament de Catalunya anomenat «independentista» —que no és sinó un eufemisme del que en realitat s'hauria de dir «republicanista» sense matisos. El nou qualificatiu, esgotat per KO el diccionari de sinònims i antònims del partit nacionalespanyolista de Ciudadanos, ha vingut de la mà del seu substitut, el partit nacionalista espanyol del PSC. La seva portaveu ha deixat anar alegrement un meditat «contuberni independentista». Al llarg dels últims anys d'urnes segrestades i cops de porra contra paperetes democràtiques, se n'havien sentit de tots colors: que si nazis, que si supremacistes, que si xenòfobs, que si populistes... Però «contuberni independentista» té un significat encara més frívol, que no vol dir simpàtic. Un «contuberni», IEC dixit, és una conxorxa, una maquinació entre dues o més persones —se suposa que, en aquest cas que ens ocupa, una conxorxa entre uns dos milions més o menys de ciutadans per aconseguir un mal fi
[àudio íntegre d'aquest i altres comentaris al programa «El cafetó» d'IVOOX]. Però «contuberni» també és —sobretot en temps de lloguers impossibles—, una habitació en comú rellogada amb una o més persones. El partit nacionalista espanyol del PSC ha vist en l'anomenat independentisme, doncs, una mena de nostàlgica Casita Blanca, una Casita Blanca, esclar, freqüentada sobretot per les parelles adúlteres d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, amb la CUP fent de conserge discret del prostíbul de finestres tancades i llençols blancs estesos. Tothom sap que qualsevol prostíbul que es consideri digne del seu nom i del seu origen té una «madame» que el regenta. El dilema davant el buit de poder a la Ciutadella és: ¿qui està disposat o disposada a fer aquest noble paper d'alcavota?




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció