BITS MES DESEMBRE

[dimarts, 31.12.19]
El director Roman Polanski s'enfronta al boicot que el persegueix per la seva presumpta conducta d'assetjament en l'estrena catalana de la celebrada pel·lícula «L'oficial i l'espia» sobre l'afer Dreyfus
El nou film de Roman Polanski s'estrena a Catalunya amb l'estigma que persegueix el seu director per l'ancestral conducta d'assetjament. Les estrenes en altres països, sobretot França, van ser rebudes amb manifestacions a les portes de les sales de col·letius feministes denunciant el fet que Polanski continuï pendent de ser jutjat. La pel·lícula «L'oficial i l'espia» arrenca amb l'esplèndida seqüència en què l'exercit francès fa efectiva l'expulsió d'Alfred Dreyfus, el capità acusat d'espionatge i de traïció. L'acció se situa en l'immens pati de l'Escola Militar de París, flanquejat per centenars de soldats que presencien sota un cel tèrbol i gris com el protagonista, sol i abatut, és degradat per la poderosa institució a la qual servia. Tanmateix, no és Dreyfus —a qui dona vida un gairebé irreconeixible l'actor Louis Garrel— el protagonista d'aquest drama històric que revisa l'afer que porta el seu nom, sinó un altre dels militars presents a l'acte, Marie-Georges Picquart, el coronel que decideix seguir la pista que confirmarà finalment la innocència de
Dreyfus. Roman Polanski recull en un film d'aires clàssics una de les inquietuds més recurrents en la seva filmografia, la confrontació entre l'individu i un ordre establert corrupte que es conxorxa en contra seu. En aquest cas no es tracta ni d'una possible projecció paranoica del protagonista ni d'un grup que es mou en la clandestinitat, sinó d'un exèrcit aferrat als modes autoritaris de l'Antic Règim i un poble francès en bona part antisemita. Però el protagonista tampoc és una figura tendent a la desestabilització ni el fals culpable, com en uns altres films.

[dilluns, 30.12.19]
El Gremi de Llibreters de Catalunya tanca el balanç dels últims cinc anys amb el tancament duna quarantena de llibreries i l'obertura d'una vuitantena de noves gràcies a les iniciatives d'emprenedors independents
Malgrat la irrupció de la compra per Internet i el fenomen d'Amazon, cosa que ja representa una quarta part dels llibres que es venen a Catalunya, les llibreries continuen mantenint el pols. Si abans, el gegant amenaçador eren les grans superfícies, sobretot amb l'arribada de la FNAC, ara un microbi gairebé imperceptible com Internet s'ha menjat l'elefant. Segons dades del
Gremi de Llibreters de Catalunya, durant els últims cinc anys, en temps de crisi, a Catallunya han abaixat la persiana una quarantena de llibreries, però també l'han aixecada de nou una vuitantena, de la mà de joves emprenedors independents que estan donant al sector un aire nou amb l'ampliació de serveis paral·lels com restauració o activitats culturals de diversa índole. Això no vol dir que no hi hagi llibreries històriques i emblemàtiques que no puguin resistir per una banda la baixada de vendes i per una altra, en alguns casos, la pujada exagerada de lloguers de locals. Un dels últims casos és els de la Llibreria Sant Jordi (al carrer Ferran de Barcelona des del 1983) que es troba que hauria de passar de pagar els 800 euros actuals mensuals de lloguer a 8.000 mensuals. La crisi, però, s'ha pogut resoldre gràcies a la reobertura en un local municipal situat al carrer d'en Robador, acollint-se al programa de l'Ajuntament que s'anomena «Baixos de Protecció Oficial». El handicap, esclar, és deixar un carrer tan cèntric com el carrer Ferran i passar a un carrer gairebé desconegut si no és per la mala fama que arrossega pel cau de prostitució que acull.

[diumenge, 29.12.19]
L'assaig «Els quatre gats, les set vides d’un local emblemàtic de Barcelona» de Jordi Notó recupera la memòria d'aquest mític local del carrer Montsió de Barcelona que va reunir la flor i nata del Modernisme
Els Quatre Gats és un dels espais tan bohemi com contundent per fomentar el Modernisme i el primer lloc on va exposar Pablo Picasso l’any 1900. La primera etapa del local va ser curta i la cerveseria només va tenir les portes obertes durant sis anys. De llavors fins al 1978 va estar tancat al gran públic i quan va tornar a obrir va ser just davant d’on havia estat. El 1983 va poder tornar al lloc original, on encara és ara. Jordi Notó ha publicat l'assaig «Els quatre gats, les set vides d’un local emblemàtic de Barcelona» (Viena Edicions), en què explica com va ser el ressorgiment d’aquest espai gràcies al testimoni de primera mà de Pere Notó, el seu germà i un dels principals artífexs de la recuperació del local
d'Els Quatre Gats, que va comptar amb l’ajut d’artistes, com ara el pintor Joan Miró. El llibre permet entendre que aquest establiment és directament vinculat a dos moments clau de la història catalana: l’esclat del modernisme i tot allò que implicarà com a moviment artístic diferenciat. Pere Romeu va obrir les portes de l’establiment el 12 de juny de 1897 i va mantenir-lo obert fins a mitjan juliol del 1903. En aquests sis anys s’hi van fer esdeveniments culturals amb els noms com els de Ramon Casas, Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol. La casa Martí, els baixos de la qual ocupa la cerveseria, la va construir l’arquitecte Puig i Cadafalch sobre el solar d’allò que antigament havia estat un monestir de religiosos franciscans que més tard va passar a ser de monges dominiques. També va ocupar el mateix espai una caserna militar, el teatre del Liceu, un espai de circ i un punt de sortida de diligències de cap a l’interior de Catalunya. Més endavant es va convertir en la seu del Cercle Artístic de Sant Lluc, va acollir la seu de la societat cultural wagneriana i clubs d’automobilistes. Durant la guerra civil va ser ateneu cultural i a la postguerra s’hi establí la societat d’il·lusionistes. El canvi més sobtat va ser quan es va convertir en magatzem tèxtil durant trenta anys, del 1950 al 1980. Però la recuperació arriba amb Pere Notó i la generositat de Joan Miró, que els regala un quadre de l'exposició que tenia a Barcelona per tirar endavant el projecte. Hipotecat per La Caixa, a causa dels deutes de l'època, del quadre no se n'ha sabut res més. Com Joan Miró, altres artistes van contribuir en la recuperació del local: Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Armand Cardona, Josep Guinovart, Josep Maria Subirachs, Joan Hernández Pijoan, Jaume Genovart, Albert Ràfols-Casamada, Vimala Devi, Eduard Arranz-Bravo, Rafael Lozano Bartolozzi i Antoni Iniesta, entre altres mecenes. Finalment, el 1983, la cerveseria va poder ocupar el seu emplaçament original del carrer Montsió núm. 3, després de cinc anys, just al davant.

[dissabte, 28.12.19]
El MACBA oferirà un abonament gratuït de visita a tots els usuaris i treballadors del CAP Raval Nord amb Targeta Sanitària mentre no disposin del nou edifici a la Capella de la Misericòrdia per compensar el retard a causa de les desavinences entre els sectors implicats
No només de bons desitjos viuen el Nadal, l'Any Nou i els Reis. Després de la llarga polèmica en el temps que ha envoltat el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i els usuaris i treballadors del CAP Raval Nord (situat a l'edifici racionalista Saye) amb el suport de bona part del veïnat del districte de Ciutat Vella, en una reunió abans d'acabar l'any entre els representants del consorci del Macba i les institucions implicades en els dos equipaments, s'ha acordat que per compensar la tardança en la construcció del nou CAP Raval Nord, a la Capella de la Misericòrdia, que no es preveu almenys fins d'aquí a quatre anys, el Macba oferirà un abonament gratuït tant als treballadors del CAP com als seus usuaris perquè puguin visitar el museu quan vulguin fins que no tinguin les noves instal·lacions del CAP
[Imatges del Macba i de la Capella de la Misericòrdia]. La mesura s'ha pres per un doble motiu: per recuperar la bona relació entre usuaris del CAP i directius del Macba i també perquè, des de CatSalut, responsable del nou CAP, es considera que mèdicament, és recomanable visitar de tant en tant el Macba, a peu, pujar la rampa de les diferents plantes i superar, a més, l'arriscada arribada al Macba a través dels skates que ocupen la plaça. La mesura aprovada d'aquest abonament gratuït és la primera d'un programa que es continuarà ampliant i que té entre un dels seus objectius pacificar la plaça del Macba, ni que sigui creant un espai de terra per fer-lo accessible, com passa amb la plaça universitària del CCCB, als gossos, gosses i els seus propietaris i propietàries, amb la voluntat d'aconseguir la convivència ciutadana i canina i a falta d'una superilla com tenen en altres districtes [Dia dels Innocents]

[divendres, 27.12.19]
Alemanya organitza milers d'actes per tot el país durant el 2020 per commemorar els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven
El 17 de desembre de l'any 2020 és l'efemèride escollida convencionalment per commemorar els 250 anys del naixement del compositor de la «Novena simfonia». De fet, el que se sap és que aquell dia del 1770, Ludwig van Beethoven hi va ser batejat. Es manté com un misteri quan va néixer exactament. Alemanya ja ha donat el tret de sortida a l'Any Beethoven: una commemoració que va començar el 16 de desembre a Bonn i que es tancarà el 18 de desembre del 2020 a la Konzerthaus de Berlín. L'acte inaugural es va fer a l'Òpera de Bonn, ciutat a l'oest del país, a prop de Colònia, que va ser la capital de la República Federal d'Alemanya (RFA) des de la divisió del país i fins a la seva reunificació, el 1990. Per estrenar l'any del 250è aniversari, l'Orquestra Beethoven de Bonn va triar l'«Obertura número 3 Leonora». És part de l'única òpera del compositor, «Fidelio». Des de l'òptica política, la voluntat del govern federal alemany és la d'europeïtzar el compositor, allunyant-lo de qualsevol lligam nacionalista que pugui utilitzar la ultradreta alemanya.
Ludwig von Beethoven preferia composicions de motius curts i repetitius en lloc de temes llargs. Durant tot l'any s'organitzaran milers d'actes de tota mena, posant l'èmfasi en els següents aspectes del compositor: ciutadà, artista sonor, humanista, visionari i amic de la natura. Els concerts ocupen el pilar central, però no són les úniques activitats: exposicions, tertúlies, visites guiades per Bonn i la rodalia des de la mirada de Beethoven, una festa ciutadana l'agost de l'any que ve a la seva ciutat natal, edificis i escultures il·luminats, presentacions de llibres o el cicle Beethoven per als infants. Beethoven volia arribar a molta gent. Amb aquest objectiu, el programa inclou fins a 2.500 concerts a cases privades, botigues, locals d'associacions o esglésies.

[dijous, 26.12.19]
Instagram comença a complir la seva «amenaça» d'eliminar els likes ara ja a tot el món després de fer-ho com a prova en alguns petits grups de països
En principi es tractava d'eliminar els likes de les fotos. En lloc d'una xifra, els usuaris veien la fòrmula: «Aquesta foto agrada a aquesta persona i a d'altres». El Canadà va ser el primer i després va arribar a Austràlia, Itàlia, Irlanda, el Japó, el Brasil i Nova Zelanda. Pocs mesos i molts rumors després, la plataforma va anunciar que estendria la idea a tot el món. Tot un gir en les regles del joc que a Catalunya s'ha començat a aplicar a poc a poc: mentre hi ha usuaris que ja no veuen els likes dels altres, n'hi ha que encara no han notat cap canvi. Sigui com sigui, veure els likes dels altres és un privilegi en extinció. Segons la plataforma Instagram, l'objectiu del canvi és millorar el benestar emocional dels usuaris, especialment els més joves. Això, després de les crítiques que els assenyalen com la xarxa social més perjudicial per a l'autoestima dels adolescents.
Instagram no vol que sigui una competició. La majoria d'usuaris han aplaudit la mesura. Però alguns experts i psicòlegs asseguren que treure els likes no aturarà els qui estan més acostumats a comparar les seves publicacions i les dels altres. Si no veuen la xifra de likes, es buscarà una nova manera de comptar-los. Per exemple, clicant a dins dels likes que té una foto, i comptant quants scrolls down poden fer fins a arribar al final. De moment, Instagram manté els likes de les imatges pròpies de cada usuari, encara que no ho fa directament. Cal fer clic sobre la frase que apareix a sota la imatge i, aleshores sí, pots veure el nombre de "m'agrada" i a quins usuaris els ha agradat. La mesura, esclar, pot afectar els anomenats influencers i el negoci que hi ha al seu voltant.

[dimecres, 25.12.19]
Descobreixen a la catedral de Girona el vitrall amb figures humanes més antic de Catalunya de fa 800 anys i que s'hauria conservat de l'antiga catedral romànica
Es tracta, segons els experts, del vitrall figuratiu més antic de Catalunya. L'han trobat per sorpresa, sota set centímetres de pols però en un excel·lent estat de conservació, a la catedral de Girona, darrere d'un gran retaule de fusta que estaven restaurant. Aquest espai no s'havia tocat des del segle XVI. Fins ara no s'havia descobert perquè en una banda de la paret, en una capella de la catedral, hi tenia al davant el retaule de fusta que va des del sostre fins a terra. I l'altra banda de paret, que, evidentment a l'època medieval devia donar al carrer, amb la finestra i el vitrall, es va tapiar per ampliar l'edifici. El vitrall va quedar al mig, i, per sort, no el van destruir. Fa 3 metres d'altura i 1,30 d'amplada, i té 10 finestretes diferents amb imatges de sants, de l'anunciació i del naixement. Algunes peces són del segle XIII, i això, si es confirma, les convertiria en els vitralls amb figures humanes, no només amb vidres de colors, més antics del país. Ara només l'han tret de la paret, amb molta cura, perquè hi ha vidres trencats, i s'haurà de restaurar. L'objectiu és que es pugui exhibir al mateix museu de la
catedral de Girona. Expliquen que això permetrà veure'n, com en un quadre, tots els detalls de les pintures i la qualitat i brillantor dels vidres, impossibles de distingir quan són en finestres de catedrals a desenes de metres d'altura. Aquest vitrall se sumarà al patrimoni que s'exposa al museu de la catedral, on ja hi ha el tapís de la creació, una obra del segle XI amb un gran valor patrimonial, ja que és l'única obra de pintura a l'agulla que es conserva d'aquesta època.

[dimarts, 24.12.19]
Els museus i centres d’exposicions municipals de la ciutat de Barcelona han rebut 4.824.376 visitants l’any 2019 dels quals 180.000 són estudiants
Durant el transcurs de l’any 2019 els diferents museus i centres d’exposicions municipals de Barcelona han rebut un total de 4.824.376 visitants. Amb aquesta xifra, els museus municipals que depenen de l’Institut de Cultura de Barcelona tanquen un balanç de visitants fruit d’un treball centrat en augmentar la presència activa dels museus en la dinàmica cultural de la ciutat, potenciant el treball en xarxa i els projectes de proximitat que fomenten l’espai comunitari. Així mateix, els centres educatius continuen sent una prioritat per fomentar el coneixement patrimonial entre els més joves, realitzant importants esforços en impulsar el coneixement de les col·leccions municipals en aquest col·lectiu. Quant a les sales d’exposicions, es destaca que el programa d’exposicions temporals, d’activitats i d’investigació, que porta a terme La Virreina Centre de la Imatge, s’ha incrementat podent oferir una activitat continuada durant tot l’any, consolidant-se com a projecte cultural i fidelitzant públic amb una estabilització de visitants al llarg de l’any.
Els museus municipals de Barcelona han continuat treballant en el Pla d’Inventari i Documentació, iniciat l’estiu del 2018 amb l’objectiu de revisar les fitxes de les col·leccions gestionades pels museus de la corporació. El Pla suposa la contractació d’un equip de dinou especialistes. Al llarg de l’any 2019 s’han treballat més de 24.000 fitxes. El Pla té per objectiu la posada al dia del coneixement dels fons dels museus municipals assolint el 100% de l’inventari de les col·leccions. L’any 2019 s’han realitzat 78 donacions de conjunts d’objectes de variada composició, que incrementen les col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic, Museu del Disseny, Museu de la Música, Museu de Ciències Naturals, i Museu d’Història de Barcelona, gràcies a la vinculació i generositat de la ciutadania amb els museus.

[dilluns, 23.12.19]
L'Editorial Raig Verd té les edicions en català de les obres de l'escriptor kenià Ngugi wa Thiong’o guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2019
L'escriptor Ngugi wa Thiong’o (Kamiriithu, Kènia, 1938) és un dels escriptors de referència de Kènia i un dels grans exponents de la literatura africana contemporània. Autor prolífic i compromès, Thiong’o fusiona en les seves obres la profunditat de les tradicions africanes amb una mirada crítica a la situació social i política del seu país. Entre els llibres que ha publicat destaquen «Lluitar amb el diable» (2018) i «Somnis en temps de guerra» (2010). La Generalitat de Catalunya li ha atorgat el premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros, per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva.
Ngugi wa Thiong’o escriu en la seva llengua materna, el kikuiu, i el seu nom ha sonat sovint com un dels candidats a guanyar el premi Nobel de literatura. Durant la seva infantesa i adolescència, Thiong’o va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de la guerrilla Mau Mau (1952-1962), que va portar a la independència del país. A través de la literatura, Thiong’o parla dels problemes polítics, culturals i socials de Kènia, motiu pel qual va patir persecució política dins i fora del país. Arran de l’obra de teatre «Em casaré quan vulgui», en què denunciava les desigualtats socials a Kènia, Thiong’o va ser empresonat durant un any. A la presó va escriure la seva primera novel·la en paper higiènic i en llengua kikuiu, «Dimoni crucificat». Del 1982 al 2002 Thiong'o va viure a l'exili. És un gran defensor de la riquesa lingüística de Kènia i en les seves obres, traduïdes a una seixantena de llengües, parla de la necessitat de combatre el monolingüisme, l’impacte de la colonització a l’Àfrica i la necessitat de refutar prejudicis i estereotips.

[diumenge, 22.12.19]
Una tesi sobre l’emigració i l’exili espanyols en el cinema guanya el Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona
La investigadora Marta Piñol ha estat guardonada amb el XXIII Premi Claustre de Doctors, corresponent a l'any 2019, per la tesi «Cine y movimientos migratorios: la representación del exilio y la emigración económica española hacia Europa (1939-2016)». La recerca guanyadora no analitza només la cinematografia espanyola, sinó també la d’altres països, per veure com s’hi representen els emigrants espanyols, i abasta tant l’emigració econòmica com també la política, és a dir, l’exili. Durant la recerca, l’autora guanyadora del
Premi Claustre de Doctors de la UB ha analitzat un extens corpus fílmic, de manera que la tesi inclou una base de dades de pel·lícules i noticiaris amb més de 1.800 entrades. Així mateix, en el treball s’estudia amb detall dues pel·lícules: «Vente a Alemania, Pepe» (Pedro Lazaga, 1970) i «Españolas en París» (Roberto Bodegas, 1970). La tesi analitza la representació cinematogràfica que es fa de l’emigració en els diferents films estudiats, i alhora es fixa en la manera com ha tractat el cinema els aspectes geogràfics, economicolaborals, polítics, ideològics, urbanístics, antropològics i psicològics de l’emigració.

[dissabte, 21.12.19]
La Ruta del Cister es revitalitza amb un carnet triple després que els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges havien perdut 19.000 visitants en tres anys
Per posar fre a la caiguda de visitants, la Generalitat de Catalunya ha decidit promoure un carnet que permet visitar de manera conjunta el triangle de l'orde cistercenc que hi ha a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. Ara bé, el nou carnet val 15 euros, tres euros més que el paquet conjunt que fins ara ja oferia la mateixa possibilitat d'aglutinar la triple entrada en un sol tiquet. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) és qui ha decidit posar en marxa el carnet de la Ruta del Cister. Entra en vigor el 2020 i l'encariment es justifica en el fet que el carnet dobla fins als dos anys el marge de temps per poder completar la ruta. A més, conté un codi QR que enllaça amb una nova pàgina web amb informació en quatre idiomes dels tres conjunts patrimonials. Adquirint el carnet, l'accés als tres monestirs continua resultant 6,5 euros més econòmic que no pas si es compren les tres entrades per separat. L'any 2015
la Ruta del Cister va registrar 187.000 visitants, mentre que l'any 2018 van ser 168.000, una xifra molt similar al total del 2019. El nou carnet d'accés també implica un nou repartiment dels diners recaptats, ja que fins ara es feia a parts iguals i s'ha conclòs que generava desequilibris. A partir d'ara, el monestir que vengui el carnet es quedarà bona part del preu abonat pel visitant, l'ACPC rebrà un euro i la resta es repartirà entre els altres dos monestirs que integren la ruta.

[divendres, 20.12.19]
El Consell d'Europa avala el model de la immersió lingüística i insta Espanya a reforçar l'ús de totes les llengües cooficials que es parlen en el seu territori
Pendents del Tsunami Democràtic amb el partit del Barça i el Reial Madrid i també pendents de la sentència del Tribunal Superior de Justícia europeu en relació a la immunitat de l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, un altre revés a les galtes de l'Estat espanyol ha passat poc o molt per alt. Es tracta de l'incompliment dels seus compromisos europeus per preservar la riquesa lingüística del continent. Així ho ha manifestat el comitè de ministres del Consell d'Europa en un informe amb recomanacions en el qual insta el Govern espanyol a reforçar l'ús de les llengües cooficials a l'Administració central i garantir el dret dels ciutadans que les parlen a utilitzar-les en els processos judicials. La institució amb seu a Estrasburg insta, a més, els responsables autonòmics de Galícia i la Comunitat Valenciana a eliminar els límits imposats a les aules als seus idiomes propis. El cinquè diagnòstic oficial sobre el grau de compliment a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, un tractat del 1992 però al qual l'Estat espanyol es va adherir el 2001, és el més dur.
El Consell d'Europa critica la falta d'avanços i reitera la necessitat de reformar l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Aquesta norma estableix que l'ús d'una llengua cooficial només està permès si cap de les parts s'hi oposa. El que hauria de garantir, objecten els experts europeus, és que es pugui fer servir sempre que ho demani una de les parts. Catalunya surt ben parada en l'informe del Consell d'Europa sobre l'ús del català. El document destaca el «fort suport» de les autoritats «autonòmiques» per potenciar la llengua i remarca el valor del model d'immersió lingüística a l'escola sense descurar la importància de l'educació multilingüe.

[dijous, 19.12.19]
L'escultura «L'onada» creada el 1998 per Jorge Oteiza ha deixat provisionalment el seu emplaçament davant del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) per tornar al taller de Pere Casanovas de Parets del Vallès on va ser creada
L'obra, d'alumini patinat, se sotmetrà a un rentat de cara per eliminar els grafitis que enlletgeixen la superfície de la peça. Per prevenir noves accions se li aplicarà una substància que ajudarà a eliminar futures intervencions gens artístiques. «L'onada» està situada, des que l'escultor la va donar el 1998, a la tarima de la plaça dels Àngels, on s'aixeca l'edifici de Richard Meier; la zona zero en la qual diàriament es donen cita skaters per practicar la seva activitat preferida, i és un lloc que concentra un bon nombre d'activitats a gairebé totes les hores del dia. Des del museu asseguren que no és durant el dia quan la peça és objecte dels actes vandàlics que ara l'han fet tornar al taller on va ser creada. Segons les previsions,
l'obra «L'onada» tornarà al seu emplaçament original d'aquí a un mes. La peça parteix d'un model de bronze de cinc centímetres d'altura realitzat per Oteiza el 1957. L'escultor va recuperar la peça del seu taller, on havia quedat emmagatzemada des que va abandonar la producció escultòrica el 1959. El 3 de juliol del 1998 Oteiza, en cadira de rodes, va supervisar la instal·lació de l'obra al seu lloc, però el dia 13 l'obra es va inaugurar sense la seva presència, a causa del fràgil estat de salut de l'escultor. En una de les cares de l'escultura, Oteiza va incloure-hi una dedicatòria: «A Leopoldo Rodés, artista del frontis, mecenes ocult de les dues parets».

[dimecres, 18.12.19]
L'exposició «Llach. Com un arbre nu» fa un repàs dels cinquanta anys de la carrera com a cantant de Lluís Llach i convida a viure una experiència en 3D amb el mateix protagonista en un «directe virtual»
L'exposició «Lluís Llach. Com un arbre nu» fa una mirada artística i multisensorial pels paisatges personals que el músic ha desgranat en la seva obra. Dividida en vuit àmbits amb títols de cançons, la mostra commemora els 50 anys que fa que Lluís Llach va començar a cantar. L'exposició, comissariada per Lluís Danés, es pot veure a l'Arts Santa Mònica de Barcelona fins al 26 d'abril del 2020. La revista digital Clip de Teatre ha
elaborat un vídeoreportatge (14'27") on es mostra el muntatge escenogràfic, en un ambient teatral i màgic, acompanyat de llum i de so. Finalment, una experiència en 3D permet el visitant a entrar en un món especial i veure Lluís Llach en una realitat virtual al piano que interpreta per a cadascú la peça que dóna nom a l'exposició, «Com un arbre nu», amb sorpres final. Els vuit àmbits de l'exposició, es poden resseguir en el vídeoreportatge: 1) Jo i sóc si tu vols ser-hi; 2) Amor particular; 3) Alè; 4) L'estaca; 5) El Cafè Antic; 6) Viatge a Ítaca; 7) Rar; 8) Com dibuix fet al vent.

[dimarts, 17.12.19]
El grup musical Txarango anuncia que el febrer del 2021 tancarà la seva trajectòria després de deu anys i l'edició d'un nou disc coincidint amb l'última gira que inclou una trentena de concerts
El grup del Ripollès ha anunciat la sortida d'un disc nou aquesta primavera i una gira a partir de l'estiu que, quan acabi, al febrer del 2021, posarà punt i final a una trajectòria de 10 anys als escenaris. Txarango es vol acomiadar amb una gira molt especial: sota una carpa de circ on faran una trentena de concerts, que combinaran música i arts escèniques, per tot Catalunya i també les Illes i el País València. Serà el final d'un viatge que va començar l'hivern del 2010, que els ha convertit en un dels grups catalans de més èxit i els ha portat per escenaris de tot el món, amb concerts on sonaven cançons com «Vola», que després van formar part del seu disc de presentació, «Benvinguts al llarg viatge». Amb aquest treball van guanyar nombrosos premis i es van convertir en un del grups catalans de més èxit i més seguidors. L'any 2014 van publicar «Som riu» i van crear el festival Clownia, a Sant Joan de les Abadesses, i el 2017 van gravar el seu tercer disc, «El cor de la Terra».
Txarango ha escampat per tot el món la seva música mestissa, festiva i reivindicativa, el seu directe potentíssim i energètic i lletres i filosofia carregades de compromís social i polític, que els ha portat a actuar, també, en camps de refugiats a Grècia i a Palestina. Fidels a la seva filosofia, la seva última gira —que es dirà «El gran circ»— serà autogestionada, amb col·laboració amb diverses organitzacions del món cooperatiu i totalment sostenible, sense generar cap residu plàstic. Les entrades s'han posat a la venda coincidint amb l'anunci de comiat del grup.

[dilluns, 16.12.19]
Josep Pedrals «refresca» el llenguatge del popular Godot amb una versió que protagonitzen Nao Albet i Pol López a la Sala Beckett dirigida per Ferran Utzet
De «Tot esperant Godot / En attendant Godot» a «Esperant Godot». I de l'Empordanet a l'Empordabrut. M'explico. Deia Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989) que entre el 1948 i el 1949 es va posar a escriure aquesta obra simplement perquè necessitava airejar-se després de la complexa narrativa dramàtica de l'obra teatral «Eleutheria». No oblidem també que només feia dos o tres anys de l'horror nazi de la Segona Guerra Mundial. Per tant, les raons per airejar-se eren moltes. I per conrear l'absurd, també. Beckett no va publicar i estrenar «En attendant Godot» fins al 1953. I malgrat que el que havia dit l'autor irlandès d'airejar-se potser només va ser una “boutade”, tothom en va fer elucubracions filosòfiques i intel·lectuals. I encara en fa. Per això l'invisible i desconegut Godot es mereix que no se'n faci ni una més. Josep Pedrals s'ha encarregat d'una nova traducció
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. És un dels avantatges de repescar clàssics: el “refresh” imprescindible del llenguatge. Es podia recórrer a versions anteriors, esclar. Per exemple, el Teatre Lliure, fa vint anys, el 1999, encara a la seu de Gràcia, va recuperar la versió de Pere Quart / Joan Oliver. Va ser un dels èxits de la direcció de Lluís Pasqual... amb Anna Lizaran fent de Vladimir! Una altra de les negatives de Beckett —i els seus hereus— que deia que cap dona podia fer el paper perquè no patia de pròstata! Pobre Beckett... aleshores encara no s'havia inventat el fenomen del Me Too! El que sí que s'havia inventat és el quitrà. I l'escenografia ennegrida de l'artista Frederic Amat feia que l'obra es representés, com aquell qui diu, en blanc i negre.

[diumenge, 15.12.19]
Mor als 79 anys l'actriu danesa Anna Karina, una de les icones de la Nouvelle vague que va rebutjar treballar a «À bout de souffle» de Jean-Luc Godard perquè exigia escenes de nu
D'origen danès (els seu nom real era Hanne Karin Blarke Bayer), era una de les actrius més destacades de la Nouvelle vague, el corrent cinematogràfic francès que va marcar la modernitat del gènere. Als 17 anys, es va traslladar a París. Allà va treballar com a model publicitària i a cases de moda d'alta costura com Chanel. El nom artístic d'Anna Karina li va suggerir la mateixa Coco Chanel quan Karin Blarke li va explicar que volia obrir-se camí com a actriu. L'any 1959 va conèixer el director Jean-Luc Godard que li va proposar interpretar un paper important a la seva primera pel·lícula, «À bout de souffle» (Al final de l'escapada). Però
Anna Karina ho va rebutjar perquè el paper incloïa nombroses escenes despullada. El paper, finalment, el va interpretar la nord-americana Jean Seberg. Godard va insistir amb un paper a la seva segona pel·licula, «Le petit soldat», que Anna Karina va rodar quan encara era menor d'edat. A partir de llavors, director i actriu van compartir moltes hores de rodatge en films com «Bande à part», (1964), «Pierrot le fou», (1965), «Alphaville: Une étrange aventure de Lemmy Caution», (1965), «Made in USA», (1966) o «Vivre sa vie: Film en 12 tableaux» (1962). Anna Karina i Jean-Luc Godard es van casar l'any 1961. El matrimoni va durar sis anys. No va descuidar mai la seva faceta de cantant i va interpretar memorables cançons, la majoria al costat de Serge Gainsbourg.

[dissabte, 14.12.19]
L'Associació Memòria i Història de Manresa presenta un web dedicat als «Bagencs de la Lleva del Biberó»
El web està dedicat als “biberons” de la comarca del Bages que el 1938 van ser cridats a files quan només tenien 17 anys. Entre els assistents, encara hi havia quatre dels protagonistes que actualment tenen 99 anys. En
aquesta pàgina web de l'Associació de Memòria i Història de Manresa es troba una explicació del que va ser i va representar la Lleva del Biberó, una ressenya del que va desenvolupar l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, impulsada per Antoni Quintana Torres, 8 entrevistes enregistrades en vídeo a “biberons” de la comarca del Bages i la publicació de 9 memòries i diverses cartes inèdites, que tenen un remarcable interès històric i humà. El web compta amb el suport de l'Ajuntament de Manresa.

[divendres, 13.12.19]
Un partit de criquet, un actor de Disney i un mòbil són els ítems més buscats a Google durant el 2019
El més buscat a Google aquest 2019 a nivell internacional ha estat el partit de criquet entre l'Índia i Sud-àfrica, seguit de Cameron Boyce, l'actor de Disney que va morir als 20 anys el passat juliol. L'iPhone 11, les sèries «Joc de trons» i «Els venjadors», «Joker» i Notre-Dame de París (arran de l'incendi que va patir el 15 d'abril). El Mundial de criquet ocupa tres de les 10 cerques més populars del món. Després de comprovar les tendències dels darrers dotze mesos, la companyia nord-americana ha fet el llistat de les preguntes més freqüents que fan els usuaris al cercador, dels personatges que generen més interés i les sèries i pel·lícules més consultades. Segons Google, entre les notícies més buscades hi ha l'incendi de Notre-Dame, la proposta d'assalt a l'Àrea 51 i els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín. Pel que fa a les personalitats, el més buscat és el jugador de futbol americà Antonio Brown, seguit de l'exblaugrana Neymar i del youtuber James Charles. La primera dona de la llista dels personatges més buscats del món és la jove Billie Eilish, que apareix en la sisena posició, seguida de Greta Thunberg. Els usuaris del
cercador Google també volen saber què és la listeriosi, els VTC, els CDR són els quarts més buscats (segons Google Trends, l'interés màxim va ser entre el 13 i el 19 d'octubre). Segueixen a la llista DANA, IPRH i Brexit. I entre les preguntes més freqüents: quan es canvia l'hora, quan comencen les rebaixes i quan se celebra el Carnestoltes. Que no falti l'alegria!

[dijous, 12.12.19]
El nou Pla d'Impuls del Circ amb suport institucional té l'objectiu de crear un escenari d'oportunitats per a la promoció del circ en la vida cultural i la societat catalana
Amb el conjunt d’aportacions de diverses institucions, administracions i entitats, el Pla destina, en total, més d’1 milió d’euros al sector. Marta Torrents i Joan Ramon Graell seran els directors artístics de la Producció Nacional de Circ, una de les mesures del Pla, que s’estrenarà dins el Festival Grec 2020 i que després girarà per diversos espais del Sistema Públic d’Equipaments Escènics de Catalunya.
El Pla d'Impuls del Circ contempla el desenvolupament d’onze mesures adreçades, entre altres, a millorar les infraestructures i els circuits de circ; a impulsar la consolidació de l’ensenyament professional de les arts del circ; a reforçar la difusió del circ en diversos àmbits de la vida pública; a fomentar la reflexió sobre el circ i la creació circense i a donar suport a la producció de circ a Catalunya. La definició d’aquestes propostes ha estat consensuada amb diferents referents del sector del circ, que s’encarregaran de la seva coordinació i lideratge. Les onze mesures del Pla són: la formació; les infraestructures per als espais de circ; el circ comunitari; els pobles de circ de menys de 10.000 habitants; el Nilak de creació d'un espai amb una carpa itinerant; la difusió; la creació publicitària; l'Esfera Circ d'acompanyament d'agents del sector; la producció nacional de circ amb l'espectacle d'estrena «Estat d'emergència»; i la internacionalitzazió.

[dimecres, 11.12.19]
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya adquireix un manuscrit del segle XIV fins ara desconegut i que és una còpia del «Llibre de Santa Maria» de Ramon Llull
Es tracta d'un fragment d’una de les primeres còpies que es van fer de l’obra «Llibre de Santa Maria», de Ramon Llull, escrita l’any 1290. El manuscrit és de pergamí, està escrit a dues columnes i amb rúbriques de color vermell, tal com indicava Llull que s’havien de fer les còpies de les seves obres. Aquest fragment de la còpia de l’obra de Ramon Llull té un gran valor patrimonial, tant per la seva antiguitat com per la seva proximitat a l’obra original. Es tracta d’un full de pergamí que conté quatre pàgines de l’obra
«Llibre de Santa Maria». Seguint l’edició que va publicar Salvador Galmés a Palma de Mallorca l’any 1915, el fragment del manuscrit comprat es correspon amb la part final del capítol 24 i la inicial del 25. En aquesta part, Llull hi escriu: «... L’ermità demanà a Laor si sabia ques consolació? Respòs Laor e dix que consolació és ço que dona remey d’alcuns greuges per alcuna satisfacció. D’aquesta consolació, dix Laor, volem loar Nostra Dona en esta manera...». El Departament de Cultura ha dipositat aquest pergamí a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on serà restaurat i posat a l’abast dels investigadors de l’obra de Ramon Llull.

[dimarts, 10.12.19]
Els editors auguren que l'any 2020 el sector del llibre de paper continuarà creixent amb la tendència de recuperació després de la crisi que el va deixar sota mínims
En el moment més greu de la crisi el sector va passar de facturar 3.109 milions el 2009 a facturar-ne 2.181 l'any 2013. Són dades de tot l'Estat espanyol. El Gremi d'Editors de Catalunya, organitzador de la Nit de l'Edició, afirma que aquest 2019 ha estat el sisè any que el sector ha crescut, es preveu que un 2%. En xifres, aquest increment estimat representa passar dels 2.364 milions de l’exercici anterior a uns 2.410 milions. En el cas català, la xifra de facturació creix dels 1.200 als 1.224 milions d’euros. Catalunya continua sent el motor de l’edició a tot l’Estat, i en alguns camps del llibre el domini és considerable: en literatura, més del 80% del que s’edita a Espanya es produeix a Catalunya, un 65% del llibre infantil i juvenil s’edita a Catalunya, i en el cas dels llibres de divulgació el percentatge creix fins al 77%. Malgrat això, el Gremi no amaga que tot el que té de potència editora no ho té de potència lectora. Per això reclama que es posi en marxa el frustrat Pla de Lectura i que es fomenti encara més l'hàbit lector a les escoles i els instituts, que es doni suport a les llibreries i que es promogui el valor de la creació cultural. Segons les últimes estadístiques del
Gremi d'Editors, a Catalunya un 32,2% d'habitants no llegeixen mai o gairebé mai. La mitjana de lectors, un 67,8% s'acosta a la mitjana europea que està en un 68%. Les mateixes dades indiquen que de cada 100 llibres venuts a Catalunya, 80 es venen a través de canals tradicionals —principalment, les llibreries—, 15 a través d’internet —tot i que en format físic— i els cinc restants corresponen a vendes digitals. La pirateria digital continua flagel·lant el sector. L'últim any es van descarregar uns 400 milions de llibres il·legalment cosa que representa deixa d'ingressar uns 200 milions d'euros.

[dilluns, 09.12.19]
Els Premis del Cinema Europeu giren la mirada cap a Grècia i premien el director Yorgos Lanthimos per la seva pel·lícula «La favorita»
En la gala celebrada a Berlín «La favorita» ha recollit vuit premis, en les categories de millor pel·lícula, comèdia, direcció, actriu (Olivia Colman), fotografia (Robbie Ryan), muntatge (Yorgos Mavropsaridis), vestuari (Sandy Powell) i maquillatge i perruqueria (Nadia Stacey). N'han quedat pocs per als altres nominats. Tot i així, la pel·lícula «Dolor y gloria» de Pedro Almodóvar s'ha emportat dos premis, el de millor actor per a Antonio Banderas i el de millor disseny de producció per a Antxon Gómez. En aquesta 32a edició dels
Premis del Cinema Europeu s'han quedat sense premi altres pel·lícules molt ben situades i nominades a millor pel·lícula europea com «El oficial y el espía», de Roman Polanski, i «El traidor», de Marco Belocchio. Pel que fa a altres pel·lícules europees del 2019 destacades, «Retrato de una mujer en llamas», de Céline Sciamma, s'ha quedat amb el guardó al millor guió. El premi al millor film d'animació ha estat per a «Buñuel en el laberinto de las tortugas», del català Salvador Simó, una pel·lícula que adapta el còmic de Fermín Solís sobre la relació entre Buñuel i Ramón Acín.

[diumenge, 08.12.19]
Es commemoren els 80 anys del naixement del primer nadó de les mares refugiades de la guerra civil a la Maternitat d'Elna
Era el 7 de desembre del 1939 quan a la Maternitat d'Elna naixia el primer nadó d'una de les mares refugiades que havien pogut sortir dels camps del Rosselló (Catalunya Nord) després de fugir de la guerra civil espanyola. Amb l'acondicionament d'un palauet als afores d'Elna, la seva creadora, la jove infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va possibilitar que moltes dones internades als camps de les platges del Rosselló després de la retirada així com dones que fugien de la persecució nazi després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial donessin a llum en condicions a la
Maternitat d'Elna. Aquesta commemoració ha empès els responsables del Col·legi Paul Langevin d'Elna, en col·laboració amb l'associació DAME (que representa els fills i amics de la Maternitat) a fer un seguit d'actes per recordar-ho. S'ha inaugurat un mural realitzat per l'artista Manuel Sierra al pati del centre educatiu amb la participació del cor Tutti Canti. També s'han presentat els treballs dels alumnes i els equips pedagògics (entre els quals el de català) i s'ha inaugurat l'exposició «Refugiades de lluny i de prop» amb la col·laboració de l'Associació Catalana per la Pau. Pròximament, la sala polivalent s'anomenarà Sala Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zuric, Suïssa, 1913 - Zuric, 2011). Hi ha hagut també la lectura de «Témoignages de la Retirada» per Agnès Sajaloli, directora del Memorial del Camp de Ribesaltes i el duo «Cuerdas en el aire» ha ofert un concert amb un repertori composat especialment per a la commemoració.

[dissabte, 07.12.19]
El Teatre Lliure inaugura un plató de televisió amb un cicle de debats per compartir opinions i pensaments sobre qüestions extretes de la programació de la temporada
Es tracta d'una sèrie de sis programes que es podran veure exclusivament pel canal de Youtube del mateix teatre i que estan moderats pel periodista Xavier Graset. El primer programa gira al voltant del tema «¿Com expressem les emocions al teatre?» El cicle «Foyer/1» consta de sis programes que s'emetran mensualment fins al maig de 2020. Els altres temes que es tractaran en
el cicle «Foyer/1» són: «La societat banal» (desembre), «Els territoris fronterers: tot és teatre?» (gener), «Per l’humor a l’art» (febrer), «Nous codis per a les preguntes existencials de sempre» (març) i «Com construeix la identitat de la dona, l’art?» (maig). «Foyer/1» forma part de la branca de la programació anomenada «&acciódirecta», que engloba totes aquelles activitats que el Teatre Lliure ofereix perquè el públic pugui gaudir del teatre més enllà dels espectacles. Educar en el teatre i impulsar espais físics i mentals de reflexió són també objectius d'aquesta branca, que inclou el Programa educatiu, el programa de residències Ajuts a la creació Carlota Soldevila i l'Escola de pensament.

[divendres, 06.12.19]
Les nominacions dels Premis Gaudí 2019 situen les pel·lícules «La hija de un ladrón» i «Els dies que vindran» en el primer lloc del palmarès
Dues pel·lícules que reflexionen, cadascuna a la seva manera, sobre el significat de la paternitat i la maternitat són les més nominades de la 12a edició dels Premis Gaudí: «La hija de un ladrón» de Belén Funes, amb 13 nominacions, i «Els dies que vindran» de Carlos Marques-Marcet, amb 10, són els dos títols que es perfilen com a favorits. En les categories interpretatives hi ha hagut poques sorpreses. Maria Rodríguez i Greta Fernández es disputaran el Gaudí a millor actriu, al qual també estan nominades la debutant Carmen Arrufat per «La innocència» i una Aina Clotet que fa doblet: actriu protagonista per «La filla d'algú» i secundària per «7 raons per fugir», el film d'episodis d'Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras que també està nominat a millor pel·lícula. Eduard Fernández també fa doblet de nominacions: com a protagonista per «La hija de un ladrón» i de secundari pel Millán-Astray de «Mientras dure la guerra», la vuitena i novena nominació del seu compte personal, rècord dels Gaudí interpretatius. Completen les nominacions interpretatives dels
Premis Gaudí 2019 l'actriu Laia Marull per «La innocència» i dos actors que col·leccionen nominacions als Gaudí. David Verdaguer obté la cinquena per «Els dies que vindran» i Sergi López la setena per «El viatge de la Marta», el film de Neus Ballús que també està nominat com a millor pel·lícula, direcció i so. En el capítol d'absències, cal destacar les d'Isabel Coixet, que no està nominada com a directora ni guionista per «Elisa y Marcela» —tampoc als Goya—, que tot i així pesca quatre nominacions als Gaudí en categories tècniques. La gala dels Premis Gaudí tindrà lloc el 19 de gener, produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll i presentada per l'actriu Anna Moliner.

[dijous, 05.12.19]
El Teatre Nacional de Catalunya enceta el programa «Jo també vaig al TNC!» adreçat als infants d'entre 6 i 11 anys paral·lel als horaris dels espectacles per promoure l'experiència d'anar al teatre
En el marc del Programa educatiu i social del TNC, l'activitat basada en jocs i tallers tindrà lloc mentre els adults assisteixen a una de les funcions. Les dues primeres, previstes per als diumenges 22 i 29 de desembre (amb inscripció prèvia), coincidiran amb la representació de l'obra «Mrs. Dalloway», a la Sala Gran. El taller «Virginia Llop i les flors», entre les 17:45 h i les 20:00 h (la durada de la funció) es desenvoluparà al vestíbul superior del TNC. Els infants s'aproparan a la figura de l’autora de «Mrs. Dalloway», Virginia Woolf, a partir de la narració de «Virginia Llop» i un àlbum il·lustrat de Kyo Maclear i Isabelle Arsenault que explica la relació entre Virginia Woolf i la seva germana pintora Vanessa. En la trama, Virginia s’ha despertat de molt mal humor. I malgrat que la seva germana Vanessa fa tot el possible per animar-la, no ho aconsegueix. La Virginia parla a la Vanessa d’un lloc imaginari i anomenat Bloomsberry. I la Vanessa decideix convertir les parets de la seva habitació en aquest indret idíl·lic i dibuixa un jardí exhuberant, que serà l’espai on la seva germana Virginia trobarà un recer de pau.
El taller del programa «Jo també vaig al TNC!» es basa en el coneixement que l'escriptora Virginia Woolf tenia de les flors, com també el que té una de les seves protagonistes, Mrs. Dalloway. El taller del TNC acaba elaborant corones i ornaments de flors amb retalls i enganxant diferents tipus de paper per crear diverses peces florals.

[dimecres, 04.12.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2019 amb 20.038.233 visitants que han fet 42.411.275 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 20.038.233 visitants i 42.411.275 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.321,8 visites de pàgines (12,4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 47 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.912 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimarts, 03.12.19]
El cineasta Ken Loach torna a la població aragosesa de Mirambell prop de Terol on va rodar fa vint-i-cinc anys la pel·lícula «Terra o llibertat» sobre la Guerra Civil
Ha passat un quart de segle des que el 1995, el director Ken Loach rodés a la població de Mirambell (Maestrat aragonès) algunes de les escenes de la pel·lícula «Terra i llibertat», que es va estrenar l’abril del 1995. El film narrava, segons el mateix director, la història d’una gran esperança, la d’una societat on la terra fos un be comú. La seva estrena va impactar força en una societat que encara parlava poc de la Guerra Civil.
Ken Loach (Nuneaton, Regne Unit, 1936) ha tornat a Mirambell i a alguns dels escenaris del rodatge. Els veïns l'han rebut per retre-li homenatge i Ken Loach s'ha passejat pels carrers de la població acompanyat per l’actriu Rosana Pastor, que en el film interpretava el paper de Blanca, i de Raffaele Cantatore, que interpretava el paper d’un milicià italià. A més, el poble ha canviat el nom d'un dels seus carrers i hi ha posat el de Ken Loach que, agraït i emocionat per la rebuda de la població, fins i tot s'ha posat una gorra de milicià.

[dilluns, 02.12.19]
La companyia Cor de Maguey reposa a l'Escenari Joan Brossa el seu espectacle «Mexicatas» sobre la vella amistat entre Mèxic i Catalunya dirigit per Sergi Belbel
D'un treball col·lectiu a partir de l'enyorança dels orígens i de l'amor a primera vista del lloc d'acollida sorgeix un espectacle ple d'humor i de tendresa que, potser sense proposar-s'ho, enllaça amb l'antiga relació d'amistat que Mèxic i Catalunya han tingut des de sempre, però d'una manera especial des de després de la guerra civil i l'exili forçat de personatges catalans que han estimat Mèxic i s'han deixat influir culturalment pel seu solatge com per exemple Pere Calders o Avel·lí Artís “Tísner” i la seva literatura amarada de l'esperit mexicà arran del seu llarg exili de més de vint-i-cinc anys
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Amb les vuit integrants de la companyia Cor de Maguey passa una cosa semblant però a la inversa. Elles vuit són actrius formades a l'escola artística mexicana que han buscat una nova manera de viure i d'exercir la seva professió a Catalunya. S'han trobat i s'han retrobat amb casa seva. Això els dóna una visió que ni es compra ni es ven i que es té a dins implícitament per la condició de trobar-se en terra de ningú, amb el cor a una banda i l'altra.

[diumenge, 01.12.19]
Un web i una recreació virtual permet que els visitants del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes entrin a les estances que fins ara eren inaccessibles
El web és un repàs dels 700 anys d'història i de l'evolució i les transformacions arquitectòniques de l'edifici. La recreació 3D permet entrar a la cuina, la infermeria, la capella de Sant Miquel (mentre es pintava) i al claustre, tal com eren a l'Edat Mitjana. El de Pedralbes, és el monestir urbà femení en ús més gran d'Europa i ha tingut sempre una relació intensa amb el Consell de Cent i l'Ajuntament de Barcelona. En el projecte virtual també s'ha fet una recerca física de tots els espais, fins i tot de clausura, i es mostren totes les modificacions estructurals. La recerca ha permès reordenar el calendari de construcció i ocupació del monestir. Entrar en el detall constata que hi ha diferències entre els espais de clausura masculins i femenins: es nota en les portes, en les cadires, en la mètrica. A través del web es pot veure un claustre amb totes les plantes que s'hi cultivaven a l'Edat Mitjana. Però en el futur se sabran moltes més coses sobre la dieta de les clarisses. Es van fer unes excavacions a l'hort i es va descobrir que allà hi havia l'abocador. Es van trobar trossos de ceràmica, ossos d'aviram o llavors del segle XIV. Tot plegat s'analitzarà per saber què era exactament el que menjaven les monges.
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que encara conserva una petita comunitat de monges clarisses, ha tingut un llarg recorregut: va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 amb el suport del seu marit, el rei Jaume II. Des d'aleshores, i han passat més de 700 anys, aquest monestir ha estat governat per dones. Centre de poder polític i econòmic, va viure múltiples transformacions arquitectòniques i polítiques.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció